2. 1. Competència perfecta
1.1. Condicions de la competència perfecta
1.2. El funcionament dels mercats en competència perfecta
1.3. La competència perfecta i els beneficis
2. La competència imperfecta
2.1. El monopoli
2.1.1. Causes de l’aparició del monopoli
2.2. Els mercats oligopolis
2.2.1. Fixació de preus en l’oligopoli
2.3. La competència monopolística
2.3.1. Les claus de la competència monopolística
3. Comparació
3. És aquell mercat en què hi ha molts compradors i
venedors; cap productor no té capacitat per a
influir en el preu de mercat.
4.
Les empreses són preu acceptants.
Hi ha molts ofrents i demandants.
El producte és homogeni; que no hi haja diferències
entre el producte que ven un oferent i el que venen els
altres.
Hi ha informació perfecta; que tots els participants
tinguen un ple coneixement de les condicions generals
en què opera el mercat.
Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
5. L’oferta i la demanda del mercat determinen un preu d’equilibri
i, a aquest preu, les empreses decideixen quina quantitat
volen produir.
6. La multinacional Ford i un agricultor que produeix tomaques
es deu a la capacitat de la primera per alterar els preus del
mercat.
Ambós produeixen per guanyar diners i intenen produir la
quantitat que maximitze el benefici; l’agricultor només es pot
esforçar a ser eficient i produir amb els mínims costos
possibles: és un preu acceptant.
7. Per precisar el tret diferenciador de la competència
perfecta, cal distingir entre:
Corba de demanda de mercat.
Corba de demanda a què fa front una empresa.
Una corba de demanda
horitzontal és el tret
principal de les empreses
perfectament competitives.
Indica que l’empresa pot
tenir tot allò que vulgui al
preu de mercat.
8. Els beneficis no són els mateixos per a totes les empreses. Es
deu al fet que les instal.lacions, la maquinària i gestió de les
empreses són diferents, així com les despeses que tenen.
A llarg termini, es tendeix a que els beneficis extraordinaris
desapareguin i s’obtinguin beneficis normals o nuls, és a dir,
que sols permeten cobrir les despeses.
9. Les empreses que l’integren
tenen capacitat per influir
en el preu del mercat
actuant individualment,
quan no reuneixin alguna
de les competències
exigides per la competència
perfecta.
10. Es caracteritza per:
L’existència d’un únic oferent.
L’homogeneïtat del producte.
L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.
Té capacitat plena per determinar el preu.
A un monopoli, sols cal preocupar-se de la corba de
demanda del mercat.
11.
El control exclusiu d’un factor productiu o el domini de les
fonts de la matèria primera per a la producció d’un bé.
La concessió d’una patent.
El control estatal de l’oferta de determinats serveis, la qual
cosa origina els monopolis estatals. Per exemple, el servei de
correus.
L’existència d’un mercat gran i d’una estructura de costos
de la indústria peculiar; es pot donar lloc a un monopoli
natural.
12.
Existència d’un nombre reduït
d’oferents i que exerceixen un
cert control sobre el preu.
Produeixen uns productes
homogenis.
Fan front a una gran quantitat
de compradors.
Interdependència estratègica
entre les poques empreses del
mercat.
13. Diferents possibilitats:
Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar
estratègies.
Arribar a acords i formar un càrtel en el que es reparteixen el
mercat o en el que sols es fixen els preus, com per exemple
l’OPEP.
Iniciar guerres de preus, on les empreses decideixen entrar
en una disputa econòmica de preus excessivament baixos.
14. És la estructura de mercat en la qual moltes empreses
venen productes semblants però no idèntics, com, per
exemple, Coca-Cola i Pepsi.
Es caracteritza per:
Hi ha molts oferents.
El producte és diferenciat.
No hi ha barreres d’entrada.
15.
El mercat està atomitzat.
Els béns que produeixen les
empreses estan diferenciats; el
consumidor és capaç de
distingir-los.
Cada empresa té poder llimitat
per fixar el preu del producte
quan actua individualment.
No hi ha barreres d’entrada i
sortida del sector.