1. Lèxic
Monosèmia i polisèmia
Homonímia
Homofonia i homografia
Paronímia
2. Monosèmia, polisèmia i homonímia
Monosèmia Polisèmia Homonímia
Paraules amb
un significat
únic. Sobretot
vocabulari
tècnic,
específic i
científic:
Implant; col·liri...
Paraules amb
més d’un
significat, que
es determina
pel context.
Ala; Banc
Broma; Cua; Cap;
Fulla; Lluna; Mà;
Gat; Ploma;
Taula...
Paraules que
s’escriuen
igual o,
almenys,
sonen igual.
Sou vosaltres?
El sou mig
continua baixant.
Té cent anys i no
sent bé.
3. Homofonia i homografia
Paraules homòfones: sonen igual tot i que
poden escriure’s de manera diferent:
Té, unes pastes i un te calent per berenar.
Ja ha vingut a vore’t.
Paraules homògrafes: s’escriuren igual tot
i que es poden pronunciar diferent:
M’has dit ja set vegades que no tens set.
Com s’ha pogut observar, alguns mots
poden ser homòfons i homògrafs al
mateix temps.
4. Paronímia
Paraules o construccions que sonen
igual però, s’escriuen diferent,
segons el context:
a.Alhora (adv): Arribaren alhora (al mateix temps)
A l’hora (prep+art+nom) : Arribaren a la reunió a
l’hora (a l’hora acordada)
b.Aleshores (adv.): Aleshores no saberen què fer
(en aquell moment)
A les hores (prep+art+nom): A les hores aquelles
no hi havia ningú a casa (en el moment que)
5. Paronímia
c. Apart (nom): Punt i a part (allò que es diu a banda)
A part (loc. adv. o loc. adj.): El cridaren a part
(separadament) perquè el seu era un cas a part
(excepcional)
d. Enlloc (adv.): No ho trobaven enlloc (en cap banda)
En lloc (prep+nom): En lloc de retallades claen altres
mesures (en compte de)
e. Gairebé (adv.): No queda gaire pa (quasi)
Gaire bé (adv.+adv.): No ho va fer gaire bé (molt bé)
f. Perquè (nom –causa- o conjunció): Ho diu perquè vol.
Per què (prep+pron. inter.) Per què no véns? (pregunta)
g. Potser (adv.): Potser no vindrà ningú més (possibilitat)
Pot ser (verb+verb): Pot ser que ja estiguen ací?
