Presentació del taller de debat sobre els criteris socials dels projectes de generació que impulsarà la cooperativa Som Energia.

1. Criteris socials projectes
Grup Local de Mallorca
Comissió eòlica

2. Finalitat de la sessió
Propostes a debat: revisar/actualitzar els criteris socials dels
projectes que Som Energia pretén impulsar

3. Criteris generals que tenim assumits
• Generació elèctrica local i distribuïda
• Convenis amb institucions
• Participació d’habitants de la zona mitjançant Som Energia
• Generació d'ocupació local
• Alt valor educatiu
• Mínima afectació al medi, la fauna i les persones
• Implicació del sector primari i secundari
• Dades conegudes (vent, purins, biomassa, consums, antecedents)

4. Sumari: criteris socials
Introducció de conceptos, matissos o canvis en:
1. Acceptació local: anar més enllà dels requisits administratius,
potenciar la valor afegida educatiu
2. Recursos de proximitat: amunt (matèria primària) i avall
(distribució, consum)
3. Adaptació dels criteris actuals a excepcions: compra
d'instal.lacions existents, FV sobre sòl deteriorat
4. Biogàs: criteris agroecològics

5. Acceptació: ex eòlica gran
Tamany: parcs petits (<10 MW, max 5 aerogeneradors)
Implicació de la ciutadania
Facilitar la participació en el finançament:
– Població mitjançant Som Energia
– Ajuntaments
– Empreses o altres entitats locals
Proßmarke (Brandenburg, Alemania)
1xE-82, 2 MW
Waimes (regió Valona, Bèlgica) 5xE82-2,3MW, 11,5 MW
60% de inversió ciutadana (cooperatives Ecopower i Courant d'Air)
Definició d'un tamany màxim
Incloure la possibilitat de convenis amb altres cooperatives

6. Valor educatiu afegit
Exemple: minihidràulica Tajo (Toledo)
Rehabilitació i valorització del patrimoni cultural e industrial.
Recuperació de la gestió ambiental del riu
Azumel
Buenavista
Estil mozàrab
Principis segle XX

7. Proximitat dels recursos
Criteris sobre la procedència de les matèries primàries
– projectes de biogàs
– projectes de biomassa
Fomentar la proximitat en la contractació de serveis
– Operació i manteniment
– Fase de construcció
Generació de proximitat
– Criteris sobre la conexió a la xarxa: subestació de mitjana
tensió o d'alta tensió? (MAT)

8. Proximitat generació-usos
Aerogeneradors en zones industrials?
Donzère (Drôme, França)
5 màquines Nordex N43/600
Potència = 3 MW
Chateaubourg (Bretagne, França)
1 màquina Enercon E53
Potència = 800 kW
> Quid de la minieòlica?

9. Revisió criteris actuals
Instal.lació fotovoltaica en terra
Actualment, tenim: “Els projectes a impulsar seran principalment en
cobertes d’edificis, descartant la ubicació en terreny. Hi ha cobertes
suficients per no haver d'anar a buscar superfícies sense edificar, amb la
conseqüent repercussió que pot tenir per la ocupació del terreny.”
> Ampliar la possibilitat de projectes de FV a sòl improductiu.
Exemple: abocadors vells de residus, pedreres velles, etc.

10. Revisió criteris actuals
Comprar tot o una part d'instal.lacions en funcionament:
– Instal·lacions en fallida: “rescatar" instal·lacions que, de no
fer-ho, aturarien la seva producció.
– evitar per exemple que algunes petites plantes FV siguin
embargades pels bancs o passin a mans de l’oligopoli
> Refinanciar una part del deute i que SomE entri com a soci de
l’actual propietari.
> Ampliació, millora instal·lacions existents.
Invertir a altres estats: projectes a Andorra i Portugal perquè
estan dins el mateix sistema elèctric

11. Biogàs: criteris agroecològics
Ramaderia intensiva: benestar animal
Origen de l'alimentació
Cicle de vida - rendiment energètic negatiu
Suport a activitat fora dels valors de SomE
Residus d'origen urbà / plantes depuradores
Ramaderia ecològica
Recollida selectiva residus orgànics

12. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
ENDAVANT PER A LES PREGUNTES I EL DEBAT!

