1. Plató: el dialecte com a gènere literari Arístocles, o més conegut amb el nom de Plató (πλατύς, fent referència a l'amplada de les seves espatlles), va néixer a Atenes el 427 a. C. de família aristocràtica. Deixeble de Cràtil, aprèn de les doctrines d'Heraclit, Empèdocles i Anaxàgores, i també de Parmènides. Als vint anys coneix Sòcrates, cosa que canviaria la seva vida per sempre.

2. El diàleg com a gènere literari Plató inventa un nou gènere literari per exposar les seves idees: el diàleg, que adquireix una forma senzilla: l'ἔλεγχος o refutació. Es tracta de reduir a l'adversari al silenci a l'adversari. Amb tot, s'oposa al mètode de l'erística sofista, ja que el seu objectiu és cercar la veritat.

3. Característiques dels diàlegs de Plató Juntament amb Lísias (orador forense) és el màxim representant de la prosa àtica. El seu estil és senzill, convertint el discurs filosòfic mitjançant mites i altres recursos. Els personatges que hi interactuen pertanyen a la vida real, espontanis i plens de sentiments humans.

4. Tipus de diàlegs platònics 1. Diàlegs aporètics: Anomenats així perquè després del diàleg mai s'arriba a una conclusió concreta. D'aquesta època hi ha diàlegs com: - Laques (sobre la valentia) - Carmides (sobre el seny) - Lisis (sobre l'amistat)

5. Diàlegs de maduresa En aquests diàlegs ja es comencen a trobar solucions als problemes plantejats. Es comença a perfilar la teoria de les Idees, en la que uns arquetips (idees) fan rerferència a les coses materials. El diàleg més important d'aquesta època és La República , en què es planteja un estat ideal