1. La deconstrucció feminista del discurs de la modernitat PEDAGOGIA DE L’ART T-1 Curs 2008-2009 Presentació realitzada per: Llúcia Caballú Anna Viñas Joan Miquel Porquer Glòria Verge

3. Imatges de les sessions de treball

4. Imatges de les sessions de treball

13. Feminisme De Wikipèdia El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones. El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l' home . El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món. El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.

17. Als anys 70, aquesta frase significava que la realitat de la vida de les dones tenia un abast més gran que la seva circumscripció tradicional a l'àmbit de lo privat i personal, obrint un camí per la acció creativa dintre de la societat. ‘ The Power of Femenist Art. Norma Broude and Mary D. Garrard, 1994 Es refereix a les implicacions polítiques de cada fet de la vida diària .(Cao, 1991) Als anys 90, la frase es podia entendre en un sentit invers: ‘no existeix el self (la identitat) fora dels rols i significats assignats socialment, per tant lo personal es solament lo polític (Gee, 2001). Es lo que defensa la Tª construccionista .

18. ¿ Existeix una veritable naturalesa femenina comú a totes les dones?

20. Artistes i obres Faith Wilding. Womb Exemples d'iconografia vaginal Embryoworld. Part 1.1997-98

21. Lee Bontecou. 1931 Lee Bontecou. 1962 Lee Bontecou. 1967

22. Les construccions estructurals de Bontecou, exposades a partir de 1960, estan elaborades amb cintes transportadores gastades, peces d’avions i serres, i emmarcades amb estructures de fil d’aram. Combinen la repulsió amb la seducció. Les superfícies presentes diversos forats. Alguns resulten seductors i d’altres s'amaguen mitjançant dents serrades amb una al·lusió a la vagina. Malgrat les referències explícites de Bontecou a la vagina, una gran part dels crítics coetanis descrivien les seves construccions com a icones de la industrialització, els motors, la potència i la propulsió mecànica.

26. Faith Wilding. Womanhouse.1971-72

37. The creation of the world, 1980-81. Pertany a The Birth Project, 1981-1984. Brodat per Pamela Nesbit.

40. La Ginocrítica Terme creat per Elaine Showalter per a definir el concepte de crítica d’art feminista. Podriem intentar definir-la com: “ Estudi de l’art produït per dones i els problemes professionals que es presenten per a aquestes en un àmbit social de dominació masculina” Segons Joanna Frueh, aquesta ha de crear un nou llenguatge d’història de l’art que impliqui una relació més directa i objectiva amb l’obra d’art (De tu a tu). Camviar la objectivitat dura i fàl·lica per una subjectivitat més d’acord amb la natura femenina. “ MARIÁN L.F. CAO Creación artística y mujeres: recuperar la memoria” “ Visiones de la diferencia. Historias de mujeres, historias del arte” G. POLLOCK “Vision and Difference. Feminity, Feminism and the histories of Art”

43. La ambigüitat En sintonia amb el discurs de Butler, la figura de: Claude Cahun (inicis s.XX) Mitjançant autoretrats fotogràfics, deconstrueix la seva imatge amb la disfressa i parla de la desnaturalització del gènere i sexe de l’individu. També de la pròpia personalitat, començant per el propi canvi del seu nom (originalment Lucy Schwob). Visiones de la diferencia. Historias de mujeres, historias del arte”,1991. MARIÁN L.F. CAO

44. " Mi opinión sobre la homosexualidad y los homosexuales es exactamente la misma que mi opinión sobre la heterosexualidad y los heterosexuales. Todo depende de los individuos y las circunstancias. Yo reclamo una libertad general de comportamiento." Claude Cahun, L'Amitié, 1925.

47. RESUM Posmodernitat Modernitat Feminisme Marxisme Foucault (Filosof) Paper dona Dom è stic Maternal, Sexual Passiu Q ü estiona els rols assignats a la dona històricament. Dues corrents: - essencialisme - construccionisme An à lisi del discurs per canviar el paradigma Artista Geni creador Individualista Necessitat de deconstru ï r la visi ó de geni creador. Sensibilitat diferent de les dones envers la creaci ó art í stica. Productor H ª de l ’ Art Discurs patrialcal. Cal recon è ixer les jerarquies de poder que determinen les relacions entre els sexes, i analitzar com les pr à ctiques de representaci ó contribueixen a la construcci ó social de la difer è ncia sexual i a les relacions de poder Ideologia determinant de les jerarquies Cal analitzar la pròpia disciplina de la H ª de l ’ Art i no solament la història de les obres d ’ art Sexualitat Reproductora, repressora, funcional, proporciona plaer a l ’ home Necessitat d'explorar la pròpia identitat i redefinir la sexualitat femenina La noci ó de sexualitat t é un origen burg è s: El psicoan à lisi revela la construcci ó social de la difer è ncia sexual Producci ó cultural Objecte Pr à ctica Consum Discurs

48. Autorretrato, 1980 Alice Neel Artista Nord-americana (1900-1984) Comença a ser valorada als anys 60 la seva obra rep un ampli reconeixement als 70.

49. Actuen: Joan Miquel Porquer Anna Viñas Llúcia Caballú Glòria Verge Música: Juan Sebastián Bach , “Ària: Blute nur, liebes herz” de la Passió segons San Mateo John Rembourn, “The lady and the unicorn” Tina Turner , “We don’t need another hero” John Surman, “Edges of illusion”