Aqui podeu consultar el Diari Mès d'avui en PDF .Que tingueu un Bondia¡¡ :)

1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3
DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 / NÚM. 2.046 / ANY 9
La Cambra apunta
una “contracció més
intensa” i general de
l’economia
ANDORRA Pàgina 6 ANDORRA Pàgina 10
El Govern comença Gil assegura que
el control del nivell Masegosa marxa per
ANDORRA Pàgina 6 dels pol·lens a la motius personals i
Andorra mostra a Austràlia la
voluntat de negociar un conveni
web Aire.ad avala la seva gestió
per evitar la doble imposició
Tati Masià
ANDORRA Pàgina 7
El Govern posa en marxa una
campanya de conservació dels
arxius de les empreses
ANDORRA Pàgina 8
La composició del tribunal
motiva la suspensió d’una
vista per blanqueig de diners
ANDORRA Pàgina 9
Acaba la classificació de la
collita de tabac del 2011 amb
un 50% de primera categoria
CULTURA Pàgina 14
Joel Pla: “Amb ‘Obaga’
explicarem a fora una història
del Pirineu sense estereotips”
ESPORTS Pàgina 16 CULTURA Pàgina 15
L’alumnat de l’Escola Espan-
El River confia mantenir gran
part de la plantilla per poder
tenir un equip competitiu
yola Vall d’Orient, a Encamp,
representa un esquetx sobre
la llegenda de Sant Jordi i el
Del Quixot a Sant Jordi
Quixot a la Valireta.
Gran menú diari
Centre comercial Illa Carlemany. 2a planta.
(de dilluns a divendres)
ra
andor
WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
5 primers 5 segons 5 postres
Servei a la carta, especialitats
en amanides, pastes i pizzes. obert
Servei de menjar per emportar. cada
Suggeriments del xef.
dia
va
de opa
Menú infantil amb regal sorpresa. xene
t
ca
Frei
ó de
c
aci
l.labor
i
la co tes
cuina permanent de 12.30 h a 23.00 h amb
e
fer a 2
s o per
ltr lid te
nv up s
(divendres i dissabtes fins a les 24.00 h)
co t c a'n
b a và ep
m i
am upó d exc es
et ques sent
ide ó
a
ble c àli íli
a pre
ula s. 1 . V vig s.
...Pizza Roma, 25 anys al teu costat um te es s i tiu
ac omp rson stiu fes
No esc pe fe de
d

2. 2 D’INTERÈS DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
EL TEMPS meteo@bondia.ad
Remuntada de temperatures 06.57 h
Cel variable 20.48 h
-1/14
0/15 -1/14
1/16 1/16
nent sud i han aportat així més calor a l’ambient.
Quart creixent
-4/10
Les temperatures esperades per la jornada han
2/17
2/18 de ser uns 10 graus més altes que les d’ahir, així
que la suavitat s’estendrà a tota l’àrea pirinenca.
Caldrà tenir precaució amb la gran quantitat de
3/19
neu acumulada als cims i amb el desglaç ràpid,
-1/15
4/20 que aquests dies ja començarà. El vent bufarà
del sud fort, amb cops molt forts a zones altes.
La nuvolositat anirà a més durant la tarda i dei
divendres
dijous
xarà el cel cobert però sense precipitacions. Que
tinguin un BONDIA.

3. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 3
ENQUESTA DE CONJUNTURA JULIOL-DESEMBRE 2011
La Cambra apunta “una contracció més
intensa i generalitzada” de l’economia
La debilitat de la demanda és el principal obstacle que impedeix un increment de l’activitat
TATI MASIÀ
JULIÀ RODRÍGUEZ
ANDORRA LA VELLA és que hi haurà un sensible em-
pitjorament de la situació em-
“Entorn de negativitat”, “caigu- presarial.
des”, “alentiment”, “decreixe- El balanç del comerç és tam-
ment”. Aquests són alguns dels bé “força decebedor”, amb una
adjectius més comuns que es po- demanda domèstica molt depri-
den continuar aplicant a l’econo- mida i un entorn econòmic eu-
mia andorrana. Així es desprèn ropeu debilitat i incert, que fan
de l’enquesta de conjuntura que el consum sigui cada vega-
juliol-desembre 2011 elaborada da més baix. El deteriorament
per la Cambra de Comerç, que dels negocis s’ha notat sobretot
constata un pessimisme genera- al subsector de vehicles i acces-
litzat dels empresaris. I cosa que soris, i en particular al ram de la
és pitjor: les expectatives per a roba i el calçat. Així, la xifra de
l’any en curs no són gens bones vendes ha disminuït de manera
perquè apunten que l’“etapa cla- notable, un 12%, i les perspecti-
rament recessiva” continuarà. ves a curt termini és que aquest
La reducció d’activitat és una escenari no millori.
característica que ha afectat tots Finalment, pel que fa a l’ho-
els sectors, així com la caiguda teleria, s’ha vist afectada inten-
generalitzada del nombre de sament en la segona meitat del
personal assalariat, si bé el rit- El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va explicar ahir el contingut de l’enquesta de conjuntura. 2011 pels nous canvis en el patró
me de disminució s’ha moderat de comportament de la deman-
perquè ha passat del -4% el 2010 da turística, com són la disminu-
al -3,5% el 2011. També tots els Pantebre alerta que la manca de moltes lleis “ens obliga ció del temps d’estada, la recerca
sectors apunten a la debilitat d’una millor qualitat-preu o la
de la demanda com el princi- a defugir inversions que distorsionin el mercat” retallada del consum per turista.
pal obstacle per millorar a curt Els mals resultats afecten tant
termini. La indústria continua El president de la Cambra de Comerç, Marc preses com Indra o Medichem que vulguin venir les parròquies altes com les àre-
afectada per senyals creixents Pantebre, considera que el procés d’obertura a invertir, perquè pertanyen a sectors inexistents es més comercials, i en conjunt
de feblesa, amb una disminució econòmica per atreure inversió estrangera pot fins ara al país. En aquest sentit, va dir que se- el grau mitjà d’ocupació s’ha si-
general de l’ús de la capacitat contribuir a augmentar la competitivitat de les ria bo també que vinguessin marques comercials tuat en nivells inferiors als de fa
productiva, que de mitjana s’ha empreses i a diversificar l’economia. Tot i així, la especialitzades en luxe, mentre que la Cambra un any. I tot plegat fa preveure
situat per sota del 56% del total falta de determinades regulacions, com la llei del troba que s’han de tenir “reticències” a deixar ve- noves reduccions de personal i
instal·lat, “el nivell més baix de comerç o la llei de defensa de la competència, nir empreses “en sectors madurs”. el manteniment d’una dinàmica
la sèrie històrica, disponible des “ens obliga a ser molt curosos i a defugir inver- La Cambra demana, davant de la situació de de preus a la baixa. En el con-
de fa quinze anys”. Les perspec- sions que distorsionin el mercat o que provoquin recessió, l’aplicació urgent de mesures de re- junt de l’any passat, l’activitat
tives per a la primera meitat del un efecte desfavorable en la lliure competència activació “que estimulin a mitjà i a curt termini i en aquest sector va disminuir un
2012 indiquen, però, que no s’ha en el mercat andorrà”, va indicar Pantebre. ajudin a fer front a la situació de debilitat econò- 13,4% de mitjana.
