2. Tema 2: Successions i dinàmica de
poblacions
1. Què menjar?
2. Preferències alimentàries
3. El nínxol ecològic
4. Les relacions intraespecífiques
5. Les relacions interespecífiques
6. La successió ecològica
7. Comunitat clímax
8. Dinàmica de poblacions
2
3. 2.1 Què menjar?
1. Herbívor o fitòfag: menjar vegetals
2. Carnívor o zoòfag: menjen animals
3. Omnívors: mengen de tot
4. Carronyers o necròfags: mengen animals ja morts
5. Copròfags: mengen excrements
La quantitat d’individus
d’una espècie en un
moment determinat ve
donat per la quantitat de
menjar disponible
3
4. 2.2 Preferències alimentàries
Les preferències solen ser bastant o molt estrictes i depenen
de:
1.Necessitats biològiques
2.Aliments disponibles
3.Edat
És molt important conèixer quines
són, per què en pocs dies poden
morir
Els animals poden ser entre altres:
1.Nectarívors
2.Granívors
3.Xilòfags
4.Insectívors
5.Piscívors
4
5. 2.3 El nínxol ecològic
Posició que ocupa una espècie en un ecosistema des d’un punt
de vista alimentari.
Respon a: “quina és la seva funció en l’ecosistema?”
Lleis: “En un ecosistema madur tots els nínxols estan ocupats i
cada nínxol està ocupat per una sola espècie”
Espècies vicariants: aquelles
espècies molt semblants que
ocupen nínxols iguals en
indrets diferents.
Si dos espècies vicàries es
troben passen a ser
competidores i només una
d’elles s’imposarà
5
6. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Són les que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i dins
d’una mateixa població.
Poden ser:
• negatives o (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment,
l’espai, la llum, la femella.
• positives (efecte de grup o d’ajuda, cooperació en la recerca d’aliment,
de defensa, etc.)
Poden ser temporals o perennes (romanen tota la vida)
La competència intraespecífica
és negativa per a l’individu però
és positiva per l’espècie
6
7. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Associacions familiars : impliquen una sèrie de relacions:
aparellament, nidificació, alimentació i cura des descendents
Parental: estan formades pels
progenitors i la prole, moltes
vegades és polígama
Matriarcal: la femella es
queda amb les cries, a
vegades, per poder donar de
menjar es menja el mascle
després d’aparellar-se 7
8. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Filial: Els progenitors abandonen els
ous i quan les cries neixen es reuneixen
en grups per defensar-se millor
Patriarcal: estan compostes
pels mascles i les cries.
8
9. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Colònia: quan els individus que s’obtenen per reproducció
asexual romanen junts en una mateixa estructura però
independents.
Coral és una associació entre un
protozou (pòlip que captura matèria
orgànica) i una alga que pot
incorporar carbonat càlcic en la seva
estructura
Volvox és una alga d’unes
500 cèl·lules com a màxim.
Necessitaria especialització
9
10. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Gregàries: constituïdes per conjunts d’individus que viuen
junts durant un període de temps més o menys llarg amb la
finalitat d’ajudar-se
Emigrar, recerca d’aliment
Caçar o aparellar-se Defensa 10
11. 2.4 Les relacions intraespecífiques
Socials: Formada per individus jerarquitzats, solen ser
diferents anatòmica i fisiològicament pel que no poden viure
fora de la població
11
12. 2.5 Les relacions interespecífiques
Són el conjunt de relacions que s’estableixen entre espècies
diferents que poden ser positives o negatives.
La raó és la necessitat d’un indret (reproducció,
desenvolupament, etc.) o un recurs (alimentació).
El més comú es la competència, però les espècies intenten
evitar-ho canviant l’alimentació o d’indret
Competència interespecífica 12
13. 2.5 Les relacions interespecífiques
1. Predació
Els predadors o depredadors són aquells que cacen o
s’alimenten d’altres anomenats preses.
És important entendre el diagrama de predador presa: en el
que el depredador depèn de la presa però no al contrari
13
14. 2.5 Les relacions interespecífiques
2. Comensalisme
Un comensal s’alimenta de les restes de menjar d’altre
(mudes, escates, restes de menjar i altres restes corporals).
