economia

1. 1
TEMA 9. : LES MAGNITUDS MACROECONÒMIQUES I LA INFORMACIÓ
ECONÒMICA
9.1. LES MAGNITUDS MACROECONÒMIQUES
L'objectiu de la macroeconomia és estudiar els problemes econòmics des d'una perspectiva
global, considerant l'economia en el seu conjunt. Per a açò és important disposar dels
instruments de mesurament oportuns que ens puguen indicar a cada moment o període
considerat quin ha sigut el nivell d'activitat econòmica i quins els resultats aconseguits.
Un país sap quin és l'estat de la seua economia a través de les magnituds i els indicadors
macroeconòmics. Una macromagnitud és una variable econòmica calculada a partir
d'operacions comptables i estimacions estadístiques amb la finalitat d'informar de la situació
econòmica d'un país. Agregant milions i milions de dades de famílies, empreses, mercats i
del propi sector públic s'obtenen magnituds agregades o macromagnituds. Els agregats són
indicadors que sintetitzen el resultat de l'activitat de l'economia en el seu conjunt i
constitueixen magnituds essencials per a realitzar anàlisis macroeconòmiques i comparacions
en el temps i l'espai.
Si observem el flux circular de la renda ens adonem que el mesurament del que per ell
circula presenta tres possibilitats:
 Mesurar la producció, obtenint el total de béns i serveis que ixen de les empreses.
 Mesurar la renda, obtenint tots els pagaments de les empreses als factors.
 Mesurar la despesa, obtenint el total pagat per els qui adquireixen la producció de béns i
serveis de les empreses.
De les tres maneres la quantitat resultant ha de ser la mateixa i s'ha de complir la identitat
Producció (Oferta) = Renda = Despesa (Demanda)
9.1.1. Les dificultats en el mesurament de les variables
L'agregació de les variables macroeconòmiques presenta diverses dificultats de càlcul com
podem imaginar. Entre aquestes dificultats assenyalarem:
 L'heterogeneïtat dels productes. Per a obtenir el total de la producció d'un país és
necessari agregar cotxes, viatges, aliments, calçat, etc. No és possible sumar unitats físiques
diferents, així que s'ha de fer la suma del seu valor monetari multiplicant les unitats físiques
pel seu preu en la mateixa moneda.
 Variació dels preus. Com a conseqüència de la inflació les xifres que es van obtenint
cada any ja creixen per si soles (variació nominal), amb la qual cosa no és possible saber
quant ha crescut la producció real o física (variació real). La solució consisteix a prendre un
any com a referència (any base) i calcular el valor dels béns i serveis produïts en qualsevol
any amb els preus d'aqueix any base.
 Doble comptabilització. Si part dels béns i serveis que es comptabilitzen han anat a
parar a la producció d'altres béns i serveis en comptes del consum final, en sumar-los tots
estarem sumant alguns béns i serveis dos o més vegades. Per a evitar açò cal considerar
només els béns finals i, per a obtenir aquests el que es fa és sumar únicament el valor afegit
per cada empresa, és a dir, la diferència entre el preu final dels seus béns i serveis i el valor
de totes les matèries primeres utilitzades per a la seua fabricació.
 Activitats excloses. Hi ha una sèrie d'activitats que s'escapen del control comptable i no
es consideren integrants de la producció del país. És l'exemple del treball de les mestresses
de casa, la producció per a autoconsum familiar, els serveis prestats per amistat o
voluntariat sense contraprestació, els oferits pel sector informal, etc.

2. 2
 La fiabilitat de les dades. L'estimació de les dades no sempre s'acosta a la realitat per
diverses causes entre les quals poden citar-se les fallades en les fonts d'informació o presa
de dades, les fallades en el càlcul, els marges d'error estadístic, etc.
9.1.2. La Comptabilitat Nacional
Per a mesurar les macromagnituds intentant evitar aquests inconvenients i harmonitzar la
metodologia aplicada entre regions i països, s'utilitza un sistema comptable agregat
denominat Comptabilitat Nacional. En el cas espanyol és l'Institut Nacional d'Estadística
(INE) l'encarregat d'elaborar-la mitjançant un conjunt coherent i detallat de comptes i
taules que facilita la visió sistemàtica i completa de l'activitat del país seguint les directrius
internacionals de comptabilització.