tocat fons. El màxim responsable de la Cambra va insistir mica actual”. Des de l’entitat es reclama també Entre els indicadors que han
La construcció, un dels sec- que cal impulsar, de manera gairebé paral·lela a la creació d’un fitxer d’impagats o de morosos, posat de manifest la marxa ne-
tors més maltractats per la crisi l’obertura, la llei del comerç, que en tot cas hauria per a la qual cosa s’hauria de modificar la Llei gativa de l’economia en l’últim
els cinc últims anys, constata d’entrar a tràmit aquest any. La nova normativa qualificada de protecció de dades personals. A exercici hi ha el consum d’elec-
que els seus problemes poden servirà, segons Pantebre, per donar més trans- més les empreses continuen patint un “greu pro- tricitat, que va baixar un 3,5% el
ser encara més greus. Amb una parència i seguretat al sector, en vista de la ma- blema” de finançament. D’altra banda, la Cambra 2011, quan només ho havia fet
caiguda constant de la deman- duresa a què ha arribat l’activitat, la davallada de aposta també per la reducció dels tràmits judici- un 1,2% el 2010, i les matriculaci-
da i un clar excés d’oferta, ha visitants i la disminució del consum. “Si es fixa als a un termini raonable de temps (tres mesos, ons de turismes, que ha registrat
vist com la xifra de negocis ex- un període de rebaixes, es podrà aprofitar per fer com a màxim) i perquè hi hagi més celeritat en una davallada de l’11,2%. Com
perimentava una disminució campanyes específiques i per intentar atreure tu- les execucions judicials, amb un executor judicial a aspecte positiu cal dir que el
interanual del 19,5%. Així, el risme”, va recalcar Pantebre, que va apuntar que extern o donant aquesta atribució a un batlle. Així descens de visitants (-2,2%) es
71% de les empreses es mostren “si hi ha una llei del comerç l’obertura estrangera mateix, ja es treballa conjuntament amb el col- va moderar, gràcies al bon com-
pessimistes a l’hora de valorar està molt més ordenada i com més temps per- legi d’advocats en una llei d’arbitratge per dirimir portament del nombre de turis-
la marxa dels negocis. L’ajust és dem a fer-la més nous agents suposadament en- problemes que hi pugui haver entre empreses i tes, que va augmentar un 7,7%,
especialment sever en les con- traran al país sense que hi hagi una regulació”. per constituir un tribunal arbitral que ajudi a des- per primer cop en els últims deu
tractacions d’obra residencial. El Pantebre va valorar positivament que hi hagi em- congestionar la justícia. anys. Tot i així, les estades dels
pronòstic per als pròxims mesos turistes han tendit a reduir-se.

4. 4 OPINIÓ DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA
Una llei imprescindible
¿Troba positiu el canvi de les oficines de
turisme per agents comercials?
Les dades que va facilitar ahir la Cambra de encara no s’ha tirat endavant. El sector és clar Envia un SMS al 789
Comerç, Indústria i Serveis no conviden a amb la teva resposta
l’optimisme. El cert és que tots els sectors es verns han exposat la seva voluntat que sigui
troben en xifres negatives i aquest 2012 no es una realitat, però amb el pas dels anys el resul-
ENQ SI o bé ENQ NO
preveu millor. En aquest marc, la Cambra va tat és que aquest text continua en un calaix. Cada dimarts el resultat de
tornar a reclamar tot un seguit de lleis que Encara que no sigui la fórmula màgica per re- l’enquesta es publicarà en
han de servir per donar més seguretat a les dinamitzar el sector, el cert és que aquesta llei aquest espai i entre els
empreses del país i, per tant, poden ajudar a és més que necessària en un país que depèn participants se sortejarà Gentilesa de
millorar-ne la marxa en els pròxims anys. Un tant del comerç. Per tant, ara ja no valen ex- un telèfon mòbil amb pantalla
d’aquests textos és la tan reivindicada llei de cuses i el que fa falta és que, d’una vegada per tàctil, ràdio FM, MP3,
comerç, que ha de comportar tot un seguit de totes, es tiri endavant. És per això que l’exe- MPEG-4, doble targeta SIM,
Av. Meritxell, 122
cutiu ha de ser valent i treballar de Bluetooth, càmera de foto i Andorra la Vella
ivindica aquest text i que se’n parla tant que manera ferma per aconseguir, ara vídeo, bateria. Tel.: 866 415 - Fax: 829 050
E-mail: devima@andorra.ad
sí, tancar aquest text.
