Trobada de Parròquies de l'Arxiprestat del Poblenou 01 02-14 Parròquia de Sant Fèlix Barcelona

1. L’impuls del Papa Francesc
1 febrer 2014
Trobada Arxiprestal de les
parròquies del Poblenou
Parròquia de Sant Fèlix
Barcelona

2. SALUTACIÓ
Dóna la benvinguda a tothom Mn. Francesc Romeu, arxipreste.
Saluda i agraeix a tots els presents la seva assistència. Explica el pla
de la trobada i presenta el ponent convidat, Jesús Renau, jesuïta,
mestre d’espiritualitat, que ha sabut reinterpretar els Exercicis
Espirituals de Sant Ignasi per fer-los accessibles al públic d’avui. Una
persona indicada per parlar-nos del nou impuls que el Papa
Francesc està donant a l’Església.
JESÚS RENAU: L’IMPULS DEL PAPA FRANCESC
El Papa Francesc ha esdevingut un personatge referent a nivell
mundial. En una situació delicada de l’Església ―escàndols
financers, filtració de documents, etc. ― el gest del Papa Benet XVI
ha estat molt valorat. Es normal que hom es retiri quan es fa gran i
manquen forces per superar els problemes. Ha estat molt
intel·ligent.
El conclave per elegir nou Papa també ha estat molt curt. La causa
és que es van celebrar moltes reunions prèvies preparatòries entre
els cardenals. En aquestes trobades es va poder parlar molt sobre
l’Església i la persona idònia que es necessitava en aquests
moments. Aquestes congregacions han estat una novetat.
El Papa Francesc explica que, quan va obtenir els vots necessaris per
ser elegit ―més de dos terços― el cardenal de Brasil, al seu costat,
li anava recordant: «Jorge, recorda’t dels pobres!» Un cop elegit, va
escollir el nom de Francesc, pel pobre d’Assís. Abans d’acceptar el
càrrec va fer un recés: va sortir a una galeria interior, neguitós, va
tancar els ulls i va pregar. Després va sortir amb una gran força i va
signar. Des d’aleshores, aquest impuls no l’ha deixat.
Avui veurem algunes claus d’interpretació del Papa Francesc.
Gestos, escrits, el que fa i no fa... Són claus provisionals, ja que
porta menys d’un any! Però poden apropar-nos més a qui és i per
què actua com ho fa.
1

3. CLAU 1: SÓC UN PECADOR
El Papa Francesc és argentí, iberoamericà, fill i net d’immigrants, de
classe treballadora. Va viure en una barriada de menestrals, al gran
Buenos Aires. Va assistir a l’escola pública i abans de professar en
l’ordre va fer feines diverses, com qualsevol jove. Una d’aquestes
feines va ser vigilant d’una discoteca. Li agradava i li agrada el
futbol.
La vocació li va venir de ben jove i va entrar al seminari de Buenos
Aires, dirigit pels dominics. Li va passar pel cap entrar en aquest
ordre, i es nota perquè en els seus escrits cita molt Sant Tomàs
d’Aquino. Però finalment va decidir entrar a la Companyia de Jesús.
Ha viscut el context històric complex de l’Argentina: el peronisme,
les dictadures, les crisis... Es defineix a si mateix com una persona
una mica murri, que sap moure’s, però també bastant ingenu. La
síntesi, el que li surt més de dins, més veritable, és aquesta frase:
Sóc un pecador en qui el Senyor ha posat els ulls.
Som pecadors a qui el Senyor ha mirat. Aquesta definició ressona
molt en el cor de tot jesuïta. En una de les congregacions generals
de l’ordre, la definició de jesuïta va ser: «és un pecador a qui el
Senyor dóna una missió».
CLAU 2: EL DÉU DE LA SORPRESA
El Papa és un religiós, sacerdot i jesuïta. Ell explica que va ingressar
a la Companyia de Jesús per tres motius. Un, perquè és molt
missionera. Aquí cal comprendre la rellevància de les reduccions al
Paraguai i la seva empremta. Les reduccions jesuïtes van ser un
fenomen molt notable, van durar més de cent anys i eren
autèntiques repúbliques independents, alternatives a la manera de
fer i viure europea. Formaven una societat diferent. I desconfiaven
de la metròpoli: els espanyols no podien pernoctar-hi! Si avui el
Paraguai té com a llengua co-oficial el guaraní és per la influència
de les reduccions. Allí, tothom havia d’aprendre guaraní i castellà.
2