9.2. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA PRODUCCIÓ
9.2.1. Producte Interior Brut (PIB)
És l'indicador més utilitzat per a fer el seguiment de l'economia d'un país. Mesura el total
de la producció sumant el valor de tots els béns i serveis finals obtinguts per la totalitat de
les unitats productives residents en el país durant un any.
(Mira en Youtube el vídeo “El Producte Interior Brut” de INEDifusion.)
Pot calcular-se a preus de mercat (PIBpm) o a cost de factors (PIBcf). Açò és a causa que
els preus de mercat inclouen impostos indirectes i, si hi ha hagut subvencions per part de
l'Estat, els preus donaran lloc a valors menors. Per a eliminar la intervenció de l'estat en el
càlcul del valor de la producció es calcula el PIB a cost de factors eliminant els impostos
indirectes i sumant les subvencions.
PIBcf = PIBpm – Impostos indirectes + Subvencions
El PIB pot definir-se i calcular-se de tres formes atenent a les tres perspectives indicades
més amunt, la producció, la despesa i la renda:
a) el PIB és igual a la suma dels valors afegits bruts dels diversos sectors institucionals o de
les diferents branques d'activitat, més els impostos menys les subvencions sobre els
productes.
PIBcf = VA agricultura + VA indústria + VA serveis (o una altra
classificació)
PIBpm = PIBcf + Impostos indirectes – Subvenciones
b) el PIB és igual a la suma de les ocupacions finals de béns i serveis de les unitats
institucionals residents (consum final efectiu i formació bruta de capital), més les
exportacions i menys les importacions de béns i serveis
PIBpm = Consum final + Formació Bruta de Cabdal + Exportacions –
Importacions
En el Consum final s'inclou el de les economies domèstiques (C), les administracions
públiques (despesa pública G) i les institucions sense finalitats de lucre que serveixen a les
llars (ISFLSH). La formació bruta de capital inclou la formació bruta de capital fix (inversió de
les empreses residents en béns duradors per a emprar-los en els seus processos de
producció mes d'un any) i la variació d'existències (diferència entre les entrades i eixides
d'existències durant el període considerat). Aquests aclariments són importants doncs des
d'un punt de vista acadèmic sempre s'ha considerat el PIB igual a:
PIBpm = C + I + G + X – M
és a dir, Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions – Importacions encara que
les dades econòmiques que ofereixen l'INE, el Banc d'Espanya i altres institucions no
segueixen aqueixa formulació, sinó l'expressada més amunt que és l'establida en el sistema
de comptes nacionals de l'economia espanyola que està adaptat al sistema que, de forma

3. 3
harmonitzada, apliquen tots els estats membres de la Unió Europea en compliment del que
es disposa en el Reglament del Consell de la CEE nº 2223/96 de 25 de juny de 1996. (SEC-
Reg. Sistema Europeu de Comptes Regionals).
c) el PIB és igual a la suma de les ocupacions del compte d'explotació del total de
l'economia: remuneració dels assalariats, impostos menys subvencions sobre la producció i
les importacions, excedent d'explotació brut i renda mixta bruta del total de l'economia.
PIBpm = Remuneració d'assalariats + Excedent brut d'explotació/renda mixta +
Impostos – Subvencions.
La remuneració d'assalariats comprèn tots els pagaments en diners i en espècie realitzats
pels ocupadors en concepte de remuneració pel treball realitzat pels seus assalariats durant
el període considerat (sous i salaris bruts i cotitzacions socials)
L'excedent brut d'explotació/renda mixta comprèn totes les rendes no salarials generades en
el procés productiu. La renda mixta la formen les obtingudes pels treballadors autònoms que
tenen un component de renda salarial i un altre d'excedent d'explotació.
Observa cómo se han realizado los cálculos en la siguiente tabla del INE
Contabilidad Nacional de España
Producto interior bruto a precios de mercado y sus componentes
Precios corrientes
Tabla 1. Demanda, Oferta, Rentas
Unidad: millones de euros
2006 2007 2008 2009 (P) 2010 (P) 2011 (A)
Demanda
Gasto en consumo final 743.272 797.713 834.371 816.007 832.616 842.733
- Gasto en consumo final de los hogares 557.460 595.099 612.339 582.258 597.496 609.946
- Gasto en consumo final de las ISFLSH 8.691 9.555 10.029 10.146 10.609 10.066
- Gasto en consumo final de las AAPP 177.121 193.059 212.003 223.603 224.511 222.721
Formación bruta de capital 304.945 326.236 316.697 251.575 239.266 229.054
- Formación bruta de capital fijo 301.263 323.216 312.046 247.396 233.515 223.963
- Variación de existencias y adquisiciones
menos cesiones de objetos valiosos 3.682 3.020 4.651 4.179 5.751 5.091
Exportaciones de bienes y servicios 259.130 283.331 288.217 250.667 285.110 321.819
Importaciones de bienes y servicios 321.800 354.119 351.497 270.189 308.109 330.251
PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS
DE MERCADO
985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355
Oferta
Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca 23.278 25.825 25.010 23.094 24.554 24.383
Industrias y energía 156.052 163.888 168.601 149.137 154.770 165.051
Construcción 124.199 131.074 135.659 127.146 104.762 98.546
Servicios 573.077 625.203 667.759 673.981 673.685 688.331
Impuestos netos sobre los productos 108.941 107.171 90.759 74.702 91.112 87.044
PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS
DE MERCADO
985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

4. 4
Rentas
Remuneración de los asalariados 466.109 504.148 537.643 524.581 512.775 508.620
Excedente de explotación bruto / Renta mixta
bruta 408.385 441.171 458.132 446.391 441.912 464.198
Impuestos netos sobre la producción y las
importaciones 111.053 107.842 92.013 77.088 94.196 90.537
PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS
DE MERCADO
985.547 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355
(P) Estimación provisional
(A) Estimación avance
9.2.2. Producte Nacional Brut (PNB)
És el valor de la totalitat dels béns i serveis finals produïts pels factors de producció d'un
país, amb independència que es produïsquen o no en el seu interior.
Es calcula sumant al PIB la remuneració d'assalariats i les rendes de la propietat i de
l'empresa rebudes de la resta del món i restant la remuneració d'assalariats i les rendes de la
propietat i de l'empresa pagades a la resta del món. Es resumeix dient que se sumen les
rendes dels factors nacionals obtingudes en l'estranger (rfne) i es resta la renda dels factors
estrangers obtingudes en la nació (rfen)
PNBpm = PIBpm + rfne – rfen PNBcf = PIBcf + rfne – rfen
9.2.3. Producte Interior i Producte Nacional Nets (PIN i PNN)
Part de la producció d'un país en un any ha de reservar-se per a reposar el capital físic que
s'ha emprat en el procés productiu i que, per tant, ha perdut valor. El capital fix que s'ha
consumit en la producció en un període es calcula a partir de les Amortitzacions. Aquestes
són un concepte comptable que arreplega la pèrdua de valor que es produeix en el capital
productiu pel seu ús, envelliment o obsolescència. Descomptant el seu import del PIB o del
PNB s'obté el PIN o el PNN
PINpm = PIBpm – Amortitzacions
PNNpm = PNBpm – Amortitzacions
9.3. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA RENDA
9.3.1. La Renda Nacional
Mostra el volum total d'ingressos que obtenen la totalitat dels individus per la seua
participació en el procés productiu durant un període de temps. La Renda Nacional (neta)
coincideix amb el PNNcf i representa la renda primària (derivada del procés productiu) total a
cobrar per les unitats institucionals residents, és a dir, la remuneració dels assalariats, les
rendes de la propietat (diferència entre rendes a cobrar i a pagar), l'excedent d'explotació
net i la renda mixta neta.
