1. La vida de les estrelles

2. Quan es va crear l’univers es van formar núvols d’H i HeDins del gran núvol aquest es van crear zones més denses formades per H i He. L’univers fira sobre ell mateix, tot el que hi ha dins l’univers gira.Aquests nùvols de girar sobre ells mateixos formen uns braços, unes estructures anomenades nebuloses giratòries (pre-galaxies)I dintre d’aquests braços es començaran a formar zones especialment denses anomenades una vegada els hi han sortit braços (protó estels) Aquests protó estels es convertiran en estrelles.

3. L’encenement d’una estrella -- L’hidrogen d’aquest protoestel va cap al centre, i aquests àtoms xoquen entre ells forman energia en forma de calor, el nucli s’escalfa fins a arribar a la temperatura -critica de fusió. S’arriba als 11 milions de graus.-Això produeix reaccions termonuclears-Els hidrogens es fonen entre ells forman heli, en el procés de fusió es deixa anar-Calor-Llum-Raigs ultraviolats-Raigs X-Etc. -Tot això forma la estrella.<Una estrella és una massa d’hidrogen en fusió en s’estan generant continuament àtoms nous.> L’estrella que es situa més a prop de la terra apart del sol es la Alfa centauri està a 4,2 anys llum.

4. LES ESTRELLESTotes les estrelles acaben convertint-se en forats negres.Estrella en equilibri: estrella joveLa part exterior es la perifèriaI al mig hi ha el nucli.

5. A les perifèries s’estan donan fusions constantment que generen Heli i Calor i llum. L’heli que és més pesant que l’hidrogen que s’acumula al nucli.El nucli atrau a la perifèria y no la deixa dilatar per això està en equilibri.Com que hi han moltes fusions, aquesta perifèria te temperatures molt altes fins que arriba un moment en que l’equilibri es trenca. En forma lenta les estrelles comencen a dilatar-se.Quan s’està dil·latant l’Heli es va guardan al nucli hi ha la perifèria es donen altes fusions fins al ferro.tots aquests elements que es formen a la perifèria s’ajunten al nucli.Arriba un moment en que l’hidrogen es comença a acabar. Com que es comença a acabar hi ha menys fusionsdoncs com que no hi ha tantes fusions es refredaComença una contracció lenta. Arriba un moment en que es fa molt petita i s’anomena NAN BLANC, està practicament morta amb un diametred’uns 10.000 km.Aquest gira sobre seu molt ràpidament.Gira tan ràpidament que permet enviar unes ones de radio per cada volta aquestes emissions s’anomenen PULSAR. Al final el pulsar s’acaba transformant en un forat negre.Totes les estrelles funcionen igual fins a gegant vermell

6. Estrelles de tipus solar:Tenen una massa entre 1 i 6 vegades la massa del solEstrelles massivesMassa: Entre 7 i 40 vegades més gran que el sol aquestes formen un super gegant vermell.El comportament entre el gegant vermell i el super gegant vermell és el mateixQuan s’està apagant el nucli te tanta gravetat que si la perifèria es refreda, es contreu amb una força tan bestia que explota i es forma una super nova.I lo que tenim llavors és un forat negre. En el moment de l’explotació hi ha una temperatura altíssima ,que en aquest moment de l’explosió es forment tots els components de la taula periòdica. El que hi ha al voltant és la pols còsmica.estrella super massiva. Massa ; és de més de 40 vegades la massa del sol.Super super gegant vermell.Es refreda tant que hi ha una contracció brusca però el nucli te tanta gravetat que la perifèria que li cau a sobre no la deixa marxar i es forma el forat negre directament.