És una panoràmica de la història de la literatura hebrea. De 1r de batxillerat. A l'Escola del Treball.

1. Estudis: 1 batxillerat humanístic
Matèria: Literatura Universal
Professor: Pere Poy
Curs: 2015-16
Grup:

2. ➔ Introduir el tema amb escrits
Bíblics.
➔ Nomenar els llibres que
componen la Bíblia
➔ Explicació de la literatura
rabínica
➔ Llengua hebrea
➔ Destacar als poetes, traductors i
escriptors de l’època explicar les
característiques i les obres més
rellevants de cadascun d’ells.
➔INTRODUCCIÓ
➔LA LLEI ORAL
➔AUTORS I OBRES
➔CONCLUSIONS
➔BIBLIOGRAFIA
CONTINGUTSOBJECTIUS

3. La Bíblia constitueix la aportació més gran del poble d’Israel a la cultura de la humanitat. 2.000 anys d’experiència religiosa,
Israel comunitat escollida per Déu. La Bíblia narra la història entre Déu i Israel narrada a partir de formes literàries
diverses: lleis, històries familiars, tribals i personals, poemes d’amor, oracles i visions profètiques, pregaries, textos
sapiencials i visions apocalíptiques.
La prehistòria oral ha de provenir del segon mil·lenni aC, tot i que els textos no devien de començar a accedir fins a l’època
de la monarquia de Jerusalem (s. X aC). Primers profetes d’escriptors són del s. VIII aC.
Gran activitat literària i redaccional es va realitzar durant l’època de la Deportació a Babilònia. En l’època Persa i
Hel·lenística van acabar de redactar tots els llibres que componen la Bíblia hebrea.
Els llibres que componen la biblioteca bíblica són els següents:
- Pentateuc
- Profetes anteriors
- Profetes posteriors
- Escrits
El llibre de Jesús ben Sira forma part de la Bíblia cristiana catòlica, té continguts de la saviesa. Els Manuscrits del Mar Mort,
han donat a conèixer la biblioteca de la comunitat jueva.
La literatura rabínica es el conjunt d’escrits produïts pels savis jueus, té dos grans gèneres literaris: l’halacà i l’agadà.
L’halacà és el conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme. L’agadà és el conjunt de material no jurídic, com
exposicions de caràcter homilètic, narracions, llegendes i màximes.
INTRODUCCIÓ

4. L’agadà és el conjunt de material no jurídic, com exposicions de caràcter homilètic, narracions, llegendes i màximes. Les obres mes
importants de la literatura rabínica són: la Misà, la Tosseftà, els dos Talmuds i els midraixos. Misna: codi legal acabat cap a l’any
200dC, promulgat per rabí Yehudà el Patriarca. El primer document que recull la “llei oral” del judaisme. El codi consta de sis parts.
La Tosseftà, acabada cap a l’any 250dC, conjunt de complements de la Misnà.
El Talmud, lectura analítica i uncomentari de la Misnà.
El Talmud de Jerusalem, acabat ca. 400dC, conté el comentari de 39 tractats de la Misnà.
El Tamud de Babilonia, és una obra cabdal al llarg de tota la història del judaisme, conté recerques sobre les fonts bíbliques de les lleis
contingudes de la Misnà, comentaris als textos de l’Escriptura; assaigs sobre problemes teorics i investigacions.
El midraix és la forma literària que adopten aquestes obres rabíniques, és un comentari rabínic.
Principals obres midràixiques: Mekhiltà, Sifrà, Gènesi Rabbà, Levític Rabbà, Pesiqtà de-Rab Kahanà, Càntic Rabbà, Rut Rabbà,
Lamentacions Rabbatí i Ester Rabbà.
Principis del s.IIIdC, la situació lingüística es va deteriorar ràpidament. L’hebreu deixà de ser una llengua parlada, substitüida primer per
l’arameu i després per l’arab.
A Palestina, els savis jueus van destacar per la seva activitat de caràcter lingüístic. Els masoretes, s.VI i X dC, es van dedicar a
vocalitzar el text masorètic el text de la Bíblia; text masorètic, el text de la Bíblia puntuat amb vocals i altres signes auxiliars pels
masoretes.
LA LLEI ORAL

5. Seadyà Gaon, autor de Kitab al-Amanat wa al-I’tiqdat, és la primera obra de teologia jueva.
Els jueus vivien en terres dominades pels cristians i la “diàspora d’Ismael”, els jueus vivien sota el domini de l’islam.
Hasdai ibn Xaprut, home de govern del califa cordovès Abd al-Rahman III.
Menahem ben Saruc, escriurà ca 958, el Mahbèret, el primer diccionari hebreu.
Dunaix ben Labrat va imitar les seves poesies hebrees els models i els convencionalismes literaris de la poesia àrab.
Gerxom de Metz , un dels grans mestres del judaisme asquenazita medieval. les ordenances que dictà van fixar estructures del
judaisme asquenazita.
Yishaq ibn Halfum,és un dels millors poetes de la fi del s. X i principis del s. XI. S’han conservat 74 poemes en la línia de
tradició àrab: panegírics, elegies, poemes amorosos i d’amistat.
Yehudà ben David és el pare de la gramàtica científica hebrea. L’obra més famosa és Séfer Hayyuy on reconeix, el triliteratisme
del verb hebreu.
Xemuel ibn Nagrella ha-Naguid, home de govern més influents de la cort del rei zirís de Granada. Va compondre més de
1700 poemes de tema secular.
Xelomó ibn Gabriol, la seva obra en prosa és escrita en àrab, però la poesia en un hebreu proper a la llengua de la Bíblia. va
escriure també una important obra sobre metafísica en àrab.
Yishaq ibn Gayyat, va escriure també prop de 400 poemes litúrgics.
Yonà ibn Yanah, filòleg més important del s. XI, va escriure en àrab una descripció completa de la llegenda hebrea de la Bíblia,
Isaac ben Rovèn, el Barceloní, va traduir un tractat jurídic de hai Gaon. Es conserven de ell diverses poesies litúrgiques.
Bahyé ibn Paqudha, va escriure la seva obra fonamental que va traduir Yehudà ibn Tibbon a l’hebreu amb el nom Hovot ha-
levavot.
Moixè ibn Ezra, és un dels altres grans poetes hebreus de Sefarad,
AUTORS I OBRES

