1. Víctor Rodríguez Malras 1r Batxillerat – C 05/10/2009
Francisco de Goya: La Boda (1791 – 1792)
La vida de Goya (1746-1828) va transcórrer entre dues èpoques
històriques i la seva corresponent transició: l’Antic Règim, amb monarquies
absolutistes i desigualtat social (amb els estaments privilegiats i no
privilegiats); i el Règim Liberal, sorgit dels principis revolucionaris francesos
i de la Il·lustració i amb l’exaltació de les classes mitjanes que volien tenir
més drets i poder polític. Goya, partidari de les noves idees i enmig de tant
enrenou polític, social i econòmic, no es limita a testificar el que passa al
seu voltant; sinó que contribueix, amb la seva crítica, a desmuntar un món
que ja no s’aguantava per sí sol.
La seva obra està inspirada en el poble, en la seva alegria i el seu dolor,
en els seus costums i els seus defectes, en les seves gents
independentment de la classe a la que pertanyien; plasma el que està
passant i critica els models antics. A més, s’allunya dels patrons artístics
imposats: és subjectiu, espontani i desenfadat.
La Boda és un dels últims cartons per a tapissos pintats per Goya
destinats per a decorar el gabinet de Cales IV de El Escorial. Com els altres
quadres de la sèrie, Goya representa escenes de la vida quotidiana, però
amb alguna pinzellada satírica i una finalitat crítica davant la societat del
moment.
• Quins elements socials reflecteix aquesta pintura?
Com he dit abans, en aquesta obra, Goya plasma un esdeveniment
popular com és una boda, amb els seus elements: els nuvis, els convidats,
els músics, el capellà, el padrí, etc.; però a tot això, li vol donar un aire
satíric i, sobretot, vol criticar el model de societat i les conseqüències que
porta.
L’autor, representa al tapís un matrimoni desigual i de conveniència.
Aquestes aliances, criticades pels il·lustrats, eren comuns a finals del segle
XVIII i voltants, per tal que la família de la núvia, pobre però noble, fes
fortuna gràcies als recursos del nuvi, burgés i ric, que volia pertànyer a

2. Víctor Rodríguez Malras 1r Batxillerat – C 05/10/2009
l’aristocràcia, per poder gaudir dels seus privilegis. Normalment, la noia,
bella, era obligada a casar-se per la família, amb un vell i ric burgés; per tal
de satisfer les seves necessitats, tant d’una part com de l’altre, sent la
núvia clarament la víctima d’aquest negoci.
A l’obra es poden observar diferents personatges:
• Al centre de la composició trobem el nuvi, amb trets exageradament
grotescos.
• Darrere d’ell, el pare de la núvia i el capellà, autors de la unió, amb
una actitud alegre i desenfadada.
• A l’esquerra, la noia, trista i amb les sabates al revés, segons diuen,
com a signe de protesta i inconformisme.
• Prop de la noia, els familiars amb expressions de pena, enveja i
burla.
• Al cantó esquerre, un flautista acompanyat d’uns nens que esperen a
que el padrí tiri monedes, segons mana la tradició.
• A l’altre cantó, un ancià contempla la penosa escena i un jove mira
amb melancolia la que era la seva xicota.
Amb tot això, Goya només vol mostrar i criticar dissimuladament una de
les moltes injustícies que es cometien en aquesta època, on s’acataven els
antics costums i es respiraven aires de canvi i llibertat.