1. Arbre genealògic
Venus Anquises
Enees
Dido(Cartagó)
Lavínia
Turn
Hefest
Lulus
Arcani
Dinastia reis albans
Amuli
Numitor
Rea Sílvia
Mart
Ròmul
Remul
Creusa
Priam
David Molina Díaz i Edu Carballo

2. Venus Deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa. Venus es va casar amb Vulcà (Déu del foc) que no era físicament gaire ben plantat. Venus a qui en veritat estimava era Mart, déu de la guerra, i de les seves relacions va néixer Cupido, que se'l sol representar com un nen amb ales, un arc i unes fletxes una d'or i una altra de plom, la d'or servia per fer sortir l'amor i la de plom feia sortir l'odi. Anquises Fou l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Enees. Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsàrec) i Temiste (filla del fundador de Troia, Ilos). Un dia, estant al mont Ida, se li aparegué Afrodita en forma humana, i tingueren relacions, de les quals en sorgí Enees, el protagonista de L'Eneida de Virgili. Anquises era l'hereu al tron de Dardània, es va casar amb una dona anomenada Eriopis i van tenir diversos fills, entre ells: Hipodamia Hefest Fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.
Enees Heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deesa de l'amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d'Hèctor, va fundar Lavínium i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alcàtous perquè aquest l'eduqués.

3. Creüsa Princesa troiana que estava casada amb l'heroi Enees. Creüsa era una dels múltiples fills del reis de Troia Príam i Hècuba. Estava casada amb Enees, hereu del rei de Dardània Anquises. La parella va tenir un fill: Ascani, fundador d'Alba Longa
Priam Rei de Troia al temps de la guerra homònima Era fill de Laomedont. El seu nom original fou Podarces, que després va canviar a Príam. Va estar casat amb moltes dones, entre elles Arisbe, amb qui va tenir: Èsac, l'hereu mort abans de la Guerra Posteriorment es casà amb Hècuba, de qui tingué, entre d'altres:
Hèctor, París i Cassandra
Dido Princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa heroïna. Va suïcidar-se com a culpa del seu amor perdut amb Ennes.
Lavínia
Filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Laci. Va ser promesa a Turno, rei dels rútuls, però amb l'arribada d'Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins liderats per Turno i les forces afins als troians.

4. Turn Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llatí. Turn va ser derrotat (Ennes el mata). Numitor Rei d'Alba Longa, fill de Proca. Fou destronat i expulsat pel seu germà Amuli, que obligà la seua filla Rea Sílvia a fer-se vestal per evitar que Numítor tingués descendència. Tanmateix, nasqueren dos néts, Ròmul i Rem, que s'alçaren contra l'usurpador i li tornaren el regne. Per agrair-los aquest servei, Numítor els atorgà unes terres a la vora del Tíber perquè poguessin fundar una ciutat. Rea Sílvia Filla del rei Numítor d'Alba Longa i fou la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Un dia, mentre dormia a un bosc, el déu Mart la va violar i es quedà embarassada. Quan va arribar-li l'hora d'infantar, van veure que duia bessonada: Ròmul i Rem. Aleshores, l'Amuli féu llançar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa. Malgrat tot, els bessons van sobreviure, alletats per la lloba Luperca, Mart Déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica. El mes de Març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.Com que era el déu de la fertilitat, més endavant els seus festivals se celebraven en primavera.

5. Ròmul i Rem Fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC)] van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l'Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1] Després d'una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida.