Recull del treball fet per celebrar el dia de la pau a a l'Institut Príncep de Viana

1. 1

2. 2
"I llavors ... la pau"
Mural participatiu per al Camp de la Pau.
1. ─ La proposta:
"I Llavors ... la pau" és el títol del disseny i elaboració de la intervenció mural participativa a l'Institut Princep de Viana de
Sant Andreu, dut a terme per alumnes de 2n curs del cicle d'Arts Aplicades al Mur, de l'Escola Superior de Disseny i Arts
Llotja. La pintura va ser encarregada amb motiu de la celebració i comiat del projecte "El Camp de la Pau", en què han
estat treballant els alumnes de l'institut i que ha estat organitzat per la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.
El projecte tracta de crear una obra a les parets de l'edifici en què es vegi representat el motiu d'aquesta activitat
relacionada amb la pau, i que reflecteixi la presència a la ciutat de Barcelona dels estudiants procedents de ciutats de
diferents països que han participat en el mateix projecte .
L'obra serà executada sobre la superfície de les nou columnes presents a la façana de l'edifici i en la seva elaboració
participativa estaran involucrats els alumnes de 3r curs de l'ESO de l'Institut, que han treballat en el projecte de "El Camp
de la Pau" juntament amb els visitants de les diferents ciutats del món: Amman (Jordània), Ho Chi Minh (Vietnam), Dakar
(Senegal), Dakha (Bangla Desh), Nàpols (Itàlia), Maputo (Moçambic), Salvador de Bahia (Brasil), Rosario (Argentina),
Monterrey (Mèxic). En total es tracta de la col·laboració d'aproximadament 140 persones, dirigit pel grup d'alumnes de 2n
de cicle de Llotja i la seva professora.

3. Els alumnes de Llotja, autors dels mural, son José Manuel Barriga, Cristina Hernàndez, Airis Hierro, Paula Lausín, Borja
Pastori, Marc Reina, Susana Sentís i Marina Turró. La professora a càrrec del projecte és Magdalena Duran.
3
2. ─ Enfocant el tema.
Partint de la idea de la pau com a aspiració, entesa com un procés en creixement i que s'ha de cultivar i treballar, hem
encaminat la seva representació sota la forma d'una llavor.
"La llavor és cada un dels cossos que formen part del fruit que dóna origen a una nova planta”
La llavor, en aquest context, reflecteix aquest procés de creixement individual que ha de succeir en cada un de nosaltres,
perquè puguem gaudir del fruit, com col·lectiu d'individus, d'un món de convivència pacífica i en harmonia.
En aquest projecte tractem el tema de la pau des d'una voluntat de fugir dels estereotips utilitzats sovint per representar-la,
com el colom blanc volant, l'arc de Sant Martí o el signe de la pau.
El nostre plantejament està inspirat en les premisses de l'estètica relacional, les accions artístiques participatives i les
intervencions murals comunitàries, tots ells moviments de l'art contemporani, en els quals preval l'interès per l'art com a
vehicle capaç de crear vincles relacionals entre les persones, per sobre de consideracions purament estètiques i dels
aspectes tècnics, materials i objectuals. En paraules de Bourriaud, autor d'Estética relacional:
"... l'essència de la pràctica artística residiria així en la invenció de relacions entre subjectes; cada obra d'art en particular seria la proposta
d'habitar el món en comú i el treball de cada artista, un feix de relacions amb el món, que generarien al seu torn altres relacions ..”
(Bourriaud, 2006; p. 23)

4. L'obra es concep, des d'aquí, com a reflex i testimoni dels vincles entre els subjectes (autors i participants), en contrast
amb una visió de l'art entesa des de l'objecte.
4
3. ─ El resultat: "I Llavors ... la pau"
"Una obra pot funcionar com un dispositiu relacional que conté cert grau de variables aleatòries, una màquina que provoca i administra les
trobades individuals i col·lectives”
(Boudriaud, 2006; p.33)
El mural consta d'intervencions monocromàtiques en les columnes, les quals fan de suport d’una una composició que es va
creant mitjançà de l'acció dels participants. Els colors de les columnes es corresponen amb els tons que es van repetint en
les banderes de les diferents nacions i que representen els països, entesos com a col·lectius implicats en el procés de pau.
El treball dels participants consisteix en l'elecció d'una entre set formes de llavors diferents, que estampen per mitjà de
plantilles ubicades sobre la superfície monocroma, a l'altura del cap de cada un dels adolescents, que les pinten i deixen,
d'aquesta manera, una marca personal i pròpia, com a metàfora del que el procés de participació en el "Camp de la Pau"
ha sembrat en ells. La representació de la llavor simbolitza així la pau futura, que ha de germinar i que hem de treballar i
cuidar entre tots, com una empresa col · lectiva. Aquestes llavors representen als subjectes que, dins dels col·lectius-països
són els dipositaris i responsables, en última instància, del procés de pau al món.