4. El segon motiu per fer-se jesuïta era la vida de comunitat. Viure en
comunitat com ho fan els membres de la Companyia, amb llibertat,
i abocats cap enfora, cap a la missió, és un regal! I el tercer motiu va
ser el fet que hi havia ordre i disciplina. El Papa Francesc ha rebut
una formació clàssica. Dins la Companyia, ha viscut la transformació
sota el lideratge del P. Arrupe, a qui admirava. Des de molt jove va
ocupar diversos càrrecs. Amb nomes 36 anys el van fer provincial de
l’ordre. Ell confessa que un dels seus pecats aleshores és que va ser
autoritari: prenia decisions ràpides de forma taxativa. Ara, en canvi,
li agrada consultar-ho tot. No és gaire normal que un personatge
de la seva talla reconegui els seus errors.
El cert és que Jorge Bergoglio va ocupar càrrecs en moments difícils
per a la Companyia i per al seu país. Avui es parla de la llista de
Bergoglio, molta gent que ell va ajudar a treure de les presons en
temps de les dictadures. No va denunciar obertament el règim,
però per sota mà va anar fent feina.
En la trobada amb els jesuïtes, el dia 3 de gener passat, el Papa va
parlar de nosaltres, com un més. I va dir: estem cridats a la
humiliació, a viure buidats, no centrats en nosaltres mateixos. El
centre de la Companyia és Jesús. Déu sempre es més gran. Servim
Jesús i Déu, i Déu sempre sorprèn. El Déu de les sorpreses és el
centre de la nostra vida i de l’Església. Si no és així, la Companyia es
desorienta.
Ser jesuïta, per tant, és ser home de pensament incomplert, com
afirmava a la seva entrevista a la revista Civiltà Cattolica. És a dir, un
home de pensament obert, que sempre deixa la porta oberta a la
sorpresa de Déu. Aquesta és la nostra sana, santa i bella inquietud!
El discerniment és el seu instrument de lluita per conèixer el
Senyor i seguir-lo de prop. «No tenir límit per allò gran, però
concentrar-se en allò petit», diu sant Ignasi. En altres paraules,
pensament global, acció local.
«Desconfio de les decisions preses improvisadament, de la primera
decisió... Sol ser un error», continua el Papa en aquesta entrevista.
3

5. «Cal esperar, valorar internament, prendre’s el temps necessari i
trobar els mitjans oportuns, que no sempre s’identifiquen amb el
que és gran i fort.»
Com el P. Arrupe, que era un home d’oració ―feia mínim dues
hores de pregària cada dia, assegut a terra―, el Papa Francesc se
sosté en la oració. Resar ajuda a prendre les decisions correctes,
diu. Resa l’ofici cada matí, després li agrada fer una estona de
pregària amb els salms, celebra missa a la capella de Santa Marta,
sempre amb gent, i sempre fa una homilia. Resa el Rosari. Al vespre,
el que prefereix: adoració vespertina. Passa una hora davant el
Santíssim. I també diu que prega a les esperes del dentista, i en
moltes altres estones durant el dia.
CLAU 3: UN HOME DE CONSELL I ESCOLTA
Va ser bisbe auxiliar, després arquebisbe i finalment cardenal.
Valora molt les parròquies. Sortia a fer visites. Feia suplències als
rectors de Buenos Aires. Valorava l’amistat entre els capellans.
Tenia un mòbil expressament per atendre només als preveres de la
seva diòcesi. Durant dues hores cada dia, el podien trucar i parlar
amb ell directament. Feia i fa moltes trucades directes, causant
moltes sorpreses!
Vivia amb austeritat, no al palau episcopal, sinó a un pis. Viatjava en
metro, era un home proper al poble. Solia anar a les barriades
perifèriques, predicava al carrer, als parcs. Va tenir un gran paper a
la reunió de bisbes d’Aparecida ―una de les tres grans trobades de
bisbes
iberoamericans―.
Compartia
l’idea
d’una
Església
compromesa amb la justícia.
Utilitzava molt els mitjans de comunicació. Guardava simpatia amb
el Cardenal Martini, de Milan, tot i els seus tarannàs diferents. En
l’elecció de Benet, quan Martini era un possible papable, va
expressar que tenia Parkinson i que aniria a més; si algú el volia
votar a ell, millor que votés a Jorge Mario Bergoglio. I Bergoglio,
veient que aplegava vots, va dir obertament que no volia ser Papa, i
que millor es posaven tots d’acord, i van elegir Benet XVI. Això són
4

