2. EL QUATTROCENTO
La ciutat de Florència es va convertir, durant el segle
XV, en el focus artístic més important d'Itàlia, vinculada al
govern de la família dels Mèdici.
Per primera vegada, des de l'època clàssica, es van
construir edificis amb un nou concepte espacial, adequat
a les necessitats de l'ésser humà i a les activitats d'una
societat nova.
3. EL CINQUECENTO
A començaments del segle XVI, la capitalitat artística
italiana va passar a Roma, que es va convertir en el
centre polític, religiós i cultural.
Entorn de la cort pontifícia es van agrupar artistes
procedents de tot Itàlia per conferir a Roma la seva
antiga esplendor, d'acord amb els ideals de grandesa del
papat humanista.
4. L'ESCOLA VENECIANA
La pintura de Giorgione, caracteritzada per l'habilitat
constructiva i el joc de llums, va instaurar les bases de la
gran escola veneciana. Es tracta de l'anomenada pintura
tonal, que va consistir bàsicament a pintar només amb
els colors i la perspectiva atmosfèrica, sense recórrer al
dibuix.
5. Els grans mestres de la pintura veneciana del segle
XVI van descobrir tota una sèrie de possibilitats que més
tard explotarien els artistes del barroc.
El culte al color, la importància dels temes secundaris,
l'anècdota, el detall, l'exaltació de la riquesa i la
contemplació poètica del paisatge són trets característics
d'aquesta escola.
6. EL MANIERISME
El saqueig de Roma i la crisi econòmica de 1530 van produir
una diàspora dels artistes renaixentistes i van plantejar una crisi de
valors en el si de l'art italià.
L'art clàssic era incapaç d'expressar la nova situació, i els
artistes van començar a buscar noves formes d'expressió artística.
La idea de superació del llenguatge renaixentista es va obrir
camí i, per mitjà de transgressions i fantasies, va néixer el
manierisme, que es va mantenir vigent fins el 1570.
7. En l'àmbit de les corts europees, el manierisme va
desenvolupar una estètica imaginativa, elegant i virtuosa, inspirada
en els grans mestres clàssics.
Els trets més característics són l'allargament de les
proporcions, l'ús arbitrari de la llum i el color, les dificultats
tècniques i la presència de recursos artificiosos com l'escorç o la
figura serpentina.
En definitiva, es tractava d'un art antinatural i artificial, amb un
missatge intel·lectual i de difícil compresió, en que la naturalesa va
deixar de ser el model a imitar.
8. EL RENAIXEMENT A LA RESTA D'EUROPA
A partir del 1500, la difusió de les noves
formulacions pictòriques renaixentistes es va produir
amb una gran rapidesa, gràcies a la circulació dels
gravats i dels viatges dels artistes a Itàlia.