T’HO DIC EN CONFIANÇA CARTA AL DIRECTOR
CLÀUDIA HUERTAS
Castell de Sonplosa Una tarda d’odissea al Teatre Comunal
El dill ns dia ai aco pa sortir per no podia p ar s’ a ia co pro at l’ascensor de
n ar n a ic e a en cadira l’es raó. B no passa res a b or a pre enti a a e el e
ALEXANDRA GREBENNIKOVA de rodes a n lli ra ent de pre n petit tascó e aci de ra a ic a posar se en contacte
is de poesia e or anitza a pa sol cionat s e no en a b la biblioteca a isant de la
L’an . inc an s i sóc la ladora. e bo e sal dable e
la biblioteca d’ ndorra i e a teni cap... se a sit ació. tot i aix ens tro
s petita de la classe. o en a s per a n poble saber s sobre
tenir lloc al eatre o nal. e b e en a est sidral
la e a pri era lli ó d’ ist ria. el passat de la se a terra i identi
et pr ctica ent no a poder robo al l cinant e n pro
La pro essora s rt a la pissarra i i car s’ i No dic e si i neces
presenciar l’acte a e a ser ble a co a est de tan cil sa s ta b a saber
escri d es para les a b lletres s ria ent illor o pit or e al
rans i rodones para les e e se ol altre passat possible per na co pleta odissea no s sol ció es con ert s en n a e casos se blants a a ien
de copiar aci ent ar eol ic . ai l’ale ria i parable de tenir n accedir a les rades i sortir ne. t ntic alson per i anca tin t lloc i di erses e ades
E es eritza la introd cció al passat tan ible de trobar ne es a n petit accessori i no s e
treball dels ar e le s els des ti is i de poder inda ar les raons ot i e el eatre o nal aci dos dies e a est espai o no s si la responsabilitat s
cobridors de la ist ria del e de la nostra exist ncia ... otser a d’ ndorra s n edi ci rela est en s. de l’e presa d’ascensors per
pa s. L’an encara a deixo or a de descobrir ne s detalls ti a ent antic en teoria est a er ne et n anteni ent
d’a ells o ents ll n ans i a d’apropar nos i s d’adonar adaptat per s’ i p i acce inal ent es a sal ar el ran de cient o del o d’ n
tra s del te ps recordo l’estra nos en a b s intensitat la tan dir a b cadira de rodes i no dic tr n ol i pro isant na ra pa dorra per no posar els it ans
n ssi i olt tan ible or ll a osa rase de L dia r en ol en teoria per s no s de a b ns rectan les de etall s cients per tenir nes instal
de no a er sortit d’ n no res els andorrans so or es d’ n cre ar la porta del carrer a an e ini itza en el desni ell. lacions it ana ent di nes e
l’or ll de i re en n lloc on a passat ll n adoptats per n pas co en ar els proble es. L’es a est per e arribat a ient e encara e casos co
n il leni la ent patia c ina a sat recent n dia arribar a per pai per p ar a la plata or a s sospirar alle ats. er la cosa a ests s’ an anat s cceint no
obria portes tancades a a als dre l’a ar re st de la eritat i es tan red t e an caldre il i no es a acabar a . er sortir s’ i a posat re ei.
escacs pa a a de tes a b one con ertir en na paradoxa di er na aniobres per nal ent e ident ent s’ a ia de baixar
des de co re ra a a pensa ents tida n a oris e en ellit e a no i ent arxa enrere l’ bil con al repl de la ateixa anera L’ nic e s s e co a espai
en pedres porta a anells erra a prod eix alsons. d ctor a poder p ar al repl . e s’ i a ia p at. p blic a est edi ci a ria de
ca alls bastia cases. poder arantir l’acc s a tot o .
arrere de cada na de les t
res d cades s tard i a . xes explicati es de la constr cció o entant la sit ació i sense El cas s e ta b a esta s er on ós e anar al teatre
il etres de dist ncia de la ci ilitar s relle ant de l’ ndorra pensar e sor irien s entre e ada l’ascensor a tornar a i participar en els actes c lt
tat de les e es pri eres lletres edie al i a na ist ria as bancs ens a diri ir a l’ascen donar proble es. Es a e rals de la nostra parr ia es
en obrir el llibre Castell de Sonplosa. cinant. i lle i –co s’ a dit a sor del ons e dóna al lateral dar blo e at a s d’ n etre con erteixi co es a con ertir
Jaciment Arqueològic Roureda de la di erses e ades als articles de de l’escenari i e est pensat d’al ada per a ia sortit re a ell dill ns en n a t ntic
Margineda a b les a n es pre sa recents– e es tracta per s portar ilo ra s. botat despr s d’i pactar a b alson.
oto ra es d’Ed ard o ellas a b tota probabilitat de la orta an p ar i no s d es perso el terra.
tinc la ateixa sensació d’or ll lesa e an aixecar els co tes de nes el e a ic a b la cadira i
tendresa i sorpresa. En e re la oix per re or ar la se a pres ncia n t cnic del teatre e co an i la sit ació a e se bla a
oneda e esa l’an a b a les alls . s o e de dir e da a l’ascensor i no cal dir e s rrealista. La persona e a
el per l de a e les tisores de aria olta il l sió e es con r entre tots dos no arriba en ni en iar scensors rincipat de
erro de la pri era eitat del se s la ip tesi e el aci ent de de bon tros al pes xi a to or a r ent es troba a a rin
le les p ntes de etxa i de la ar ineda s de et el castell
ritzat. sal aix e els oc pants de Cartes al director
llan a la aspa de beina d’espa de ant icen la aterialit
l’ascensor a a er de edar Envia les teves cartes al director o les
sa tinc la certesa d’estar da ant zació del e on ariat e l’acta teves opinions a l’adreça electrònica
La sorpresa a ser an en arri pen ats na bona estona.
d’ n relat in nita ent preciós. e de naixe ent del cosen ori la
presenciar n descobri ent d’ na sobirania indi isa exercida con
bar al se dest i a ia n de director@bondia.ad
calat e d’ ns int cent etres entre esper e a saber Recorda que ens has de facilitar les teves
eritat sobre el nostre pa s tan pe nta ent pel bisbe d’ r ell i pel dades així com la parròquia de residència.
tit e per or a a de ser re e co te de oix. i per tant la cadira no podia e a ella ateixa tarda a
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es re ecteix en el se editorial.
er les ostres cartes al director o les ostres opinions p in ser p blicades cal e ens acilite les ostres dades no i co no s passaport tel on i parr ia de resid ncia.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
DIRECTORI
LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat
BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

5. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 PUBLICITAT 5
form ativa
Reu nió in le s 20.30
h .
de maig, a l
D ijous 7 Clo seta de
a de la
A la sal a Massan
a.
