2. 1- Teoria de l’origen de l’univers
L’univers és un conjunt de galàxies. Una galàxia és un conjunt d’estrelles. Es
calcula que hi ha 100.000 milions de galàxies al nostre univers, i cada galàxia
100.000 milions d’estrelles.
Aquest univers ve del Big-Bang, que es coneix com una explosió. Es creu que
l’univers es va formar fa 12.000 milions d’anys per aquesta explosió. Aquesta
explosió la va provocar un ou còsmic que mesurava menys d’un mil·límetre de
diàmetre. A dins hi havia tota la matèria i energia de l’univers. Estava envoltat
de res.
Encara no hi havia àtoms, sinó que hi havia partícules subatòmiques que eren
més petites que un àtom.
Aquest ou còsmic es contreia perquè s’atreia a si mateix per una gravetat
extensa. Arriba un moment que va explotar i va començar-se a inflar.
L’univers és una bola que encara està en creixement. Al moment de l’expensió
es crea l’espai i el temps.
2- Formació d’estrelles i galàxies.
L’univers va creixent i gira igual que els planetes, estrelles i tots els cossos que
hi ha.
Dins d’aquest núvol de l’univers es formaven moltes zones de núvols més
densos dintre del núvol.
Aquestes zones al girar desenvolupen uns braços giratoris. Això rep el nom de
nebuloses giratòries o pre-galàxies. Perquè encara sigui una galàxia, li falten
estrelles. Però dins les pre-galàxies, hi ha parts més denses que d’altres.
Si la pre-galàxia gira, els nuvolets de dins el núvol o pre-galàxia també girarà.
Això que gira es diu protoestel.
Si agaféssim un protoestel, gira. I l’hidrogen té tendència d’acumular-se al
centre. Com més hidrogen hi ha al centre, els àtoms xocaran, i aquests xocs,
impliquen despreniment de calor. Si comença a haver-hi més calor en el nucli,
es va escalfant cada vegada més fins que arriba a una temperatura d’11 milions
de graus.
Aquesta temperatura arriba a ser termo nuclear. Aquests àtoms es van
fusionant fins aconseguir l’heli.
3. Aquesta creació desprèn una quantitat enorme
d’energia. Quan comença a passar això, aquest núvol
de gas, comença a provocar energia. Així podem dir
que l’estrella neix. Produeix: llum, calor, raigs
ultraviolats , raigs X, etc.
L’estrella és una massa d’hidrogen amb fusió que contínuament s’està
convertint en heli i en altres elements de la taula periòdica.
L’únic lloc on es creen àtoms nous és a les estrelles.
3- Evolució i mort de les estrelles.
Una estrella jove que està en equilibri demostra que hi ha una part exterior
perifèria i una interior de nucli.
A la perifèria hi ha hidrogen, aquests hidrògens es fonen entre si i s’obtenen
helis que s’acumulen al nucli. També hi ha altres fusions i altres elements que
donen oxigen. Tot això s’acumula al nucli.
Si a la perifèria hi ha moltes fusions, impliquen calor i fa que augmenti el volum
de la perifèria; però anirà molt lenta per créixer.
No es dilata perquè el nucli té una gravetat molt forta i no deixa que l’estrella
s’infli.
El nostre sol i totes les estrelles són així.
Les estrelles viuen molts milions d’anys i llavors la temperatura augmenta tant
durant aquests milions d’anys, que el nucli no pot aguantar la perifèria i es va
inflant poc a poc.
Aquesta estrella que creix es coneix com un gegant vermell o nova.
El temps passa i l’hidrogen es comença a acabar perquè es va gastant. Això
significa que l’estrella s’està morint.
Si es comença a acabar hi ha menys fusions, i si hi ha menys fusions la
temperatura baixa i es va refredant. Si es va refredant, es començarà a
contraccionar lentament.
Hi ha diferents tipus d’estrelles:
1) ESTRELLES DE TIPO SOLAR:
Són les que tenen una massa entre 1-6 (massa del sol).
4. El nostre sol arribarà un moment que s’anirà fent tant petit, que es reduirà a un
diàmetre de 10.000Km (ja hi ha poquíssimes fusions).
Es fa petit però hi ha tota la massa del sol, per tant, hi ha una gravetat molt
gran. Això es coneix com un nan blanc. Arriba un moment que el diàmetre és de
10Km; aquí ja podem dir que és una estrella morta.
Gira sobre ell mateix cent vegades per segon (això ja es coneix com a púlsar).
Això li passarà al nostre sol.
Amb el temps, es convertirà en un forat negre.
Forat negre
2) ESTRELLES MASSIVES:
Massa: 7-40M.
Amb aquestes passen el mateix que les altres. Es forma un súper gegant vermell
amb fusions. Aquest nucli és enorme, i això vol dir que la gravetat és immensa.
A la perifèria hi ha temperatures molt altes, però si falta hidrogen, es refreda i el
nucli s’atreu. Es refreda molt bruscament i es derrumba sobre ella mateixa. Això
es coneix amb el nom de col·lapse gravitatori.
Tota la perifèria es derrumba i rebota pel nucli. Sempre queda un resta que
s’anomena púlsar.
Quan explota hi ha una temperatura molt immensa i els àtoms surten volant.
Aquests àtoms que surten volant es coneixen com a pols còsmica.
L’espai està ple de pols còsmica, que a partir d’aquesta pols còsmica, es
formaran els planetes.
3) ESTRELLES SÚPER-MASSIVES:
Massa: 40 o més M.
Súper gegant vermell. Això dóna una contracció brusca. Es refreda i després es
contrau. El nucli té una gravetat tant immensa que quan explota no té rebot i es
forma un forat negre.
Així que totes les estrelles passen a ser forats negres.
5. Aquí podem veure un video que ens parla de l’evolució i la mort d’una estrella:
http://www.youtube.com/watch?v=H1kuuCqfLP0&feature=related
Bibliografia:
Apunts geologia 3r ESO.