6. informacions que han transcendit anys després, i és un fet
extraordinari.
Va ser un arquebisbe actiu, compromès amb la societat i crític amb
els governs. Tenia sis bisbes auxiliars i es reunien cada quinze dies.
Li agraden els consells. Consulta molt, deixa espai per a preguntes i
respostes. Sap escoltar. «Escoltar m’ha ajudat molt a prendre
decisions». Creu en els consistoris i en els sínodes, com a veritables
consultes.
El sínode de la família que es celebrarà és un signe: s’han enviat
qüestionaris a totes les parròquies, per saber què opinen els fidels,
els capellans, les facultats, els bisbes... tothom. Tots estem convidats
a participar-hi. La idea és que el Sínode decideixi.
CLAU 4: ELS POBRES
El Papa fa gestos. Convida gent senzilla a trobades amb polítics i
governants. «Desitjo una Església pobra i per als pobres». El dijous
sant, va rentar els peus a dotze nois i noies de la presó. Va anar a
Lampedusa per parlar de l’escàndol dels immigrants morts davant
les platges. La seva actitud vers els pobres no és nova, li ve de lluny.
El Papa Francesc parla des de l coneixement real de la pobresa. Diu:
«Cal un contacte real amb els pobres. Conèixer per experiència la
realitat». Si no, correm el risc de ser abstractes, ideòlegs i
fonamentalistes. Sobre la pobresa, hi ha qui es guanya molt bé la
vida parlant dels pobres...
CLAU 5: LA MISERICÒRDIA DE DÉU
Déu totpoderós és una expressió teològica, però que ha estat
fonament de molt imperialisme. El Papa Francesc diu: totpoderós en
la misericòrdia, Déu tot-misericòrdia. Si no, fora un Déu arbitrari,
capriciós. Déu és poderós en misericòrdia. Aquesta convicció neix
dels Exercicis Espirituals i de l’experiència d’un Déu proper, un Déu
que es fa un de nosaltres.
5

