Primera part del dossier "Mirant el cel de Sant Guim".

1. 1

2. 2
INDEX:
1. Idees prèvies
2. Els núvols
3. El Vent
4. La humitat de l’aire
5. Mesura de les precipitacions,del vent i la temperatura
6. Què fa que l’aire es mogui d’un lloc cap a un altre?
7. Què li passa a l’aire quan s’escalfa.
8. Parts de l’atmosfera
9. Com podem explicarque els núvols es mantinguin en l’aire?
Com s’explicaque comencia ploure?
10. Quina és la causa de que comencia ploure, nevar o
caure pedra?
11. Aprendre a interpretar els símbolsdels mapes del temps

3. 3
1. Comenteu en petits grups, grup a partir de les següents preguntes que
presenta el mestre i enregistreu algunes de les respostes a la fitxa que
trobaràs a continuació. Després ho comenteu en gran grup.
Què és l’aire?
El veieu?
El toqueu?
En sentiu l’olor?
Fa soroll, l’aire?
Què hi ha a l’aire?
Es necessari l’aire?
Si et papes els narius i tanques la
boca, què sents? Què és el que no
pot entrar al teu cos?
On és l’aire?
Què és l’atmosfera?
Què és el temps atmosfèric?
Quin temps fa avui?
Teniu fred o calor?
Està el dia clar, molt ennuvolat,
poc ennuvolat?De quin color són
els núvols?
Quina forma tenen els núvols?
Dibuixa la forma d’algun núvol
S’estan movent els núvols?
Hi ha sol? És el cel blau? Hi ha
fum al cel? Hi ha boira?

4. 4
Plou ara? Poc? Molt?
Fa vent? Poc? Molt? D’on ve el
vent?
Expressions, frases fetes o refranys que coneguis referents a:
Temps atmosfèric Clima
ELS NUVOLS
2. Observant els núvols podem fer prediccións?
Com poden ser els núvols?
Quin temps ens indiquen els diferents tipus de núvols?
De què estan fets els núvols?
3. Els humans van ser capaços de fer predir el temps mirant el cel i
observant els núvols. Encara avui dia, els agricultors, els pescadors o
els aficionats a la muntanya prediuen el temps amb bastant encert.
Anem ara a fer prediccions observant els tipus de núvols que es
mostren a continuació. Quina imatge indica pluja i quina temps sec?

5. 5

6. 6
4. Hem vist diferents tipus de núvols. Però, de què estan fets els núvols?
Com us imagineu un núvol per dins? Intenta fer un dibuix que
representi la següent definició que fa un meteoròleg : “Un núvol és un
tros d’aire en el qual es concentren moltes petites gotetes d’aigua,
cristalls petits de gel o esferes petites congelades, o la barreja de tots
ells”.
Dibuixa com serà un núvol per dins :
EL VENT
5. El vent també és un bon indicador del temps. Com pots ser el vent?
Com poden ser les brises? Com és el vent huracanat? Poden ser
perilloses els vents?
Cerca en el diccionari el significat de brisa i huracà i còpia la definició.
BRISA HURACÀ
6. El vent és un fenòmen metereològic que pot ser suau i agradable, però
també fort i perillós. Classifiqueu la brisa, l’huracà i el tornado, segons
creieu que es tracta de vents suaus i agradables o forts i perillosos.
VENTS SUAUS VENTS FORTS

7. 7
7. Segurament haureu sentit parlar dels efectes devastadors dels
huracans. Un especialment important va ser el Katrina, que es va
produir en 2005 als Estats Units. Cerqueu en Internet (Wikipedia)
alguna fotografia del seu efecte a la zona i investigueu com va afectar:
- La població. Quantes persones van perdre la vida i quantes van ser
desplaçades?
- El medi ambient
Enganxeu la foto:
LA HUMITAT DE L’AIRE
8. És molt problable que hagis sentit a parlar de la humitat atmosfèrica,
que és una altra dada que acostuma a donar l’home del temps. Saps
que indica aquesta dada?
Quan deixem una cosa molla a l’aire lliure, al cap d’una estona s’asseca. El
terra moll, despres d’una estona de sol, també queda sec.
On va a parar l’aigua de les coses molles quan s’assequen?

