1. Els aires de la roma Eres l’aire de cristall, de la Roma en plena glòria, el respir de vella història, la cançó fresca del gall. Eres la veu de conquesta, al damunt de les quadrigues, aquells cotxes i els aurigues, sense escapes de la infesta. Eres pur i ple d’aromes, de la Terra original, i en el temps industrial, t’hem omplert de fum els homes. T’hem trencat el goig diví, amb la màquina roncaire, i de net ja no ho ets gaire, per al gall cada matí. Aire d’or de fa dos mil, el nostre mon de Babel, desitja el dolç caramel, i el perfum del teu Abril.

2. l cel d’aquest matí alimenta l’afany de sentir exempta d’accessibles paranys accessoris. La voluntat aspira a la vida i la vida a l’idealisme il.lusori de flairar, com suara, l’amor irrisori. L’aire veu del nostre somriure i sap guiar-se i fugir del que crida mentre els núvols escapen de la nostra alegria. Sabem compartir el juguet que és el jorn del que camina quan és el torn del mètode dialèctic. I mai és escèptic el nostre ajut sinó que el gust de l’amistat roman perenne i a punt de compartir. Gràcies per omplir-me de vida i sabre-la menar on la plenitud precisa dividint el meu jo amb qui m’estima. El nostre temps marca sospirs de l’afecte que ens necessita perquè mai, mai, mai ens direm adéu. E