1. quI utilitza la seva
força per intimidar als
altres, no mereix dir-se
valent
Patricia García
Nuria Rotger
Maitane Gallardo
Paula Beltrán
Educació Primària
Universitat de les Illes Balears
(UIB) Seu de Menorca
22104- Els cavalls
3. Lluc era un nen de 10 anys que acabava
d’arribar a l’escola Miquel Martí Pol.
Era un nen molt alegre i aplicat, però
patia trastorns alimentaris. Això li
creava inseguretats a l’hora de realitzar
algunes activitats al centre.
Els altres infants aprofitaven la
dificultat que patia per burlar-se d’ell.
En Lluc es sentia tot sol a la seva nova
escola perquè no coneixia ningú. A més a
més, els seus companys es reien i es
burlaven del seu pes, fet que li va
provocar un canvi en el seu caràcter.
Ja no era un nin feliç i aplicat i a algunes
matèries tenia vergonya de
comportar-se o de mostrar-se tal com
era.
A Lluc no li agradava gens anar a classe
de gimnàstica perquè havia de
canviar-se de roba i no volia que ningú
dels seus companys el veiés. Per això
sempre esperava a ser el darrer en
entrar al vestuari.
Un dia, sense que ell s’adonés, mentre es
canviava la roba, un dels seus companys
li va fer fotografies i vídeos, que més
tard va compartir via Internet amb els
companys de la seva classe.
4. Des d’aquell dia, les burles varen ser
més freqüents, fent que Lluc es sentís
més exclòs i, fins i tot, no volgués anar a
l’escola.
Tothom reenviava les seves fotografies,
burlant-se d’ell. Fins i tot li escrivien
missatges pejoratius.
Al pati dinava tot sol, no tenia cap grup
d’amics dins classe, no volia anar a
gimnàstica…
Ell, cansat de tot això, va decidir
comunicar al seu tutor el que li estava
passant.
Aquest, durant una classe, va preguntar
als altres alumnes si era veritat el que
Lluc li havia contat, i tots varen
negar-ho.
El mestre li va restar importància al
problema i no va creure a Lluc.
Ell, després que ningú el cregués, va
sentir molta ràbia i la va treure amb els
seus pares: va actuar de manera radical,
i el seu comportament es va veure
afectat per la situació. En Lluc ja no era
un nin feliç i aplicat.
Va arribar un punt on Lluc no tenia cap
relació amb els seus pares ni amb el seu
germà.
5. Lluc va continuar intentant fer veure
als seus professors, i fins i tot al
director, que l’actuació dels seus
companys no era la correcta.
El director s’adonava de la situació
que estava passant en Lluc, però el
seu fill era un dels principals
implicats i no va voler donar-li la
importància que mereixia la situació.
Després d’un temps, en veure que la
situació no millorava, Lluc va acabar
contant el problema als seus pares.
Ells no van entendre tot plegat el que
havia passat i van anar a parlar amb
el director, el qual va negar-ho tot.
Els pares, mitjançant diferents
estratègies, intentaven que en Lluc
recuperés la seva felicitat, però no
ho aconseguien.
A través d’un seguit de processos i
del recolzament d’altres pares, el
pare d’en Lluc va aconseguir l’expulsió
del director.
Després d’aquest canvi, el nou
director va escoltar a Lluc i als seus
pares. Aquest va observar la situació
durant un temps per veure de quin
problema es tractava, quins eren els
agressors, etc.
6. Després d’identificar el problema, el nou
director es va posar en contacte amb
els pares d’en Lluc analitzant el seu
comportament a casa, a l’escola… Els hi
va presentar solucions i possibles
activitats a realitzar amb Lluc per
recuperar la seva autoestima i la seva
confiança.
El director va contractar a un professor
tutor per intentar eradicar i acabar
d’identificar els agressors en aquests
casos.
El director va parlar amb la classe i
també amb els agressors de forma
individual, però en Lluc tenia por que
aquesta acció li repercutís a ell. El
director va prendre mesures a aquest
fet i es va anticipar.
Va sancionar al nin que havia fet les
fotografies i al seu grup d’amics,
obligant-los a fer feines per a la
comunitat dins l’escola. A més a més va
parlar amb els pares d’ells perquè
prenguessin mesures a casa.
Els pares dels agressors varen intentar
eradicar la conducta dels seus fills a
través de càstigs positius i negatius
recomanats pel director del centre.
En Lluc, poc a poc, va començar a tenir
més amics i a canviar la seva actitud a
casa, ja que els agressors varen
alleugerar la seva conducta. La resta de
companys de classe varen veure que els
actes dels agressors eren erronis a
través de diferents xerrades i tallers a
l’escola.
7.
8.
9.
10. conclusió
-Hem d’acceptar a tots els membres components d’un grup, som tots diferents
però ningú és millor que un altre.
- Comunica-ho immediatament. No esperis que el problema sigui més gran, no
actuïs com en Lluc.
- És difícil acceptar el problema, però és més difícil viure exclòs del món.
“Superar el abuso no ocurre solo. Se hace paso a paso y positivamente.
Que hoy sea el día en que comienzas a moverte hacia delante” (Assunta
Harris)
