Butlletí de sant Josepmaria n. 19, en català.

1. SEMBRADORS DE PAU I D’ALEGRIA
SANT JOSEPMARIA, Avui
Núm. 19
Butlletí de l’Oficina per a les Causes dels Sants | Prelatura de l´Opus Dei. Espanya | 2023
Sant Josepmaria va predicar sempre, de paraula i per escrit, allò que llegim en una de les seves
homilies: “Els cristians hem de llançar-nos per tots els camins de la terra, per ser sembradors
de pau i d’alegria amb la nostra paraula i amb les nostres obres” (És Crist que passa, núm. 168).
Mons. Javier Echevarría, anterior prelat
de l’Opus Dei, va conviure a Roma amb
el fundador durant vint-i-cinc anys. Al
seu llibre Memoria del Beato Josemaría
Escrivá, ho descriu així: “Destacava com
a persona perennement serena, sense
alts i baixos ni canvis d’humor sobtats.
Va mantenir sempre un perfecte domini
sobre els moviments del seu caràcter.
Per descomptat, no era insensible als
esdeveniments, però actuava amb pau
i fortalesa, per urgents que fossin els
problemes, les alegries o els dolors” (pàg.
112-113).
Més endavant, afegeix: “Declarava -i no
era mera fórmula- que només tenia amics,
amics de la dreta i amics de l’esquerra.
I ens insistia que no podíem tancar les
portes del nostre cor als qui s’acostessin
a nosaltres, vinguessin d’on vinguessin.
No es va abstenir mai de donar la mà als
qui havia tractat, si es veien abocats a
situacions desagradables, motivades per
insídies, calúmnies o incomprensions.
Recordo el cas de diversos eclesiàstics,
caiguts en desgràcia i abandonats pels
seus companys i pels que els havien servit,
que van trobar la companyia de Mons.
Escrivà de Balaguer, qui no va ocultar
la seva relació amb aquestes persones,
també davant dels que provocaven el buit
al seu voltant” (pàg. 122-123).

2. ANÈCDOTES
“La conversa amb Mons. Escrivà de Balaguer ens ha donat pau interior”
Mons. Echevarría explica també algunes anècdotes molt significatives. Una té lloc en un
aeroport internacional: “En acabar un dels seus viatges a Amèrica, en una xerrada plena
d’espontaneïtat, els membres de la tripulació ens van comentar a Mons. del Portillo i a mi que
la seva feina havia estat diferent, i explicaven, cadascun ala sevamanera,aquestdenominador
comú: «Ordinàriament, quan fem aquesta ruta, que dura més d’onze hores, amb escales, en
les quals cal atendre tantes necessitats del vol i de les persones, acabem esgotats, amb ganes
d’acabar i ens costa fins ser amables. Hem de dir que el viatge d’avui ha estat completament
diferent: ens trobem humanament descansats, perquè tenim una pau interior que hem rebut
en la conversa amb Mons. Escrivà de Balaguer»”. (pàg. 116-117).
Una altra anècdota, aquesta vegada en un
barripopular:“Durantlasevacatequesiperla
península Ibèrica, el 1972, va rebre a Madrid
uns obrers -dos pertanyien a l’Opus Dei-, que
havien format, en les estones lliures, un trio
de pallassos, per divertir la gent dels barris
perifèrics. Li van explicar que molts dies, a
l’hora d’actuar, arribaven cansats pel treball
de la jornada. Els va atendre amb afecte i,
en acomiadar-se’n, va corroborar que els
qui estem enamorats de Déu hem de viure
amb la preocupació de fer amable la vida als
altres: vosaltres podeu fer-la encara més
agradableambelvostreofici,posantsentit
sobrenatural a aquestes ocurrències que
distreuen la gent, i oferint tot el vostre
treball perquè tinguin la joia pròpia dels
fills de Déu. Fixeu-vos que, amb el vostre
ofici de pallassos, podeu facilitar la sana
alegria d’una vida cristiana” (pàg. 117).
Publicitat i millora de producte
I ara un comentari relacionat amb la publicitat. “El 1973, un laboratori farmacèutic va presentar
una nova medicina, que en substituïa una altra de gust desagradable: l’anunci explicava que hi
haviendonatgustdetaronja.Ambnaturalitat,ensvacomentar:Men’alegro:éshumanitzarles
coses, perquè som homes, i ocupar-se de fer agradable als altres el compliment del deure
ha d’agradar a Déu” (pàg. 120).

