Comentari Txelo sobre Toni Morrison

1. Toni Morrison
Quan parlem de Toni Morrison, també parlem sobre el
que significa prosperar en mig de l'hostilitat. El mes
d’abril d’enguany Morrison no només ens ha ofert el
seu onzè llibre, God help the child, sinó l’ocasió de
meditar sobre la tensió entre la idea de l'artista i la
realitat de la mateixa artista.
El seu nom esdevé una república de dones i artistes negres amb "cap casa en aquest
lloc", gent que crea, reclama i celebra l’art, que té la intenció d’oferir alguna cosa al
poble que ho il·lumina tot. Tot i el seu enorme èxit a escala mediàtica i la tendència de
la indústria editorial per fer destacar amb orgull els escriptors de color, com a prova de
diversitat, més que difondre la diversitat de l’autor i l’essència del seu llibre, sembla
que pels editors són molt més importants les llistes, el “top ten”. Per contra, els seus
fidels seguidors veuen l’artista que hi ha dins seu. Ha estat sempre una escriptora
compromesa amb els greus problemes racials, sobretot al seu país.
Per tot això la seva última novel·la continua marcant el compromís i la crítica social.
Va tenir dificultats per escriure aquesta obra que transcorre en l’època actual. En una
entrevista recent va comentar sobre la nova obra: Avui dia, una de les coses més
importants que passen són: “Jo, jo, jo, jo, jo”. “Mira’m”. “Mira la meva foto.” “Mira la
meva novel·la”. “Escric sobre mi mateixa”. No vull que en mal interpretin. Això no és
cap invenció de res que no sapigueu . És sobre vostès mateixos.
Morrison ha escrit un conte de fades modern, amb personatges d’un sol nom, qualitats
màgiques, transformacions, interrogants sobre la raça i l’amor i, sobretot escriu sobre
com acabar amb la maledicció de l’egocentrisme.
És admirable que aquesta dona hagi arribat tan alt, editora als anys 60, era l’única
dona negra del sector, percentatge que ha canviat molt poc al llarg de dècades, mare
soltera que treballava en el seu temps lliure en la que seria la seva primera novel·la,
Ulls blaus, publicada el 1070.
Dels seus llibres he llegit Sula i Jazz. Els recomano.