1. TIPUS DE MERCATS
Sandra Barceló i Laia Carretero.
1r de Batxiller A.
IES Les Foies, Benigànim.

2. ÍNDEX
1. Competència perfecta.
1.1. Condicions.
1.2. Funcionament del mercat.
1.3. Els beneficis.
2. Competència imperfecta.
2.1. Monopoli.
–
Causes de l’aparició del monopoli.
–
Comparació entre monopoli i competència perfecta.
2.2. Oligopoli.
2.3. C ompe tènc ia monopolís tic a.

3. 1. Competència perfecta:
• És aquell en què hi ha molts compradors i molts
venedors.
• Una empresa perfectament competitiva té una
producció tan petita amb relació al volum del mercat,
que les seues decisions de producció no tenen cap
influència en el preu.

4. 1.1. Condicions de la competència
perfecta :
El mercat ha de complir el següent :

Les empreses són preu acceptants. Les empreses no tenen capacitat per
fixar un preu, sinó que venen al preu fixat pel mercat.

Hi ha molta oferta i demanda.

El producte és homogeni. No hi ha diferències entre els productes que ven
un oferent o altre.

Hi ha informació perfecta. Tots els participants coneixen les condicions
generals en què opera el mercat.

Hi ha llibertat de entrada i sortida de empreses. Totes les empreses
poden entrar o sortir quan vulguin. Per tant, no s'obstaculitza l'entrada de
nous competidors.

5. 1.2. Funcionament del mercat:
 L’oferta i la demanda del me rc at determine n un preu
d’e quilibri, i depenent d’aquest preu, les empreses decideixen la
quantitat que volen produir. Per tant, el mercat determina el preu, i
l’empresa l’ha d’acceptar.
 Què ocorreria si alguna empresa fixara un preu major al d'equilibri?
Cap consumidor li compraria perquè les altres empreses produeixen
el mateix bé a menor preu
 Què ocorreria si alguna empresa fixara un preu menor al d'equilibri?
Tots els consumidors anirien a comprar-li a ella i aleshores les altres
empreses també baixarien el preu del bé. Així els seus beneficis
disminuirien.

6. 1.3.Els beneficis:
El preu d’equilibri c ompetitiu és el mateix per a totes les empreses,
però el benefici, és evident que no. Això es deu al fet que les instal·lacions,
maquinària, organització i gestió de les empreses són diferents entre sí i per
tant, els costos de les empreses també.
Al cap del temps, si una empresa no aconsegueix beneficis deuria de
readaptar els proc e s s os produc tius per trac tar d’augmentar els
be nefic is o liquidar le s ins tal·lac ions i tras lladar-s e a un s ec tor
amb
major rendime nt.

7. L’existència de beneficis extraordinaris provoca l’entrada de nous
oferents, mentre que l’existència de pèrdues en una indústria
competitiva provoca la sortida d’empreses.
A llarg termini, el merc at s ’e s tabilitzarà e n aquell punt e n
què no hi
haja ni pè rdues ni benefic is extraordinaris , o siga, en què es
cobreixen tots els costos de producció i només s’obtinguen beneficis
normals .

8. 2. La competència imperfecta:
Parlarem de merc at de c ompe tènc ia imperfe c ta quan les
empreses
que l’integren, tinguen capacitat per influir en el preu del mercat de
manera individual.
És normal que els mercats no tinguen alguna de les característiques de
la competència perfecta, i també és freqüent que hi haja barreres a
l’entrada de noves empreses. Ja sabem que no existeix la competència
perfecta.

9. 2.1. El monopoli:
Un monopoli és un mercat que sols té un únic oferent, i que per tant,
podrà fixar el preu que vulga.
Aquests mercats es caracteritzen per:
• L’exis tè nc ia d’un únic ofe rent.
• L’homogeneïtat del produc te.
• L’exis tè nc ia de barre re s a l’entrada d’e mpres es . Per això hi
ha una única empresa al mercat
Un monopoli natural és una empresa que té un cost mitjà per
unitat produïda, que disminueix indefinidament.

10. Com ja hem dit abans, en el monopoli hi ha tan sols un oferent que té
capacitat per determinar un preu. En aquest mercat, passarà el següent:
• La corba de demanda del mercat, serà idèntica a la de demanda de
l’empresa.
• Com no té competència, el preu que fixa als seus productes és major,
la qual cosa perjudica els consumidors.

