1. 1.- D'on ve el nom de la pel.lícula "Tierra y Libertad"?
No sé si el que em demana l’ enunciat és que teoritzi sobre el possible
significat i intencionalitat del títol, raó de la seva tria, o què, així que...
Resposta 1.)
---> Referència a mil·licia històrica.
<< Tierra y Libertad >> és el nom que va portar una columna catalana
clandestina de 1500 milicians que va sortir cap al suport de Madrid a
mitjans d’Octubre de 1936.
La majoria de voluntaris provenien del fracassat i tràgic intent de la
“Conquista de Menorca“ durant els mesos d’ Agost i Septembre del 1936,
i la milicia va ésser organitzada, entre d’altres, per la iniciativa de Frederica
Montseny, de forma clandestina, sense comptar amb el vist-i-plau del
Comité Central de Milicies, i arran d’una sèrie d’enfrontaments interns entre
els líders de la CNT.
Aquesta columna, junt a la columna de “Hierro“, va votar inútilment contra
la mil·litarització, i després d’aquesta, passaria a anomenar-se “153
brigada mixta.“
Per altra banda, << Tierra y libertad>> o en rús, Zemlyá i Volya, va ser
una societat secreta revolucionaria nascuda a Rússia al 1861, cabdal en la
conspiració de vagues campesines, atacs i altres amb objectiu d’estendre la
revolució social;
també va ésser el lema del Partir Liberal Mexicà; una frase utilitzada pel
líders de la Revolució Mexicana de 1910; El nom d’ un periòdic fundat a
Mèxic pels exiliats de la Guerra Civil Española; El nom d’ un periòdic
anarquista fundat per españols al 1888...etc
( Les auto-referències entre moviments anarquistes són moltíssimes,
així que és difícil de dir, a part d’aquesta clarament intencional a la mil·licia
catalana, si n’hi ha d’altres implícites o no al títol).
Resposta 2.)---> Possible significat metafòric.
Interpreto que lo de <<Tierra>> és per el pessic de terra espanyola
que s’emporta en David cap a casa; terra que ha agafat de la tomba de
la seva “amant“ Blanca, morta per una tropa del govern.
I aquest pessic de terra, diria que té un significat molt especial:
Blanca, símbol de la passió i puresa dels ideals revolucionaris,
mor de forma vanal y injusta en el forceig absurd entre dues faccions que
haurien d’estar unides, així morint amb ella la fe en aquests ideals i la
passió del propi brigadidista---> és a dir, amb ella mor una part de l
“ànima“ o “essència fonamental“ (diguem-ne...) del brigadista.
Gràcies a la seva néta, però, que ha entès la seva història, vida i causa,
aquesta part del seu “esperit“ tornarà amb ell en la seva tomba, de forma
també literal i simbólica.

2. Tal com la noia diu (i ens vol fer entendre als demés) en el discurs del
funeral de l’ avi, amb un prèstec verbal a l’ escriptor William Morris....:
“ Join in the battle wherein no man can fail,
For whoso fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail. “
És a dir: en la lluita, cap mor és en va, ni cap soldat pot fracassar, ja que el
qui lluita i mor per la seva causa, deixa una emprempta que per sempre
més prevaldrà.
Lo de <<Libertat>>, interpreto que vé a ser el símbol del que va
representar la Guerra civil espanyola per molts idealistes romàntics
i activistes polítics convençuts de la època, tant per els d’un cantó com
l’altre:
El triomf o fracàs d’ uns ideals progressistes i revolucionaris a Espanya,
enfront d’uns ideals retrògrads i feixistes, podia suposar un presagi del que
passaria immediatament a nivell Europeu.
Així que, amb una alemanya escalfada, a punt d’entrar en combustió amb la
guspira infernal del psicòpata piròman de Hitler,
i una Rússia comandada pel metàl·lic i fred engranatge genocida de Stalin,
el que passés a espanya es presentava cabdal en el desenllaç dels afers
internacionals, alhora que també suposava la oportunitat, poster l’última
oportunitat, de lluitar per uns ideals; d’exercir la llibertat ideològica i
política.
Així, de la combinació d’ aquests dos petits símbols, podem extreure el
significat del títol, que com la Guerra a la que es refereix, és àmpliament
polihèdric i polisèmic: Passió i coratge per la causa, defensa incondicional i
solidaritat absoluta amb el que convé als drets individuals...etc.