7. La fe neix d’un trobament amb Jesús, diu el Papa. Les conversions
es donen per experiències de trobada, no n’hi ha cap que sigui per
una deducció metafísica. Déu toca el cor i dóna direcció i sentit a
l’existència.
L’Església, per la seva banda, ha de guarir ferides i donar escalf al
cor. En l’entrevista a Civitlà Cattolica diu: «Veig l’Església com un
hospital de campanya després d’una batalla. Què n’és d’inútil
demanar-li a un ferit si té el colesterol alt, o el sucre! Primer, cal
guarir les ferides. Després vindrà la resta. Guarir ferides... I cal
començar per allò més elemental».
CLAU 6: LA RENOVACIÓ DE L’ESGLÉSIA
La renúncia de Benet XVI va ser un gran testimoni, així com les
congregacions prèvies al conclave. Els cardenals sabien bé qui
elegien. Calia una renovació. I calia descobrir una Església plena
d’alegria. Com volem evangelitzar si fem cara de funeral?, pregunta
el Papa. Cal una revitalització del Concili Vaticà II, un retorn a
l’evangeli. «Somio una Església Mare i Pastora. Els ministres han
de ser misericordiosos, fer-se càrrec de les persones, com el bon
samarità que renta, neteja i consola el proïsme. Això és evangeli
pur. Déu és més gran que el pecat. Les reformes organitzatives i
estructurals són secundàries, venen després.» (Entrevista a Civiltà
Cattolica).
CLAU 7: VISIÓ DE LA SOCIETAT
La seva visió és molt crítica, arran de la seva experiència episcopal.
No és assistencialista. És crític amb els governs i amb els mercats,
que «escapen a tot control democràtic». Sap molt bé que el nivell
on es prenen les grans decisions mundials no és el democràtic, sinó
el dels mercats. I això destrueix persones i el millor de nosaltres
mateixos.
Té gust per la natura. A la carta Evangelii Gaudium, en el capítulo
52 i següents, analitza el món actual i els seus reptes. Diu no a una
6

8. economia de l’exclusió. No a la idolatria dels diners. No al diner que
governa i no serveix.
En les relacions humanes, el Papa Francesc és cordial, proper,
comprensiu. Li agrada la conversa, té la iniciativa per comunicarse... Té més de 4,6 milions d’amics a Facebook. Sovint se salta el
protocol. Té grans amistats, entre elles, un líder jueu argentí. És bon
comunicador, i molt lliure. No és postís, es mostra tal com raja!
Aquestes són algunes claus per comprendre millor el nostre Papa,
en podríem dir moltes més! Però són suficients per engrescar-nos a
seguir aquest impuls de renovació eclesial.
PREGUNTES I RESPOSTES
―Què vol dir que el Papa rebé una formació clàssica? Pel que fa a les
noves conversions que es donen avui, reben aquesta formació?
RESPOSTA
Per formació clàssica entenem l’estudi dels clàssics antics, grecs i llatins.
És la formació que va rebre el Papa i jo mateix. Conté grans valors i crec
que la nostra societat tornarà a redescobrir-los. A Alemanya continuen
estudiant grec i llatí, això és un èxit. La ment necessita matemàtiques, grec
i llatí per exercitar-se bé. Això ajuda molt. Pel que fa a la vida espiritutal,
l’examen de conciència i el discerniment ajuden i orienten la vida vers
Déu.
La segona pregunta és més difícil de
respondre. Els joves convertits avui estan molt
trencats, en general. Senten que la seva vida
no té sentit. Les dones, generalment, tenen
bones amistats I parlen d’això. Els homes ho
passen més sols. Però també és cert que les
ferides, de vegades, són els forats per on
passa la llum.
―La reforma de la Cúria, les estructures, són canvis importants que
el Papa ha d’afrontar. Ho està fent? Com podem ajudar en això els
laics?
7

9. RESPOSTA
Sí, el Papa Francesc està reformant la Cúria des del primer moment, en
que va fer nomenaments de cardenals nous. Té un consell nou.
En tot això cal escoltar molt. El que mana ha
d’escoltar, si no, no toca de peus a terra. En
uns consells que el Papa donà als bisbes de
llatinoamérica, els deia: el que vulgui manar,
mai ha de ser superior! El qui vulgui fer
carrera, res de càrrecs. Cal que els dirigents
siguin amics dels pobres.
Pel que fa als laics, aquesta és la nostra època.
―El Papa, com a jesuita, es va dedicar a la docència en algun
moment?
RESPOSTA
No ho sé del cert, però imagino que sí.
[Sí, el Papa va exercir com a professor entre 1964 y 1966. Va ensenyar
literatura i psicologia a dos col·legis de Buenos Aires.]
Veure biografia a la Wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_(papa)
En la seva entrevista a Civiltà Cattolica parla de la seva experiència com a
professor de literatura i un breu contacte que va tenir amb l’escriptor
Borges (pàgina 23):
http://www.razonyfe.org/images/stories/Entrevista_al_papa_Francisco.pdf
8