Co mú de l
a
s ultr
Non plu
n país
El cor d'u

6. 6 DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
ESTRATÈGIA DE MEDI ATMOSFÈRIC
El Govern comença el control del nivell
dels diferents tipus de pol·len a Aire.ad
Un nou apartat permetrà als al·lèrgics activar alertes sobre els pòl·lens que els afecten
TATI MASIÀ
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
La intenció de Medi
El Govern, de la mà del director Ambient és tenir un
de Medi Ambient, Marc Rossell,
i del de Benestar i Salut, Josep
calendari pol·línic del
Maria Casals, va presentar ahir país d’aquí un any
una nova eina destinada als al-
lèrgics i que permet saber el ni-
vell dels diferents tipus de pol- Per al calendari, els
len. Aquesta informació arriba tècnics del departament
gràcies a les dades que recull el
captador situat a l’Escola An-
analitzen les mostres del
dorrana d’Escaldes-Engordany, captador setmanalment
i que es va instal·lar ara fa un
any. A partir d’aquesta informa-
ció l’executiu ha posat en mar- sell va afegir que, en el termini
xa, dins la web Aire.ad, un nou d’un any, esperen poder tenir un
apartat sobre pòl·lens. A més de calendari pol·línic especí c del
calcular el nivell, les persones Principat. De moment, tal com
que vulguin també poden acti- va puntualitzar el director de
var alertes sobre les variacions Marc Rossell i Josep Maria Casals van presentar, ahir, la nova eina de la web Aire.ad. Medi Ambient, s’està utilitzant
d’aquests nivells. el de Vielha per la similitud de
En aquest sentit, Casals va reu electrònic o a través d’una a l’acord amb el Réseau National ferents pòl·lens en una escala de l’entorn atmosfèric.
destacar que serà una eina aplicació que es pot descarregar de Surveillance Aérobiologique l’1 al 5, també informa dels seus Aquesta acció s’emmarca en
molt útil per a les persones al- a l’escriptori de l’ordinador o als (RNSA) i la Xarxa Aerobiològi- riscos i mostra les previsions, l’Estratègia de medi atmosfèric,
lèrgiques, ja que podran actuar telèfons intel·ligents. Cada per- ca de Catalunya (XAC) es podrà així com un historial de concen- aprovada el febrer d’enguany
de forma preventiva i evitar així sona, a més, podrà personalitzar saber el nivell de concentració tració des de principis d’any, que per l’executiu i que aposta per
els efectes de l’al·lèrgia amb els les alertes amb aquells pòl·lens de pol·len als països veïns, i a s’està realitzant a partir de les vigilar i millorar la qualitat de
tractaments prescrits. als quals sigui al·lèrgica. l’inrevés. dades recollides setmanalment l’aire i informar-ne, i que incloïa
Segons va explicar Rossell, les Aquesta eina no només serà El nou apartat de la web, a per Medi Ambient. l’establiment d’una xarxa pol-
alertes es podran rebre per cor- útil al Principat, sinó que gràcies més de la concentració dels di- Sobre aquest últim punt Ros- línica al país.
AFERS EXTERIORS
T. M.
Andorra mostra a Austràlia la
voluntat de negociar un CDI
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA namental australià al Principat, Marles l’ambaixadora a Andor-
per exposar-li el procés d’ober- ra, Zorica McCarthy; el sotsdi-
El cap de Govern, Antoni Martí, tura econòmica i les reformes rector general per Europa del
i el ministre d’Afers Exteriors, legislatives que es duen a terme Nord, de l’Est i del Sud, Paul
Gilbert Saboya, van rebre ahir amb aquest objectiu. En aquest Wyler; l’assessora al gabinet del
el viceministre d’Afers Exteriors sentit, segons va informar l’exe- ministre adjunt, Jo Woodbury, i
australià, Richard Marles, a qui cutiu en un comunicat, les dues la segona secretària de l’ambai-
van manifestar la voluntat d’ini- parts van coincidir que cal do- xada, Kristie Barrow.
ciar converses amb Austràlia nar un impuls als intercanvis Per la seva banda, Saboya va
per rmar un conveni per evitar econòmics i comercials. comptar amb el suport de la co-
la doble imposició (CDI). Posteriorment, les dues dele- ordinadora d’Afers Bilaterals i
Així mateix, Martí va apro- gacions van realitzar una sessió Consulars, Maria Noguer, i del
tar la visita de Marles, la pri- de treball a la sala de reunions tècnic d’Afers Exteriors Jeroni
mera d’un representant gover- del Govern. Van acompanyar Estopiñan. Un moment de la visita, ahir, del viceministre d’Afers Exteriors australià.

7. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 7
PATRIMONI LICEU
Xerrada d’un
El Govern posa en marxa una campanya expert per
de conservació dels arxius empresarials als alumnes
d’economia
Es repartiran 500 tríptics i dijous tindrà lloc una sessió informativa a la Cambra REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
SFGA
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA a saber quina documentació cal El Liceu Comte de Foix acolli-
conservar, per què, durant quin rà divendres al matí una con-
El Govern, a través del ministeri termini i com. “Així es contribu- ferència que tractarà el tema
d’Educació en col·laboració amb irà a curt, mitjà i llarg termini a d’Europa enfront de la crisi
la Cambra de Comerç, Indústria la pervivència del patrimoni”, dels deutes sobirans i que
i Serveis (CCIS) i l’Arxiu Nacio- comenta Esteve. anirà a càrrec del professor
nal, ha llançat una campanya de Els objectius d’aquest projec- emèrit de la Universitat de
sensibilització per a la conserva- te són sensibilitzar les empreses Tolosa i membre honorari del
ció dels arxius d’empresa sota el de la necessitat de conservar els Consell de la Banca de Fran-
títol de La vostra empresa és el pre- seus documents entesos com un ça François Morin. La cita
sent, els vostres arxius són el futur. actiu potencial per a l’empresa serà entre dos quarts d’onze
Segons ha explicat el ministre del present i per al futur de la co- del matí i dos quarts d’una
de Cultura, Albert Esteve, aques- munitat. A més a més, també es del migdia a la sala de confe-
ta campanya consisteix a “oferir vol fomentar la conservació de la rències del Liceu. La xerrada
a les empreses recomanacions documentació que pot adquirir està especialment adreçada
per a una conservació correcta interès històric i s’assessorarà en als 80 alumnes que estudien
de la documentació”. D’aquesta la conservació i la custòdia dels economia al centre, que po-
manera, es volen centrar en què documents. dran escoltar les explicacions
cal conservar i com es vol fer. Per arribar al màxim nombre de l’expert sobre quins països
El projecte neix de les inquie- d’empreses, ja siguin grans, mit- Un moment de la presentació de la campanya de sensibilització. europeus fan front per ara a
tuds dels tècnics de l’Arxiu Naci- janes o petites, la Cambra i l’Ar- una pitjor situació econòmica
onal, que rebien peticions diàries xiu Nacional han editat 500 tríp- El president de la Cambra de tures”. A més, segons la Llei de i quines seran les conseqüèn-
de les empreses sobre aquesta tics informatius i aquest d ous hi Comerç, Marc Pantebre, va asse- patrimoni documental del 2003, cies d’una segona crisi nan-
qüestió, i és per aquest motiu haurà, a partir de les 9.30, a la seu gurar que “és un deure la con- aquests tipus de documents es cera, molt més accentuada
que s’ha engegat aquesta campa- de la CCIS, una sessió informa- servació d’aquests documents converteixen en patrimoni cul- per la falta de recursos dels
nya dirigida a les empreses del tiva per explicar la campanya i i transmetre’ls en les millors tural quan superen els cent anys estats. Morin també abordarà
país que estiguin interessades exposar les recomanacions. condicions per a generacions fu- d’existència. opcions per sortir de la crisi.