9.3.2. La Renda Nacional Disponible
La Renda Nacional Disponible és la suma de totes les rendes disponibles de tots els sectors
institucionals: famílies, empreses, sector públic, etc. Mesura el volum de renda amb la qual
es compta a l'interior d'una economia per a prendre decisions de despesa. Es diferencia de la
Renda Nacional en què té en compte que una part de la Renda Nacional és enviada a unitats
(famílies, administracions, empreses…) residents en altres països i, per tant, no podrà ser
gastada ni estalviada en el país, i que, pel contrari, sí es veurà incrementada amb les
transferències que es reben en sentit contrari, és a dir, provinents d'unitats residents en
altres països. És igual a la Renda Nacional menys les transferències corrents a pagar a
unitats no residents (impostos corrents sobre la renda, el patrimoni, etc., cotitzacions
socials, prestacions socials i altres transferències corrents), més les transferències corrents
de la resta del món a cobrar per les unitats residents. En definitiva, és la renda amb la qual

5. 5
compten els residents en un país després de pagar i cobrar la part que corresponga a o des
de l'estranger.
RND = RN – Transferències corrents a unitats no residents +
transferències corrents d'unitats no residents.
9.3.3. La Renda Familiar Disponible
La renda familiar disponible es pot definir com el nivell de renda que disposen les
economies domèstiques per a gastar i estalviar, o bé com la suma de tots els ingressos
efectivament percebuts per les economies domèstiques durant un període. Podria considerar-
se com el total d'ingressos procedents del treball, més les rendes de capital, prestacions
socials i transferències, menys els impostos directes pagats per les famílies i les quotes
pagades a la seguretat social.
La Renda Familiar Disponible Bruta (RFBD) segons la definició del SEC-Reg, comprèn la
renda de les famílies i institucions privades sense finalitats de lucre obtingudes l'any després
del pagament dels impostos (directes), i de les quotes obligatòries de la Seguretat Social.
Comprèn per tant la renda que disposen les famílies o entitats sense finalitats de lucre per a
finançar la seua despesa corrent d'un any i, conseqüentment, el seu estalvi. És una Renda
bruta per que no s'han deduït d'ella les quantitats que s'hagen destinat a la inversió privada.
Per a calcular-la a partir de la RN ha de tenir-se en compte que hi ha beneficis que romanen
en les empreses i que no es reparteixen entre els seus accionistes (forma part del PIB, però
no és renda disponible); cal pagar impostos sobre els beneficis (mateix cas); les famílies
poden rebre transferències de l'Estat com a pensions, ajudes, subsidis, etc. (integren la
renda disponible, però no es comptabilitzen en el PIB ja que són simplement transferències
de rendes, sense que responguen a cap transacció econòmica).
Si cridem T als impostos directes que graven la renda i el patrimoni, Bnd als beneficis no
distribuïts per les empreses i TR a les transferències del sector públic (pagaments sense
contraprestació) rebudes per les famílies (subsidis de desocupació, jubilació i altres ajudes),
podem calcular la RFD així:
RFD = RN – T – Bnd + TR
9.4. MAGNITUDS RELACIONADES AMB LA DESPESA
9.4.1. La Demanda Agregada
La despesa d'una economia constitueix la seua demanda agregada. La demanda agregada
representa la quantitat de béns i serveis que els habitants, les empreses, les entitats
públiques i la resta del món desitgen i poden consumir del país per a un nivell determinat de
preu. La corba de demanda agregada té pendent negatiu: si pugen els preus la gent voldrà
comprar menys i si baixen voldrà comprar més.
La despesa té quatre grans components segons la seua procedència, el consum privat (C), la
inversió privada (I), la despesa pública (G) i la despesa dels estrangers (X) després de restar
les compres realitzades a l'exterior (M). Entre tots aquests demandants s'adquireix tota la
producció de les empreses del país. Per tant, la demanda agregada coincideix amb el càlcul
del PIBpm que ja hem realitzat
DA = PIBpm = C + I + G + (X – M)
Recordem que en les estadístiques oficials els components són Despesa en consum final,
Formació bruta de capital i Exportacions menys Importacions.
