1. COM NEIX I MOR UNA ESTRELLA?
Com neix una estrella?
Les estrelles es formen a partir de inmensos núvols de gas i pols estelar,
formades principalment per hidrógen i gel. Aquest gas a vegades provee
d'antigues estrelles que ya havien desaparegut.
Es diu, que en aquets casos la nova estrella, formada a partir de restos
d'altres és la segona generació ( inclús la tercera)
aquest gas pot començar a concentrar-se en un punt determinat(com un
grumoll en una sopa espesa) per efecte de la gravetat.
La masa de la proto-estrella va augmentant a mesura que més i més gas es
va ajuntant que aquest es sent atret per el grumoll.
I com més massa, més pressió té el gas per efecte de la seva própia
gravetat.
I a més presió més calor (és a dir que els àtoms de gas s'agiten)
En un moment puntual quan s'arriba a una massa determinada (la presió i
la calor son tan altes i elevades que en el interior de la estrella comença a
produir-se reaccions de fusió nuclear.
Els nuclis d'hidrògen original es fusionan, donat a lloc a nuclis de Heli.
Aquestes reaccions generant moltíssima energía en forma de llum i de
calor.
Així és com neix una estrella.

2. Vida de l'estrella.
Durant alguns temps (varia en funció de la massa inicial de l'estrella, en
tot cas millons d'anys) la pressió i la calor produïda per les reaccions
nuclears contrarresten la força gravitatòria, que tendeix a comprimir el
gas.
L'estrella per tant, s'estabilitza i continúa gravitatòria( tendeix a
comprimir el gas)
L'estrella per tant s'estabilitza i contúa cremant el hidrògen, generant
llum i calor.
Una vegada consumit tot el hidrògen, la fusió nuclear s'acaba.
La temperatura baixa i la balança s'inclina al costat de la gravetat.
L'estrella per tant, es comprimeix ella mateixa i augmenta una altre
vegada la calor i la presió.
Aleshores comença un nou cicle de fusions nuclears.
Ara el Heli resultant es transformat en elements encara més pesats.
El proccés es repeteix fins arribar al element més pesat que pot
sintetitzar una estrella “ El ferro”.
La mort d'una estrella.
Finalment, l'estrella es queda sense “comustible” i ya no pot
contrarrestrar la seva pròpia força de gravetat.
Depenent de la massa total de l'estrella, existeixent diferents finals per
aquesta.
a) Per estrelles de mida reduïda o mitjana (semblants al nostre sol) la
massa es commprimeix per efecte de la gravetat, adquirint una enorme
densitat.
El nucli, “apagat” es el que s'anomena “enana blanca” per exemple.
b) Estrelles de grans mides poden finalitzar en una explosió grandiosa
(supernova)
Les capes externes de l'estrella per efecte de la explosió són expulsades
al espai a gran velocitat.
Potser acabaran formant part d'una nova estrella (de segona generació)

3. el nucli es comprimeix per defecte de la gravetat.
Es posible que la compresió acabi inclus trencants els nuclis atòmics i
formant una compacta masa de neutrons (estrella de neutrons)
c)Si la masa de l'estrella supera una certa cantitat crítica, la atracció
gravitatòria sera tan forta que ya res podra para la comprensió de la
matèria. Conseguirà finalment un estat de mida practicament nula i de
densitat incalculable. La atracció gravitatòria que fa aquest nucli es tant
forta que quan cau al seu alrededor es “atrapat”. Inclús a la llum, és el que
es coneix com a un forat negre.