UNIVERSITAT D’ANDORRA
Un seminari tracta de la Mitsubishi Chemical Holdings Group
imposició sobre la renda
Què et semblaria estalviar
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA a estudiants de la diplomatura
d’administració d’empreses i a
La Universitat d’Andorra
(UdA), en el marc del Cicle de
professionals amb coneixements
sòlids de comptabilitat i nocions
fins a un 85% en il.luminació?
perfeccionament professional, de dret mercantil i scal. S’im-
oferirà un seminari titulat La im- partirà a la mateixa universitat
posició sobre la renda al Principat. els pròxims dies 22 i 24 de maig.
Aquest seminari, que compta La preinscripció estarà oberta
amb la col·laboració de la Fun- ns al 8 de maig i el preu és de
dació Crèdit Andorrà, s’adreça 80 euros.
Comuniquem l’obertura del
Centre Mèdic
Dra. Martínez-Illescas
Medicina General i Medicina Estètica
i Antienvelliment Amb les bombetes LED VERBATIM és possible!
Duren fins
Al carrer r Molines n mero Edi ci rill EL MÉS NOU
Substitut directe
per bombetes SENSE 25
2000, local A · Andorra la Vella LED d’ ALTA 80% en il.luminació
de qualitat
amb casquets
més habituals
Mercuri
vegades
més que una
bombeta
Potència d’ estalvi d’ energia Regulable incandescent
el 86 55 66
Distribuïdor autoritzat:
e-mail: dra.illescas@andorra.ad EXPERT, S.A.
Sant Antoni, 5
Tel.: 803 455
Fax: 862 072
LES ESCALDES – Andorra Email: impex@andorra.ad

8. 8 ANDORRA DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
JUDICI PER BLANQUEIG DE DINERS DEL NARCOTRÀFIC ENTITATS
MORABANC
La composició del tribunal
motiva la suspensió de la vista
És la causa contra un policia i familiars seus, un amic i empleats de banc
TATI MASIÀ
M. F.
ANDORRA LA VELLA
Ahir havia d’arrencar el judi-
ci contra nou acusats (un d’ells
policia) per blanqueig de diners
presumptament procedents del
narcotrà c, que s’havia d’allar- Una imatge de la nova oficina de la plaça Coprínceps d’Escaldes.
gar tota la setmana. En les qües-
tions prèvies, però, una de les
lletrades va demanar que se
suspengués la vista ja que dos MoraBanc rebaixa un
dels magistrats que componien
el tribunal, el president i una
magistrada, haurien pres part
6% l’emissió de CO2
en els autes previs de la causa i
REDACCIÓ
per tant en va qüestionar la im- ANDORRA LA VELLA base de les dades registrades
parcialitat. l’any 2009.
Tant el tribunal com el mi- El judici havia de començar ahir i allargar-se tota la setmana. El grup MoraBanc va registrar MoraBanc recorda el seu
nisteri scal van retreure a la una emissió total de CO2 per compromís en la preservació
lletrada la “deslleialtat” per ha- judici. A més, aquest mateix lle- suspendre el judici ns al mes treballador de 2,06 tones du- del medi ambient i recorden,
ver plantejat aquesta qüestió tot trat va expressar la petició que la de juny. El president del tribu- rant l’any 2011, un xifra que com a exemple d’aquest com-
just abans del començament de vista fos enregistrada, a la qual nal serà substituït, tot i que no suposa una reducció d’un 6% promís, les dues o cines in-
la vista, ja que consideraven que cosa el tribunal li va respondre van acceptar la petició sobre l’al- en aquest concepte, segons va augurades a Andorra la Vella
sabia la composició des de feia que no es disposava dels mitjans tra magistrada, ja que es consi- informar ahir l’entitat a través i Escaldes-Engordany. Totes
dies i per tant podia haver plan- tecnològics per fer-ho. dera que no va prendre part en d’un comunicat. dues han estat dissenyades
tejat la qüestió abans. Davant la insinuació que cap decisió relacionada amb la L’empresa auditora especi- a partir de criteris de soste-
El ministeri scal, de fet, va aquestes peticions es feien per causa i que únicament va rmar alitzada en medi ambient La- nibilitat i un impacte ecolò-
veure en aquesta petició una dilatar la causa, el mateix lletrat algun document per designació. vola ha estat l’encarregada de gic mínim amb la utilització
maniobra per “dilatar” la cau- va exposar que si s’hagués ac- El tribunal també ha de deci- mesurar les emissions segons de vidres tèrmics triples, la
sa, i en vista d’aquest fet va de- tuat de mala fe es podien haver dir els pròxims dies la petició de els criteris marcats per The substitució de les calderes de
manar que dos dels acusats que esperat que es noti qués la sen- llibertat que ha formulat la de- Greenhouse Gas Protocol, un gasoil per bombes de calor o
estaven en llibertat ingressessin tència i llavors haurien pogut fensa del principal acusat, que ja referent de prestigi interna- l’ús de la tecnologia LED en la
de manera provisional a la pre- presentar un incident de nul- fa disset mesos que és la presó, cional. Els resultats d’aques- il·luminació.
só. De fet, aquests dos acusats litat per la composició del tribu- i la petició de presó provisional tes mesures indiquen que les MoraBanc va ser la prime-
estan representats per la lletrada nal, però, va afegir, s’ha plante- formulada per la scalia. emissions totals de MoraBanc ra entitat bancària andorrana
que es va oposar a la constitució jat la qüestió quan han detectat Els acusats en aquest judici, han estat de 829,76 tones de i segona europea a aconse-
del tribunal i un altre és defen- la mancança. un agent de la policia, el seu diòxid de carboni. guir la certi cació ISO 14001.
sat per un lletrat que també va Després de deliberar una llar- germà i la parella, una germana, Tal com indiquen des de Ara fa dos anys, el banc va
demanar la suspensió de la vista ga estona, el tribunal va decidir els pares, dos treballadors d’un l’entitat, l’objectiu és “continu- aconseguir també el certi -
perquè considerava que no ha- estimar en part la petició realit- banc i un amic de la família s’en- ar treballant per fer disminuir cat e)mission, que quali ca el
vien disposat del temps su ci- zada en relació amb la compo- fronten a penes d’entre set i tres un 10% les emissions suple- grup com a empresa neutra en
ent per preparar a bastament el sició del tribunal i per tant va anys de presó. mentàries l’any 2015”, sobre la emissions de CO2.