9.4.2. Demanda Interna i Externa
Per a analitzar l'evolució de la Demanda Agregada i poder distingir les causes de les seues
variacions se solen separar els seus components en dos tipus de demanda, la Demanda
Interna, formada per C + I + G, o el que és el mateix, el consum de les llars i de
l'Administració pública i la inversió de les empreses i la Demanda Externa, formada per la
diferència entre Exportacions i Importacions.
Demanda Interna = C + I + G
Demanda Externa X – M
A la suma de C + I + G + X també se l’anomena Demanda Final. És el total demandat pels
agents econòmics d'un país procedisca d'on procedisca.

6. 6
9.5. MACROMAGNITUDES NOMINALS I REALS
La distinció entre magnituds nominals i reals és necessària per a l'anàlisi de la situació i
l'evolució econòmica d'un país, regió o sector. Ja hem vist anteriorment que per a agregar
quantitats heterogènies i obtenir el valor de la producció total o altres magnituds, totes les
quantitats havien de ser expressades en moneda multiplicant les quantitats físiques pels
seus preus. D'aquesta manera el que s'obté és una valoració de la producció d'un període
feta als preus que aqueixa producció té en aqueix període. La magnitud així obtinguda és
una magnitud nominal o en moneda
corrent. També hem apuntat
anteriorment que si el valor de la
producció obtinguda en un període
posterior és diferent, pot deure’s al
fet que han variat les quantitats
físiques o al fet que han canviat els
preus, normalment a l'alça.
Ara bé, el PIB nominal és enganyós,
sobretot quan s'analitzen les seues
taxes de variació anual. Per
exemple, pot ocórrer que en termes
nominals hi haja un increment d'un
any al següent d'un 6%, però si els preus han pujat un 4% l'increment real és menor, al
voltant d'un 2%.
El gràfic següent mostra la diferència entre les taxes de variació anual nominals i reals, que,
com es pot observar són importants.
La variació real del PIB mostra un creixement sostingut des de 1996, amb taxes
compreses entre el 2% i el 4% fins al 2008, en què comença a descendir com a
conseqüència de la crisi, arribant a ser negatiu l'any 2009.
Si calculem el valor de la producció d'un període aplicant els preus d'un altre període
considerat com de referència o base, el que obtenim és una magnitud real o en moneda
constant. Aquesta magnitud ja no està unflada per l'alça de preus i ja es pot comparar amb
la del període de referència i conèixer així la seua evolució real o física. El que hem fet rep el
nom de deflactar una magnitud doncs li hem llevat l'efecte de la inflació. A la relació existent
entre una magnitud nominal d'un període i la seua corresponent magnitud real se l’anomena
deflactor i és una mesura molt utilitzada per a estudiar l'evolució dels preus des del període
base al període estudiat.
Deflactor del PIB = PIB nominal/PIB real

7. 7
9.6. EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA I LES MACROMAGNITUTS
En la nostra economia, els béns i els factors de producció s'intercanvien constantment
per diners. Cada vegada que els diners canvien de mà en pagament de béns i serveis
produïts, es constitueix en renda per a qui els rep.
Analitzant el model del flux circular de la renda podem observar de què està compost
aqueix flux i com les macromagnituds que hem estudiat es relacionen entre si.
S = ahorro
I = inversión
Consumo = C
Bienes y servicios
G = Gasto Público
Transferencias
Bienes y servicios
EMPRESAS SECTOR PÚBLICO EC. DOMÉSTICAS
T = impuestos T = impuestos
factores
Renta = Y = Salarios + Beneficios + Renta mixta
X – M
Exportaciones netas
SECTOR EXTERIOR
Bienes y servicios
Observant aquest esquema del flux circular de la renda podem veure que tots els béns i
serveis produïts per les empreses van a parar a les economies domèstiques a canvi de la
seua despesa C, a altres empreses a canvi de la seua despesa I, al sector públic a canvi de la
seua despesa G i al sector exterior a canvi de la seua despesa X – M.
També podem comprovar que les famílies disposen de la seua renda corregida pels impostos
que paguen i les transferències que reben, per a consumir o estalviar.