10. 3 TESTIMONIS
ÀNGELS ANOLL – PATRIARCA ABRAHAM
Ens explica la seva experiència com a voluntària a la presó de dones
de Wad-Ras. Un grup de voluntaris, amb l’acompanyament de Mn.
Jesús Roy, mercedari, van a visitar les preses. Fan activitats diverses,
des d’alfabetització, petites celebracions, acompanyar els fillets de
les recloses a escola…
Àngels explica l’impacte d’aquesta preciosa experiència i els
sentiments que li desvetllen aquestes dones, que pateixen
problemes diversos. La meitat gairebé són immigrants, enxampades
per traficar droga ―no per consumir-la―. Escapaven de situacions
difícils al seu país i pràcticament en arribar a Espanya han anat
directament al a presó. Moltes d’aquestes noies són creients.
Les dones espanyoles tenen altres problemes. La majoria són o han
estat consumidores de droga i moltes estan malaltes. En el cas de
les que són mares, de vegades es donen situacions dramàtiques. Els
nens, fins als tres anys, poden estar amb elles. Uns voluntaris els
acompanyen cada dia a la llar d’infants. Molts pares que porten els
nens a la llar no imaginen que una part dels petits que hi van són
fills de recloses!
En definitiva, la majoria de dones provenen d’ambients familiars
desfets, sense educació ni valors que les hagin pogut orientar i
ajudar. Per això és important donar-les un suport anímic, moral i
educatiu en aquesta situació en que es troben.
Hi ha un grup de voluntaris de la parròquia de Patriarca Abraham,
però aquesta tasca és oberta a tots els que vulguin col·laborar.
GENOVEVA MARTÍNEZ – SANT PANCRAÇ
Explica la seva llarga trajectòria com a membre d’un grup de
voluntaris de Sant Pancraç, dedicats a la pastoral de la salut des de
fa molts anys. Van a visitar gent gran, malalta o impedida, a les
seves cases, acompanyant-les a les visites mèdiques, anant a
9

11. comprar medecines... També van a les residències. En el seu cas, a la
Residència Mutuam, on cada mes es celebra l’eucaristia o la
celebració de la paraula amb un diaca. El personal de la residència
prepara amb cura la missa i les persones grans ho esperen amb
molta il·lusió. Genoveva explica alguns casos entranyables de
persones que han estat acompanyades fins al mateix moment de la
mort, en processos de vellesa o malalties greus. És un apostolat
gratificant i necessari. Com que el grup de voluntaris també va
envellint i fent-se petit, fa una crida a tothom que vulgui sumar-se.
CÀRITAS SANT FÈLIX
Montse de Paz explica què fa el grup de Càritas de Sant Fèlix i per
què ho fa. Caritas és caritat, amor, i aquest amor es tradueix en
obres. Antigament es parlava de les obres de misericòrdia. Donar
de menjar al que té fam és la primera, i això és el que fem a Càritas.
No s’ha de confondre misericòrdia amb paternalisme o mera
compassió. Misericòrdia vol dir cor tendre, cor de mare, que es
compadeix i estima. És una qualitat que ve del mateix cor de Déu.
La misericòrdia està arrelada en el Cristianisme, però ja ve de la
tradició de l’antic Israel ―llegim a la Bíblia, estima el teu veí, tingues
cura de l’orfe, de la viuda... perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu. Déu és
immensament bo i misericordiós, i nosaltres intentem imitar-lo. No
n’hi ha prou amb la justícia, la caritat tot ho engloba, també la
justícia, i és això el que es necessita.
Susi García i Gustavo Martínez, voluntaris de Càritas, exposen el seu
testimoni espontani. Venen per ajudar i se senten molt plens i
feliços de poder ajudar la gent. Agraeixen la col·laboració de totes
les persones que ajuden.
Es passa un power point i es donen xifres: 128 famílies ateses, 294
persones... i més de 8 500 kg d’aliments repartits. Veure on line en
aquest enllaç.
10

