1. REFLEXIONS I PERSPECTIVES DE FUTUR DE LA FOTOGRAFIA A
CATALUNYA
Laura Terré Alonso
(Historiadora de la fotografia i membre del grup d'experts en fotografia, nomenat pel
director General de Patrimoni)
Ens trobem en un bon moment. La història recent de la fotografia catalana està farcida
de jornades, congressos, queixes, demandes i reflexions. Pot ser és ara el moment.
Podem celebrar la creació d'un nou ambient de diàleg entre els actors i entitats de la
fotografia i l'administració. Per primera vegada seguim expectants la voluntat ferm d'un
conseller de cultura de crear una política pública al voltant de la fotografia. Promeses
ben clares, les que va fer el conseller Mascarell davant d'una nombrosa representació
dels diferents sectors de la fotografia en el col·legi de periodistes, a Barcelona el passat
23 de juny.
Per primera vegada es fa explícit des d'aquesta conselleria el caràcter "extraordinari" del
conjunt de la fotografia catalana i es reconeix la necessitat de posar-la en valor, de
recuperar el temps perdut que l'havia relegat fins llavors a una parcel·la secundària de la
Cultura catalana, subsidiària de les arts plàstiques.
"Ha faltat reflexió de com s'ha expressat la contemporaneïtat" va dir el conseller "i la
fotografia és un dels elements més explícits per entendre el fet contemporani". El
conseller planteja un nou discurs més coherent i realista que s'allunyi de la
compartimentació de les produccions fotogràfiques, una tendència que havia estat
costum al nostre país. "Tota expressivitat és artística, va reconèixer el conseller,
hauríem d'aconseguir sortir del debat entre documentalisme i art."
I amb l'objectiu de que en 5/10 anys Catalunya sigui un referent mundial de la
fotografia, el departament de cultura s'ha posat a treballar. El primer pas va ser crear una
comissió d'experts que representessin els diferents àmbits de la fotografia, amb un pes
important de responsables dels arxius més destacats i de les col·leccions fotogràfiques
públiques i privades, amb l'encàrrec concret d'elaborar un document que descrigués les
accions concretes respecte a la identificació del patrimoni fotogràfic -tant públic com a
privat- i la seva promoció i difusió. Aquest document aportarà els elements per tal de
que el gabinet prengui decisions.
El punt de partida de l'equip d'experts ha estat l'informe elaborat pel Conca a petició de
l'anterior conseller Joan Manel Tresserras. Un informe important donades les múltiples
aportacions recollides en una consulta plural, i que es va presentar en roda de premsa el
passat 28 de juliol.
El document del Conca enuncia les necessitats i apunta accions concretes per tal
d'elaborar una política fotogràfica. Només caldria definir explícitament els pressupostos
que la Generalitat considera invertir i un calendari per tal d'establir un pla d'actuació, les
prioritats i les actuacions més urgents.
1

2. Pel que fa a la conservació, el Conca apunta les següents actuacions, sempre partint de
la idea de reforçar el treball que ja s'està fent arreu el territori tot procurant no exercir
prioritats centralistes:
1. Crear programes de contractació de personal qualificat eventual, pel
recolzament dels arxius i les col·leccions.
2. Crear plans de formació continuada pels tècnics i professionals, en col·laboració
amb les universitats, per tal d'avançar en les polítiques de digitalització i gestió.
Això passa per la inclusió de la fotografia com a especialitat del Centre de
Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
3. I, finalment, convocar regularment ajuts per a la millora de les instal·lacions i
utillatge tecnològic d'arxius, la inversió en conservació preventiva i
digitalització, tant de col·leccions públiques com de titularitat privada.
Pel que fa a la difusió el Conca recomana la creació d'una "Xarxa Nacional del
Patrimoni Fotogràfic a Catalunya" en un portal web.
I finalment també reclama una "partida pressupostària extraordinària", "per a donar un
impuls significatiu a l’adquisició d’obres per al fons patrimonial de la Generalitat,
d’aquells períodes i autors encara no representats".