DIVULGACIÓ JOVENTUT
TATI MASIÀ
Cicle de conferències per Assemblea de
joves al Centre
a la parella a Escaldes de Congressos
REDACCIÓ
de la capital
ESCALDES-ENGORDANY rents aspectes relacionats amb
l’amor, des de diferents pers-
REDACCIÓ
El cicle de conferències per a la pectives: biològica, psicològica ANDORRA LA VELLA
parella, que tindrà lloc els mesos i social. Així, s’abordarà l’amor
d’abril, maig i juny, va arrencar des d’una visió antropològica, i El Fòrum Nacional de la Jo-
ahir. Així, aquesta setmana hi ha s’avaluaran les diferències entre ventut organitza demà l’As-
programades un seguit de po- homes i dones i l’amor en les di- semblea de joves 2012. L’or-
nències que tracten del llenguat- ferents cultures. dre del dia preveu un balanç
ge de l’amor. D’aquesta manera, El cicle continuarà amb un de l’activitat, l’elecció de nous
ns demà, a dos quarts de nou nou seguit de ponències els dies El cicle va arrencar ahir a Escaldes-Engordany. representants i el sorteig de
del vespre a la sala d’actes del 22, 23 i 24 de maig, en què el premis corresponents a la
Comú d’Escaldes-Engordany, tema que es tractarà seran les posen un seguit de xerrades ran els dies 26, 27 i 28 de juny. campanya A tu què t’importa.
els assistents podran conèixer, etapes del matrimoni. La cita que abordaran els con ictes i el L’entrada a aquest cicle de con- La reunió tindrà lloc al Cen-
de la mà del professor Daniel serà a la mateixa hora i al mateix divorci. Així, sota el títol Crisi ferències, que compta amb la tre de Congressos d’Andorra
Posse i del coordinador general lloc on tenen lloc les ponències i victòria: com evitar el naufragi col·laboració de la corporació la Vella a les vuit del vespre.
de l’Associació Educació i Sa- d’aquesta setmana. de l’amor, hi haurà un seguit de d’Escaldes-Engordany, és total- Hi estan convocats els joves
lut, José Manuel Martínez, dife- I per clausurar el cicle es pro- ponències que es desenvolupa- ment lliure. d’entre 16 i 29 anys.

9. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 9
CULMINACIÓ DE LA SELECCIÓ A BORDA MATEU
TATI MASIÀ
El 50% de la collita de tabac
2011 és de primera categoria
La classificació s’ha acabat i el producte ha estat enviat a França
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
- -
-
-
-
- La selecció s’ha fet aquest mes a la Borda Mateu.
-
-
-
-
-
SOPAR-MARIDATGE
Presentació dels
vins dels cellers
Castell Roig
i Valderiz
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
-
-
-
-
-

10. 10 ANDORRA DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
CANVIS A NATURLÀNDIA
Gil assegura que Masegosa marxa per
motius personals i avala la seva gestió
Les directores d’operacions, Laura García, i comercial, Meri Cassi, assumiran les seves tasques
BONDIA
M. S. C. / AGÈNCIES
ANDORRA LA VELLA
Gil afirma que el director
Naturlàndia canviarà de direc- de l’ecoparc no se’n
ci a nal de ai
unicar a ir la c n l a r de
va c -
va per desavinences
ant ulià de ria i re identa amb la corporació
de la cietat a ra a a
nt errat il e n va indi-
car la andatària a ue t relleu La cònsol exposa que
al ca davant de l ec arc te à- es mantindran el mateix
tic e arà a de anda de l encara
direct r icard a e a ue
model de gestió i els
va e re ar a a te la v - projectes definits
luntat de de vincular- e de l e -
re a er tiu e tricta ent
er nal c n el et de tenir El relleu serà a finals de
la a lia a ra del rinci at maig, aprofitant que es
e ta ue de a e a
eran a u ide er due inte-
tracta d’una època
rant de l actual e ui de direc- amb pocs visitants
ci er a e urar la c ntinu tat L’encara director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa.
del r ecte va indicar il i
durant el ai arà el tra à a i atei la c n l a r lat n a et ue e uir el t i ai va er ell atei el i erà un re erent tur tic d n-
la direct ra d eraci n aura de ant ulià va de tacar el tre- r ecte iniciat al atei te ue va decidir dei ar el ll c de d rra en du te
arc a i a la direct ra c erci- all et el directiu durant la ue an u cat n ve atracci- tre all a nal de ai a ue e e la eva anda la c n l
al eri a i ra er ara n e eva e tada a Naturlàndia il n n t t ca va indicar ue a tractava de l ci rudent a r de ant ulià de ria
lante a ca c ntractaci er c - va declarar ue la eva e ti tan l uatre e ue e tan en er te rada ai a va de tacar ue l ac rd al ual
rir a ue ta vacant a e tat la c rrecta i va a e- al ca davant de la c r raci i e araule de la c n l a arri at entre le due art
a c n l a r va u rat- ir ue la ta ca de env lu ada ue er tant n den rendre a r van er c rr rade el a e tat r at entre er -
llar ue tant arc a c a i al llar del lti d an a ran deci i n atei a e a ue va reite- ne re n a le i va de tacar
c nei en l e re a i el r ecte er c n lidar el arc l a c el u de a e a rar ue el relleu l avia de a- la v luntat de n al etre la
ue e v l de env lu ar i ue c n l en r anel rrenta- a e tat el tiu er re cin- nat ell er u a eia un te i at e de nin i atei
ai evitarà aver de t rnar a ll va e e li car la na e - dir del eu ervei t i ue ue nece itava un canvi l va a en alar ue la relaci a
