SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
US
TIP

TS
CA
ER
EM
D

Blanca Garcia Cots
Natalia Albert Mateu
INDEX
1. COMPETÈNCIA PERFECTA
 1.1 CONDICIONS DE LA COMPETÈNCIA PERFECTA
 1.2 EL FUNCIONAMENT
 1.3 LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS
2. LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA
3. EL MONOPOLI
 3.1 CAUSES QUE EXPLIQUEN L'APARACIÓ DEL MONOPOLI
 3.2 ANÀLISI COMPARATIVA DEL MONOPOLI I LA
COMPETÈNCIA PERFECTA
4. L'OLIGOPOLI
5. LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
1. Competència perfecta
Les empreses són preu
acceptants.

 Hi ha molts
compradors i molts
venedors
 Cap productor pot
influir en el preu de
mercat

Condicions de la
competència
perfecta

Hi ha molts oferents i
demandants
El producte és homogeni
Hi ha informació prefecta
Hi ha llibertat d’entrada i
sortida d’empreses

El funcionament
dels mercats en
competència
perfecta

La competència
perfecta i els
beneficis
1.2El funcionament dels mercats
en competència perfecta
Les empreses competitives son preu acceptants perquè
consideren que el preu que percebran pel seu producte és una
dada determinada pel mercat.
L’oferta i la demanda d’un mercat determinen un preu d’equilibri
Al preu d’equilibri estipulat, les empreses decideixen lliurement
quina quantitat volen produir
Les empreses son preu acceptants
Produeixen per guanyar diners i, per tant, intenten produir la
quantitat que maximitze el benefici
Cal que distingem entre la corba de demanda del mercat i la
cora de demanda a què fa front una empresa
1.3 La competència perfecta i
els beneficis
A CURT TERMINI
El preu d’equilibri competitiu és el mateix per a totes
les empreses però els beneficis no ho son degut a:
instal·lacions, maquinaria, organitzacio, despeses…
Les empreses que no obtinguin beneficis normals
han de:
Readaptar els processos productius per augmentar
beneficis
 Liquidar les instal·lacions i traslladar-se a un sector
més rendible

A LLARG TERMINI
En els mercats de competència perfecta, es
tendeix a que els beneficis extraordinaris
desapareguin i s’obtinguin els beneficis normals
El mercat s’estabilitzarà en aquell punt en que
no hi hagen pèrdues ni beneficis extraordinaris
Competència imperfecta
Un mercat de competència imperfecta es produïx quan les empreses
que l’integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat.

Els mercats oligopolístics i la
competència monopolística.

Monopoli

Causes que
expliquen l’aprició
del monopoli.

Anàlisi comparativa del
monopoli i la
competència perfecta.

Els mercats oligopolístics
La competència monopolística
La fixació
de preus
en
l’oligopoli

Política de marques i
llibertat d’entrada i sortida.
Les claus de la
competència
monopolística

Les
guerres
de
preus
El monopoli
CARACTERÍSTIQUES:
•Un únic oferent que té plena capacitat per determinar el preu
•Homogeneïtat del producte
•Hi ha barreres a l'entrada d'empreses
•La corba de demanda del mercat és la corba de demanda de l'empresa

Causes de l'aparició del
monopoli:
•El control exclussiu d'un factor
productiu o matèria primera per
part d'una empresa
•La concessió d'una patent
•Control estatal de l'oferta de
determinant serveis
•Existència d'un mercat de mida
gran i una estructura de costos
de la indústria peculiar:
MONOPOLI NATURAL

Anàlisi comparativa: monopoli i
competència perfecta
•En una empresa monopolista el preu de venda és més
alt que el preu que el mercat fixaria lliurement en
competència perfecta.
•Nivell de producció és inferior

L'EMPRESA MONOPOLÍSTICA OBTINDRÀ
UNS BENEFICIS EXTRAORDINARIS, majors
que en la competència perfecta.
L'oligopoli
Els mercats oligopolístics es caracteritzen per l’existència d’un nombre reduït
d’oferents , que exerceixen un cert control sobre el preu i que són mútuament
interdependents.

La interdependència estratègica sorgeix quan només hi ha unes quantes
empreses en un mercat, de manera que els plans d’una empresa depenen de la
conducta de les seues rivals
La fixació de preus en l’oligopoli
Les empreses miren de determinar els preus
basant-se en les previsions de la seua funció de
demanda i tenint en compte alhora les

Les guerres de preus
Una guerra de preus és una situació en la qual les empreses
integrants d’un mercat oligopolístic decideixen entrar en un
disputa econòmica de preus ruïnosament baixos.

reaccions dels rivals, per la qual cosa apareix implícita una alta
dosi d’incertesa. Per a disminuir-la hi hi diferents possibilitats:
 Intentar endevinar les accions dels rivals i
dissenyar estratègies en conseqüencia
 Arribar a acords i formar un càrtel, és a dir,
cooperar en comptes de competir (prohibit a
Europa)
 Iniciar guerres de preus

CÀRTEL MÉS CONEGUT INTERNACIONALMENT:

OPEP

(Organització de
Països Exportadors
de Petroli)

Si una empresa
oligopolística redueix el
preu

La seua demanda
s’incrementarà a costa de
la resta i els seus ingressos
augmentaran

Si totes les empreses baixen
el preu

El resultat final de la guerra
de preus serà que la quota
de mercat de les empreses
no serà modificada i
disminuiran els ingressos
obtinguts
Competència monopolística
La competència monopolística és l’estructura de mercat en la qual moltes
La competència monopolística és l’estructura de mercat en la qual moltes
empreses venen productes semblants però no idèntics. La diferenciació
empreses venen productes semblants però no idèntics. La diferenciació
entre béns i iserveis és la clau de l’aparició de la competència
entre béns serveis és la clau de l’aparició de la competència
monopolística.
monopolística.

• Hi ha molts oferents
• El producte és diferenciat
• No hi ha barreres d’entrada
Les claus de la competència
monopolistica:
Política de marques i llibertat
d’entrada i sortida:

• Cadascun dels venedors és capç de diferenciar
el seu producte del que ofereixen els competidors
• La publicitat i el tracte personalitzat tenen un
paper molt important

• El mercat està atomitzat
• Els béns que produeixen les empreses
estan diferenciats (màrqueting)
• Cada empresa té poder, però limitat, per
fixar el preu del preducte
• No hi ha barreres d’entrada i sortida del
sector

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron TortosaTipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo LlarioTipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Priscila Medina
Tipus de mercats. Priscila MedinaTipus de mercats. Priscila Medina
Tipus de mercats. Priscila Medina
 
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel GhetiTipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
 
Tipus de mercats. Alejandro Oltra
Tipus de mercats. Alejandro OltraTipus de mercats. Alejandro Oltra
Tipus de mercats. Alejandro Oltra
 
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia GómezTipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
 
Tipus de mercats. Elisa Boscà.
Tipus de mercats. Elisa Boscà.Tipus de mercats. Elisa Boscà.
Tipus de mercats. Elisa Boscà.
 
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima BenaventTipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Unitat6 tipus de_mercat
Unitat6 tipus de_mercatUnitat6 tipus de_mercat
Unitat6 tipus de_mercat
 

Similar to Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert

Similar to Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert (11)

Economia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feliEconomia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feli
 
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
 
Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
 
Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Nompract4
Nompract4Nompract4
Nompract4
 
El mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia AlbertEl mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia Albert
 
Power politica de preus
Power politica de preusPower politica de preus
Power politica de preus
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
 
6. mercat.
6. mercat.6. mercat.
6. mercat.
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Recently uploaded (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert

  • 2. INDEX 1. COMPETÈNCIA PERFECTA  1.1 CONDICIONS DE LA COMPETÈNCIA PERFECTA  1.2 EL FUNCIONAMENT  1.3 LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS 2. LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA 3. EL MONOPOLI  3.1 CAUSES QUE EXPLIQUEN L'APARACIÓ DEL MONOPOLI  3.2 ANÀLISI COMPARATIVA DEL MONOPOLI I LA COMPETÈNCIA PERFECTA 4. L'OLIGOPOLI 5. LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
  • 3. 1. Competència perfecta Les empreses són preu acceptants.  Hi ha molts compradors i molts venedors  Cap productor pot influir en el preu de mercat Condicions de la competència perfecta Hi ha molts oferents i demandants El producte és homogeni Hi ha informació prefecta Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses El funcionament dels mercats en competència perfecta La competència perfecta i els beneficis
  • 4. 1.2El funcionament dels mercats en competència perfecta Les empreses competitives son preu acceptants perquè consideren que el preu que percebran pel seu producte és una dada determinada pel mercat. L’oferta i la demanda d’un mercat determinen un preu d’equilibri Al preu d’equilibri estipulat, les empreses decideixen lliurement quina quantitat volen produir Les empreses son preu acceptants Produeixen per guanyar diners i, per tant, intenten produir la quantitat que maximitze el benefici Cal que distingem entre la corba de demanda del mercat i la cora de demanda a què fa front una empresa
  • 5. 1.3 La competència perfecta i els beneficis A CURT TERMINI El preu d’equilibri competitiu és el mateix per a totes les empreses però els beneficis no ho son degut a: instal·lacions, maquinaria, organitzacio, despeses… Les empreses que no obtinguin beneficis normals han de: Readaptar els processos productius per augmentar beneficis  Liquidar les instal·lacions i traslladar-se a un sector més rendible A LLARG TERMINI En els mercats de competència perfecta, es tendeix a que els beneficis extraordinaris desapareguin i s’obtinguin els beneficis normals El mercat s’estabilitzarà en aquell punt en que no hi hagen pèrdues ni beneficis extraordinaris
  • 6. Competència imperfecta Un mercat de competència imperfecta es produïx quan les empreses que l’integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat. Els mercats oligopolístics i la competència monopolística. Monopoli Causes que expliquen l’aprició del monopoli. Anàlisi comparativa del monopoli i la competència perfecta. Els mercats oligopolístics La competència monopolística La fixació de preus en l’oligopoli Política de marques i llibertat d’entrada i sortida. Les claus de la competència monopolística Les guerres de preus
  • 7. El monopoli CARACTERÍSTIQUES: •Un únic oferent que té plena capacitat per determinar el preu •Homogeneïtat del producte •Hi ha barreres a l'entrada d'empreses •La corba de demanda del mercat és la corba de demanda de l'empresa Causes de l'aparició del monopoli: •El control exclussiu d'un factor productiu o matèria primera per part d'una empresa •La concessió d'una patent •Control estatal de l'oferta de determinant serveis •Existència d'un mercat de mida gran i una estructura de costos de la indústria peculiar: MONOPOLI NATURAL Anàlisi comparativa: monopoli i competència perfecta •En una empresa monopolista el preu de venda és més alt que el preu que el mercat fixaria lliurement en competència perfecta. •Nivell de producció és inferior L'EMPRESA MONOPOLÍSTICA OBTINDRÀ UNS BENEFICIS EXTRAORDINARIS, majors que en la competència perfecta.
  • 8. L'oligopoli Els mercats oligopolístics es caracteritzen per l’existència d’un nombre reduït d’oferents , que exerceixen un cert control sobre el preu i que són mútuament interdependents. La interdependència estratègica sorgeix quan només hi ha unes quantes empreses en un mercat, de manera que els plans d’una empresa depenen de la conducta de les seues rivals
  • 9. La fixació de preus en l’oligopoli Les empreses miren de determinar els preus basant-se en les previsions de la seua funció de demanda i tenint en compte alhora les Les guerres de preus Una guerra de preus és una situació en la qual les empreses integrants d’un mercat oligopolístic decideixen entrar en un disputa econòmica de preus ruïnosament baixos. reaccions dels rivals, per la qual cosa apareix implícita una alta dosi d’incertesa. Per a disminuir-la hi hi diferents possibilitats:  Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar estratègies en conseqüencia  Arribar a acords i formar un càrtel, és a dir, cooperar en comptes de competir (prohibit a Europa)  Iniciar guerres de preus CÀRTEL MÉS CONEGUT INTERNACIONALMENT: OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) Si una empresa oligopolística redueix el preu La seua demanda s’incrementarà a costa de la resta i els seus ingressos augmentaran Si totes les empreses baixen el preu El resultat final de la guerra de preus serà que la quota de mercat de les empreses no serà modificada i disminuiran els ingressos obtinguts
  • 10. Competència monopolística La competència monopolística és l’estructura de mercat en la qual moltes La competència monopolística és l’estructura de mercat en la qual moltes empreses venen productes semblants però no idèntics. La diferenciació empreses venen productes semblants però no idèntics. La diferenciació entre béns i iserveis és la clau de l’aparició de la competència entre béns serveis és la clau de l’aparició de la competència monopolística. monopolística. • Hi ha molts oferents • El producte és diferenciat • No hi ha barreres d’entrada Les claus de la competència monopolistica: Política de marques i llibertat d’entrada i sortida: • Cadascun dels venedors és capç de diferenciar el seu producte del que ofereixen els competidors • La publicitat i el tracte personalitzat tenen un paper molt important • El mercat està atomitzat • Els béns que produeixen les empreses estan diferenciats (màrqueting) • Cada empresa té poder, però limitat, per fixar el preu del preducte • No hi ha barreres d’entrada i sortida del sector