SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Carmina Gomar
Noelia Francés
1er BAT-B
1. Competència perfecta
1.1. Condicions de la competència perfecta
1.2. El funcionament dels mercats en competència perfecta
1.3. La competència perfecta i els beneficis
2. La competència imperfecta
2.1. El monopoli
2.1.1. Causes de l’aparició del monopoli
2.2. Els mercats oligopolis
2.2.1. Fixació de preus en l’oligopoli
2.3. La competència monopolística
2.3.1. Les claus de la competència monopolística
3. Comparació
És aquell mercat en què hi ha molts compradors i
venedors; cap productor no té capacitat per a
influir en el preu de mercat.


Les empreses són preu acceptants.



Hi ha molts ofrents i demandants.



El producte és homogeni; que no hi haja diferències
entre el producte que ven un oferent i el que venen els
altres.



Hi ha informació perfecta; que tots els participants
tinguen un ple coneixement de les condicions generals
en què opera el mercat.



Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu d’equilibri
i, a aquest preu, les empreses decideixen quina quantitat
volen produir.
La multinacional Ford i un agricultor que produeix tomaques
es deu a la capacitat de la primera per alterar els preus del
mercat.
Ambós produeixen per guanyar diners i intenen produir la
quantitat que maximitze el benefici; l’agricultor només es pot
esforçar a ser eficient i produir amb els mínims costos
possibles: és un preu acceptant.
Per precisar el tret diferenciador de la competència
perfecta, cal distingir entre:



Corba de demanda de mercat.



Corba de demanda a què fa front una empresa.

Una corba de demanda
horitzontal és el tret
principal de les empreses
perfectament competitives.
Indica que l’empresa pot
tenir tot allò que vulgui al
preu de mercat.
Els beneficis no són els mateixos per a totes les empreses. Es
deu al fet que les instal.lacions, la maquinària i gestió de les
empreses són diferents, així com les despeses que tenen.

A llarg termini, es tendeix a que els beneficis extraordinaris
desapareguin i s’obtinguin beneficis normals o nuls, és a dir,
que sols permeten cobrir les despeses.
Les empreses que l’integren
tenen capacitat per influir
en el preu del mercat
actuant individualment,
quan no reuneixin alguna
de les competències
exigides per la competència
perfecta.
Es caracteritza per:



L’existència d’un únic oferent.



L’homogeneïtat del producte.



L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.



Té capacitat plena per determinar el preu.

A un monopoli, sols cal preocupar-se de la corba de
demanda del mercat.


El control exclusiu d’un factor productiu o el domini de les
fonts de la matèria primera per a la producció d’un bé.



La concessió d’una patent.



El control estatal de l’oferta de determinats serveis, la qual
cosa origina els monopolis estatals. Per exemple, el servei de
correus.



L’existència d’un mercat gran i d’una estructura de costos
de la indústria peculiar; es pot donar lloc a un monopoli
natural.


Existència d’un nombre reduït
d’oferents i que exerceixen un
cert control sobre el preu.



Produeixen uns productes
homogenis.



Fan front a una gran quantitat
de compradors.



Interdependència estratègica
entre les poques empreses del
mercat.
Diferents possibilitats:



Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar
estratègies.



Arribar a acords i formar un càrtel en el que es reparteixen el
mercat o en el que sols es fixen els preus, com per exemple
l’OPEP.



Iniciar guerres de preus, on les empreses decideixen entrar
en una disputa econòmica de preus excessivament baixos.
És la estructura de mercat en la qual moltes empreses
venen productes semblants però no idèntics, com, per
exemple, Coca-Cola i Pepsi.
Es caracteritza per:



Hi ha molts oferents.



El producte és diferenciat.



No hi ha barreres d’entrada.


El mercat està atomitzat.



Els béns que produeixen les
empreses estan diferenciats; el
consumidor és capaç de
distingir-los.



Cada empresa té poder llimitat
per fixar el preu del producte
quan actua individualment.



No hi ha barreres d’entrada i
sortida del sector.
Característiques

Competència
perfecta

Monopoli

Oligopoli

Nª d’oferents:

Molts

Un

Pocs

Capacitat
d’influència en
el preu (clients)

Cap

Molta

Bastant

Facilitat
d’entrada i
eixida

Totalment

Amb barreres

Escassa

Diferenciació
d’oferents

No

Sí

Normalment sí

Influència en els
competidors

Cap

Escassa

Molta

Renfe

Automòvils,
companyies
telefòniques..

Exemples:
C. Oligopolio

More Related Content

What's hot

Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.amiquel123
 
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8marionacastillogarcia
 

What's hot (20)

TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo LlarioTipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia AlbertTipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron TortosaTipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Alejandro Oltra
Tipus de mercats. Alejandro OltraTipus de mercats. Alejandro Oltra
Tipus de mercats. Alejandro Oltra
 
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel GhetiTipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
Tipus de mercats. Àngel Sànchez i Gabriel Gheti
 
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima BenaventTipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
Tipus de mercats. Eduard Gómezi Fàtima Benavent
 
Tipus de mercats. Elisa Boscà.
Tipus de mercats. Elisa Boscà.Tipus de mercats. Elisa Boscà.
Tipus de mercats. Elisa Boscà.
 
