Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
COSMOLOGIA




      Marc Salvà
      Carles Roca
1- Teoria de l’origen de l’univers

L’univers és un conjunt de galàxies. Una galàxia és un conjunt d’estrelles. Es
calcula...
Aquesta creació desprèn una quantitat enorme
                          d’energia. Quan comença a passar això, aquest núvol...
El nostre sol arribarà un moment que s’anirà fent tant petit, que es reduirà a un
diàmetre de 10.000Km (ja hi ha poquíssim...
Aquí podem veure un video que ens parla de l’evolució i la mort d’una estrella:

http://www.youtube.com/watch?v=H1kuuCqfLP...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Les estrelles[1]

557 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les estrelles[1]

  1. 1. COSMOLOGIA Marc Salvà Carles Roca
  2. 2. 1- Teoria de l’origen de l’univers L’univers és un conjunt de galàxies. Una galàxia és un conjunt d’estrelles. Es calcula que hi ha 100.000 milions de galàxies al nostre univers, i cada galàxia 100.000 milions d’estrelles. Aquest univers ve del Big-Bang, que es coneix com una explosió. Es creu que l’univers es va formar fa 12.000 milions d’anys per aquesta explosió. Aquesta explosió la va provocar un ou còsmic que mesurava menys d’un mil·límetre de diàmetre. A dins hi havia tota la matèria i energia de l’univers. Estava envoltat de res. Encara no hi havia àtoms, sinó que hi havia partícules subatòmiques que eren més petites que un àtom. Aquest ou còsmic es contreia perquè s’atreia a si mateix per una gravetat extensa. Arriba un moment que va explotar i va començar-se a inflar. L’univers és una bola que encara està en creixement. Al moment de l’expensió es crea l’espai i el temps. 2- Formació d’estrelles i galàxies. L’univers va creixent i gira igual que els planetes, estrelles i tots els cossos que hi ha. Dins d’aquest núvol de l’univers es formaven moltes zones de núvols més densos dintre del núvol. Aquestes zones al girar desenvolupen uns braços giratoris. Això rep el nom de nebuloses giratòries o pre-galàxies. Perquè encara sigui una galàxia, li falten estrelles. Però dins les pre-galàxies, hi ha parts més denses que d’altres. Si la pre-galàxia gira, els nuvolets de dins el núvol o pre-galàxia també girarà. Això que gira es diu protoestel. Si agaféssim un protoestel, gira. I l’hidrogen té tendència d’acumular-se al centre. Com més hidrogen hi ha al centre, els àtoms xocaran, i aquests xocs, impliquen despreniment de calor. Si comença a haver-hi més calor en el nucli, es va escalfant cada vegada més fins que arriba a una temperatura d’11 milions de graus. Aquesta temperatura arriba a ser termo nuclear. Aquests àtoms es van fusionant fins aconseguir l’heli.
  3. 3. Aquesta creació desprèn una quantitat enorme d’energia. Quan comença a passar això, aquest núvol de gas, comença a provocar energia. Així podem dir que l’estrella neix. Produeix: llum, calor, raigs ultraviolats , raigs X, etc. L’estrella és una massa d’hidrogen amb fusió que contínuament s’està convertint en heli i en altres elements de la taula periòdica. L’únic lloc on es creen àtoms nous és a les estrelles. 3- Evolució i mort de les estrelles. Una estrella jove que està en equilibri demostra que hi ha una part exterior perifèria i una interior de nucli. A la perifèria hi ha hidrogen, aquests hidrògens es fonen entre si i s’obtenen helis que s’acumulen al nucli. També hi ha altres fusions i altres elements que donen oxigen. Tot això s’acumula al nucli. Si a la perifèria hi ha moltes fusions, impliquen calor i fa que augmenti el volum de la perifèria; però anirà molt lenta per créixer. No es dilata perquè el nucli té una gravetat molt forta i no deixa que l’estrella s’infli. El nostre sol i totes les estrelles són així. Les estrelles viuen molts milions d’anys i llavors la temperatura augmenta tant durant aquests milions d’anys, que el nucli no pot aguantar la perifèria i es va inflant poc a poc. Aquesta estrella que creix es coneix com un gegant vermell o nova. El temps passa i l’hidrogen es comença a acabar perquè es va gastant. Això significa que l’estrella s’està morint. Si es comença a acabar hi ha menys fusions, i si hi ha menys fusions la temperatura baixa i es va refredant. Si es va refredant, es començarà a contraccionar lentament. Hi ha diferents tipus d’estrelles: 1) ESTRELLES DE TIPO SOLAR: Són les que tenen una massa entre 1-6 (massa del sol).
  4. 4. El nostre sol arribarà un moment que s’anirà fent tant petit, que es reduirà a un diàmetre de 10.000Km (ja hi ha poquíssimes fusions). Es fa petit però hi ha tota la massa del sol, per tant, hi ha una gravetat molt gran. Això es coneix com un nan blanc. Arriba un moment que el diàmetre és de 10Km; aquí ja podem dir que és una estrella morta. Gira sobre ell mateix cent vegades per segon (això ja es coneix com a púlsar). Això li passarà al nostre sol. Amb el temps, es convertirà en un forat negre. Forat negre 2) ESTRELLES MASSIVES: Massa: 7-40M. Amb aquestes passen el mateix que les altres. Es forma un súper gegant vermell amb fusions. Aquest nucli és enorme, i això vol dir que la gravetat és immensa. A la perifèria hi ha temperatures molt altes, però si falta hidrogen, es refreda i el nucli s’atreu. Es refreda molt bruscament i es derrumba sobre ella mateixa. Això es coneix amb el nom de col·lapse gravitatori. Tota la perifèria es derrumba i rebota pel nucli. Sempre queda un resta que s’anomena púlsar. Quan explota hi ha una temperatura molt immensa i els àtoms surten volant. Aquests àtoms que surten volant es coneixen com a pols còsmica. L’espai està ple de pols còsmica, que a partir d’aquesta pols còsmica, es formaran els planetes. 3) ESTRELLES SÚPER-MASSIVES: Massa: 40 o més M. Súper gegant vermell. Això dóna una contracció brusca. Es refreda i després es contrau. El nucli té una gravetat tant immensa que quan explota no té rebot i es forma un forat negre. Així que totes les estrelles passen a ser forats negres.
  5. 5. Aquí podem veure un video que ens parla de l’evolució i la mort d’una estrella: http://www.youtube.com/watch?v=H1kuuCqfLP0&feature=related Bibliografia: Apunts geologia 3r ESO.

×