1. UNITAT 5. RESUM
Psicologia 1-4
ESTATS DE CONSCIÈNCIA I DROGUES
Tenir consciència implica que els éssers humans coneixem les nostres percepcions, pensaments
i sentiments i podem explicar-les als altres.
Estem conscients quan ens adonem dels esdeveniments externs, reflexionem sobre experiències
passades, procurem solucionar problemes i triem una acció en resposta a les condicions
ambientals i als nostres objectius personals.
La neurociència investiga l'estructura i l'organització del cervell humà i dels processos mentals.
Els estudis sobre la ment poden agrupar-se en tres teories: el dualisme, el monisme i
l’emergentisme.
El dualisme
Els dualistes consideren que el cervell i la ment són dues entitats independents que tenen
característiques diferents. El cervell és material i espacial. En canvi, la ment és immaterial, i és on
resideix la consciència.
L'objecció més corrent al dualisme és que contradiu la llei de conservació de l'energia.
El monisme
Els monistes rebutgen la divisió entre cervell i ment. La ment depèn de l'activitat cerebral, no és
una realitat independent.
L’emergentisme
Els emergentistes afirmen que l'activitat mental emergeix dels processos fisicobiològics, però no
s'hi redueix.
La consciència
L’activitat mental és un procés que té tres característiques: intencionalitat, consciència, i caràcter
representacional.
La consciència és una experiència subjectiva del coneixement d'un mateix i de la realitat i inclou
les nostres sensacions i pensaments, els records i els sentiments.
Les característiques principals de la consciència són set. Una, implica la memòria a curt termini;
dues, és independent de les entrades sensorials; tres, exigeix atenció dirigible; quatre, té la
capacitat de realitzar interpretacions alternatives de dades complexes o ambigües; cinc,
desapareix en el son profund; sis, reapareix en somiar (almenys de forma canviada i
desordenada) i set, encobreix modalitats sensorials bàsiques diferents en una experiència
singular unificada,
Potser encara no sabem què és la consciència, però hem d’admetre que es manifesta en
diferents estats i que es troba distribuïda per tota l’escorça cerebral.
Els nivells de consciència
Hi ha dues formes de processar la informació: el pensament vígil i el pensament oníric.
2. UNITAT 5. RESUM
Psicologia 2-4
El pensament vígil o conscient ens permet percebre les persones, els esdeveniments i llocs com
a reals i significatius; significa estar lúcid i dirigir la nostra conducta. En canvi, en el pensament
oníric o inconscient, que s'origina durant el son, hi ha una pèrdua de la consciència i de les
exigències del món extern.
Es descriuen set estats de consciència que enumerem tot seguit. Nivell 1, vigilància excessiva;
nivell 2, vigilància atenta; nivell 3, estat relaxat; nivell 4, somieg; nivell 5, son lleuger; nivell 6, son
profund i nivell 7, estat de coma.
Estats alterats de consciència
Els individus passen per estats de consciència alternatius diferents de la vigília (dormir, somiar,
etc.) i per estats de consciència alterats provocats per un mateix a través, per exemple, de les
drogues o de la pràctica del ioga.
Els estats alterats de consciència poden originar aquestes conseqüències: un, les alteracions del
pensament; dos, pèrdua de la noció del temps; tres, pèrdua de control; quatre, canvi en
l'expressió de les emocions; cinc, alteracions perceptives i canvis en la imatge corporal; sis, canvi
en el sentit o significat i set, suggestionabilitat.
Els somnis
Durant tota la història humana, el coneixement dels somnis ha despertat gran interès. El son és
un estat en què s'adopta una postura determinada, amb pocs moviments i sense respostes als
estímuls; és cíclic i té una durada de diverses hores.
Durant el son es produeixen importants canvis fisiològics de l'activitat cerebral, una disminució de
les funcions corporals i canvis en la consciència.
Els somnis poden ser una resposta als esdeveniments externs, manifestar les preocupacions i els
sentiments del somiador o servir per a satisfer desitjos o emocions no resolts en la vida del que
somia.
El registre del son
La investigació científica del son va començar al segle XX. La ciència encara no coneix tots els
processos fisicoquímics que tenen lloc al cervell, però sí que sap detectar les seves
manifestacions. Podem reconèixer i registrar les ones que produeix i sabem a quin estat
psicològic respon cadascuna d’elles.
El registre del son es realitza amb aquests paràmetres electrofisiològics: l'electroencefalograma,
que mesura l’activitat elèctrica cerebral, l'electrooculograma, que mesura els moviments oculars,
l'electromiograma, que mesura el to muscular, i l'oximetria, que mesura la quantitat d’oxígen a la
sang.
Fases del son
El son travessa diverses fases alternes: la fase I és la transició de la vigília al son. la II és la del
son lleuger, la III és la de son profund, i la fase IV és l'etapa de son més profund.
El somni profund dura una hora aproximadament, i després de passar un temps en la fase IV es
torna a les fases III, II i I.
3. UNITAT 5. RESUM
Psicologia 3-4
Durant la nit es produeixen de quatre a sis cicles d'uns 90 minuts que es divideixen en dues
etapes: una primera de son lent i que ocupa pràcticament el 80% del temps, i una segona etapa
coneguda com a son ràpid o fase REM.
Trastorns del son
El trastorn del son més freqüent és l'insomni, que es caracteritza per la dificultat d'iniciar o
mantenir el son. Tot seguit, enumerem altres alteracions del son: l'apnea, la narcolèpsia, el
somnambulisme, els malsons nocturns, els terrors nocturns, el somniloqui i el bruxisme.
La teoria dels somnis de Sigmund Freud
Freud origina una ruptura a l’interior del subjecte en declarar que els somnis són el camí d’accés
a l’inconscient que, amb les seves lleis i processos, influeix en la constitució i organització de la
vida mental.
La interpretació psicoanalítica dels somnis es pot resumir en aquestes idees: una, l'associació
espontània; dos, l'existència de l'inconscient; tres, els continguts del somni i les resistències del
subjecte que reprimeix idees i desitjos que no vol expressar; quatre, la censura; cinc, l'elaboració
dels somnis i sis, els símbols onírics.
El 1900, Freud va publicar La interpretació dels somnis.
La hipnosi
La hipnosi és un estat alterat de consciència caracteritzat per una reducció de l'atenció i un
increment de la suggestió. Hi ha tres mètodes d'inducció hipnòtica: la inducció ràpida; la inducció
de fixació i la inducció amb relaxació progressiva.
Es fa servir com a tècnica terapèutica per a desenvolupar l'autoconeixement i les capacitats
personals. També s'utilitza en problemes de salut física, pèrdua d'éssers estimats, tractament de
fòbies i control d'hàbits negatius.
Les drogues psicoactives
En totes les societats i cultures, els éssers humans conviuen amb les drogues i les utilitzen amb
diferents objectius: buscar sensacions o evadir-se de la realitat, aconseguir plaer o alleujar el
dolor, facilitar la comunicació social o adquirir noves experiències i coneixements.
Les drogues psicoactives són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central (SNC) i
afecten la percepció, els sentiments i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que
investiga els efectes de les drogues en el cos i la conducta humana.
Els factors que influeixen en els efectes de les drogues són: un, la puresa de la droga i la seva
composició real; dos, les característiques fisiològiques del consumidor; tres, la personalitat i els
motius del consumidor; quatre, el coneixement, les experiències prèvies i les expectatives sobre
la droga i cinc, la freqüència d'ús i l'ambient en què es pren.
4. UNITAT 5. RESUM
Psicologia 4-4
Classificació i efectes de les drogues
Podem dividir les drogues psicoactives segons dues classificacions. Per una banda, la
dependència que produeixen; per l’altra, pels efectes que tenen sobre el sistema nerviós central.
Classificació segons la dependència que produeixen
Segons la dependència que produeixen, Antonio Escohotado estableix tres grups de substàncies
psicoactives: els fàrmacs de pau; els fàrmacs d’energia i els fàrmacs visionaris.
Pau, energia i excursió psíquica són conceptes oposats a l'angoixa, l’apatia i la rutina, els
enemics de l'ànim. L’existència d'aquests enemics explica la pervivència immemorial dels remeis
que són substàncies idèntiques o semblants als neurotransmissors.
Les drogues segons els seus efectes en el sistema nerviós central
Segons els seus efectes sobre el sistema nerviós central, les substàncies psicoactives es poden
agrupar en tres grups: depressors del sistema nerviós central, estimulants i substàncies
psicodèliques.
Els depressors del sistema nerviós central disminueixen l'estat d'alerta i minoren l'activitat de
l'SNC. Els depressors més importants són l'alcohol, els barbitúrics, els ansiolítics i els opiacis.
Pel que fa als estimulants de l'SNC, produeixen una activació general de l'organisme, agilitzen
l'enteniment i augmenten el rendiment mental. També treuen la gana i milloren l'estat d'ànim. Les
amfetamines i la cocaïna, una de les drogues que més es consumeix, són drogues estimulants.
Per últim, les substàncies «visionàries» inclouen l’MDMA o èxtasi, la marihuana i el haxix i les
drogues psicodèliques. Aquestes substàncies es caracteritzen perquè proporcionen algun tipus
de «viatge» o «excursió psíquica». En concret, les drogues psicodèliques canvien la percepció
sensorial i alteren la concepció de l'espai, del temps i del sentit del «jo». Entre el grup de
substàncies psicodèliques, es troben les que alteren la percepció sensorial produint experiències
peculiars com l'LSD, la mescalina i la psilocibina.