c en ar de n u i atei ti a le i re ac n e uide la eva ar a c rtarà un atei te va a r ar ue la a e a e e uirà antenint
va e ar ue a ue ta c nti- er et ana anta en u e e talvi a ue n au entarà eva intenci era dei ar Natur- un c a i dei at l e re a
nu tat i rtant a ue en el va re i trar un au ent de vi- el u de le due direct re la làndia de anera a e ada er arantir ai un tra à a-
ca c ntrari e d naria a enten- itant re ecte a l an a at c n l a r va e ar ue i tran uil la en e er udicar ti act ri
dre ue el del de e ti ue e n va dir n lante en a ue t entit nin er a ue t tiu e van uant a la re uneraci ec -
a a licat durant a ue t l- er t t le at il va e - arcar el e de ai el n ica er la re ci i del c n-
ti d an n c rrecte n ar ue e e uirà tre allant de UNA DECISIÓ PRESA FA TEMPS ui tur tica ent arlant er tracte tant il c a e a
a ue t entit va dei ar clar ue la atei a anera e et va il va a e urar ue la re ci i er el canvi van a e urar ue n ara e -
l actual direct r de Naturlàndia rec rdar ue uan van er ele- del c ntracte de a e an a a e a ta va reiterar re an arlat de e ti n e-
n a ar at er de avinen- it en le lti e c unal el e tat una deci i d a ue t die la eva c n an a en el r ecte rative er e n a e a
ce a la c r raci i va rei- ectiu a e taven arcat i el i va e licar ue al ar el de Naturlàndia a r ant ue i n i a d aver ca r le a
terar ue tan l e tracta d un arc d ani al a e tava de nit direct r a va c unicar a a - crec er a ent ervat ri er u l a ecte ec n ic n
tiu er nal va a e ir ue el n u c n- ra a a la v luntat de ar ar de auna aut ct na tindrà it la e ti rinci al
GUIA DE SERVEIS

11. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 ANDORRA 11
URBANISME
C. DE LA MASSANA
Exposició pública del cadastre
del quart de la Massana, avui
REDACCIÓ
LA MASSANA servacions. D’aquesta manera, quart de Sispony. A més a més,
es preveu que el cadastre de- ara per ara els tècnics de la
Després d’haver passat la fase nitiu d’aquest quart es pugui corporació comunal treballen
de delimitació i aixecament de aprovar en sessió de comú du- en l’entrada i el tractament de
totes les parcel·les i d’intro- rant l’estiu. les dades en el sistema infor-
ducció de les dades al sistema màtic de les unitats de la res-
informàtic, el cadastre provi- RESTA DE QUARTS ta de quarts que con guren la
sional de la zona urbana del Cal assenyalar que l’any pas- parròquia, després que ja han
quart de la Massana s’exposa sat ja es va donar el vistiplau estat tancades les diferents de-
públicament, i per tant es po- al cadastre que correspon al limitacions. El cadastre es pot consultar a partir d’avui.
drà consultar a la tercera plan-
ta del Comú des d’avui mateix,
segons va informar ahir la cor-
poració massanenca.
Aquest cadastre s’ha dividit
en dos blocs, a causa de la gran
extensió del quart massanenc.
El primer, que consta d’onze
polígons, estarà a exposició
pública a partir d’avui i ns al
25 de maig, i el segon, durant
el mes de juny.
En aquesta primera fase que
arrenca avui, els propietaris
tenen temps ns al 25 de maig
per consultar la informació i
presentar les al·legacions que
considerin pertinents. Una
vegada tancat aquest perío-
de, s’avaluaran les propostes
presentades i s’introduiran les
possibles modi cacions que es
puguin derivar d’aquestes ob-
ANDORRA LA VELLA
El Comú estudiarà
posar canviadors
per a nadons al
parc Central
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
El departament d’Higiene i
Medi Ambient del Comú d’An-
dorra la Vella ha informat que
estudiarà el material més ade-
quat i buscarà la millor manera
de col·locar un canviador per
a nadons als lavabos del parc
Central. Així ho ha indicat la
corporació a través de l’últim In-
formatiu Comunal, com a respos-
ta a una demanda feta per una
ciutadana. El fet és que els pa-
res es troben que han de canviar
els bolquers dels infants a l’aire
lliure, ns i tot en els mesos de
fred. Per aquest motiu demanen
la instal·lació de canviadors a les
zones en què hi ha espais infan-
tils. El Comú d’Andorra la Vella
es mostra “molt sensible” a les
demandes dels habitants i so-
bretot a les necessitats d’equipa-
ments “per fer la vida més fàcil
als ciutadans”.

12. 12 DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012
DIPUTACIÓ DE LLEIDA LA SEU D’URGELL
BONDIA
Entregat l’avançament per fer
front al deute de la Generalitat
Reñé diu que els 229 municipis que van sol·licitar l’ajuda ja l’han cobrat
AGÈNCIES
AGÈNCIES
LLEIDA
El president de la Diputació de
leida an e a c n r ar
a ir ue els unicipis de la
de arcació ue es an ac llir a
les ajudes que va habilitar l’or- Les xerrades tindran lloc a la sala de la Immaculada.
anis e per aportar liquiditat
als consistoris i consells co ar-
cals itjan ant un avan a ent
de diners a co pte de la ene- El 8è cicle Una mirada
ralitat, ja han rebut la liquidació
dels diners de anats
Reñé va precisar que un pri-
solidària a les vacances
er rup d’ens locals, aquells
que van de anar aquests ajuts
ofereix cinc xerrades
en pri era inst ncia, ja van co- Reñé va presidir ahir la Jornada de mobilitat segura, que va acollir la Diputació.
