Estigma i drogues - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Josep Rovira, Federació Catalana de Drogodependències
2. Retolació
Discriminació
Pèrdua
d’estatus Estereotip
Prejudici
Criminalització
ESTIGMA I DROGUES
Retolació: Etiqueta de consumidor, addicte, ex-toxicoman
Estereotip idea preconcebuda i simplificadora, basada
generalment en pseudo-coneixements, tòpics o patrons culturals
prèviament establerts, que s’utilitza per a conceptualitzar una
realitat social, especialment persones i grups
Prejudici. Valoració que hom fa de manera precipitada i sense base
de certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista
Discriminació Sorgeix quan un determinat individu o conducta és
jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un
tracte diferent.
Criminalització Significa convertir una activitat en una sanció penal
o una persona en un delinqüent en fer il·legal l'activitat que
realitza.
Estigma Atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones,
les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït en base
prejudicis i falta d’informació
3. PARLEM D’ESTIGMA. Persones usuàries i professionals
Participants:
Asaupam;
2
CAS,
Metzineres,
ARSU
Reus,
Dianova,
ATRA,
Àmbit
prevenció,
Pis
Egara
(39
usuaris
i
11
professionals)
Més de 100 frases de l’atenció en salut
Cada participant proposa una frase
estigmatitzant que ha dit o que ha sentit a dir
en algun servei d’atenció.
4. • Amenaça / Coacció custòdia de les criatures per ús de drogues
• Dificultats d’accés o exclusió dels serveis d'atenció per consum (casa
d'acollida, tallers ...)
• Focalitzar la solució a abandonar el consum
• Abús de poder-Servei com a privilegi-Abús de sancions
• Falta d'informació
• Tracte depreciatiu, abusiu, vexatori, racisme, masclisme
• A vegades em sento com un conillet d'índies
• Les lleis actuals perjudiquen a les persones que usen drogues
• No s'investiga bé com per dictar sentència- / ... /
Internalització de
l’estigma
Empitjorament
Limitades
perspectives
d'inclusió social
Disminució de
l’autoestima i
l'autoeficàcia
Disminució de la
voluntat/capacitat
pel canvi
Addicte, malalt, irresponsable, "narco", mala mare, gandul, borratxo,
perillós, yonki, perillós, drogata, farlopero, pastiller, delinqüent,
culpable, toxicòman, feble, porreta, puta, fracassat, perdedor, mentider,
manipulador ...
• Culpabilització "Això és per culpa teva”. “Tu t'ho has buscat “
• Vergonya "Com t'atreveixes. Vergonya hauries sentir “
• Fracàs "Ets una perduda" "De les drogues ningú se surt“
• Incapacitat "Sempre recau". "És molt incomplidora“
• Distanciament "No et vull veure“ “Marxa de casa” “Estàs acomiadat”
LA INTERNALITZACIÓ DE L’ESTIGMA
Cercle viciós de l’estigma internalitzat
5. SENSIBILITZAR I PREVENIR
4 Gràfics per a treballar l’estigma en diferents serveis i entitats
d’atenció a les addiccions, perquè, l’atenció dels/les professionals
i persones usuàries es converteixi en una cura adequada i lliure
d’estigmes
6. Aquesta guia aporta continguts i activitats útil per ser treballades de
manera conjunta persones dependents a substàncies, les seves
famílies i professionals amb la finalitat de reduir l’estigma.
CONTRARRESTAR ESTIGMA INTERNALITZAT
7. ESTIGMES ASSENYALATS PER PART DE PERSONES USUÀRIES
Professionals
de la salut
Atenció
primària
Urgències
Salut Mental i
Addiccions
• Manca d’adequació en el tracte, i no aconsegueixen atendre ni entendre a les persones
quan van amb altres problemes de salut,
• A urgències, la influència negativa que imposa la seva addicció els porta a no reconèixer
la malaltia física que presenten, o argumenten no tenir coneixements específics per
atendre-la, alertats sobre l’addicció.