5. 5
Imatge simulada 1

6. 6
Imatge simulada 2

7. 7
4. ─ Origen de la idea.
Aspectes conceptuals
El procés del treball plantejat l'iniciem de manera col·lectiva, per intentar trobar idees comunes i donar un sentit grupal a
la realització de l'obra. Iniciem el treball amb una pluja d'idees, amb paraules i adjectius que descriguin per a nosaltres el
significat de la pau.
─ germanor
─ amor
─ colors vius
─ compartir
─ alegria
─ participació,
─ companyonia
─ diàleg, paraula
─ honestedat
─ consciència
─ empatia
─ enteniment
─ consens
─ responsabilitat
─ treballar el conflicte
─ somnis
─ art participatiu
─ noves maneres de percebre
Partim de l'obra DIA ─ TEKHNÉ. Diálogos a través del arte, escrit per l'artista basc Alex Carrascosa, que tracta sobre la
plàstica relacional aplicada a la col·laboració amb el Centre d'Investigació per la Pau Gernika Gogoratz. En el pròleg de
William Kelly, "pintant per la pau" l'autor cita a un crític de Melbourne que diu així: "l'art que retrata la violència i la guerra
és molt més convincent que l'art que retrata la pau". A partir d'aquesta frase ens vam adonar que els artistes anteriors que
van tractar el tema de la pau, justícia, amor i ideals, havien resultat menys convincents en les seves representacions que
l'art que expressa la violència i la guerra.

8. 8
Aquest és un punt difícil, tal com esmenta William Kelly:
"És com si el nostre circuit mental hagués estat configurat per acceptar el fet que la violència no només és inevitable sinó integral, fins al
punt de remetre-hi les nostres opcions artístiques. Des de la indústria militar es diu que la pau veritable és inabastable i sumàriament es
descarta de tota discussió de ser, si més no, considerada. Hi ha un continu esforç per ocultar els avanços de la pau a favor de
"l’esdeveniment principal", és a dir: la guerra i l'elenc de violències generades en el si de societats agressives”
(Carrascosa, 2010; p. 14)
Podem pensar en artistes com Goya (Els desastres de la guerra, Els afusellaments del 2 de Maig), Delacroix (La llibertat
guiant al poble) i Picasso (El Gernika), les representacions dels efectes de la violència ens resulten fortament convincents i
poderoses.
El nostre desig és intentar portar la nostra obra cap al punt contrari de la violència, representar de manera simbòlica la
pau, tal com és o hauria de ser, o com voldríem que fos, sense caure en els estereotips a l'ús.
Després de diverses recerques per trobar una manera de representar el tema de manera positiva, arriba el moment en què
ens qüestionem ─ què és la pau? Com es pot arribar a aquest estat? ─. Tractant de respondre a aquestes preguntes veiem
que la pau és un estat compost de la fusió d'una multiplicitat de valors humans, que quan es cultiven en cada un dels
individus poden donar com a resultat col·lectiu un estat de pau al món. Pensem i diagramem estructures en xarxa,
confluències de corrents com rius o branques, buscant una imatge que pogués donar fe d'aquest procés que volíem
expressar. La recerca resulta intensa ja que cap de les representacions ens sembla convincent per a tots.