6. Yahudà ha-Leví, home religiós va esperar la vinguda del Messies, va embarcar-se cap a Alexandria, va arribar a Egipte i es va
tornà a embarcar cap a Palestina, finalment va morir pel camí. Va deixar aproximadament uns 400 poemes seculars de tots els
gèneres de la poesia àrab, també amb una llengua més propera a la de la Bíblia va escriure uns 400 poemes litúrgics.
Abraham ibn Ezra, formació a l’Andal·lus es dedicà a poesia, va compondre obres exergesi bíblica, poesia, lingüística,
matemàtiques, astrologia i filosofia per a les comunitats jueves.
Abraham ibn Daud, pensadors més important de l’època, va escriure el ‘Llibre de la tradició’, on demostra que la transmissió de
les tradicions rabíniques significa el compliment de l’escriptura.
Moisès Maimònides, Es conserven 450 resposta de Maimònides sobre diversos temes. Al 1180 escriu en hebreu el seu codi legal
que consta de 14 llibres. La seva obra més important escrita en àrab la ‘Guia dels perplexos’, afirma que no hi ha contradicció entre fe
i raó, dona arguments per no confondre les expressions antropomórfiques que dona la Bíblia. Va ser un gran pensador jueu.
Abraham bar Hiya , destacà pels seus coneixements científics, va ser el primer escriptor que va escriure en hebreu sobre les
matemàtiques, l’astronomia i l’astrologia, ja que els andalusins escrivien sobre aquest temes en àrab. El seu hebreu és semblant al de
la literatura rabínica, defensa l’astrologia, intenta conciliar amb la fe i va traduir obres de l’àrab al llatí.
Jucef ibn Zabara, iniciador de la narrativa hebrea, la seva obra ‘Llibre dels entreteniments’ intercala en la narració digressions
mèdiques, de ciències naturals i contes també enmig dels text intercala poemes.
Xelomó Yishaqí, va ser l’exegeta més important de la Bíblia i del Talmud de l’edad mitjana, l’objectiu era fixar els sentits literal del
text sagrat, volia establir el sentit veritable del text i el seu comentari del Pentateuc va ser la primera obra hebrea impresa.
Jucef Qimhi, va escriure el ‘Séfer ha-zikkaron’ gramàtica hebrea amb la finalitat pedagògica de recordar les regles filològiques.
Mossé ben Qimhi, va escriure ‘Mahalakh xivilé ha-daat’ gramàtica hebrea i traducció llatina.
Yehudà ibn Tibbon, pare dels traductors i va enriquir la llengua medieval.
Abraham ben David de Posquières, cercava la comunicació amb Déu i permitia accedir a la veritat secreta.
Moses Mendelssohn, pare del moviment, cercarà la religió i la raó.
Naphtali Herz (Hartwig) Wessely, succesor de Medelssohn en la direcció del moviment il·lustrat, va escriure ‘Xiré tiféret. En el
s. XIX va adoptar ll’alemany com a llengua materna i va abandonar l’us de l’hebreu com a llengua literària.- Galítzia: la regió
geogràfica i política situada al sud-est de Polònia i al nord-oest d’Ucraïna.

7. Messul·lam ben Salomó de Piera, va ser un poeta, molt critic amb la filosofia, la llengua que utilitzava s’apropava a l’hebreu
rabínic i es distanciava de la llengua Bíblica.
Mossé ben Nahman, va ser el més gran savi dels jueus catalans i va escriure un comentari de la Torà molt important.
Todrós ben Yhuà ha-Leví Abulafiya, va compondre més de 1.100 poemes que estan recollits en el ‘Gan ha-maixalim ve-ha-
hidot’.
Yehudà al-Harizí, personatge de Toledo-Catalunya va escriure el ‘Tahkemoní’ té una col·lecció de 50 maqames en prosa rimada,
hi han diverses situacions narrades per un narrador, està ple de citacions bíbliques i tenen un sentit diferent al text original. També
va ser un traductor a l’hebreu bíblic.
Yehudà ibn Xabbetay, va escriure en prosa rimada amb una llarga narració de to misogin.
Yaaqob ben Elazar, va traduir i adaptar a l’hebreu una visió àrab en l’antiga història índia.
Abraham ibn Hasdai, va traduir diverses obres de l’àrab a l’hebreu.
Salomó ben Adret, va deixar milers de responsa sobre diversos temes i sobre les comunitat jueves, entre diferents obres cal
destacar ‘ Hidduixé haggadot ha-xas’ comentari de les llegendes del Talmud.
Abraham Abulafiya, exposa la manera d’arribar a la unió amb la divinitat a través de la pronunciació dels noms divins i de les
combinacions de les seves lletres o amb les tècniques relacionades amb els moviments corporals.
Xem Tob ben Yossef ibn Falaqerà, va compondre diverses obres en vers.
Moixè de Leónel, més conegut cabalista castellà, va escriure diversos temes cabalístics en forma de pseudoepigràfica, es va
complementar amb altres obres, vol penetrar el sentit místic de les paraules exposa els misteris de les sefirot i la situació dels jueus.
Leví ben Guerson, esperit universal de l’edat mitjana jueva, la seva gran obra filòsofica ‘Milhamot ha-xem’, l’objectiu era
aconseguir una deducció més segura de les lleis religioses a partir dels text sagrat.
Nachman Krochmal, va escriure un treball historiogràfic important, ‘Moré nevokbé ba-zeman’, enquè, influït per Hegel i Vico,
presentava la història jueva com una evolució impulsada per l’esperit de Déu.
Salomó Y. Rappaport i Samuel David Luzzatto, van escriure estudis importants sobre el Talmud i la literatura hebrea
medieval, movilment nacionalista jueu.
Yishaq Erter i Yossef Perl, van escriure agues sàtires, en una llengua bàsicament indoeuropea parlada pels jueus del centre i del
nord d’Europa.

8. Nissim ben Rovèn, va ser un jurista expert, que es va establir a Barcelona, va comentar el Gènesi i diversos tractats del Talmud.
Issac ben Sésset Perfet, va ser talmudista i poeta.
Hasdai Cresques, es va inicia a Barcelona i després a Saragossa, va escriure en català i aragonès una obra i va ser traduïda a l’hebreu
a mitjans del s.XIV, argumenta que Déu sols pot ser conegut pel camí del temor i de l’amor.
Aixer ben Yehiel, les seves responsa i els seus comentaris a la Misnà i al Talmud van ser molt llegits.
Xem Tob ben Yishaq ibn Xaprut, va escriure una obra polèmica que porta ell títol ‘d’Even bohan’.
Abner de Burgos, es va convertir al cristianisme i adoptà el nom d’Alfons de Valladolid, justifica la seva conversió en la l’obra
‘Milhamot Adonay’.
Salomó Bonefred, es d’origen català i les seves composicions poètiques són molt remarcades.
Issac ben Mossé ha-Leví, va retornà al judaisme i va escriure textos aguts contra les conversions forçades i la seva obra gramatical
es ‘ Massé Efod’.
Jucef Albó, va escriure el ‘ Llibre del principis’ del judaisme.
Simó ben Sémah Duran, les seves responses són molt important per el jueus, va destruir el judaisme català i descriu els principis
del judaisme i refuta la religió cristiana i la musulmana.
Yishaq Abrabanel, va escriure tot el comentaris de la Bíblia i una part dels tractats del Talmud.
Abraham Salom, va escriure ‘Etatges de pau’ on defensa el Talmud contra els atacs dels filòsofs racionalistes.
Abraham ben Xem Tob Bibago la seva obra fonamental és Derekh emunà, analitza els problemes de la fe i la raó. En Es hayyim
(refuta) els arguments a favor de l’eternitat del món.
Xelomó ibn Verga, va escriure la part més important de la crònica que porta el títol Xévet Yebudà. Té una visió del món d’home del
Renaixement, escriu en llengua de notable to bíblic.
Yossef Caro, d’origen toledà, va viure a Turquia, la seva gran obra és el codi juríc, Bet Yossef, el més conegut i popular dels codis
jurídics del judisme.
Yehudà ben Bessalel Loeb, pensament filosòfic, coneixerà un moviment nou que el farà entrar en la modernitat. ‘La Haskalà’ és la
versió jueva de l’Aufklärung “il·lustració alemanya”.

9. Al sud de Rússia:
Yishaq Baer Levinsohn (1788-
1860) defensà que la tradició i
la cultura moderna no eren
contradictòries.
A Lituània es fomenta la tradició ortodoxa racionalista jueva:
● Abraham Dob Lebensohn (Adam ha-Cohen) (1794-1878) poeta racionalista i filosòfic, el
seu fill Mikhà Yossef Lebensohn va ser un traductor d’alemany a hebreu i un poeta
romàntic extraordinari.
● Abraham Mapu (1808-1867) es considerat el primer novel·lista hebreu. Escriu en un
hebreu bíblic i la seva primera novel·la romàntica, Ahavat Tsion, que recorda les glòries
de l’antic regne de Judà. Els protagonistes encarnen els ideals de la Haskalà.
La segona generació la Il·lustració russa marca el moviment del romanticisme al realisme:
● Peres Smolenskin (1842-1885) va escriure Ha-toé be-darkhé ha-hayyim, novel·la de transició:a vegades un retrat
realista de la vida i el personatges de l’shtetl i altres vegades ofereix un cúmul de coincidències increïbles.
● Moixè Leib Lilienblum (1843-1910) va escriure Hataot neurim (1876) una narració de la seva biografia i de les diverses
crisis. Ell i Urí Kovner com a crítics literaris van defensar l’expressió realista en obres escrites en hebreu de temes
socials de les comunitats jueves i van atacar l’estil bíblic retòric.
En la crisi de la tesi de la Haskalà els jueus s’havien d’integrar en la societat russa. Alguns van haver d’emigrar als Estats
Units d’Amèrica i altres es van afiliar als moviments revolucionaris. Altres inspirats en el moviment romàntic van crear una
llar nacional jueva a Israel. Els escriptor de llengua hebrea van donar suport aquest moviment anomenat Hibbat Tsion.
Elièzer Ben-Yehundà
(1858-1922)
es va establir l’any 1881 a Jerusalem i es va
dedicar a fer reviure l’hebreu com a llengua
parlada i compilar el diccionari històric de la
llengua hebrea antiga i moderna.
Yehudà Loeb Gordon
(1831-1892)
poeta brillant entre el romanticisme i
el realisme.

10. L’idiòleg del moviment nacionalista-realista
Ahad ha-Am
(1858-1927)
assagista i editor i pare del sionisme cultural.
Pensava que calia l’establiment dels jueus a
Palestina i lluitar per al renaixement de la cultura
hebrea. Va fundar i dirigir el diari Ha-Xilóah, una
gran influència en la literatura hebrea
Mikhà Yossef Berdyczewski
(1865-1921)
escriptor de les tradicions folklòriques.
Creia l’hebreu només calia per parlar de
temes jueus.Defensà que els escriptors
jueus no s’havien de trobar restringits per
imposicions dogmàtiques
<<- opinions oposades ->>
Hayyim Nahman Bialik (1873-1934) considerat el més gran dels escriptors hebreus de l’època contemporània. Al 1900 la seva poesia subjectivista
tractaven de la pèrdua de la fe i la nostàlgia pel paradís perdut de la infantesa.A Israel va esdevenir el cap reconegut del gust literari de la nova
literatura hebrea.
Xaül Txernikhovski (1875-1943) juntament amb Bialik va ser el segon dels grans poetes en hebreu del període rus. Considerava que la tradició
impedia al jueus gaudir de la força dels instints naturals. La seva obra propugnava un individualisme de caràcter panteista sense límits.
En el moment de la Primera Revolució Russa (1905) una nova generació va començar a emigrar a Palestina. Els pioners de la Segona
Aliyyà (emigració) s’allunyaren de la vida ortodoxa de l’shtetl de l’Europa de l’est i reben influències de diverses ideologies socialistes i
sionistes. Els pioners de la Segona Aliyyà van fundar el diari Ha-poel ha-tsaïr.
● Yossef Hayyim Brenner pare de la novel·la psicològica hebrea, pertanyia aquest grup, va crear uns herois que es van revoltar
contra els models de la vida tradicionals i va cercar una nova filosofia que reemplaça el seu sistema de creences. Es va burlar
burlar dels sionistes. La seva novel·la Xekhol ve-kixalon és testimoni de la malària, fam, solitud i atur de la seva generació.
Durant la dècada del 1920 una colla d’escriptors rebels van trencar la relació amb Moznaim, publicació que era l’òrgan de la Societat
d’Escriptors Hebreus. Es van revoltar contra el classicisme de Bialik. Van publicar Ketuvim, es convertí en l’órgan de la revolta literària.
● Abraham Shlonsky (1910-1973) un dels caps del grup, influït pel simbolisme i l’expressionisme revolucionari rus. Va defensar
una posia nova que reflectís l’entusiasme i el zel revoluvionari dels joves pioners.

