Conte de Peter Pan

1. En un tranquil barri de Londres hi vivia una
família amb tres fills: Wendy, Michael i John.
Una nit que els seus pares havien sortit, Wendy, la
germana gran, que cada nit explicava contes i
rondalles als seus germans petits, els estava
explicant el conte de la Ventafocs. Nana, la gossa dels
nens, tampoc es perdia ni una paraula.
Quan Wendy els estava explicant com maltractava
la madrastra a la Ventafocs, els nens van sentir
una veu que exclamava:
-Quina dona més cruel!
Sorpresa, Wendy es va girar i va veure que a la
finestra hi havia un nen molt estrany.
-Qui ets? - va preguntar la Wendy.
-Em dic Peter Pan. Vinc del País de Mai més.
Quan va entrar a l' habitació, la Nana se li va
llançar al damunt i el va intentar mossegar ben
mossegat, però va quedar ben sorpresa quan va
comprovar que només havia mossegat una ombra!
- Quieta Nana! - Wendy va arrencar l'ombra de la
boca de la Nana i en Peter va demanar-li si li podia
tornar, doncs la seva ombra era molt trapella i
sempre s'escapava.

2. Wendy va pensar que ella tenia una solució per a
resoldre el problema del Peter amb l'ombra trapella
i el que va fer va ser cosir-li l'ombra als peus del seu
vestit.
- Gràcies Wendy! Té, t'he portat un collaret amb una
gla de penjoll, espero que t'agradi! - va dir en Peter, i
a la Wendy li va agradar tant que se'l va posar de
seguida.
- Ara, Wendy, Vols volar amb mi al país de Mai Més i
explicar els teus contes als Nens perduts que viuen
amb mi? - Li va oferir en Peter Pan.
- I és clar que si! - va respondre Wendy - Però en
John i en Michael també hauran de venir amb mi!
– I és clar que si! - va respondre Wendy - Però en
John i en Michael també hauran de venir amb
mi!
- D' acord! - va accedir-hi en Peter Pan.
Immediatament va aparèixer una petita fada,
Campaneta, que va escampar una pols màgica
sobre els nens i els va dir:
- Ara, per poder volar, només cal que penseu en
coses alegres!
I pensant en les coses més alegres que van
poder, van observar amb sorpresa i alegria que
començaven a elevar-se i surar per l'aire com
els astronautes.

3. Van pujar volant cap a les estrelles, fins que va
sortir el sol.
-Estem sobrevolant el país de Mai Més - va
anunciar en Peter Pan, assenyalant cap a una
illa verda que s'estenia als seus peus.
– Els nens estaven tan absorts contemplant l'illa
que es van espantar molt quan van veure
passar fregant-los una bala de canó que va
explotar a pocs metres d'ells.
Qui havia disparat aquella temible bala era ni
més ni menys el capità Garfi, un vell pirata
que odiava a Peter Pan per haver-li fet perdre la
mà en una baralla. El Capità Garfi i els seus
pirates estaven en el seu vaixell prop de la costa
de l'illa.
- Marxem, amaguem-nos! Ràpid! - va cridar en
Peter Pan.
I es va enfadar de valent amb Campaneta
doncs li donava la culpa de que els pirates els
haguessin vist.
- Campaneta! els pirates ens han vist per que
han vist com brillaves! Ves-te'n!
La petita fada llavors es va allunyar molt
enfadada i gelosa de Wendy. Va anar a veure els
nens perduts i els va mentir:
- La bruixa Wendy ha matat en Peter Pan! I
ara ve cap aquí!

4. – Wendy, que havia sortit, volant, rere Campaneta
per consolar-la, va arribar poc després a la casa
subterrània dels Nens Perduts.
En veure-la, Campaneta va assenyalar-la i
Simplón, el millor arquer, li va llançar una
fletxa que va anar a parar al pit de Wendy.
Wendy va caure immediatament desmaiada a
terra.
Quan Peter va arribar i va veure el que havia
passat, se'n va adonar de seguida del que havia
tramat Campaneta, i li va dir molt enfadat:
- Campaneta, ets una mentidera. Ves-te'n i no
tornis mai més!.
Campaneta se'n va anar plorant. Peter va
extreure la fletxa del pit de Wendy i aquesta va
despertar-se. La fletxa realment havia impactat
al gla del penjoll.
Els Nens Perduts es van disculpar per haver-la
atacat, i de seguida Wendy ja els estava deixant a tots
bocabadats explicant-los les seves impressionants
històries.
El capità Garfi, mentrestant, els havia seguit i
ràpidament va descobrir la caseta subterrània dels
Nens Perduts.
- En quan surti aquest maleït Peter Pan, morirà -
va dir.

5. I en aquell moment, es va començar a sentir un
tic-tac. Quan el capità Garfi va perdre la mà,
aquesta va caure al mar i se la va menjar un
cocodril juntament amb el seu rellotge de polsera.
Tan bon gust tenia aquella mà amb el rellotge, que
des d'aleshores aquell cocodril persegueix el capità
esperant menjar-se la resta del capità. I en sentir el
tic-tac, tic-tac, el capità va cridar espaordit:
-Ah! Socors! Auxili!!!
I els nens perduts, que no se n'havien adonat que el
capità Garfi havia descobert la seva caseta de tant
distrets com estaven amb els contes de la Wendy, van
anar a demanar ajuda a les sirenes.
Van córrer cap on eren les sirenes, però el capità
Garfi allà els havia preparat un parany. Havia
segrestat una princesa índia, Tigridia, amiga d'en
Peter Pan, i l'havia deixat lligada a una roca d'un
penya-segat per a que el cocodril se la mengés. Quan
els nens van arribar al penya segat, el cocodril
s'estava acostant cap a la princesa ...
Però en Peter Pan es va llançar contra el cocodril, va
deslligar Tigrida i tots dos es van elevar pels aires
fugint d'aquell parany, deixant el cocodril encara
amb més gana de la que tenia.
El cap de la tribu índia estava tant agraït que va
invitar als nens al poblat indi. Els van preparar
una gran festa i es van passar tota la nit ballant i
cantant. Wendy no s'ho va poder passar tant bé com

6. hagués volgut ja que en Peter Pan va estar ballant
tota la nit amb Tigrida, així que va decidir endur-
se'n els nens a casa a dormir.
Després de que tots s'adormissin, va fer un pastís per
a en Peter Pan, i va escriure una nota:
"Estimat Peter: Tornem cap a Londres. He fet aquest
pastís per a tu. Adéu. Wendy".
En aquells moments Wendy no podia imaginar-se
que el capità Garfi l'estava espiant per la finestra, i
just en aquell moment, va entrar amb tots els seus
pirates a segrestar els nens!.
-Agafeu tots els nens! Que no en quedi cap en
aquesta casa! ... Oh! i per en Peter Pan un regal molt
especial. Una mica de verí farà aquest pastís un
regal molt més dolç ... per a mi!
- És una acció covarda i repugnant! - va replicar
Wendy.
- He he he he he! De debò creus que m'importa! Em
deslliuraré per fi d'en Peter Pan! Ves-te'n
acomiadant que no durarà pas gaire! Però vosaltres,
nens, tampoc! Servireu de sopar pel cocodril! He he
he he he! - I dit això, els pirates se'n van endur els
nens al vaixell.
Campaneta, que estava amagada darrera la llàntia,
ho havia vist tot, i es va quedar allà amagada fins
que va arribar en Peter Pan. Només veure el pastís,
afamat com estava, va acostar-s'hi i va tallar-ne un
tros, mentre llegia la nota que li havia deixat

7. Wendy. I quan se l'anava a posar a la boca,
Campaneta va sortir disparada i el va empènyer,
amb tanta força que el tros va caure a terra.
Enfadat, Peter Pan va apartar a Campaneta i va
tallar un altre tros. I just quan se l'estava apunt de
menjar, Campaneta es va posar al bell mig i se'n va
menjar un tros. D'immediat va caure a terra.
En Peter Pan ho va comprendre tot de seguida. Va
recollir a Campaneta de terra i es va posar a plorar
- Oh! Campaneta! Perdona'm! - I dels plors d'en
Peter Pan, una llàgrima va caure sobre els llavis de
Campaneta, netejant-li el verí. I Campaneta va
reviure.
- Escolta Peter, el Capità Garfi ha segrestat els nens i
a Wendy, i se'ls ha endut al vaixell, els has de
rescatar!
- Campaneta, anem al vaixell! Acompanya'm!
I van anar volant fins al vaixell on van poder
veure com el malvat capità Garfi feia avançar a
Wendy per un tauló per llançar-la al mar, on el
cocodril l'estava esperant. Wendy va caure, i en Peter
Pan va volar ràpidament per rescatar-la! I quan
Wendy ja es veia dins de les mandíbules del cocodril,
en Peter Pan va arribar i la va salvar en plena
caiguda!
Bocabadats, els pirates no sabien reaccionar. El
Capità Garfi va començar a cridar i a donar ordres,

8. mentre la Campaneta i en Peter Pan van alliberar
la resta de nens!
I va començar una lluita ferotge on els nens van
aconseguir un per un, llançar tots els pirates per la
borda ... on els esperava el cocodril!
I finalment en Peter Pan va aconseguir fer caure
per la borda el malvat Capità Garfi! Els nens van
començar a saltar d' alegria. Ho havien aconseguit!
Eren lliures! I ara en Peter Pan era el capità de la
nau.
Campaneta va escampar la seva pols màgica sobre el
vaixell i van sortir volant per portar la Wendy i els
seus germans cap a casa.
Quan per fi els van deixar a casa seva a Londres,
Wendy li va oferir quedar-se a viure amb ells, però
en Peter va respondre:
- Si em quedés aquí creixeria i mai més podria
tornar al país de Mai Més, Wendy.
I dit això, se'n van tornar ell i vaixell cap al país
de Mai Més.
Fi