3. 2.- A) Al llarg de la pel.lícula quina creus que és la trajectòria
política del protagonista?...
A)
- Abans d’ involucrar-se al front:
I) ---> Membre actiu del “Communist Party“ a Liverpool,
<< NO PASARÁN! >>
- Un cop ja involucrat al front:
II) ---> Milicià devot del POUM,

4. III) ---> Milicià desencisat per la precarietat de l’armament i de condicions
amb les que “escull“ conviure la milicia comunista, a canvi de la llibertat, a
canvi de no haver-se de subordinar a cap altre “ens“, i per tant, d’ésser
possiblement manipulats o reprimits.
IV) ---> Voluntari convençut de les Brigades Internacionals “oficials“, ( que
compten amb el suport del govern republicà, i estan fortament manipulades
per la propaganda i repressió del corrent estalinista,)

5. V) ---> Voluntari desenganyat tant de les Brigades Internacionals “oficials“,
com del “ Communist Party“ i qualsevol altre ens polític relacionat amb el
moviment stalinista o pressionat per aquest ( Com és el mateix govern
republicà).
S’ha donat compte de la conspiració stalinista contra les demés faccions i
forces comunistes.
<< NO MÁS! NUNCA! >>

6. ( Com podem veure, aquí en David estripa el que havia sigut el seu carnet
d’afiliació al “Communist Party“.)
VI) ---> Altre cop milicià del POUM, ara doblement devot, i amb una
renovada i absolutament sòlida convicció de que els ideals i llibertat d’ acció
tenen infinitament més valua que la quantiat i qualitat de l’armament i
condicions de lluita.
<< BACK FROM THE DEAD, HUH? >>
VII) ---> Probablement, i arran del desarmament de la seva milicia per part
d’ una columna que els hauria d’ estar ajudant, no emprenyant, i sobretot,
per l’assasinat de la Blanca, quan s’acaba la seva lluita, el protagonista molt
probablement que se senti traicionat per el comunisme, desenganyat amb
la política i entristit amb l’ ésser humà en general.
Però jo diria que comunista ho ha de seguir essent, i dels de bona fé i dels
de veritat; havent tingut els nassos de venir fins a Espanya a combatir en

7. una guerra que, en principi, no és la seva, demostra que ha de ser “rojo“
fins la mèdula.
Prou irònicament, un dels soldats de la columna que desarma la milicia de’n
Dave i mata a la Blanca, i que havia format part d’aquesta mateixa milicia,
diu a la Blanca... << We have to do this! We have to do this! You’re being
tricked! You’re being tricked by your own leaders!! >>...pobre desgraciat.
<< WHY THE FUCK DID YOU DO THAT FOR?! BASTARDS! >>

8. << We burried Blanca in colectivised land. She’d have liked that... (...)
...at least the air belonged to her for a short while.
I’m try’na get home quick, but it won’t be easy.
They’ve a “Wanted-List“ of the so-called “disertants“ or part of the POUM.
My name’s on it... (...)
...Some of the most sincere and dedicated fighters againt fascism are being
murdered. But if you get this letter, understand that I REGRET NOTHING.
(...)
...WE’D HAVE CHANGED THE WORLD, BUT NEVERMIND.
OUR DAY WILL COME. >>
B) i on creus que es troba quan acaba la Guerra civil?
B)
Per el desenvolupament de la pel·lícula i els indicadors cronològics que hi
van apareixent ( i que comentaré en la pregunta 4...), crec que l’hipotètic
brigadista David ja hauria d’ ahver aconseguit tornar a casa pel final de la
guerra civil, molt abans i tot.
---> Si la seva milicia és dissolta, i els ex-membres del llavors il·legal POUM
estan en búsqueda i captura, dubto que tingui gaire re més a fer a Espanya,
i per molt que s’hagi d’amagar dels seus perseguidors, i tenint en compte
que pels indicadors que he esmentat, deuen dissoldre la seva milicia a
l’estiu del 1937, hauria d’ arribar per força en menys de dos anys ( final de
la Guerra Civil Espanyola = 1 d’ Abril del 1939) a casa.
3.- Quines són, per a tu, les dues escenes on el director Ken Loach
dóna llibertat als seus actors per a que recreïn lliurement llurs
personatges? (Traducció: els deixa que improvisin sobre un guió
prèviament pautat!)
Una és clarament l escena en la que la milicia discuteix amb els habitants
d’un poble que acaben de “salvar“ si s’ha o no de colectivitzar les terres.