Per on començar? Quines han de ser les primeres actuacions?
Aquí comença la feina de l'equip d'experts que han de posar d'acord els diferents
interessos del sector, des dels productors als conservadors. Cal una feina estructural
important que encara no s'ha fet. Però recuperar el temps perdut no pot aturar les
preocupacions contemporànies al voltant de la fotografia. Els objectius han de ser clars i
possibles. Les preocupacions varien segons els sectors, però tal com les ha entès el
conseller, i en aquesta línea es treballarà, la política fotogràfica s'establirà en tres àmbits
diferenciats i successius:
1. La identificació del patrimoni dispers.
2. La interrelació del patrimoni conservat a les col·leccions públiques i privades.
3. I, finalment, a tall d'objectiu final, la promoció i difusió de tot aquest patrimoni,
sense diferenciació del que és públic o privat.
En quant al primer punt, la identificació del patrimoni fotogràfic, encara ens falta un
cens / inventari de la fotografia catalana, des dels seus inicis als nostres dies. Sembla
mentida, però cap institució fins al moment present s'ha preocupat de fer aquest cens
comú i és una tasca feixuga que s'ha d'emprendre tard o d'hora. La principal dificultat no
és la recerca de continguts, sinó aconseguir un format de base de dades compartida pel
conjunt d'arxius i col·leccions fotogràfiques. Aquesta base de dades comuna és requisit
indispensable per a la difusió i la investigació en els fons fotogràfics, amb la qual cosa,
abasta el tercer objectiu.
La feina d'elaborar un model de base de dades comuna obliga a la creació d'un grup de
treball amb les persones responsables dels arxius fotogràfics existents, per tal de decidir
les qüestions tècniques en quant al format i el tipus de contingut que s'hauria d'incloure,
seguint una norma d’acord amb els criteris internacionals. Aquestes persones haurien de
ser els professionals que a hores d'ara ja estan treballant en els arxius fotogràfics.
2

3. Per tal d'identificar el patrimoni fotogràfic és necessari començar per la creació d'un
Índex de noms d'autors i autores, d'arxius i col·leccions, d'entitats, associacions i
empreses que guarden obra fotogràfica, i de bibliografies i treballs d'investigació ja
existents. Tot això no és possible si no es crea un "observatori", composat per grups
d'investigadors en fotografia que posin en comú els seus coneixements per períodes i
facin d'observatori d'arxius i col·leccions, per tal d'omplir de continguts la base de dades
i també d'atendre les urgències de conservació i documentació en el cas dels arxius en
perill. Aquest estudi portaria com a conclusió l'establiment de línies de recerca
historiogràfica prioritària observant les carències, actuacions en els casos de perill de
conservació i adquisicions.
I finalment, és evident que es necessitarà un equip de persones per al manteniment
constant de la base de dades, l'administració de la qual hauria de ser dependent del
departament de Cultura.
Ja a les Jornades Fotogràfiques organitzades al festival Scan de Tarragona al maig de
2008, es va apuntar la necessitat de crear taules de treball interdepartamentals amb la
Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement
Universitari de Catalunya, i el Departament de Cultura, per tal de generar plans
d’estudis superiors i avançats en teoria i història de la fotografia. Una guia
imprescindible per a una investigació coordinada.
En aquest sentit, l'observatori, funcionant com a eix, tindria com a objectiu reforçar els
vincles entre les universitats, els arxius, els museus i les biblioteques per tal d’impulsar
la recerca.
Malauradament, el que ha motivat la investigació al nostre país han estat projectes
culturals (expositius o editorials), sovint superficials, que no ajuden a avançar ni a
aprofundir en l'estudi de la fotografia. És necessari invertir el procés: generar productes
culturals com a fruit d'investigacions serioses. Un bon objectiu per a l'administració
seria promoure un fons específic de beques i ajuts per a la recerca i la investigació en
fotografia, tant històrica com a contemporània, amb el recolzament econòmic d'aquelles
entitats financeres que han produït exposicions i llibres fotogràfics (Fundació La Caixa,
Caixa de Catalunya, Fundació Telefònica, etc.)
