1. La Bona Nova de Jesús va dirigida a tots els pobles i a totes les persones. Ningú n’està exclòs. Mateu 15. 20 diumenge Temps Ordinari –A- 17 d’agost 2008

2. Sortint d'allà, Jesús es va retirar cap a la regió de Tir i de Sidó L'oposició i hostilitat dels fariseus i mestres de la llei (Mt 15,1-20) fa que Jesús es retiri i es dirigeixi a territori pagà.

3. I heus aquí que una dona cananea, vinguda d'aquelles contrades, es posà a cridar: «Tingueu compassió de mi, Senyor, Fill de David! La meva filla sofreix molt sota la influència del dimoni». Jesús troba a una dona cananea, pertanyent a un poble recordat en l'Antic Testament com idòlatra i enemic d'Israel. Aquesta dona demana a Jesús pietat, actitud pròpia de l'oració dels israelites. Li crida Senyor, Fill de David, títols que evoquen el misteri de la seva Persona i que fins i tot als deixebles els costa reconèixer. Sap que està davant d’Algú per a qui és suficient veure, compadir-se i actuar. Qui és la nostra “nena endimoniada”? A qui duem en el cor? Per quines causes i persones estem disposats a barallar-nos, insistir i buscar sortides incansablement?

4. Però ell no li contestà ni un mot. Els deixebles el pregaven: «Ateneu-la, que ve cridant darrera nostre». Ell va respondre: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d'Israel» El paper dels deixebles és fer d'intermediaris entre Jesús i la dona. Com podem actuar davant els crits de la humanitat?

5. Però ella hi arribà i, prosternada davant d'ell, li deia «Senyor, socorreu-me!» La meva oració brolla, com la d'aquesta dona, d'una experiència personal i profunda amb Jesús?

6. Ell li va respondre: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-ho als cadells». Però ella digué: «Sí, Senyor, que també els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». Com incorporem en la nostra comunitat a les persones estrangeres? Considerem que elles ens evangelitzen, com va fer la dona cananea, model de fe?

7. Aleshores Jesús li respongué: «O dona, gran és la teva fe; que se't faci tal com tu vols». I la seva filla es posà bona des d'aquell instant. Una dona estrangera, pagana, pobra i sense nom és model de fe forta, exemple de súplica profunda i confiada, prototip d'autèntica pietat. La fe s'expressa sempre en alguna forma d'oració. Com és la meva fe? Com l'expresso? La salvació queda oberta a totes les persones que creguin i assumeixin el projecte del Regne. Cap persona, cap societat, cap església es pot apropiar de Jesús. Jesús és de tots .

8. T'importen? Vull creure que el gran és el petit, que l'últim és el primer, que el pobre és preferit, que l'insignificant és el que més compta per a tu. Ho vull creure però em costa. Perquè jo mateix no veig que importin tant aquests nens; sense matí sense avui. Senyor, digues-me que a tu t'importen, si et plau!. Digues-me que a tu t'importen més que t'importo jo, o, almenys, que ells t'importen tant com nosaltres, els “amb sort”, els que tenim les necessitats cobertes, els que podem fins a avergonyir-nos d'això; els que vivim en aquesta societat que anomenem “primer món”. Doncs si aquests nens i nenes a ningú li importen, sinó t'importen a Tu, Senyor, aleshores... res importa. Ulibarri Fl.