8. 8

9. 9
La humitat atomosfèrica és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.
Aquesta humitat fa que, els dies freds i humits, es formin les boires i el
baf. També forma els núvols quan puja a grans altures i forma masses
denses. La gebrada tant blanca que gunarneix les plantes els matins freds
d’hivern no és més que el vapor d’aigua que, amb les baixes temperatures
de la matinada, s’ha convertit en tot de delicats cristalls de gel.
Quan creus que hi haurà més humitat a l’aire quan fa fred o si fa calor?
MESURA DE LES PRECIPITACIONS (PLUJA,
NEU, CALAMARSA), DEL VENT (DIRECCIÓ,
FORÇA) I LA TEMPERATURA
9. Es poden mesurar les precipitacions, la temperatura o la direcció del
vent i la seva velocitat? Què instruments es necesiten? Segurament
als cicles anteriors ja els vas estudiar. Ara només vull que recordeu
quins aparells són:
- Per mesurar les precipitacions (pluja) utilitzem el…………………….
i la quantitat de pluja es mesura en ………………………………….
- Per mesurar la direcció del vent utilitzem………………i la direcció

10. 10
del vent es mesura segons……………………………………………
- Per mesurar la força del vent utilitzem l’………… i la força del vent
es mesura en …………………………………………………………….
PRACTIQUEM:
10.Realitza i anota les següents medicions:

11. 11

12. 12

13. 13

14. 14
Què fa que l’aire es mogui d’un lloc cap a un
altre?
11.Nosaltres podem moure l’aire amb un bano, amb un ventilador, però també
amb altres objectes. Anem a probar i a explicar què passa .
Necessitarem una xeringa i un globus.
- Inflo el globus i tapo la boca amb els dits. Després, el deixo anar.
Quin és el camí de l’aire?
- Quan tiro de l’embol de la xeringa, de què s’omple la xeringa?
Quin és el camí de l’aire?
- Posteriorment, empenyem l’embol, quin és el camí de l’aire?

15. 15
- En aquests casos es podria dir que l’aire va d’un lloc en que
està més comprimit a un altre en que està menys comprimit?
Un altre experiment:
- Què ho fa, que quan el broquet és tapat l’embol no es pot estirar fins al
final?

16. 16
Què li passa a l’aire quan s’escalfa?
12.Experimentem
Uns companys estan discutint sobre quina és la causa de que les brises es
produeixen a la vora del mar. Un d’ells va trobar el text i l’esquema que apareix
a continuació:
Expliqueu amb les vostres paraules com
és el moviment de l’aire. Cap on va
l’aire calent?
Cap on va l’aire més fred?
Segons l’esquema, l’aire que està sobre
el mar està més fred i el que està sobre
la terra està més calent. Com
explicaries aquesta diferència? Tindrà
alguna cosa a veure amb que l’aigua del mar i del terra o la sorra estiguin
a diferent temperatura?

17. 17
13. Parts de l’atmosfera
13.1 Tot envoltant la Terra hi ha una capa gasosa anomenada atmosfera.
13.2 Les característiques i la composició de l’atmosfera varien amb
l’altura.
13.3 La part de l’atmosfera més propera a nosaltres és la troposfera i
està formada per una barreja de gasos i partícules anomenada
aire.
13.4 En la Troposfera es desenvolupen els fenòmens meteorològics que
es coneixen amb el nom de temps atmosfèric o temps metereològic.
13.5 El terme temps atmosfèric o temps metereològic es refereix a l’estat
de l’aire de les capes baixes de l’atmosfera (troposfera) d’un lloc i en
un moment determinats.
14.Observa el dibuix i pensa:

18. 18
Observa el dibuix, imagina que hi ha una
persona al cim d’una muntanya i una altra a la
vora del mar. Les dues persones al damunt seu
tenen capes d’aire. On deu ser més gruixuda la
capa d’aire: a la vora del mar o dalt de la
muntanya?
La quantitat d’aire que soporta cada una de
les persones es coneix com PRESSIÓ
ATMOSFÈRICA.
Com podem explicar que els núvols es
mantinguin en l’aire? Com s’explica que
comenci a ploure?
15.Hem vist que els núvols estàn formats per minúscules gotes d’aigua i
minúsculs cristalls de gel. Per què creieu que no es cauen? Les partícules
estara quietes o en moviment?

19. 19
Podem fer una simulació de les partícules dis del núvol. Per això, tindrem que
disposar del material següent:
- Boletes de diferents mides fetes amb paper de cuina o d’alumini.
- Un embut o paperina de paper.
- Assecador de paper
Passos a seguir:
1. Col·loqueu les boletes dins de l’embut i poseu el dit en la part estreta per
evitar que es caiguin.
2. Poseu en marxa l’assecador i dirigiu-lo a la part estreta de l’embut, com
indica l’imatge.
Després de encendre el assecador i de treure el dit que impdeix que les
boletes es caiguin, què passa?, Totes les boletes es mouen amb la
mateixa facilitat?
Dibuixeu ara cóm serà un núvol per dins, amb les seves gotetes i cristalls,
i indiqueu amb fletxes què fa que no es caiguin.