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia GómezTipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
 
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
 

Similar to Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar

Similar to Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar (11)

TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5
 
Economia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feliEconomia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feli
 
Tipus de mercats. Priscila Medina
Tipus de mercats. Priscila MedinaTipus de mercats. Priscila Medina
Tipus de mercats. Priscila Medina
 
Unitat6 tipus de_mercat
Unitat6 tipus de_mercatUnitat6 tipus de_mercat
Unitat6 tipus de_mercat
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Nompract4
Nompract4Nompract4
Nompract4
 
Power politica de preus
Power politica de preusPower politica de preus
Power politica de preus
 
6. mercat.
6. mercat.6. mercat.
6. mercat.
 
El mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia AlbertEl mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia Albert
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar

  • 2. 1. Competència perfecta 1.1. Condicions de la competència perfecta 1.2. El funcionament dels mercats en competència perfecta 1.3. La competència perfecta i els beneficis 2. La competència imperfecta 2.1. El monopoli 2.1.1. Causes de l’aparició del monopoli 2.2. Els mercats oligopolis 2.2.1. Fixació de preus en l’oligopoli 2.3. La competència monopolística 2.3.1. Les claus de la competència monopolística 3. Comparació
  • 3. És aquell mercat en què hi ha molts compradors i venedors; cap productor no té capacitat per a influir en el preu de mercat.
  • 4.  Les empreses són preu acceptants.  Hi ha molts ofrents i demandants.  El producte és homogeni; que no hi haja diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els altres.  Hi ha informació perfecta; que tots els participants tinguen un ple coneixement de les condicions generals en què opera el mercat.  Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
  • 5. L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu d’equilibri i, a aquest preu, les empreses decideixen quina quantitat volen produir.
  • 6. La multinacional Ford i un agricultor que produeix tomaques es deu a la capacitat de la primera per alterar els preus del mercat. Ambós produeixen per guanyar diners i intenen produir la quantitat que maximitze el benefici; l’agricultor només es pot esforçar a ser eficient i produir amb els mínims costos possibles: és un preu acceptant.
  • 7. Per precisar el tret diferenciador de la competència perfecta, cal distingir entre:  Corba de demanda de mercat.  Corba de demanda a què fa front una empresa. Una corba de demanda horitzontal és el tret principal de les empreses perfectament competitives. Indica que l’empresa pot tenir tot allò que vulgui al preu de mercat.
  • 8. Els beneficis no són els mateixos per a totes les empreses. Es deu al fet que les instal.lacions, la maquinària i gestió de les empreses són diferents, així com les despeses que tenen. A llarg termini, es tendeix a que els beneficis extraordinaris desapareguin i s’obtinguin beneficis normals o nuls, és a dir, que sols permeten cobrir les despeses.
  • 9. Les empreses que l’integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat actuant individualment, quan no reuneixin alguna de les competències exigides per la competència perfecta.
  • 10. Es caracteritza per:  L’existència d’un únic oferent.  L’homogeneïtat del producte.  L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.  Té capacitat plena per determinar el preu. A un monopoli, sols cal preocupar-se de la corba de demanda del mercat.
  • 11.  El control exclusiu d’un factor productiu o el domini de les fonts de la matèria primera per a la producció d’un bé.  La concessió d’una patent.  El control estatal de l’oferta de determinats serveis, la qual cosa origina els monopolis estatals. Per exemple, el servei de correus.  L’existència d’un mercat gran i d’una estructura de costos de la indústria peculiar; es pot donar lloc a un monopoli natural.
  • 12.  Existència d’un nombre reduït d’oferents i que exerceixen un cert control sobre el preu.  Produeixen uns productes homogenis.  Fan front a una gran quantitat de compradors.  Interdependència estratègica entre les poques empreses del mercat.
  • 13. Diferents possibilitats:  Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar estratègies.  Arribar a acords i formar un càrtel en el que es reparteixen el mercat o en el que sols es fixen els preus, com per exemple l’OPEP.  Iniciar guerres de preus, on les empreses decideixen entrar en una disputa econòmica de preus excessivament baixos.
  • 14. És la estructura de mercat en la qual moltes empreses venen productes semblants però no idèntics, com, per exemple, Coca-Cola i Pepsi. Es caracteritza per:  Hi ha molts oferents.  El producte és diferenciat.  No hi ha barreres d’entrada.
  • 15.  El mercat està atomitzat.  Els béns que produeixen les empreses estan diferenciats; el consumidor és capaç de distingir-los.  Cada empresa té poder llimitat per fixar el preu del producte quan actua individualment.  No hi ha barreres d’entrada i sortida del sector.
  • 16. Característiques Competència perfecta Monopoli Oligopoli Nª d’oferents: Molts Un Pocs Capacitat d’influència en el preu (clients) Cap Molta Bastant Facilitat d’entrada i eixida Totalment Amb barreres Escassa Diferenciació d’oferents No Sí Normalment sí Influència en els competidors Cap Escassa Molta Renfe Automòvils, companyies telefòniques.. Exemples: