2. Lluny, a alta mar, hi vivia un peix, però no era un peix com els altres. Era el peix més bonic del mar .
3. El seu vestit era d’escates i tenia tots els colors de l’Arc de Sant Martí.
4. Els altres peixos, els agradava molt el peix de les escates de colors. Li deien “el Peix Irisat”.
5. - Vine, peix Irisat! Vine a jugar amb nosaltres! Però el Peix Irisat passava sempre de llarg, callat i orgullós, feia lluir les seves escates.
6. Un dia, un peix petitó el va perseguir nedant. - PeixIirisat, espera’m. Dóna’m una de les teves escates lluents. Són tan precioses, i en tens tantes!
7.
8. Espantat, el peix blau es va allunyar i els va explicar als seus amics el que li havia dit el Peix Irisat
10. Ara era el peix més sol de tot l’oceà. Un dia li va explicar el seu problema a una estrella de mar: - Si sóc molt bonic, per què no agrado a ningú?
11. En una cova darrere el banc de corall, hi viu el pop Octopus. Ell et podrà ajudar.- li va aconsellar l’estrella de mar.
12. El Peix Irisat va trobar la cova. Era fosca. Amb prou feines s’hi veia. De sobte van aparèixer dos ulls lluents que el miraven.
13.
14. - Regalar les meves escates tan boniques ? de cap manera! Com podria ser feliç sense elles.
15. De sobte, va tornar a veure el peix blau. - Peix Irisat, va no siguis dolent. Dóna’m una de les teves escates lluents.
16. El Peix Irisat es va quedat dubtant un moment. “Una escata lluent i petitona, gairebé no la trobaré a faltar”.- va pensar.
17. Amb molta cura, el Peix Irisat es va arrencar l’escata lluent més petita. -Té, te la regalo. - Moltes gràcies! .- va contestar el peix blau, boig d’alegria.
18. D’aquesta manera, el Peix Irisat aviat es va trobat envoltat d’altres peixos. Tots volien una escata lluent.
19. Aleshores el peix Irisat va repartir les seves escates aquí i allà. Cada vegada li feia més il·lusió.
20. Al final només li va quedar una escata lluent. I era tan feliç, com no ho havia estat mai. Tots els altres peixos volien jugar amb ell. Ara, ja tenia molts amics.
