SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
DRAMES RURALS
Victor Català/Caterina Albert
           1. En Met de les Conques
ÍNDEX
•   1. Justificació del títol
•   2. Estructura
•   3. Anàlisi del punt de vista
•   4. Anàlisi dels personatges
•   5. Espai
•   6. Anàlisi del temps
•   7. Lèxic
•   8. Estil
JUSRIFICACIÓ DEL TÍTOL
• Títol
  – “En Met de les Conques”
• Justificació
  – En Met és un noi, personatge principal del
    relat, i les conques són la seva mare i la seva
    àvia, per tant, és una relació directa entre el
    títol i l‟argument de l‟obra.
ESTRUCTURA
• Plantejament
   – Origen d‟en Met, fill de les Conques. Al poble era un
     marginat perquè tothom pensa que les conques són
     bruixes.
• Nus
   – Arriba un predicador al poble i el Met descobreix la religió
     i va cada dia a missa i a sentir al predicador. Primera
     aparició de Jesús a una cova. La seva mare mor i ell
     decideix fer penitencia.
• Desenllaç
   – El Met cau en un forat mentre fa penitencia, se li torna a
     aparèixer Jesús. Finalment en Met mor.
ANÀLISI DEL PUNT DE VISTA
 • Punt de vista
   – El relat està escrit en tercera persona del
     singular, és a dir hi ha un narrador extern i
     omniscient.
 • Exemples
   – “El pobre Met havia vingut al món com per
     art d‟encantament”
   – “En Met de les Conques s‟hi deixà dur per
     l‟espessa riuada”
ANÀLISI DELS PERSONATGES
 • Personatge principal
   – Met de les conques: És rebutjat per tot el poble,
     introvertit i no parla amb ningú es torna fanàtic de la
     religió. Físicament es molt prim i alt
 • Personatges secundaris
   – Les Conques: Són la mare i la avia. Són lletges. Es
     descriu a la mare geperuda, mal vestida i amb bigoti.
     Són rebutjades i tractades de bruixes en tot el poble.
   – El predicador: Es el guia espiritual del Met i el que li
     ensenya la religió.
ESPAI
• On es situen els fets?
   – Els fets es situen en un petit poble de muntanya amb prats i camps de
     cultiu. És a dir, és un paisatge rural, i com en tot poble hi ha una
     església i diversos veïns amb les seves respectives cases. El
     protagonista neix en un casalot mig en ruïnes que només tenia un pis i
     que feia mala olor.
• Són espais reals o ficticis?
   – Tots els espais són reals, tant els del poble ( podria estar inspirat en
     algun d‟existent), com per exemple les cases, església, carrers.. com els
     naturals, és a dir, els prats, la muntanya, l‟olivar, la cova..
• El lloc té una funció especial en el conte?
   – Referent al poble no massa, ja que el fet de que critiquessin a en Met
     de les Conques, i tot el que després succeeix, també podria passar en
     algun altre indret poblat. Pel que fa als llocs naturals, si que tenen una
     funció especial, ja que no tots els racons del món tenen prats,
     muntanyes, i una escletxa que és la porta d‟entrada a una cova.
ANÀLISI DEL TEMPS
• Quant dura l’acció narrada?
  – L‟acció comença al naixement d‟en Met, i s‟acaba a la
    seva mort, per tant, el relat dura tota la vida d‟en Met
    tot i que no és gaire llarga.
• Hi ha retrospeccions o anticipacions?
  – A les últimes pàgines del relat hi ha una retrospecció,
    es veu com en Met reviu records de la seva infància
    amb la seva mare i la seva àvia.
LÈXIC
• “Ses”
   – És un dels articles anomenats „‟salats‟‟, que formen part del
     „‟català salat‟‟, donat en determinats dialectes i parlars catalans,
     com per exemple en el català balear. (Dialectisme)
• “Stabat Mater”
   – És una abreviació del primer vers d‟un himne catòlic en llatí.
     Sense abreviació seria Stabat Mater dolorosa («Estava la mare
     dolorosa»). (Col·loquialisme)
• “Judas”
   – Correctament seria Judes (Barbarisme)
• “Aucells”
   – Correctament seria ocells (Dialectisme balear)
ESTIL
• L‟autora tendeix molt a descriure amplia i
  acuradament cada persona, paisatge o situació,
  tret característic del realisme.
• El personatge és una persona rebutjada i
  marginada de la societat en que viu, tret
  característic del modernisme.
• Fa servir un llenguatge molt tètric, ombrívol i
  lúgubre a les seves descripcions (sobretot a la de
  la casa de les Conques), tret característic del
  naturalisme.