L’altre s’anomena patró i pot sortir lleugerament beneficiat o
no treure cap benefici
Els àcars amb
l’home 14
15. 2.5 Les relacions interespecífiques
3. Mutualisme
Quan les dues espècies que entren en relació es beneficien
Rèmora o peix netejador Esplugabous: s’alimenta de
paràsits, elimina restes de menjar,
avisa de predadors i elimina
restes de teixits morts
15
16. 2.5 Les relacions interespecífiques
4. Simbiosi
Quan dues espècies diferents s’acoblen, fent-se necessaris
entre ells, i tenen una relació positiva:
1.Digestió de la cel·lulosa i aixopluc
2.Coralls i algues
3.Líquens: relació entre alga i fong (miceli)
4.Plantes lleguminoses i bacteris fixadors de nitrogen rizobis o
fongs micorizes
16
17. 2.5 Les relacions interespecífiques
5. Forèsia
Una espècie (patró) transporta a una altre donant-li un benefici.
Els insectes busquen
el nèctar, però també
se’n porten pol·len
17
18. 2.5 Les relacions interespecífiques
6. Epibiosi
Quan una espècie (epífita) viu
sobre una altre.
18
19. 2.5 Les relacions interespecífiques
7. Tanatocresi
Quan una espècie aprofita les restes d’una altre per un
benefici diferent de l’alimentari
19
20. 2.5 Les relacions interespecífiques
8. Parasitisme
Quan una espècie s’alimenta a costa d’una altre.
La que es beneficia es diu paràsit (patogen o no) i la que
pateix hoste o hospedador
Depenen de com parasiten:
a) Ectoparàsits i
b) Endoparàsits (gran capacitat reproductora i regressió
anatòmica)
20
21. 2.5 Les relacions interespecífiques
9. Antibiosi
Capacitat d’eliminar competidors amb substàncies (antibiòtic) o
d’altres maneres.
Penicillium notatum 21
22. 2.6. La successió ecològica
Successió és el conjunt de canvis en les poblacions que hi
ha en un ecosistema al llarg del temps.
Tipus:
Primària: quan abans no hi havia res (illa)
Secundària: quan hi ha una regressió (incendi)
22
24. 2.7. Comunitat Clímax
És l’etapa final d’un ecosistema, quan un ecosistema arriba a
ser madur, també anomenats biomes o dominis bioclimàtics:
•Màxima diversitat (riquesa relativa d’espècies)
•Tots el nínxols ocupats (alta complexitat en xarxes
ecològiques)
•Màxima biomassa
•Baixa producció (no útil per l’home que busca beneficis ràpids)
24
25. 2.8 Dinàmica de poblacions
Paràmetres poblacionals: (N:nombre total d’individus)
1. Densitat (d): nombre d’individus per unitat de superfície o de volum
d=N/SoV
2. Taxa de natalitat (P): nombre d’individus que neixen en un temps determinat
P=p·N p = probabilitat d’un nou naixament
3. Taxa de mortalitat (M): nombre d’individus que moren en un temps determinat
M=m·N m = probabilitat de mor d’un individu
Corbes de
supervivència : aquelles
que mostren què és el que
passa amb la mortalitat dins
d’una mateixa generació
d’individus d’una mateixa
espècie
25
26. 2.8 Dinàmica de poblacions
4. Taxa d’immigració (I): nombre d’individus que ingressen des d’un altre lloc
I= i · N i = probabilitat d’un nou ingrés
5. Taxa d’emigració (E): nombre d’individus que deixen la seva població
E=e·N e = probabilitat d’una nova sortida
6. Taxa de creixement (r): increment d’individus en un cert temps
r =P–M+I-E
Per estudiar els canvis poblacionals
es realitzen diferents mètodes com el
de les gràfiques poblacionals.
Depenen de les formes que agafen
aquestes poden extraure una sèrie de
conclusions, però sempre l’augment
es deu a la disposició de recursos
alimentaris.
26
27. 2.8 Dinàmica de poblacions
Quins factors cal tenir en compte per avaluar el creixement
d’una població?
Hi ha dues forces oposades:
27
28. 2.8 Dinàmica de poblacions
Estratègia r (taxa de reproducció): alta capacitat reproductiva
dedicant poc esforç. Espècies oportunistes o pioneres
28
29. 2.8 Dinàmica de poblacions
Estratègia k (Capacitat de càrrega): manté el nombre
constant de descendents tenint cura d’ells per mantenir un
valor elevat d’individus. Espècies especialistes.
29