12. LAICS SEGLE XXI
JOSEP M. FOLGUERA
Ens presenta la creació de la xarxa de laics Segle XXI, que neix
després d’un any de reflexió i treball de setanta laics aplegats
entorn de la Universitat Blanquerna.
Què ens mou? La primera motivació és una reflexió sobre els laics
a l’Església, que viu moments no fàcils. La reflexió té dos eixos:
―Cristians en el món.
―Laics en l’Església.
La crisis actual ha portat prop del 24 % de la població catalana al
risc de la pobresa. Nosaltres hi tenim quelcom a dir. No podem ser
espectadors en el món. Cal traslladar la nostra fe a l’entorn. No
podem limitar-nos a generar serveis religiosos cap endins les
nostres comunitats, som cristians en un entorn social.
Quina identitat tenim dins del poble de Déu? Estem inserits en el
món i dialoguem amb el món. La nostra missió ha de ser portar
l’alegria de l’evangeli. Tenim posada l’esperança en el Papa
Francesc.
Volem ser laics responsables i compromesos i participar
activament, influir en la jerarquia per decidir cap on anem.
La fe construeix societats justes, i els laics ens hem d’engrescar en
un lideratge renovador.
El Concili Vaticà II va elaborar una teologia del laïcat. D’allí han
sorgit molts moviments d’Església. El Cardenal Martini, però, va
afirmar que l’Església porta cinquanta anys d’endarreriment. Ara
sembla que es mou.
Els laics hem de llegir els signes del temps i adaptar l’evangeli a les
necessitats dels homes d’avui. Mirar la realitat des dels ulls de Jesús
―ulls de la fe―. Descobrir Jesús en la història. Ser estímul per fer
Església.
11

13. L’exhortació del Papa Evangelii Gaudium és un extraordinari alè de
renovació.
LA MISSIÓ DE LAICS XXI
Impulsar un laïcat madur, compromès i transformador. Ser una veu
dins l’Església i un testimoni cristià en el món.
No és una xarxa institucional ni anti-institucional. No és alternatiu a
res, sí complementari. No és un moviment. Volem escoltar les
persones de l’entorn. Amb passió, de tu a tu, persona a persona.
Volem tenir cura dels cristians perquè no se sentin sols.
COM HO FAREM?
Volem
impulsar
el
Congrés
del
Laicat
de
Catalunya.
Un
esdeveniment on buscarem respostes a aquestes preguntes:
―A quins signes del temps hem de respondre?
―Com veure el món amb els ulls de la fe?
El procés serà a partir de la creació de grups, elaboració de fitxes de
treball, recepció d’aportacions, selecció i síntesi. A més, hi haurà
animació de la xarxa, difusió als mitjans de comunicació i a Internet.
XARXA:
grups de
treball
Propostes
Aportacions
Síntesi
CONGRÉS
Actualment ja existeixen diversos grups i molts preveres que ens
donen suport.
Tenim una web: www.laicatxxi.cat
I convidem tothom que vulgui participar, la Xarxa és oberta a tots.
Contactes: Cori Casanova, Mercè Sardà, Josep Maria Folguera,
Jaume Argemí.
12

14. COMIAT
Mn. Francesc Romeu, l’arxiprest, conclou la Trobada agraint a
tothom la seva participació i les aportacions i testimonis realitzats.
Recorda els següents esdeveniments on estem tots convocats.
PROPERES TROBADES
CATEQUESI D’ADULTS QUARESMA 2014
Dijous 13, 20 i 27 de març a Santa Maria del Taulat.
Temes:

Com viu un cristià el tema de la sobirania?

La crisi econòmica

Els drames socials d’avui
TROBADA A MONTSERRAT
Dies 21, 22 i 23 de març 2014.
El diumenge 23 de març, eucaristia de cloenda per la tarda.
13