9. ( 43 min. : 40 s ) aprox
L’ altra, diria que és una de les escenes finals: l’escena en la qual podem
veure a una columna comunista stalinista “oficial“ desarmar a la milicia del
POUM i del nostre protagonista, ja que com reaccionen els milicians sembla
pro genuí i caótic :

10. ( 01 h. : 31 min. : 30 s ) aprox.
4.-Esmenta tres escenes del film que es corresponguin clarament
amb tres fets detallats a classe sobre el decurs de la Guerra Civil..
1) La decisió que van haver de prendre milicies com aquesta hipotètica
milicia de’n David de subordinar-se al govern republicà, per a tenir un
subministrament d’armes i munició adequat, però alhora sotmetent-se a la
voluntat dels corrents comunistes estalinistes.

11. Perdona, perdona! Quizás sea la última vez de que podamos decidir como
milicia.
2) La lluita macabre i casi surrealista entre Republicans i anarquistes per el
control de l’edifici de Telefònica, que va donar nom a “Els fets de Maig“
(1937).
<< ¡Pero bueno! ¡¿Porqué no vais a matar a los fascistas, en vez de mataros
los unos a los otros?! >>
3) La ilegalització del POUM ( a mans de Juan Negrín, i després de la
caiguda de Largo Caballero, en gran part, pels esmentats fets de Maig),

12. i persecució i repressió dels seus membres, per les falses acusacions de
pertànyer a un complot feixista.
5.- La néta del protagonista descobreix en el seu avi un petit heroi
anònim amagat en una vella maleta...Què has descobert tu en
aquesta pel.lícula?
Bé, doncs jo sempre havia sentit aquella frase típica de : “ La guerra no la
van guanyar els nacionals; és que la van perdre els rojos“... i em pensava
que era solament una exageració.
Després d’haver tractat els temes a clase i d’ haver vist la película, per fí
sóc conscient de que la frase diu el que diu i que no és pas una exageració,
sinó la pura veritat.
És ben bé tràgic, i fa bastanta ràbia saber que per culpa del complot i
interessos stalinistes (entre d’altres), ens va anar la guerra com ens va
anar, i milicies com les del nostre company David, no van ser sols
desarmades, sinó perseguides i executades.
A nivell polític, diria que he après que si les esquerres tenen una cosa a
envejar a les dretes, és la capacitat d’ anar tots a una.
O, fins i tot, que potser els conceptes de “esquerres“ i “unitat“ no són
compatibles, ja que per definició i en principi, són ideologies que valoren
molt més la llibertat individual, fent això la organització bastant més
complicada.
Humanament, diria que he descobert, o més aviat, re-descobert, lo
afortunat que sóc d’ haver nascut, no tan sols en aquestes latituds d’
Europa, sinó també en aquest període concret de la època en la història del
nostre país, i mundial en general.
Arribo a nèxier a “ l’abans d’ahir“ històric, i se m’emporten a la guerra per
la lleva del biberó, o veig a matar a veïns i familiars per no volguer-se
sotmetre al feixisme, o als meus pares morir de gana,o ...
...realment crec que mai podré arribar a ser conscient de la misèria que
hagués pogut arribar a viure i, la veritat, potser millor i tot.
També he consolidat el meu ja complet i absolut respecte cap el meu avi, el
qual, després de viure la guerra, no només va saber tirar endavant,
sinó que va tenir els collons de venir fins Catalunya a buscar-se una vida
millor, estudiar pel seu compte, i aixecar una familia.
La meva àvia també les va passar magres, des d’una altra perspectiva, però
igualment fotut tot plegat: la misèria de la Catalunya rural debia ser letal, i
en escenes com l’assessinat del “cura traïdor“, m’he recordat de coses que
ella m’ha explicat i que van passar al seu poble, i també m’he donat compte
del respecte i admiració que es mereix per haver aguantat situacions com
aquesta.
La meva generació som gent tova, fills d’una generació de rebels, i néts d’
una generació de gent molt dura.

13. Potser hem tingut molta sort, o potser molta de dolenta: com diuen també,
el futur és incert, i que haguem sigut tan “mimats“ per la fortuna històrica,
potser acaba essent una desventatge alhora d’enfrontar-nos a depèn quines
situacions que sembla que es presentaràn a nivell internacional.