2. Quina va ser la primera nau posada en
òrbita?
L’Spútnik 1 fou el
primer satèl·lit
artificial de la història.
Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una
mida un poc més gran que la d'una pilota de
futbol. Minuts després, l'agència oficial
soviètica, la Tass, anunciava que s'havia
aconseguit posar en òrbita el primer objecte
artificial en la història de la humanitat.
3. El primer ésser viu enviat a l’espai?
La gossa Laika va ser un dels
primers animals vius en orbitar al
voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la
nau soviètica Spútnik 2 el 3 de
novembre de 1957, un mes després que
el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita.
Igual com altres animals a l’espai, Laika
va morir entre cinc i set hores després
del llançament, bastant abans del
planejat.
4. El primer home a l’espai?
Yuri Alekséyevich Gagarin va ser
un cosmonauta soviètic . Gagarin
va ser el primer ésser humà a
viatjar a l’ espai exterior .Ho va fer
a bord de la nau Vostok 1.
POYEJALI !
Va ser la frase que va dir Gagarin en el
moment de l’enlairament de la seva
nau,Vostok 1 . Es va convertir en un dels
símbols de la era espacial.
DIMECRES
12 D’ABRIL
DE 1961
6. El coneixement de l'espai, quan només es podia observar a
simple vista, era limitat i sovint es basava més en creences
màgiques o religioses que en la realitat.
Fins al segle XX, la idea de viatjar per l'espai era cosa
de científics massa avançats o d'escriptors amb molta
imaginació.
A partir de l'any 1600 els estudis de Kepler, la invenció del telescopi i les
observacions de Galileu van canviar el panorama.
7. Des del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, la carrera cap a
l'espai es va intensificar.
Els alemans havien perfeccionat els coets i els seus coneixements van
ser fonamentals per als russos i nord-americans.
Quan es va aconseguir traspassar
l'atmosfera de la Terra va començar
l'era espacial, primer amb satèl·lits i
sondes, després, amb naus tripulades.
8. Els soviètics van llançar el primer satèl·lit artificial,
l'Sputnik I, el 4 d'octubre de 1957.
Un mes després, el 3 de novembre, van
enviar el primer ésser viu, la gossa
Laika, a bord del Sputnik II .
9. Al febrer de 1958, els Estats Units van posar en òrbita l'Explorer I, el seu
primer satèl·lit.
El 12 abril 1961 els
soviètics van fer el primer
vol tripulat i Yuri Gagarin
va ser el primer
astronauta.
10. Després el nord-americà Alan B.
Shepard va sortir un quart
d'hora fora de la seva càpsula.
Era el primer passeig espacial.
Després el nord-americà Alan B. Shepard va
Sortir 1 quart d'hora Fora de su càpsula. Era
el primer passeig espacial.
11. El 21 juliol 1969 la càpsula
Apollo XI es va quedar en
òrbita lunar mentre el mòdul
Eagle baixava fins a la
superfície.
Poc després, Neil
Armstrong es va
convertir en el primer
humà que trepitjava la
Lluna. O, almenys, això
és el que es va veure
per televisió.
12. També els russos van arribar a la Lluna i, a
més, a partir del 1971 van dedicar els seus
esforços a construir una estació espacial.
Después lo hicieron los americanos...
Europa i Japó van crear les
seves pròpies Agències de
l'espai i van començar a
participar. L'exploració de
l'espai es va convertir així en
un projecte internacional.
MIR
13. A més dels viatges tripulats, s'han enviat a l'espai naus amb instruments que
exploren el Sistema Solar:
El Voyager, que ha fotografiat
de prop gairebé tots els
planetes; diversos robots que
s'han passejat per Mart.
Hubble
Un telescopio situado en
órbita y que, desde fuera
de la atmosfera,
fotografía el universo
como nunca lo habíamos
visto.
14. EXPLORACIÓ MART
L'exploració de Mart ha tingut lloc durant
centenars d'anys, començant seriosament amb
la invenció i el desenvolupament del telescopi
durant el segle XVII.
El 24 de gener de 2014, La NASA va
informar que els estudis actuals sobre
el planeta Mart pels vehicles
exploradors Curiosity i Opportunity
seran l'encarregats de cercar
evidència de vida antiga, incloent-hi
una biosfera basada en
microorganismes autòtrofs,
quimiotrofs i quimiolitoautotròfiques,
així com l'aigua antiga,
15. Va començar el 1965
El Projecte Gemini
El propòsit principal del
programa Gemini era demostrar
les possibilitats de trobada i
acoblament espacials que serien
utilitzats durant les missions
Apollo quan el mòdul lunar se
separés del mòdul de
comandament en òrbita al
voltant de la Lluna
I posteriorment es reunís amb la
nau de nou després que els
astronautes abandonessin la
superfície lunar.
16. És una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea
destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa
67P/Txuriúmov-Herassimenko.
ROSETTA
17. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la
sonda de superfície Philae.
La part orbital rep el nom de la famosa
pedra de Rosetta, ja que s'espera que
els resultats obtinguts ajudin a
comprendre les primeres etapes de
formació del Sistema Solar.
Fou llançada el 2004 i entrà en òrbita al voltant del cometa el
2014 segons s'informà a través del seu perfil de Twitter.
18. FUTURMoltes aspiracions de la química poden fer-se realitat en pocs anys.
Desde millors motors de coets fins descobriments científics
revolucionaris i viatges tripulats a Mart són les promeses de l'exploració
espacial en aquest nou segle.
Un motor revolucionari, que pot fer avançar la tecnologia astronàutica,
és el motor Scramjet, capaç d'aconseguir velocitats hipersónicas de fins
a 15 vegades la velocitat del so.
El motor Scramjet no posseeix
parts mòbils, i obté la compressió
necessària per a la combustió per
l'aire que entra pel front, impulsat
per la pròpia velocitat del vehicle.
La NASA va provar amb èxit un
motor d'aquest tipus a 2004.
19. Una altra possibilitat d'avanç en la tecnologia de motors de coets és
l'ús de propulsió nuclear, en el qual un reactor nuclear escalfa un gas
produint un impuls que és usat per a produir empenta. O la idea de
construir un coet en forma de vela, que s'alimentaria per energia
solar, el que permetria major velocitat i viatges a distàncies grans.