9. Un altre repte en la definició conceptual del projecte el constitueix l'aspecte participatiu. Busquem informació sobre art
participatiu, sobre experiències de murals comunitaris i sobre experiències murals que representin la pau.
Des d'aquí comencem a plantejar les preguntes necessàries per al nostre cas particular: Com organitzar les forces humanes
de 140 joves treballant a l'uníson en un marc de temps tan breu com una hora? Quin grau de participació havíem de
donar-los en el projecte? Com preveure les possibles derives i elements introduïts per l'atzar que puguin donar-se? Sentim
que necessitem integrar aquest possible element atzarós sense que desemboqui en un caos, sinó que formi part de la
concepció de l'obra.
9

10. 10
4.1─ Documentació gràfica:
Murals històrics per a la pau
El hombre en la encrucijada. Diego de Rivera. 1933 – Detroit Institute of Arts

11. 11
América tropical. David Alvarez Siqueiros. 1932 ─ Italian Hall, Olvera Street, Los Angeles, California (USA)
Junts per a protegir la comunitat. John Pitman Weber. 1976 – Chicago USA

12. 12
Murals comunitaris per a la pau
Mural del Premio Nobel para la pau d’Obama. 2009 – Miami Art Palace

13. 13
Mural realitzat per alumnes de l’Escola elemental de Indiana, 2007
Communication High School, New Jersey. Mural per a la pau. “Creuant ponts”, 2007

14. 14
02/04 ─ Projectes individuals dels alumnes
En una primera fase del projecte anàvem a intervenir sobre una paret apaïsada de 18 m de llarg del pati de l'Institut
Príncep de Viana. Comencem a projectar individualment, a partir del debat comú, per després escollir i desenvolupar les
millors idees. Més endavant aquesta opció s’ha de descartar quan, en fer els preparatius per a la paret, descobrim que es
troba en excessiu mal estat. No obstant això, en aquest estadi inicial es van gestar idees interessants que mereixen ser
incloses en aquesta memòria, ja que les idees que aquí varen aparèixer serviren de punt de partida per al treball posterior.
Projecte de Cristina Hernández, amb la paraula "Peace"
Sorgiren diverses formes de solucionar el concepte mural, com per exemple, jugar amb les paraules la paraula "pau" en
diversos idiomes i col·locar com a fons del mural, o crear el dibuix i la composició a través de paraules que descrivissin per
als alumnes la pau. Tractar la pau com una llavor. O jugar amb els colors de les banderes dels països.

15. 15
Esbós de Marc Reina. Interconnexions con los colores de las banderes i creixement a partir de llavors de pau

16. El canvi de la paret apaïsada per les nou columnes de la façana de l'edifici va representar un nou repte: si bé semblava que
ens havia de facilitar la intervenció participativa de 150 persones, ens obligava a replantejar les nostres idees per adaptar-les
a aquesta nova circumstància. A més, ens deixava sense referents històrics, ja que no coneixíem exemples
16
d'intervencions murals hipòstiles, a excepció les que es poden trobar a les civilitzacions antigues, com Egipte i Micenes.
Reprenem una tongada de projectació individual per tal de reunir noves idees. Alguns dels exemples que veurem a
continuació ajudaran a que sorgeixi la idea final.
José Manuel Barriga. Colom de la pau. Un signe seriat

17. 17
Marc Reina. Element aigua, que es
perllonga al llarg de les columnes
La representació figurativa en les columnes es presenta bigarrada i dificultosa, en haver d'incorporar l'aspecte
tridimensional, per mor de les visuals en perspectiva en què es veuran les columnes. Trencar el pla bidimensional resulta
ser un nou desafiament per als alumnes, acostumats a treballar sobre el pla, a l'hora de trobar una coherència i una
continuïtat formal que es transmeti de columna en columna.
Arribats a aquest punt, ens veiem en la necessitat de buscar informació d'intervencions murals relacionades amb l'art
contemporani. El grup es va decantant per propostes més simples, que donin més força a l'aspecte conceptual i que
permetin jugar amb la composició i els colors.

18. Van apareixent referents que ajuden a què naixi la idea definitiva. Una de les fonts d'informació que ens ajuden a resoldre
el problema de la participació de tantes persones és un exemple de mural participatiu amb un criteri conceptual i
contemporani. Es tracta d'una obra creada en una exposició el 2007 en una ciutat d'Eslovàquia i realitzat pels propis
visitants al museu.
18
En el transcurs de les
diferents exposicions, els
visitants al Museu podien
marcar sobre la paret: les
seves estatures, nom de pila,
i la data del mesurament.
Començant com un espai buit
en blanc, que amb el temps
es va transformar poc a poc
en un núvol de caràcters amb
les empremtes de milers de
persones. Els espectadors
quedaven així inclosos en el
procés de fer art.

