SlideShare a Scribd company logo
1 of 5
Eduard Blanch
Gemma Merlos
  1r Batx. B
NAIXEMENT D’UNA ESTRELLA
L’univers és ple de nuvolats de pols interestel·lar formada principalment per Hidrogen
(99%) i pols (1%). Podem dir que aquests núvols són la matèria prima per al naixement
d’una estrella.

Aquests núvols giren sobre sí mateixos com a conseqüència de la inestabilitat
gravitatòria, és a dir, la seva massa es va contraguent, formant zones més denses,
anomenades nebuloses giratòries. Dintre d’elles també s’hi formen zones denses on
s’acumula H, sobretot al nucli. Són els protoestels, que donaran lloc al que anomenem
estrella.

Un altre mecanisme pel qual es pot formar una estrella és per la fragmentació del núvol:
aquest es trenca en fragments amb la suficient densitat com per anar-se contraient
lentament. El motiu del trencament sol ser l’arribada d’una ona de xoc procedent d’una
supernova propera. Aquests trossos també giraran sobre sí mateixos fent possible la
formació d’una nova estrella.




La gran pressió que hi ha en aquestes estructures fa que els àtoms d’Hidrogen que
s’agrupen al nucli, xoquin entre ells cada vegada més, provocant un augment de
temperatura fins que s’arriba a l’anomenada “Terífica de fusió” (11·106 ºC). A aquesta
temperatura es comencen a produir les reaccions termonuclears: els àtoms d’Hidrogen
comencen a fusionar-se donant lloc a àtoms d’Heli. Aquesta reacció proporciona
energia en forma de calor, llum, raigs ultraviolats, raigs X etc. Tot això però, permet
formar elements nous, però només fins l’Oxigen (Z=8).


En aquest moment podem dir que ja ha nascut la estrella i que es troba en una fase de la
seva vida que rep el nom de seqüència principal.
 EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA
Una estrella està formada per la perifèria i el nucli. A la perifèria, les partícules d’H es
van combinant i desprenen energia. L’He i d’altres combinacions són atretes pel nucli.

Una estrella no es dilata perquè el nucli atreu la perifèria, però tampoc es contrau perquè
la temperatura és molt elevada, així hi ha un equilibri hidrostàtic.

Una estrella pot passar milions d’anys fusionant Hidrogen i Heli. Les reaccions de fusió
nuclear són la font d’energia de qualsevol estrella. El temps que es passi fent aquesta
reacció depèn sobretot de la seva massa. Així, les estrelles amb poca massa són les que
resisteixen més temps en fase de seqüència principal, ja que, una estrella més gran,
encara que tingui més massa i més combustible, el gastarà més ràpidament.


Les estrelles que ja han acabat l’Hidrogen poden seguir fusionant elements més pesats,
però l’energia que obtindrà serà molt menor i ja no es donarà al nucli. L’estrella ja no
està en la seqüència principal Aleshores es provoca un desequilibri que fa que aquesta
comenci a expandir-se molt a poc a poc. L’estrella es torna més gran i vermellosa, per
això la coneixem amb el nom de GEGANT VERMELL.


Fins aquí, totes les estrelles pateixen el mateix procés, però a partir d’aquí podem trobar
diferents camins pels quals arriben a forats negres depenent del tipus que siguin:

1. Estrelles de tipus solar: Tenen una massa d’ entre 1 i 6 vegades la massa del Sol.
En arribar a GEGANT VERMELL la temperatura és tan elevada que es poden arribar a
formar fins a àtoms de Ferro (Z=26).

2. Estrelles massives: Tenen una massa d’entre 7 i 40 vegades la massa del Sol.
En aquest tipus d’estrelles, el gegant vermell s’anomena SUPER GEGANT
VERMELL. Es poden formar àtoms més pesants, fins al Níquel (Z=28).



    MORT D’UNA ESTRELLA
1. Estrelles de tipus solar
Quan l’Hidrogen comença a acabar-se, es va
reduint el número de fusions i, per tant, que
la temperatura baixi. La disminució de
temperatura suposa una contracció lenta fins
arribar a un diàmetre de 10.000km. Rep el
nom de NAN BLANC. Quan arriba als
10km, la seva velocitat és tant elevada que
emet ones de ràdio. En arribar a aquest punt
l’estrella ja està morta. L’anomenem
PÚLSAR. Finalment, el púlsar es converteix
en FORAT NEGRE.
2. Estrelles massives

El nucli d’aquestes estrelles té una gravetat tant immensa que, quan les reaccions
disminueixen i l’estrella es refreda, es contrau bruscament. Aquí podem aplicar la 3a llei
de Newton d’acció i reacció. El nucli expulsarà la perifèria amb la mateixa força fent
així explotar l’estrella. Aquesta explosió rep el nom de SUPER NOVA. En aquest
moment, la temperatura és tant elevada que s’hi formen tots els elements de la taula
periòdica, és a dir, fins l’Urani (Z=92). Aquests elements són els que formen la pols
còsmica.