11. 2.2. Causes de l’aparició del
monopoli:
 El control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o
el domini de fonts més importants de la matèria primera que són
indispensables per tal de produir un bé.
 La concessió d’una patent, que genera una situació
monopolística que és temporal. Una patent confereix a un
inventor el dret de la fabricació d’un producte durant un temps
determinat.
 El control estatal de l’oferta de determinats serveis. És el que
origina els monopolis estatals, com per exemple el cas de
correus, telègrafs o ferrocarril. Solen ser subministrats per
empreses concessionàries.
 L’existència d’un mercat de mida gran i una estructura de costos
de la indústria peculiar. En aquest cas, podrem parlar d’un
monopoli natural.

12. 2.3. Comparació entre monopoli i
competència perfecta:
Quan una indústria és monopolis ta:
 El preu de venda és més alt que el que fixa el mercat en competència
perfecta, i el nivell de producció és inferior.
 Per tant, l’empresa monopolística obtindrà beneficis més alts que en
les condicions de competència perfecta: beneficis extraordinaris
 Els consumidors es veuran perjudicats, perquè hauran de pagar més
diners i a més, veuran que es reduirà la quantitat ofertada d’un bé.
Com a causa d’aquests efectes, els gove rns c as i s empre
es table ixe n
polítiques reguladores , per intentar protegir els consumidors i les
empreses competidores.

13. 2.4. Els mercats oligopolístics:
Parlem de merc at oligopolís tic quan en un mercat hi ha pocs
oferents
que produeixen productes homogenis i fan front a una gran quantitat de
compradors.
Hi ha pocs oferents, per tant, açò fa que puguen tenir control sobre el
preu, i que, el que faça un oferent afecte a la resta d’integrants del
mercat.
La característica bàsica és la inte rdependè nc ia
e s tratè gic a, la qual sorgeix quan hi ha poques empreses en un mercat,
de manera que el que fa una empresa depèn del que facenn els rivals.

14. Fixació de preus en l’oligopoli:
Les empreses determinen els preus basant-se en el que fan les altres
empreses, és a dir, els rivals.
Així, els oligopolistes tenen les següents possibilitats:
o Intentar endevinar le s ac c ions dels rivals i dis s enyar
es tratègies en c ons eqüènc ia.
o Arribar a ac ords i formar un c àrtel, la qual cosa significa
cooperar en lloc de competir. Al fer açò, hi ha dues possibilitats: que
es reparteixen el mercat o que fixen un preu amb el qual estiguen
d’acord.
o Inic iar gue rres de pre us , les quals sorgeixen quan les empreses
integrants intenten incrementar la seua quota de mercat reduint els
preus successius.

15. Una guerra de preus és una situació en la qual les empreses
integrants
d’un mercat oligopolístic decideixen entrar en una disputa econòmica de
preus baixos.
Si totes les empreses decideixen baixar els preus, la quota de mercat no
serà modificada i disminuiran els ingressos. Açò beneficiarà els
consumidors.
Aquests resultats justifiquen que les empreses arriben a acords formant
càrtels.
Cal dir, que els càrtels estan prohibits a la UE i a la majoria dels països
occidentals.

16. 2.5. La competència
monopolística
La c ompe tènc ia monopolís tic a és l’estructura del mercat en la qual
moltes empreses venen productes semblants. La diferència entre béns i
serveis és la clau de l’aparició de la competència monopolística.
Els béns són heterogenis, gràcies a la marca, qualitat, publicitat...
És el tipus de mercat que més es dóna a la realitat.
POLÍTICA DE MARQUES I LLIBERTAT D’ENTRADA I SORTIDA:
Cada venedor és capaç de diferenciar el seu producte del que ofereix la
resta, de manera que actua com a monopolista d’una marca
determinada.

17. C LAUS DE LA C OMPETÈNC IA MONOPOLÍS TIC A:
1)El me rc at e s tà atomitzat. El sector està format per mopltes
empreses, i cap d'elles té una part substancial del mercat.
2)Els béns que produeixe n les empre s es es tan difere nc iats .
Els consumidors són capaços de distingir quins fabrica una empresa i
quins fabrica un altra, per l’existència de marques que reflecteixen
diferències entre els productes (reals o suposades).
3)C ada e mpres a té poder, pe r fixar el preu de l produc te quan
ac tua de manera individual.
4)No hi ha barre res d’entrada ni de s ortida. Hi ha llibertat per a
que entren noves empreses.