3. FAVORS
Un traspàs difícil
Sóc metge dentista i m’he jubilat el dia 1 de
desembre de 2022. Tenia una consulta privada
a la meva ciutat. Quan em quedaven uns
dos anys per a la jubilació, vaig començar a
mirar la possibilitat de traspassar-la a un altre
propietari. A l’escola de dentistes em van dir
que en aquests temps era difícil. Vaig posar
l’anunci al col·legi i vaig veure que amb prou
feines tenia ressò.
Segons passava el temps, jo estava més
desanimada i també cansada. Un dia venia
de la feina, potser especialment cansada i
desanimada, perquè no veia que aquesta
consulta pogués continuar en altres mans i
vaig trobar a terra, enmig del tragí de la ciutat
en una hora punta, una estampa nova de sant
Josepmaria. A més, aquell dia plovia. La vaig
agafar i vaig pensar: M’està dient que tot això
li encomani a ell. Doncs, “mans a l’obra”. Vaig
començar a resar-la per aquesta intenció. Va
seguir passant el temps i als sis mesos, una
inspecció d’hisenda!, que em complicava molt
més la feina. Vaig continuar resant pel traspàs.
La inspecció es va resoldre i em va ajudar a
posar més preu al traspàs.
En aquell moment va aparèixer una possible
compradora, que a poc a poc va anar estudiant
la meva proposta. La va acceptar al cent per
cent. És bona professional. S’ha quedat la meva
consulta. L’ha pagada sense problemes. Els
pacients estan molt contents amb ella. També
hamantingutelpersonal:lesduesauxiliarsamb
més de trenta anys d’antiguitat. Això era un
problema o una utopia perquè no em pensava
que des del principi digués que agafaria les
dues, amb els mateixos sous i horaris.
M.B.Z. – Espanya
Grup de pregària
El 27 de febrer del 2023 van operar la
meva germana. Operació que l’endemà es
va agreujar amb una hemorràgia interna i
va ser ingressada en estat greu a la UCI.
A la família hi tenim un grup de WhatsApp
uns 40 familiars. Se’m va acudir proposar-
los pregar la novena dels malalts del nostre
Pare. Ens vam posar d’acord i tots resàvem
a les 23:00 cada dia.
Deu dies més tard la meva germana es
trobava donada d’alta i restablint-se a casa.
Tota la família ens vam adonar que, atesa
la gravetat de la meva germana, ha estat
un miracle de sant Josepmaria. Estarem
eternament agraïts.
D.G.M. – Espanya
Si voleu comunicar un favor obtingut per la intercessió de sant Josepmaria podeu adreçar-vos a:
Oficina per a les Causes dels Sants de la prelatura de l’Opus Dei a Espanya, c/ Diego de León 14, 28006 Madrid
| ocs.es@opusdei.org | www.sanjosemaria.es

4. BIOGRAFIA
Sant Josepmaria Escrivà va néixer a Barbastre
(Espanya) el 9-I-1902. Va ser ordenat
sacerdot a Saragossa el 28-III-1925. El
2-X-1928 va fundar, per inspiració divina,
l’Opus Dei. El 26-VI-1975 va morir
sobtadament a Roma. En aquell
moment l’Opus Dei estava estès
pels cinc continents, servint
l’Església amb el mateix esperit
de plena unió al Papa i als
bisbes que va viure sempre
sant Josepmaria. Sant Joan
Pau II el va canonitzar a Roma,
el 6-X-2002. La seva festa se
celebra el 26 de juny. El cos de
sant Josepmaria Escrivà reposa
a l’Església prelatícia de Santa
Maria de la Pau: viale Bruno
Buozzi 75, Roma.
CONSIDERACIONS DE SANT JOSEPMARIA
ORACIÓ
Oh Déu, que per mediació de la Verge
Santíssima atorgàreu a sant Josepmaria,
sacerdot, gràcies innombrables, escollint-
lo com a instrument fidelíssim per fundar
l’Opus Dei, camí de santificació en el
treball professional i en l’acompliment dels
deures ordinaris del cristià: feu que jo
sàpiga també convertir
tots els moments i
circumstàncies de la
meva vida en ocasió
d’estimar-vos, i de servir
amb alegria i amb senzillesa l’Església, el
Sant Pare i les ànimes, il·luminant els camins
de la terra amb la lluminària de la fe i de
l’amor. Concediu-me per la intercessió de
sant Josepmaria el favor que us demano...
(demani’s).
Així sia. Parenostre, avemaria i glòria.
Aquest butlletí és gratuït. Els qui desitgin ajudar amb les almoines a les despeses d’edició, poden enviar-ne una
transferència al compte bancari de l’Associació de Cooperadors de l’Opus Dei amb IBAN núm ES53 2100 1547
7502 0024 4065 i BIC, CAIXESBBXXX a CaixaBank, o un gir postal a l’Associació de Cooperadors de l’Opus
Dei, c/ Alcántara 59, 6è D, 28006 Madrid.
Solc, núm. 864
Tasca del cristià: ofegar el mal en
abundància de bé. No es tracta de
campanyes negatives, ni de ser anti-
res. Al contrari: viure d’afirmació, plens
d’optimisme, amb joventut, alegria i
pau; veure tothom amb comprensió:
els qui segueixen Crist i els qui
l’abandonen o no el coneixen.
—Comprensió, però, no vol pas dir
abstencionisme, ni indiferència, sinó
activitat.
Via Crucis, vuitena estació, núm. 3
Cal unir, cal comprendre, cal disculpar.
No alcis mai una creu si solament és
per recordar que uns n’han matat uns
altres. Seria l’estendard del diable.
La Creu de Crist és callar, perdonar i
pregar pels uns i pels altres, perquè
tots obtinguin la pau.