De l’explosió, quedarà un petit rastre, el PÚLSAR, que es convertirà en FORAT
NEGRE.


* Hi ha estrelles que tenen una massa superior a 40 vegades la del Sol. En aquestes, la
gravetat del nucli és tanta que, tot i contraure’s bruscament, no hi ha rebot i es
converteix directament en un FORAT NEGRE.
EL SOL
El Sol es va formar fa uns 4.500 milions
d'anys a partir de núvols de gas i pols
procedents de residus d'estrelles anteriors. 10
milions d’anys després del Big Bang, la
nebulosa es va començar a col·lapsar sota els
efectes de la gravetat. Probablement, el nostre
Sistema Solar, va sorgir d’un d’aquest
agrupaments de gas. Quan l’estrella era
suficientment densa va començar a brillar
perquè en el seu interior es produïen reaccions
de fusió entre hidrògens que es van
transformar en heli produint calor i llum, dos
factors essencials per el desenvolupament de
la vida a la Terra tal com l’entenem ara.

La major part de l’energia utilitzada pels éssers vius procedeix del Sol.

   •   Les plantes l’absorveixen per a realitzar la fotosíntesis, i d’elles, l’energia passa
       als hervívors i després, als carnívors.
   •   La majoria de fonts d’energia utilitzades per l’home deriven del Sol. Els
       combustibles fòssils conserven energia capturada fa milions d’anys, l’energia
       hidràulica utilitza l’energia potencial de l’aigua que anteriorment havia sigue
       evaporada per el calor del Sol, etc.


Actualment, el Sol es troba en la seqüència principal. Es creu que seguirà així uns 5.000
milions d’anys més.


Es creu que quan la temperatura de la part central arribi aproximadament als 100
milions de kelvins, començarà a expandir-se i originarà un GEGANT VERMELL que
absorbirà Mercuri, Venus i la Terra. El vent solar s’intensificarà i el Sol es desprendrà
del seu embolcall i formarà una nebulosa planetària.

Amb el temps, quan les reaccions comencin a minvar, començarà a contraure’s
lentament i, com hem dit abans, arribarà a ser una NANA BLANCA.

More Related Content

What's hot (19)

Evolució de les estrelles
Evolució de les estrellesEvolució de les estrelles
Evolució de les estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles!
Estrelles!Estrelles!
Estrelles!
 
La vida d' una estrella
La vida d' una estrellaLa vida d' una estrella
La vida d' una estrella
 
Power estrelles
Power estrellesPower estrelles
Power estrelles
 
Les estrelles
Les estrellesLes estrelles
Les estrelles
 
Estreles d'Aïda, Ania i Paula
Estreles d'Aïda, Ania i PaulaEstreles d'Aïda, Ania i Paula
Estreles d'Aïda, Ania i Paula
 
La vida de les estrelles
La vida de les estrellesLa vida de les estrelles
La vida de les estrelles
 
L’origen de l’univers
L’origen de l’universL’origen de l’univers
L’origen de l’univers
 
L’Origen de l’Univers
L’Origen de l’UniversL’Origen de l’Univers
L’Origen de l’Univers
 
Cmc
CmcCmc
Cmc
 
Power del Sol
Power del SolPower del Sol
Power del Sol
 
Les estrelles
Les estrellesLes estrelles
Les estrelles
 
L’Origen De L’Univers
L’Origen De L’UniversL’Origen De L’Univers
L’Origen De L’Univers
 
La vida de les estrelles
La vida de les estrellesLa vida de les estrelles
La vida de les estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
La vida de les estrelles [pdf]
La vida de les estrelles [pdf]La vida de les estrelles [pdf]
La vida de les estrelles [pdf]
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Clara artés i karen utrillas.Les estrelles
Clara artés i karen utrillas.Les estrellesClara artés i karen utrillas.Les estrelles
Clara artés i karen utrillas.Les estrelles
 