REDACCIÓ
brar els diners a principis de la LA SEU D’URGELL c rrec de Pere entruit, de la
set ana passada, uns ili- fons de cooperació local d’ajun- ciar la ciutadania en tot el que fa Pen a arcelonista Urgellenca
ons d’euros, entre la resta van ta ents i consells co arcals refer ncia a la seguretat vi ria L’ junta ent de la eu d’Ur- El cicle continuar diven-
rebre divendres els diners sol- Reñé va fer aquestes anifes- b aquesta adhesió, la Di- gell, junt a b el onsell u- dres, de aig, a b la pre-
licitats, els ilions restants tacions en la ornada de obili- putació vol fer un pas i portant nicipal de olidaritat i oope- sentació de dues experiències
quest pla de nan a ent tat segura que va acollir la Dipu- en la prevenció dels accidents ració i l’ g ncia atalana de de voluntariat portades a ter-
va ser fruit de l’acord entre els tació de Lleida, en el transcurs de tr nsit entre els treballadors ooperació al Desenvolupa- e des de la eu olid ria a
presidents de les quatre dipu- de la qual va r ar l’adhesió de i alhora fer-ho extensiu als ajun- ent, han organit at el vuit ol bia El cicle continuar
tacions catalanes i les dues en- l’organis e a la arta Europea ta ents i consells co arcals de cicle de xerrades Una irada l’ de aig a c rrec de Pirineu
titats unicipalistes del conveni de la eguretat i ria, després la de arcació de Lleida Un cop solid ria a les vacances, en qu a b el hara, que parlaran so-
de col laboració a b el overn que l’ens hagi estat acceptat re- adherida, la Diputació adquireix diferents urgellencs co par- bre set an s de co pro s a b
per desenvolupar el Pla extra- cent ent per for ar-ne part el co pro s de col laborar en tiran les seves experiències de el poble sahrau El de aig,
ordinari d’assist ncia nancera D’aquesta anera, la Diputa- la reducció dels accidents de cir- voluntariat durant les vacan- rancisca nche , de ans
local En el arc d’aquest con- ció esdevé la pri era institució culació, ja que la arta Europea ces El cicle inclou un total de Unides, explicar les vivències
veni, la Diputació de Lleida es lleidatana que se su a a aquest de la eguretat i ria ha de ser cinc conferències, que passaran d’aquesta al rasil inal-
va co pro etre a aportar docu ent, que és una invitació una eina que per eti el desen- per ol bia, ondures, el ent el de aig es tancar
ilions per a despesa ordin ria de la Unió Europea als diferents volupa ent de procedi ents, hara, el rasil i l’ frica el cicle de xerrades solid ries
de llars d’infants, conservatoris, sectors socials i institucions per protocols i activitats adre ades La pri era xerrada, que a b la conferència
escoles de sica, serveis esco- portar a ter e accions concre- a salvaguardar la integritat dels ser divendres, porta per t tol l’Àfrica. Nous projectes, a c rrec
lars dels consells co arcals i el tes, avaluar resultats i conscien- treballadors Cruzada para la alegría, i anir a del doctor lbert oss
ACTIVITATS ESCOLA DE FORMACIÓ D’ADULTS
Segona conferència de l’Escola Lliurament dels premis
de pares de la Seu d’Urgell dels Jocs Florals
REDACCIÓ
LA SEU D’URGELL El jurat, integrat per profes-
REDACCIÓ
LA SEU D’URGELL al recordar que en el arc Aquesta escola de pares la va sors de l’escola, ta bé co pta
del projecte del Pla Educatiu inaugurar la xerrada del recone- En el arc de la festivitat de a b l’alcalde de la Seu d’Ur-
La sala d’actes de l’ajunta ent d’Entorn i a b la i plicació de gut pediatre arlos on le , ant ordi, l’Escola de or a- gell, Albert atalla, i a b l’es-
de la Seu d’Urgell acollir de , la co issió de fa lies for a- que és autor de diversos llibres ció d’Adults de la Seu d’Urgell criptor Pep Albanell
a dos quarts de deu de la nit, la da per totes les A PA de les es- dedicats a la salut infantil La celebrar aquesta tarda l’acte o a cloenda de l’acte,
segona xerrada progra ada coles de la Seu s’ha organit at conferència portava per t tol d’entrega de pre is del è er- que tindr lloc a la sala de Sant
dins de l’Escola de pares, que una escola de pares en què dife- ta en literari dels ocs lorals, Do ènec, el quintet de violins
porta per t tol Amor en 5D. Cui- rents professionals oferiran xer- i va convocar és de cent cin- en què han pres part un bon ar onia, de l’Escola uni-
dar la parella i anir a c rrec del rades i tallers sobre diferents te- quanta persones, entre pares, no bre d’alu nes del centre, cipal de sica, oferir una
pediatre scar Rosell es d’interès per a les fa lies ares i lls dividits en quatre categories actuació

13. DIMECRES, 25 D’ABRIL DEL 2012 PIRINEUS 13
PATRIMONI
AGÈNCIES
Cultura restaura una pietat
del Museu de la Vall d’Aran
La talla, datada del segle XVI, és la peça més important del centre
AGÈNCIES
VIELHA E MIJARAN togrà ca exhaustiva, feta amb dedéu complementa una pri-
llum difusa, llum ultraviolada mera intervenció d’urgència
El Centre de Restauració de i raigs X, i amb les anàlisis de duta a terme a nals de l’any
Béns Mobles de Catalunya la fusta i dels pigments. El cost 2 . En aquella ocasió es van
(CRBMC) del departament de total de la intervenció, assumit haver de portar a terme treballs
Cultura ha acabat la restauració totalment pel museu, ha estat de xació de la policromia i de
d’una talla de fusta de la pietat de .6 ,9 euros. desinsectació i consolidació del
del Museu de la Vall d’Aran, a L’actuació en aquesta mare- suport de fusta. La imatge de la talla abans i després de la restauració.
Vielha. La talla, datada del se-
gle XVI, és la peça més impor-
tant d’aquesta època del museu
i ja torna a ser exposada al ma-
CARTA DE COCKTAILS | OBERT TOT ELS DIES
teix espai.
Es tracta d’una escultura de troba'ns a
fusta policromada que repre-
senta una pietat. La talla, que té
unes mides de 69 x 24 x 33 cen-
tímetres, va ser objecte d’una
intervenció de conservació cu-
rativa a nals de l’any 2 , ja
que presentava un problema
important de conservació, amb
DISCO & CONCERTS
aixecaments i pèrdues de poli-
cromia i també atacs d’insectes
xilòfags.
Els treballs de conservació
i restauració de l’obra han du-
rat quatre mesos i han inclòs la
neteja de la capa pictòrica i la
reintegració cromàtica de les
llacunes. Aquests treballs de
restauració s’han complemen-
tat amb una documentació fo-
AIGÜESTORTES
Les obres
del centre de
visitants a Espot
s’iniciaran al juny
AGÈNCIES
ENTRADA GRATUÏTA
ESPOT
L’inici de les obres del centre
de visitants del parc nacional
d’Aigüestortes i estany de Sant
Maurici a Espot (Pallars Sobirà)
es retardaran unes quantes set-
manes per problemes amb una
línia elèctrica i de telèfon, que
s’ha de soterrar abans de co-
mençar els treballs tot i que, ara
per ara, encara no hi cap acord
ni amb Fecsa-Endesa ni amb Te-
lefónica.
L’alcalde d’Espot, Agustí
Perot, va exposar que aques-
tes di cultats es resoldran en
breu i que el consistori preveu
que les obres, que duraran com
a mínim tres anys, puguin co-
mençar al juny. La construcció
d’aquest centre de visitants a
Espot suposarà una inversió de
Av. D E L F E N E R S / N ( A N T I C M O RT Q U I T ' H A M O RT ) | E S CA L D E S E N G O R DA N Y
més de 4,5 milions d’euros.