Pel que fa a la difusió i posada en valor del patrimoni fotogràfic, com a objectiu final
de tota la feina, caldria:
• Crear un portal web que permetés la col·laboració entre les diferents institucions,
partint de la feina feta en la base de dades i la indexació, amb un llenguatge
comú, que permetés la consulta pública.
• Crear una línia editorial des del departament i recolzar la difusió de les
produccions de les editorials ja existents de fotografia fent-les arribar als centres
més importants de la fotografia arreu el món.
• Donar visibilitat a la recerca (amb cursos, cicles de conferències, exposicions,
publicacions i portals web), per tal de garantir la presència rigorosa de la
producció fotogràfica del present i del passat, de manera continuada,
descentralitzada en el territori i amb voluntat de garantir que les manifestacions
fotogràfiques formin part visible i reconeguda del sistema cultural català.
3

4. Al conseller Mascarell, pel que ha manifestat en diferents ocasions, no li fa nosa la idea
de la creació d'un Centre Nacional de la Fotografia, les funcions del qual van més
enllà d'un portal web per a la difusió. Aquest tipus de centre tindria com a missió
generar activitats i servir d'aparador permanent de la fotografia en l’esfera pública
catalana. Un centre amb la responsabilitat institucional de difondre la fotografia de
forma sistemàtica i regular, tal i com existeix als països que ens envolten i que denotaria
la importància d'aquest mitjà en la nostra cultura.
És precisament en el sí d'aquest Centre Nacional de la Fotografia, on es podrien pensar
les polítiques de foment de la creativitat exposades en el document del Conca:
organitzar les polítiques de beques i ajuts, suport a la producció jove, generar
exposicions i publicacions, dotar d'ajudes econòmiques als fotògrafs per a consolidar
trajectòries... I generar encàrrecs, sempre en col·laboració amb les administracions
locals a tot el territori. Impulsar la circulació de fotografies fora dels circuits artístics,
contextos urbans, educatius, socials, etc, sempre implicant la fotografia amb la
sociologia, l’educació, l’activisme polític, etc.
Com a postdata d'aquesta carta als reis, ens cal un pensament vers les col·leccions
públiques que guarden obra fotogràfica. El document del Conca suggereix "captar el
patrimoni fotogràfic encara no preservat (...) sense oblidar la documentació textual i els
artefactes."
Un sector de fotògrafs i crítics de la fotografia reclamen la creació d'un Museu de la
Fotografia. Però no és aconsellable obrir un altre edifici contenidor de patrimoni, amb
tota la despesa que això comporta. Principalment perquè és important que l'obra
fotogràfica comparteixi espai amb les altres creacions que li van ser contemporànies. En
tot cas, caldria replantejar-ne la ubicació de la col·lecció de fotografia de la Generalitat,
de moment com a part de la col·lecció del Museu Nacional (MNAC). Si la fotografia és
una expressió de la contemporaneïtat, tal com dèiem al principi, és evident que el
context del MNAC no és l'adequat. Però en qualsevol cas no cal farcir d'obra una única
col·lecció "d'interès nacional" -i això dit entre cometes-.
Ens cal un pressupost anual per a la adquisició d'obra fotogràfica, sí, però pot ser el
primer pas per a la consciència del nostre patrimoni ha de ser que els museus i
col·leccions considerin com a "obra" les fotografies que guarden als seus fons, i no tan
sols com a mers documents. Un bon exemple d'aquesta preocupació per la fotografia és
el que ens dona el Museu Marítim de Barcelona, un microcosmos de tot el que hem
parlat: cens, catalogació, recerca, documentació i testimoniatge, nova creació i difusió.
4