20. 20
Sabrieu dir ara que influeix en que els núvols es mantiguin suspesos a
l’aire?
Representeu ara mitjançant dibuixos què creieu que passa dins el núvol quan
comença a ploure, a nevar o cau pedra.
El meu núvol per dins
plovent
El meu núvol per dins
nevant
El meu núvol per dins
pedregant
Quina és la causa de que comenci a
ploure, nevar o caure pedra?
16.L’aigua cau dels núvols, però… Com pot pujar una altra vegada al cel?
Quan plou, els núvols perden tota l’aigua i desapareixen, ja no hi ha núvols i el
temps està sense núvols, calmat, però els núvols tornen a apareixer. Explica
amb les teves paraules, o amb ajuda de dibuixos, com es torna a formar
un núvol. Per aixó pensa: D’on ve l’aigua que va a formar els núvols?
Anem a posar a prova les nostres idees, experimentant i pensant. Imagineu
que tireu una mica d’aigua temperada de l’aixeta en un got i ho tapem amb
alguna cosa molt freda (podem utilitzar una bossa de pesols congelats).

21. 21
Anem a fer-ho per comprovar-ho:
- Què ha passat quan mirem a través del vidre? I quan toquem
amb el dit per la part de dins del got?
Interpretem i expliquem el que ha ocurrit:
- D’on ve l’aigua que mulla les parets del got?
- Vam posar alguna cosa en la boca del got: era necesari? Per
què?
Amb aquesta experiència estem simulant en el nostre got el que passa en la
natura per tal que es formin els núvols:
- D’on ve l’aigua que va a formar els núvols?
- L’aigua ha de sofrir canvis per tal que es formin els núvols.
Intenteu fer un dibuix que mostri el camí de l’aigua i els canvis
- que sofreix.
El dibuix que hem representat es diu……………………………………….

22. 22
Aprendre a interpretar els símbols dels
mapes del temps
17. Les persones, molt sovint, estem interesats pel temps. Generalment,
cerquem informació, en pàgines web o en diaris, però necessitem
recordar el significat de les dades que apareixen.
Què ens indiquen els símbols i les dades numèriques de cada apartat?
El dia 28 de setembre a Sant Guim el temps era de:
El dia 29 de setembre a Sant Guim el temps era de:
El dia 30 de setembre a Sant Guim el temps era de:
El dia 1 d’octubre a Sant Guim el temps era de :
El dia 2 d’octubre a Sant Guim el temps era de:
Estat del cel
Temperatures Mín. i Màx. ( C)
Vent (Km/H)

23. 23
18.Ara utilitzant Internet, investigarem sobre el temps que tindran en dos
municipis diferents com poden ser Sant Guim de Freixenet a la
Segarra i Esterri d’Aneu a la comarca del Pallars Sobirà. Per fer això
aniràs a la següent pàgina web de la Agencia Nacional de Metereologia
http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios?p=25
Contesta:
- Plourà a Sant Guim durat els pròxims dies? I en Esterri? Què dia
o què dies?
- Què dia farà més vent a Sant Guim? I a Esterri? En què us baseu
per contestar?
- Canviarà la direcció del vent en Sant Gujim al llarg dels set dies?
- Quantes vegades? Quina serà la direcció més habitual en
aquests dies?
- Canviarà la direcció del vent a Esterri al llarg del set dies?
Quantes vegades? Quina serà la direcció més habitual?
Ara compareu com varien les temperatures en aquests dos llocs al llarg del dia.
Per fer això, tindreu que fer dos gràfics, un per cada lloc. Donat que la pàgina
web ens aporta les dades (temperatura màxima i mínima), a cada dia li
asignareu la seva temperatura màxima en vermell i la mínima en blau. A
continuació, tindreu que unir els punts dels mateix color.
Sant Guim de Freixenet Esterri d’Àneu
12ºC 12ºC
11ºC 11ºC
10ºC 10ºC
9ºC 9ºC
8ºC 8ºC
7ºC 7ºC
6ºC 6ºC
5ºC 5ºC
4ºC 4ºC
Dillu Dim Dim Dijo Dive Diss Diu Dillu Dim Dim Dijo Dive Diss Diu

24. 24