Viewers also liked (8)

P7joshuap
P7joshuapP7joshuap
P7joshuap
 
2010 P1 Chado
2010 P1 Chado2010 P1 Chado
2010 P1 Chado
 
Culture Or Commerce, TV concept developer at work
Culture Or Commerce, TV concept developer at workCulture Or Commerce, TV concept developer at work
Culture Or Commerce, TV concept developer at work
 
P7.brent s
P7.brent sP7.brent s
P7.brent s
 
Presentación Con Google Docs
Presentación Con Google DocsPresentación Con Google Docs
Presentación Con Google Docs
 
Asad Faraz_CV
Asad Faraz_CVAsad Faraz_CV
Asad Faraz_CV
 
P7. mattk
P7. mattk P7. mattk
P7. mattk
 
P1sullivanm
P1sullivanmP1sullivanm
P1sullivanm
 

Similar to Cmc estrelles (20)

LES ESTRELLES I EL SOL
LES ESTRELLES I EL SOLLES ESTRELLES I EL SOL
LES ESTRELLES I EL SOL
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
La vida dels estels
La vida dels estelsLa vida dels estels
La vida dels estels
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013Presentació sistema solar2012 2013
Presentació sistema solar2012 2013
 
L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
L'espai que ens envolta per Ikram i PatríciaL'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia
 
La Terra I L’Univers
La Terra I L’UniversLa Terra I L’Univers
La Terra I L’Univers
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 
Treball evolució de l'univers
Treball evolució de l'universTreball evolució de l'univers
Treball evolució de l'univers
 
L'univers sistema solar la terra
L'univers sistema solar la terraL'univers sistema solar la terra
L'univers sistema solar la terra
 
E S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copiaE S P A I 1 T03copia
E S P A I 1 T03copia
 
La vida duna estrella
La vida duna estrellaLa vida duna estrella
La vida duna estrella
 
L'espai
L'espaiL'espai
L'espai
 
Sistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaSistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De Recerca
 
Estrelles
EstrellesEstrelles
Estrelles
 

Recently uploaded (6)

sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 

Cmc estrelles

  • 2. NAIXEMENT D’UNA ESTRELLA L’univers és ple de nuvolats de pols interestel·lar formada principalment per Hidrogen (99%) i pols (1%). Podem dir que aquests núvols són la matèria prima per al naixement d’una estrella. Aquests núvols giren sobre sí mateixos com a conseqüència de la inestabilitat gravitatòria, és a dir, la seva massa es va contraguent, formant zones més denses, anomenades nebuloses giratòries. Dintre d’elles també s’hi formen zones denses on s’acumula H, sobretot al nucli. Són els protoestels, que donaran lloc al que anomenem estrella. Un altre mecanisme pel qual es pot formar una estrella és per la fragmentació del núvol: aquest es trenca en fragments amb la suficient densitat com per anar-se contraient lentament. El motiu del trencament sol ser l’arribada d’una ona de xoc procedent d’una supernova propera. Aquests trossos també giraran sobre sí mateixos fent possible la formació d’una nova estrella. La gran pressió que hi ha en aquestes estructures fa que els àtoms d’Hidrogen que s’agrupen al nucli, xoquin entre ells cada vegada més, provocant un augment de temperatura fins que s’arriba a l’anomenada “Terífica de fusió” (11·106 ºC). A aquesta temperatura es comencen a produir les reaccions termonuclears: els àtoms d’Hidrogen comencen a fusionar-se donant lloc a àtoms d’Heli. Aquesta reacció proporciona energia en forma de calor, llum, raigs ultraviolats, raigs X etc. Tot això però, permet formar elements nous, però només fins l’Oxigen (Z=8). En aquest moment podem dir que ja ha nascut la estrella i que es troba en una fase de la seva vida que rep el nom de seqüència principal.
  • 3.  EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA Una estrella està formada per la perifèria i el nucli. A la perifèria, les partícules d’H es van combinant i desprenen energia. L’He i d’altres combinacions són atretes pel nucli. Una estrella no es dilata perquè el nucli atreu la perifèria, però tampoc es contrau perquè la temperatura és molt elevada, així hi ha un equilibri hidrostàtic. Una estrella pot passar milions d’anys fusionant Hidrogen i Heli. Les reaccions de fusió nuclear són la font d’energia de qualsevol estrella. El temps que es passi fent aquesta reacció depèn sobretot de la seva massa. Així, les estrelles amb poca massa són les que resisteixen més temps en fase de seqüència principal, ja que, una estrella més gran, encara que tingui més massa i més combustible, el gastarà més ràpidament. Les estrelles que ja han acabat l’Hidrogen poden seguir fusionant elements més pesats, però l’energia que obtindrà serà molt menor i ja no es donarà al nucli. L’estrella ja no està en la seqüència principal Aleshores es provoca un desequilibri que fa que aquesta comenci a expandir-se molt a poc a poc. L’estrella es torna més gran i vermellosa, per això la coneixem amb el nom de GEGANT VERMELL. Fins aquí, totes les estrelles pateixen el mateix procés, però a partir d’aquí podem trobar diferents camins pels quals arriben a forats negres depenent del tipus que siguin: 1. Estrelles de tipus solar: Tenen una massa d’ entre 1 i 6 vegades la massa del Sol. En arribar a GEGANT VERMELL la temperatura és tan elevada que es poden arribar a formar fins a àtoms de Ferro (Z=26). 2. Estrelles massives: Tenen una massa d’entre 7 i 40 vegades la massa del Sol. En aquest tipus d’estrelles, el gegant vermell s’anomena SUPER GEGANT VERMELL. Es poden formar àtoms més pesants, fins al Níquel (Z=28).  MORT D’UNA ESTRELLA 1. Estrelles de tipus solar Quan l’Hidrogen comença a acabar-se, es va reduint el número de fusions i, per tant, que la temperatura baixi. La disminució de temperatura suposa una contracció lenta fins arribar a un diàmetre de 10.000km. Rep el nom de NAN BLANC. Quan arriba als 10km, la seva velocitat és tant elevada que emet ones de ràdio. En arribar a aquest punt l’estrella ja està morta. L’anomenem PÚLSAR. Finalment, el púlsar es converteix en FORAT NEGRE.
  • 4. 2. Estrelles massives El nucli d’aquestes estrelles té una gravetat tant immensa que, quan les reaccions disminueixen i l’estrella es refreda, es contrau bruscament. Aquí podem aplicar la 3a llei de Newton d’acció i reacció. El nucli expulsarà la perifèria amb la mateixa força fent així explotar l’estrella. Aquesta explosió rep el nom de SUPER NOVA. En aquest moment, la temperatura és tant elevada que s’hi formen tots els elements de la taula periòdica, és a dir, fins l’Urani (Z=92). Aquests elements són els que formen la pols còsmica. De l’explosió, quedarà un petit rastre, el PÚLSAR, que es convertirà en FORAT NEGRE. * Hi ha estrelles que tenen una massa superior a 40 vegades la del Sol. En aquestes, la gravetat del nucli és tanta que, tot i contraure’s bruscament, no hi ha rebot i es converteix directament en un FORAT NEGRE.
  • 5. EL SOL El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols procedents de residus d'estrelles anteriors. 10 milions d’anys després del Big Bang, la nebulosa es va començar a col·lapsar sota els efectes de la gravetat. Probablement, el nostre Sistema Solar, va sorgir d’un d’aquest agrupaments de gas. Quan l’estrella era suficientment densa va començar a brillar perquè en el seu interior es produïen reaccions de fusió entre hidrògens que es van transformar en heli produint calor i llum, dos factors essencials per el desenvolupament de la vida a la Terra tal com l’entenem ara. La major part de l’energia utilitzada pels éssers vius procedeix del Sol. • Les plantes l’absorveixen per a realitzar la fotosíntesis, i d’elles, l’energia passa als hervívors i després, als carnívors. • La majoria de fonts d’energia utilitzades per l’home deriven del Sol. Els combustibles fòssils conserven energia capturada fa milions d’anys, l’energia hidràulica utilitza l’energia potencial de l’aigua que anteriorment havia sigue evaporada per el calor del Sol, etc. Actualment, el Sol es troba en la seqüència principal. Es creu que seguirà així uns 5.000 milions d’anys més. Es creu que quan la temperatura de la part central arribi aproximadament als 100 milions de kelvins, començarà a expandir-se i originarà un GEGANT VERMELL que absorbirà Mercuri, Venus i la Terra. El vent solar s’intensificarà i el Sol es desprendrà del seu embolcall i formarà una nebulosa planetària. Amb el temps, quan les reaccions comencin a minvar, començarà a contraure’s lentament i, com hem dit abans, arribarà a ser una NANA BLANCA.