1. El cicle de l’aigua
Els tres estats de l'aigua
En aquesta pràctica podràs comprovar que l'aigua, segons les condicions
ambientals, pot presentar tres estats diferents, sòlid, líquid i gas.
Necessites:
• quatre glaçons del congelador
• un bol de terrissa o un vas de vidre
• un pot de cuina
• una tapadora gran
• un guant protector
• un bloc i un llapis
Segueix els passos següents:
1. Posa els quatre glaçons dins del bol.
2. Deixa reposar el bol en un lloc on hi toqui el Sol i mesura el temps que
triguen els glaçons a canviar d'estat.
3. Per seguir, necessitaràs la col·laboració dels teus pares.
o Posa el contingut del bol a dins del pot, encén el fogó de butà petit i
posa el pot a sobre per escalfar l'aigua.
o Quan l'aigua comenci a bullir, posa't el guant protector, apropa la
tapadora a uns 10 cm del pot i observa què passa quan el fum que
surt del pot toca la tapadora.
o Un cop feta l'observació anterior ja pots apagar el foc.
o Ara aboca al bol l'aigua que ha quedat dins del pot i posa'l al
congelador. Al cap d'una bona estona podràs observar que l'aigua ha
tornat a canviar d'estat.
o Descriu en el bloc la practica tal com la vas realitzant i anota totes les
observacions dels canvis que es produeixen.
Per acabar i assegurar-te que has comprès tot el que ha passat durant aquesta
pràctica, contesta el formulari següent:
1. Els glaçons són aigua en estat:
sòlid
líquid
gasós
2. Al Sol, els glaçons s'han fos, han passat de:
líquid a sòlid
sòlid a líquid
gas a sòlid
3. Quan l'aigua comença a bullir, el fum que surt del pot és:

2. aire
oxigen
vapor d'aigua
4. En arribar a la tapadora, el fum es transforma en:
gel
aigua líquida
vapor d'aigua
5. Al cap d'una estona, l'aigua al congelador torna a l'estat:
sòlid
líquid
gasós
La quantitat d’aigua que forma la hidroesfera és sempre la
mateixa…
L'aigua realitza un constant viatge d'anada i tornada entre el mar i la
terra.

3. 1. El sol calenta l'aigua dels oceans, dels rius, de la terra, de les
persones...Part d'aquesta aigua es converteix en un gas invisible en
el aire, el vapor d'aigua.
2. L'aire puja, es refreda, i el vapor d'aigua es converteix en gotes.
3. Les gotes de l'aigua formen núvols: el vent empenta aquests
núvols cap a la Terra.
4. L'aigua dels núvols cau en forma de pluja, de neu o de pedra,
penetra poc a poc en el terra.
5. Els rius tornen part de l'aigua al mar. El cicle de l'aigua torna a
començar.
Formació d'un riu
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. En ocasions aquestes
fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les
precipitacions o pluges. Moltes vegades, la pluja descendix pels
pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar
un curs d'aigua. Això ocorre quan la superfície és impermeable, és a
dir quan no es filtra pel sòl, i succeïx amb determinats tipus de
roques. També ocorre quan el volum d'aigua que traginen en el llit és
major que la que s'infiltra en el sòl. Quan el terreny es troba saturat
d'aigua, es produïx una impermeabilització transitòria.
Els rius també poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrània
és una important font fluvial, perquè aporta aigua molt després de la
idea de precipitacions, mantenint un cabal relativament constant, a
diferència d'aquells rius que només reben les aigües de pluja el règim
de les quals és molt més irregular.
Una tercera font és el desgel. Els rius de les regions glaciars reben
més aigua durant els mesos d'estiu, quan es fonen les neus o el gel
dels glaceres.
Rius més llargs

4. Resulta difícil mesurar la longitud exacta d'un riu a causa de les
propietats del terreny per on fluïx. A continuació es llisten els 10
majors rius del món amb una longitud aproximada:
1. Amazones (6.788 km)
2. Nil (6.695 km)
3. Iang-Tsé (6.380 km)
4. Mississippi - Missouri (6.270 km)
5. Riu Groc o Huang He (5.464 km)
6. Obi (5.400 km)
7. Amur (4.410 km)
8. Congo (4.380 km o 4.670 km., segons es considere el lloc
d'inici d'aquest riu)
9. Lena (4.260 km)
10. Mackenzie (4.240 km)
La costa
La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar. Té un paisatge
inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de
sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió
marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com
el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats
humanes.