More Related Content

Similar to Met de les Conques

idilixorc drames rurals
 idilixorc drames rurals idilixorc drames rurals
idilixorc drames rurals
ahadshafiq
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
dolors
 
Salvador espriu yolanda andrea
Salvador espriu yolanda andreaSalvador espriu yolanda andrea
Salvador espriu yolanda andrea
dolors
 
Any Amades
Any AmadesAny Amades
Any Amades
Panotx
 

Similar to Met de les Conques (20)

Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci BertranaAnàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
 
En Met de les Conques.
En Met de les Conques.En Met de les Conques.
En Met de les Conques.
 
idilixorc drames rurals
 idilixorc drames rurals idilixorc drames rurals
idilixorc drames rurals
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Idil·li xorc
Idil·li xorcIdil·li xorc
Idil·li xorc
 
Narrativa modernista
Narrativa modernistaNarrativa modernista
Narrativa modernista
 
Salvador espriu yolanda andrea
Salvador espriu yolanda andreaSalvador espriu yolanda andrea
Salvador espriu yolanda andrea
 
Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i FerreterJoan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter
 
Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i FerreterJoan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter
 
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
 
Guia20
Guia20Guia20
Guia20
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
El teatre català
El teatre catalàEl teatre català
El teatre català
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Any Amades
Any AmadesAny Amades
Any Amades
 
Presentación 1
Presentación 1Presentación 1
Presentación 1
 
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
 
Historic biblios 3_viles
Historic biblios 3_vilesHistoric biblios 3_viles
Historic biblios 3_viles
 
Argument i estructura
Argument i estructuraArgument i estructura
Argument i estructura
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Met de les Conques

  • 1. DRAMES RURALS Victor Català/Caterina Albert 1. En Met de les Conques
  • 2. ÍNDEX • 1. Justificació del títol • 2. Estructura • 3. Anàlisi del punt de vista • 4. Anàlisi dels personatges • 5. Espai • 6. Anàlisi del temps • 7. Lèxic • 8. Estil
  • 3. JUSRIFICACIÓ DEL TÍTOL • Títol – “En Met de les Conques” • Justificació – En Met és un noi, personatge principal del relat, i les conques són la seva mare i la seva àvia, per tant, és una relació directa entre el títol i l‟argument de l‟obra.
  • 4. ESTRUCTURA • Plantejament – Origen d‟en Met, fill de les Conques. Al poble era un marginat perquè tothom pensa que les conques són bruixes. • Nus – Arriba un predicador al poble i el Met descobreix la religió i va cada dia a missa i a sentir al predicador. Primera aparició de Jesús a una cova. La seva mare mor i ell decideix fer penitencia. • Desenllaç – El Met cau en un forat mentre fa penitencia, se li torna a aparèixer Jesús. Finalment en Met mor.
  • 5. ANÀLISI DEL PUNT DE VISTA • Punt de vista – El relat està escrit en tercera persona del singular, és a dir hi ha un narrador extern i omniscient. • Exemples – “El pobre Met havia vingut al món com per art d‟encantament” – “En Met de les Conques s‟hi deixà dur per l‟espessa riuada”
  • 6. ANÀLISI DELS PERSONATGES • Personatge principal – Met de les conques: És rebutjat per tot el poble, introvertit i no parla amb ningú es torna fanàtic de la religió. Físicament es molt prim i alt • Personatges secundaris – Les Conques: Són la mare i la avia. Són lletges. Es descriu a la mare geperuda, mal vestida i amb bigoti. Són rebutjades i tractades de bruixes en tot el poble. – El predicador: Es el guia espiritual del Met i el que li ensenya la religió.
  • 7. ESPAI • On es situen els fets? – Els fets es situen en un petit poble de muntanya amb prats i camps de cultiu. És a dir, és un paisatge rural, i com en tot poble hi ha una església i diversos veïns amb les seves respectives cases. El protagonista neix en un casalot mig en ruïnes que només tenia un pis i que feia mala olor. • Són espais reals o ficticis? – Tots els espais són reals, tant els del poble ( podria estar inspirat en algun d‟existent), com per exemple les cases, església, carrers.. com els naturals, és a dir, els prats, la muntanya, l‟olivar, la cova.. • El lloc té una funció especial en el conte? – Referent al poble no massa, ja que el fet de que critiquessin a en Met de les Conques, i tot el que després succeeix, també podria passar en algun altre indret poblat. Pel que fa als llocs naturals, si que tenen una funció especial, ja que no tots els racons del món tenen prats, muntanyes, i una escletxa que és la porta d‟entrada a una cova.
  • 8. ANÀLISI DEL TEMPS • Quant dura l’acció narrada? – L‟acció comença al naixement d‟en Met, i s‟acaba a la seva mort, per tant, el relat dura tota la vida d‟en Met tot i que no és gaire llarga. • Hi ha retrospeccions o anticipacions? – A les últimes pàgines del relat hi ha una retrospecció, es veu com en Met reviu records de la seva infància amb la seva mare i la seva àvia.
  • 9. LÈXIC • “Ses” – És un dels articles anomenats „‟salats‟‟, que formen part del „‟català salat‟‟, donat en determinats dialectes i parlars catalans, com per exemple en el català balear. (Dialectisme) • “Stabat Mater” – És una abreviació del primer vers d‟un himne catòlic en llatí. Sense abreviació seria Stabat Mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). (Col·loquialisme) • “Judas” – Correctament seria Judes (Barbarisme) • “Aucells” – Correctament seria ocells (Dialectisme balear)
  • 10. ESTIL • L‟autora tendeix molt a descriure amplia i acuradament cada persona, paisatge o situació, tret característic del realisme. • El personatge és una persona rebutjada i marginada de la societat en que viu, tret característic del modernisme. • Fa servir un llenguatge molt tètric, ombrívol i lúgubre a les seves descripcions (sobretot a la de la casa de les Conques), tret característic del naturalisme.