1. ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
psicopedagogia SENSORIAL I EL SEU ÚS EN
L’APRENENTATGE (I)
“L’òrgan amb què més he entès el món és l’ull.” Sistema de representació visual
Johann Wolfgang von Goethe
Moviments oculars visuals • Pensa en imatges, és capaç d’importar a la
ment molta informació a la vegada (per això
Introducció Percepció conscient i inconscient Tendeixen a mirar cap a dalt quan treballen té més facilitat per absorbir grans quantitats
amb el sistema sensorial visual, movent els ulls d’informació amb molta rapidesa).
Fa temps vaig escriure un article que parlava La comunicació està determinada pel pensament cap a una banda o una altra en funció del pro- • L’hàbit de visualitzar li facilita establir
sobre els sistemes de representació senso- i les percepcions. Les percepcions són les informa- cés del pensament, si estan recordant o estan relacions entre diferents idees i conceptes (i així
rial i el seu ús en l’aprenentatge1; vaig indi- cions que recopilem a través dels nostres sentits i construint imatges. desenvolupa una major capacitat d’abstracció).
car que els sentits predominants en el procés que el cervell processa, convertint-les en paraules • Les representacions visuals del material
d’aprenentatge són el Visual (V), l’Auditiu (A) i que representen el nostre pensament. La ment (com gràfics, quadres, làmines, cartells i
el Cinètic (K). També vaig indicar que, a més de conscient utilitza els sentits de manera més orde- diagrames) l’ajuden a millorar el seu apre-
servir en els procés d’aprendre, aquests proces- nada per a la percepció del món exterior, mentre nentatge.
sos condicionen la nostra manera de percebre, que la ment inconscient registra i emmagatzema • Vídeos, pel·lícules o programes informàtics
viure, etc., les realitats que ens envolten (partim informació que rep de tots els sentits d’una mane- també milloren el seu aprenentatge.
sempre del supòsit que les realitats són subjec- ra totalment globalitzada. És per això que la majo- Imatges recordades • Recorda millor el que llegeix que el que escolta.
tives). El nostre mapa no és el territori. ria de les percepcions són inconscients. • La manera més eficient d’emmagatzemar la
informació és mitjançant la vista (en una clas-
Per percebre el món exterior, se amb retroprojector, per exemple, preferirà
la ment utilitza un sistema de llegir les fotocòpies o les imatges abans que
comunicació preferent. General- seguir l’explicació oral, o recollirà apunts per
ment es fan servir els tres siste- tenir alguna cosa que llegir després).
mes sensorials, tot i que sempre Imatges construïdes • Si ha d’escoltar molta estona, s’impacienta.
n’hi ha un que predomina. Se • Emmagatzema la informació globalment, en
l’anomena “sistema preferent”. qualsevol ordre.
Els sistemes no són excloents: Veu
si en un cas reps informació de Aprenentatge
forma visual, els sons i les emo- Tendeixen a tenir la veu més aguda i parlen des
La base del nostre pensament cions es registren de forma in- de la part alta de l’estèrnum. Aprenen el que veuen, els costa recordar el
són els indicadors sensorials que conscient. que només escolten.
fem servir per interpretar el món Posició corporal
Ortografia
Podem parlar de l’estructura profunda del co- Característiques d’aquelles persones Tendeixen a elevar una mica el cap quan par-
neixement, que pertany a l’àmbit dels sentits, preferentment visuals len o pensen; els moviments dels braços i de Acostumen a ser bons en ortografia.
i de l’estructura superficial, que es refereix a les mans sempre tendeixen a estar a l’alçada
l’estructura lingüística. Aleshores, podem con- Tot seguit valoraré aspectes diferents com dels ulls o més amunt; quan dialoguen, eleven Lectura
cloure que qualsevol idea o pensament es pot són els moviments oculars, la veu, la posició el cos cap amunt a la recerca de totes les imat-
traduir en sensacions. La base del nostre pen- corporal, i la manera de processar i articular la ges; tendeixen a combinar bé els colors i a ser Els agraden les descripcions. Es poden quedar
sament són els indicadors sensorials que fem informació de les persones preferentment vi- pulcres en el seu aspecte. absents imaginant el que llegeixen.
servir per interpretar el món. Ara ens podríem suals (es calcula que entre un 40 i un 50% de la
endinsar en el món de les emocions i veure població prioritza el sistema visual): Manera de rebre i processar la informació Distraccions
com influeixen en la qualitat de l’aprenentatge,
però no és el moment. El llenguatge metafòric 1 <http://encarnaciovallespi.blogspot.com/2010/10/els- L’alumnat visual aprèn preferentment a través Els distreu qualsevol moviment de desordre vi-
es troba en l’estructura profunda de la ment. sistemes- de-representacio- sensorial.html> del contacte visual amb el material educatiu: sual. Els sorolls no els molesten gaire.
