1. MINERVA (ATENEA)
Minerva és la deessa de les ciències, la saviesa
i la pau. Minerva és la de ser protectora de la
important ciutat de Roma, capital de l'Imperi i
així mateix representava un valor especialíssim
per als artesans, que l'havien adoptat com la
seva patrona. Sol aparèixer amb un casc sobre
el cap, una pica a una mà, un escut en l'altra i
una ègida (cuirassa amb pell de cabra) sobre el
seu pit. També els seus atributs ens recorden ja
que no només era deesa de la guerra, sinó que
les seves activitats estaven relacionades amb el
seu intel·lecte.

2. • Segons explica la llegenda, Júpiter es va
empassar a Metis, la deessa de la Prudència i
immediatament va sentir un agut mal de cap per
la qual cosa va ser en recerca de solucions a
Volcà, déu del foc i els metalls, que va decidir
directament obrir el cap d'un cop de destral, i
increïblement va aparèixer Minerva. Un dels seus
temples amb mes antiguitat es localitza en el
‘Celio’, la colina on segon es creia s’avien
establert les tropes etrusques que venien a
ajudar a Ròmul, a les ordres de Cele Vibenna.

3. VENUS ( AFRODITA)
• Venus, la deessa de l'amor, la bellesa, i la fertilitat.
Ella posseeix una capacitat bastant particular que
és la de poder immortalitzar als enamorats. Del
seu naixement hi ha diverses llegendes
contradictòries. Unes asseguren que Venus va
sorgir de l'escuma dels fluxos després que Saturn
mutilarà a Urà, mentre que altres afirmen que la
deessa de l'amor és filla de Júpiter i de Dione. Va
estar casada amb Vulcà, però ho enganyava en
repetides vegades amb Marzo, i d'aquesta unió
adúltera neix Ròmul. Un dia va ser descoberta pel
seu marit qui els va empresonar en una xarxa a
tots dos.

4. Així per la vergonya Venus es va allunyar de
l'Olimp per un temps. A més cal tenir en compte
que aquesta deessa era la mare de Cupido i
Anteros.
Els antics la representaven sota diferents formes,
però, normalment, sota la figura d'una dona d'una
bellesa perfecta, vestida elegantment, i adornada
d'un cinturó, que tenia el poder d'inspirar l'amor. Va
gairebé sempre acompanyada d'Adonis, la seva
amant, del seu fill Cupido, i de les tres Gràcies. El
cigne, el colom i el pardal l'estaven consagrats,
com també la rosa, la murta, i la poma.
Va ser la causa de la guerra de Troia.

5. APOL·LO
• És el déu de la medicina, de la bellesa
masculina, de la música i de la poesia en la
mitologia grega i posteriorment en la mitologia
romana; també va ser considerat déu del
Sol, en substitució d'Hèlios. També va destacar
la seva capacitat atlètica per això va ser el
primer guanyador dels antics Jocs Olímpics, així
com un hàbil caçador, igual que la seva
germana Artemisa. És fill de Zeus i Leto, i el
germà bessó d'Àrtemis. Leto va donar a llum
primer a Àrtemis, i després, amb ajuda
d'aquesta,a Apol·lo. En el moment del seu
naixement, uns cignes sagrats van volar sobre
l'illa donant set voltes al seu voltant-ja era el
setè del dia del mes-.

6. Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i les
fletxes o també una lira o una cítara, ja que era
el déu de la música, i també el plectre i l'espasa.
El seu animal és el corb.
Apol · lo va tenir nombrosos enamoriscaments
amb Nimfes i amb mortals. Així, va estimar a la
nimfa Dafne, filla del déu-riu Peneu, a Tessàlia.
La nimfa no corresponia als seus déus i va fugir
a les muntanyes. Apol · lo la perseguia, i quan
va estar a punt d'aconseguir-, Dafne va dirigir
una pregària al seu pare, suplicant-li que la
metamorfosis per permetre-li escapar de les
abraçades del déu. El seu pare va consentir en
això i la va transformar en llorer, l'arbre
consagrat a Apol·lo.