13. Can Batlló - Bloc11
Can Batlló és un
antic complex
industrial del segle
XIX del barri de la
Bordeta (Bcn Sants)
Foto Xavi Corbella
Reivindicació veïnal: aconseguir que la totalitat del recinte fabril de Can
Batlló es destini a equipaments, habitatges socials, usos productius
mitjançant cooperatives i zona verda de parc i horts urbans
Bloc11: nau industrial autogestionada des de juny 2011 per la Plataforma
“Can Batlló és pel barri”, que ha obtingut una cessió d'ús indefinit per part
de l'ajuntament
Avui el Bloc11 està rehabilitat en una bibliotèca popular, un auditori, un
bar i un taller. I molts altres projectes són en marxa!

14. El projecte d'autoconsum FV
Amb l'objectiu de ser autònom
energèticament, el col.lectiu de
gestió del Bloc11 vol muntar
una instal.lació d'autoconsum
FV en la teulada.
El projecte ha sigut iniciat pel
col.lectiu Bloc11 i un conjunt
de cooperatives (LaCol, el
grup UNICO, SomE)
Disseny de la instal.lació per
Arkenova: 3 simulacions
– 26 kWp (31,5 MWh/any)
– 26 kWp (32,5 MWh/any)
– 35 kWp (41,8 MWh/any)
Font: Arkenova

15. Impliquem-nos-hi!
Si volem fomentar projectes amb alt valor social, el Bloc11 té molts
punts positius:
– Espai amb activitats autogestionades pels veïnes i veïns
– possibilitat de treballar en un projecte intercooperatiu
– donar els primers passos en el camp de l'economia social
– És una oportunitat d'apropar-nos a la ciutat i la ciutadania!
– Amb molta visibilitat i per tant un gran potencial educatiu
Primer projecte d'autoconsum direct en ciutat: alternativa clara a
l'oligopoly
Prioritats per averiuar:
– quin paper pot tenir Som Energia com a productora /
comercialitzadora (tàrifa solar?)
– la possibilitat administrativa i legal de realització (Si s'aprova el nou
RD => desobediència solar!?)

16. Diferència entre gran i minieòlica
AVANTATGE TECNOLÒGIC PER A LA GRAN EÒLICA.
- La gran eòlica és una tecnologia eficient i desenvolupada.
- La minieòlica encara no té una tecnologia eficient i competitiva.
- Hi ha més tipus d’aerogeneradors en la minieòlica.
EIX VERTICAL
EIX HORITZONTAL

17. Diferència entre gran i minieòlica
CONNEXIÓ A XARXA MÉS FÀCIL MINI QUE GRAN EÒLICA.
- La gran eòlica necessita connexions a xarxes de mitjana o alta tensió.
- La minieòlica es pot connectar a xarxes de baixa tensió.
- La minieòlica es pot hibridar amb instal·lacions de plaques solars ja
existents.

18. Diferència entre gran i minieòlica
LA
GRAN
EÒLICA
ÉS
RENDIBLE
ECONÒMICAMENT.
- La gran eòlica genera rendiments econòmics.
- La minieòlica no té un marc adequat que la faci viable.
- L’amortització de les instal·lacions de minieòlica són
inviables.
- La inversió necessària per la gran eòlica la fa poc
accessible per als particulars

19. Avantatges de la minieòlica
1. VERSATILITAT
Es poden ubicar en
MULTIPLES ENTORNS
2. PROXIMITAT
ZONA de GENERACIÓ –
– ZONA de CONSUM
3. MULTI-PRODUCCIÓ
Gran quantitat de
PETITS PRODUCTORS
Font: Revista CASA NATURALE

20. Conclusió minieòlica
OPORTUNITATS
•
•
•
•
•
•
•
Sector nou, en expansió i estratègic.
Necessitats energètiques.
Encariment del preu de l’energia.
Racionalització del consum energètic.
Conscienciació de la societat en l’àmbit
de la sostenibilitat.
Possible canvi Normatiu.
Impuls d’algunes Administracions.
AMENACES
•
•
•
•
•
•
•
•
FORTALESES
•
•
•
•
•
•
•
Democratització de producció
energètica.
Contribució a la generació
descentralitzada.
Modulabilitat de les instal·lacions.
Viabilitat en instal·lacions hibridades.
Desenvolupament de màquines en
entorns urbans.
Experiències d’altres països.
Millores en l’eficiència de les màquines.
Crisis econòmica global.
Mercat molt reduït.
Falta actual de marc normatiu.
Dificultat de introducció del producte en el
mercat.
Amortització elevada.
Accés a Finançament.
Desconfiança dels possibles clients.
Falta de professionalització.
DEBILITATS
•
•
•
•
•
•
•
Màquines cares (fabricació artesanal).
Màquines sense certificar.
No es coneix el recurs.
Recurs “menys” aprofitable (turbulent).
Reduïda experiència.
Seguretat de les instal·lacions.
Cost de manteniment.