• Prefereixen derivar als especialistes dels CAS, encara que el problema de salut pel qual
acudeix la persona és completament aliè a l’addicció.
• Atenent a la “patologia” (addicció) i no a la persona que la presenta.
• Sentir actituds de rebuig, comentaris despectius, consells descoratjadors o poc pràctics
sobre la problemàtica addictiva, de no rebre informació adequada sobre la malaltia o el
tractament, i fins i tot de sentir-se ignorades o culpables.
Atenció Social
• L’atenció condicionada a l’abstinència, i sempre que sigui confirmat per informe.
• Desconfiança i comentaris despectius i descoratjadors
• El prejudici d’abandonament de la cura dels fills/es (males mares).
• Les urgències d’atenció son desconsiderades pel consum (ex: sensellarisme o la
protecció per violència masclista)
8. OBSERVATORI ALERTA ESTIGMA DROGUES
1. Captació d’alertes estigma a través d’una bústia formulari
http://www.fcd.cat/alerta-estigma/
2. Resposta personalitzada (telefònica/correu) en menys de
15 dies de ser rebuda una alerta. Es dona constància de
recepció de l’alerta; s’informa de vies de presentació de
queixes formal; es pot recollir aclariments i s’informa a la
persona del propòsit i missió de l’observatori.
3. Promoure àmbits de millora i per reorientar i adaptar millor
les actuacions de sensibilització i formació, els
procediments i programes que tots desenvolupem
9. ESTIGMA I PROFESSIONALS
L’estigma genera en els/les professionals:
• Manca de confiança en què la persona usuària sigui capaç de resoldre un problema;
• La desconfiança en l'anàlisi de les seves accions;
• La creença que hi ha un abandonament de la cura dels fills/es
• Un tracte infantilitzant i relatiu a una baixa capacitat cognitiva
• La presa de decisions sense donar opció a decidir a la pròpia persona
• Jutjar o imposar el criteri del professional per sobre de la realitat del pacient; etc.
L'estigma genera en les persones usuàries de drogues:
• Desconfiança cap els professionals.
• Un vincle de pitjor qualitat amb els professionals.
• Un pitjor pronòstic i l'abandó del tractament
- CREENCES ESTIGMATITZANTS
+ DISPOSICIÓ PER L’ATENCIÓ
+ BENEFICIS PER A LA PERSONA
10. Posició privilegiada dels i les professionals per incidir en contra l'estigma
Prendre
cons-
ciència
Canviar
un mateix
Canviar la
comunitat
• Com opera l’estigma sobre les persones amb ús de substàncies
• La seva repercussió en l’aparició i agreujament de la problemàtica addictiva
• Les barreres d’accés i dificultats de vincle existents en els serveis d’atenció.
• Com l’estigma es present en l’atenció professional
• Eliminar el llenguatge i tracte estigmatitzant dels nostres serveis
• Advertir – denunciar tractes estigmatitzant que observem
• Promoure activitats amb les persones usuàries per revertir estigmes
• Advertir–denunciar tractes estigmatitzant que observem
• Mobilització per modificar tractes discriminatoris i la criminalització
• Promoure el contacte amb persones usuàries. Intercanvi d’experiències i
desconstrucció de creences errònies
• Sensibilització / Educació
TRENCAR AMB ELS ESTIGMES
11. ´
Donar a conèixer i fer ús
del recurs Alerta-estigma
OBSERVATORI ALERTA –
ESTIGMA DROGUES
Sessió de presentació
26 març
WEBINAR Formació teòrica
16 abril
- Enviament continguts teòrics
- Enviament formulari de necessitats.
- Calendarització serveis
Sessions de treball pràctic
Dimecres, 28 abril a 30 juny
Treball pràctic i debat
- Cada CAS/REDAN participa a 1 sessió
- Sessions grupals de CAS
FORMACIÓ XAD - ESTIMA ACTIVITATS I DINÀMIQUES
Sensibilització i eliminació de
l’estigma vers les persones
usuàries de substancies
US PROPOSEM