19. Les pintures murals de Damien Hirst, realitzades amb pintura industrial i amb una composició aleatòria de tots els colors de
mostrari, realitzades sobre una estructura de reixeta. Caos i ordre conviuen en una pintura sistèmica.
19
Damien Hirst, 1993
Pharmaceutic Wall Paintings
Esmalt sobre paret
Dimensions variables

20. El codi de llenguatge sígnic de Matt Mullican sorgeix un sistema personal de codificar i organitzar el món, descrivint els
seus sistemes i relacions. El diccionari de signes estilitzats que ha desenvolupat amb els anys constitueix un vocabulari que
és alhora personal i genèric.
20
Matt Mullican, 1998
Sense Títol
Pintura sobre paret

21. També necessitem un concepte de color que ens permès expressar la multiplicitat de cultures i d'intencions i que doni cos i
caràcter a la intervenció. Ja havia aparegut anteriorment la idea de basar-nos en els colors de les banderes de les nacions,
que representarien l'esforç col·lectiu en la construcció de pau.
21
Dibuix de Susana Sentís
Banderes dels nou països

22. I així va ser com va prendre cos la idea del mural com una proliferació de llavors, que cada participant pintarà a l'altura del
seu propi cap.
22
Vegem alguns dels estudis de formes de llavors que es van realitzar per poder conformar les plantilles definitives.

23. 23

24. 24

25. Una simulació del resultat ens va fer reflexionar: la intervenció quedaria molt poc visible, en excés integrada i aixafada per
l'entorn arquitectònic. La solució la trobem en invertir el joc de figura i fons, de manera que el color passaria al fons i les
formes serien d'un sol to. Al començament pensem que el to hauria de ser negre, per la seva potència gràfica, però de nou
la simulació ens va fer veure que les formes desapareixerien en quedar integrades amb les ombres del propi edifici, que
s'estenen per darrere de les columnes.
25

26. La composició dels colors en les successives columnes la resolem buscant una alternança de càlid ─ fred, situant els colors
més lluminosos, com el groc, en les zones menys exposades a la llum, perquè es puguin percebre.
D'aquesta manera les formes en blanc es fan més visibles, ja que ressonen amb la tonalitat clara de la pedra de la façana i
aconsegueixen destacar enfront de la foscor del fons.
26

27. 27
Bibliografia
1. Llibres
Bishop, Claire. Ed (2006) Participation. Documents on Contemporary Art Ed Whitechapel; London, UK
Bourriaud, Nicolas (2006) Estética Relacional Ed Adriana Hidalgo; Buenos Aires, Argentina.
Carrascosa, Alex (2010) DIA-tekhné. Diálogo a través del arte Ed.Guernika Gogoratuz, Gernika, Espanya.
Freiling, Rudolf (2008) The Art of Participation: 1950 to now Ed SFMOMA-Thames & Hudson, San Francisco, Cal USA.
2. Articles
AA VV
Between Radical Pedagogic and Participatory Art
Claire Bishop, Entrevista amb
Compromiso Comprado
http://www.corneta.org/no_90/el_arte_neoliberal_claire_bishop_entrevista.html
Gianetti, Claudia
ARTE Y TECNOLOGÍA
Apunts sobre l'estètica lúdica en l'art participatiu al Brasil
Revista de cultura brasilera. N º 6, Febrer 2008

28. 28
Milevska, Suzana
Participatory Art A Paradigm Shift from Objects to Subjects
http://www.springerin.at/dyn/heft_text.php?lang=en&textid=1761
3. Selecció de Llocs Web consultats
Mural participatiu d'Eslovàquia: www.moma.org
Interactive and Participatory Art http://blog.art21.org/2010/06/03/interactive-and-participatory-art/
Peace Murals around the world http: / / peace.maripo.com / p_walls.htm
Community Public Art Guide http://cpag.net/guide/2/2_pages/2.htm
Art for Peace http://w-afpiaap.org/

29. 29