4 5

2. Rapport entre professorat i alumnat Exercicis per desenvolupar la capacitat
dels sistema no preferent VISUAL
Per parlar de rapport necessitaríem un article
a banda: el rapport implica construir confiança, DIA 1. Mira els objectes que t’envolten, les for-
també implica crear canals sintonitzats (tenir mes, els volums. Intenta distingir les ombres,
en compte el ritme de determinades paraules, els relleus. Mesura’ls en la distància. Tanca els
repetir frases dites per l’interlocutor, etc.). Es ulls i intenta recordar els objectes amb el ma-
tracta de fer servir patrons de llenguatge que jor nombre de detalls que puguis.
coincideixin amb l’altra persona, és una ma-
nera d’entrar en el model de món dels altres DIA 2. Fes una excursió pel camp o la ciutat.
per tal de facilitar la connexió entre persones.
Per poder començar un rapport amb el nostre
Intenta percebre tots els detalls, colors, mati-
sos, etc. Tanca els ulls i intenta’ls veure en la 11 i 12 de novembre de 2011
alumnat, primer cal que coneguem les nostres teva imaginació.
fortaleses i, sobretot, quin és el nostre canal
preferent en el moment de donar una classe; DIA 3. Fes una visualització dissociada. Imagina’t
d’aquesta manera veurem a qui estem arribant a tu mateix en alguna situació de la vida quoti-
preferentment i de quina manera podem ade- diana.
quar la dinàmica per arribar a més alumnes i
poder-nos comunicar en el seu mateix canal, DIA 4. Fes-te un autoancoratge visual (veient
facilitant així l’acte comunicatiu. Si observeu un objecte concret, per exemple). Activa’l de
que l’alumne amb qui esteu parlant fa servir
el sistema de representació visual, estaria bé,
tant en tant.
Intervenció i acompanyament
en la mesura que fos possible, que utilitzéssiu DIA 5. Intenta recordar com és una habitació,
predicats visuals i/o reforcéssiu les aportacions un carrer, una ciutat, de manera associada,
amb imatges, esquemes, colors, etc. veient-ho amb els teus ulls.
Pl. Poeta Marquina, 10 - 17002 Girona
Ús de paraules i frases que ajuden en la DIA 6. Engega el televisor i treu-li el so. Esti-
comunicació amb persones visuals i gues atent a les imatges. Tanca els ulls i inten- EspaiCaixa, Fundació “la Caixa”
tipus d’activitats que els motiven ta repetir-les en la teva ment. Intenta entendre
l’argument a traves d’observar la mímica.
Paraules i frases preferentment visuals
DIA 7. Repàs de les activitats fetes.
Observar, mostrar, demostrar, revelar, guai-
tar, apuntar, visionar, clarificar, clar, brillant, Submodalitats visuals Per a més informació
transparent, fixar-se, panorama..., veus el que i inscripcions visiteu
vull dir?, ja veig què vols dir, això donarà llum Color, distància, profunditat, claredat, con-
www.prisma.cat/jornades
al tema, això clarificarà el dubte, ho veig clar, trast, duració de la imatge, moviment, veloci-
tinc la idea distorsionada, mantenir l’ombra tat, tonalitats, proporcions, lluminositat, figu-
del dubte, això ho veig bé, es mostra agrada- ra, fons, transparències, orientacions.
ble, apunta bones maneres, està molt clar, a
cop d’ull, obrir-li els ulls... Aviat escriuré sobre el canal auditiu, i més endavant
sobre el canal cinètic. Espero que us interessi.
Activitats que els motiven
Encarna Vallespí Doliu Organitza:
Mirar fotografies, veure mapes, fer fotogra- mestra, filòloga, psicopedagoga i màster en PNL
encarnavallespi@gmail.com
fies, fixar-se en com van vestides les persones,
combinar colors, mirar anuncis i pancartes, fer Formació Psicopedagògica
Bibliografia Pl. Poeta Marquina, 5 1r 1a - 17002 Girona
mots encreuats i sopes de lletres, fer llistes www.prisma.cat - 972 21 75 65
del que han de recordar. Els agrada mirar, els • <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/
memories/1042m.pdf>
agrada llegir, els agrada que els donin les ins- •MAHOY, T. El poder de las palabras. Ed. Desclée (2009).
truccions per escrit.
6