11. Natan Alterman (1911-1981) convertí la veu poètica de la generació que va lluitar contra la política antisionista de la Gran Bretanya dels
anys del Mandat.
Zevi Greenberg (1891-1981) poeta de una força extraordinària que es va identificar amb ideologies de dretes. Va entendre la creació de
l’Estat d’Israel com a renovació de l’aliança amb Déu. Segons la seva visió l’Holocaust no va ser imprevist sinó la inevitable trobada entre
sants jueus i els borratxos, assasins i fornicadors europeus, per això fins gairebé el final de la seva vida no va rebre cap reconeixement
literari.
Domini de la prosa hebrea en el període del Mandat Britànic:
Shmuel Yosef Agnon va guanyar el premi Nobel de literatura l’any 1966. Va passar els anys de la Primera Guerra Mundial i els primers anys
1920 a Alemanya. Les seves obres es situen en 3 escenaris geogràfics: l’shtetl de Galítzia, Europa central (Alemanya- Àustria) i Palestina-
Israel. Temol xilxom és la novel·la de la Segona Aliyyà i del conflicte entre Jafa i Jerusalem.
Hayyim Hazaz (1898-1973 ) segon dels grans escriptors d’aquest període, descriu en les seves novel·les la situació en la Rússia
revolucionària.
Després de la Segona Guerra Mundial els esforços per a la independència nacional van augmentar. Al 1940 ja tenien l’hebreu com a
llengua materna. Els escripors que provenien de les millor escoles jueves considerats com <<la generació de Palmah (la força militar
israeliana de la Guerra de la Independència)>>, els principals poetes d’aquesta generació van ser : S. Yizhar (1916) Hayyim Guri (1922),
Amir Gilboa (1917-1984), T. Carmi (1925), Moshe Shamir (1921) i Aharon Megged (1920). Les obres més importants d’aquesta època van
ser: Hu halakh ba-sadot de Shamir (1947) i Yemé Tsiklag de Yizhar.
Després de la Guerra de la Independència amb la trobada dels supervivents dels camps de concentració nazis i jueus cal destacar a
Aharon Appelfeld supervivent de l’Holocaust i que tracta l’horror dels camps de la mort.
Literatura hebrea contemporània: temes autors
· conflicte dramàtic entre palestins i israelians novel·lista : David Grossman
· clivelles socialistes i sionistes dramaturgs: Hanoch Levin i Yehoshua Sobol
· lluita per la integració d’immigrants
etc

12. Les caraterístiques més rellevants del poetes antics: les seves obres eren en àrab o hebreu i aquestes
eren traduïdes segons convenia a la població. Encara que algunes de les obres anaven més encaminades
cap a un llenguatge Bíblic. Amb el pas del temps autors van començar a escriure en català però aquestes
van ser traduïdes al hebreu antic i modern, àrab i llatí. També va haver canvis que van produir nous
moviments i van néixer noves il·lustracions.
També aquest autors van fer critiques molt llegides sobre
el Talmud, el llibre que conté la recopilació de la tradicions
jueves sobre la religió i les seves lleis,conté diverses
discussions rabíniques.
Els moviments més rellevants de la literatura hebrea van ser; el realisme, el romanticisme, el racionalista,
el nacionalista-racionalista, el sionisme i el socialista, el classicisme, el simbolisme i l’expressionisme. La
literatura es va utilitzar com a símbol de manifest en diferents revolucions jueves, vingudes de les
amenaces que van rebre per falta d’integritat que van tenir a diferents punts d’Europa.
Podem destacar fets històrics on la literatura va estar present, sense la necessitat de desapareix fins
arribar avui en dia.

13. Dossier de la historia de la literatura hebrea (Consulta: 15 de desembre)