Resum ponències Jornada fotografia museus arxius

691 views

Published on

El Museu Marítim de Barcelona va celebrar el 25 d'octubre de 2011 la Jornada sobre la fotografia a museus i arxius. Aquí podeu trobar un resum de totes les ponències que s'hi van oferir.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
691
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Resum ponències Jornada fotografia museus arxius

  1. 1. Direcció Tècnica Centre de Documentació MarítimaJORNADA SOBRE FOTOGRAFIA A MUSEUS I ARXIUS.Explotació cultural de les col·leccions fotogràfiques: límits i possibilitatsRESUM DE LES JORNADES:MATÍ: Què podem fer perquè siguin visibles les nostres col·leccions fotogràfiques?El marc legal: límit i possibilitatsJosep Cruanyes Tor (Advocat, especialista en drets d’autor i patrimoni cultural)Què podem fer perquè siguin visibles les nostres col·leccions fotogràfiques? La llei regula iempara la fotografia i els seus autors, i també diu que museus i arxius han de difondreaquests bens patrimonials. Però, sovint aquests fons tenen unes restriccions que fan que elstècnics hagin de guardar aquests materials en els magatzems a l’espera de que passin elsanys per a que siguin de domini públic. La llei protegeix els drets privats però també ha devetllar per l’interès comú.La Llei de Propietat intel·lectual estableix a l’article 10.1.h) com a obres de creacióintel·lectual “les obres fotogràfiques i les expressades per un procediment anàleg a lafotografia.” Sobre aquestes obres els seus autors tenen a banda de la propietat del suport, latitularitat d’uns drets de propietat intel·lectual de caràcter econòmic sobre la utilització del’obra i també de caràcter moral, establerts als articles 2, 17, 14 i concordants de la LPI.Deixa clar l’article 3 que són diferents i compatibles d’una banda el dret de propietat sobrel’objecte i de l’altra, els drets de propietat intel·lectual.
  2. 2. Aquest marc és complementat per la Llei de Patrimoni cultural català 9/1993 d’11d’octubre que estableix com a objecte ”la protecció, la conservació, l’acreixement, lainvestigació, la difusió i el foment” del nostre patrimoni. Dins del Patrimoni CulturalCatalà s’inclou tot allò que fa a la nostra cultura entès des d’un punt de vista global i ampli,que inclou des de la nostra història, l’art, la ciència o l’etnografia per a dir alguns aspectesque tinguin a veure amb el museu. La llei inclou específicament a banda de les col·leccionsrecollides en arxius i museus, les fotografies com a tals en l’article 19.1.c) com adocuments, encara que tinguin menys de cent anys d’antiguitat. La mateixa llei fa unareferència a la propietat intel·lectual en disposar a l’article 61.2 que les administracionspúbliques promouran la realització de reproduccions i còpies dels béns culturals ambfinalitat didàctiques i turístiques, sens perjudici dels drets de propietat intel·lectual quetinguin aquestes obres. És a dir, es remarca el paper de patrimoni cultural i el dret delsciutadans de gaudir d’aquest patrimoni, això sense suposar un menystenien dels drets delsautors.Per tant, en la gestió del patrimoni hem de tenir en compte els drets dels autors, peròaquests drets s’han d’exercir de manera limitada en els que interfereixen amb el dret a larecerca i a la conservació d’aquest patrimoni cultural.Josep Cruanyes i Tor és advocat i historiador. President de la Societat Catalana d’ EstudisJurídics (vinculada a l’IEC) i secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell deCol·legis d’Advocats de Catalunya.Treballa i ha impartit cursos i conferències sobre història contemporània de Catalunya, lapropietat intel·lectual i els drets lingüístics. Al 2004 va ser nomenat president del ConsellAssessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Personals.
  3. 3. Reflexions i perspectives de futur de la fotografia a CatalunyaLaura Terré Alonso (Historiadora de la fotografia i membre del grup dexperts enfotografia, nomenat pel director General de Patrimoni)Sha creat un nou ambient de diàleg entre els actors i entitats de la fotografia iladministració catalana. El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, FerranMascarell, ha parlat de crear una política pública al voltant de la fotografia. Hi ha lobjectiude que en un futur proper Catalunya sigui un referent mundial de la fotografia.El primer pas va ser crear una comissió dexperts amb lencàrrec delaborar un documentque descrigués les accions concretes respecte a la identificació del patrimoni fotogràfic -tant públic com a privat- i la seva promoció i difusió. Aquest document aportarà elselements per tal de que el gabinet prengui decisions.El punt de partida de lequip dexperts ha estat linforme elaborat pel Conca on senuncienles necessitats i sapunten les accions concretes per tal delaborar una política fotogràfica.Els objectius han de ser clars i possibles i la política fotogràfica sestablirà en tres àmbitsdiferenciats i successius: La identificació del patrimoni dispers; la interrelació delpatrimoni conservat a les col·leccions públiques i privades i finalment, la promoció idifusió de tot aquest patrimoni, sense diferenciació del que és públic o privat.Laura Terré Alonso és Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La sevaespecialitat és la fotografia espanyola.Ha treballat com a comissària dels fotògrafs més importants de la segona meitat del s. XXa Espanya i destaca el seu treball per a la custodia de l’arxiu i difusió de l’obra del seupare, el fotògraf Ricard Terré. També ha participat en publicacions panoràmiques sobre lafotografia espanyola i catalana i durant els últims 10 anys ha desenvolupat projectes per ala difusió de la fotografia documental contemporània en el Centre de FotografiaDocumental de Barcelona, del què va ser directora.A nivell docent, es Catedràtica d’Arts a l’Ensenyament secundari, ha creat cursos per a laformació de professorat i imparteix classes al Màster de Fotografia de la Universitat deValència.Actualment està tancant el quart volum per a la col·lecció "Història de Catalunya a travésde fotografies" de l’Enciclopèdia Catalana i participa en la comissió creada pelDepartament de Cultura de la Generalitat per a contribuir a donar forma a una políticafotogràfica.
  4. 4. Taula de diàlegs. El paper dels centres culturals públicsParticipants: Josep Cruanyes Tor, advocat, especialista en drets d’autor i patrimonicultural; Laura Terré Alonso, historiadora de la fotografia; Pep Parer Farell, fotògraf iconservador i Ignasi Labastida i Juan, Responsable del projecte de Creative Commons alEstat Espanyol.Moderador: Enric García Domingo, Cap del Centre de Documentació Marítima delMuseu Marítim de BarcelonaEl Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de BarcelonaL’any 2001 es posa en funcionament el Centre de Documentació Marítima del MuseuMarítim (CDM) aplegant diferents recursos del Museu per a una millora en la gestió de lainformació.El Museu Marítim de Barcelona com a institució i el Centre de Documentació Marítima demanera particular han fet, en els darrers deu anys, una aposta forta per la promoció de larecerca, primer sobre les seves pròpies col·leccions i desprès anant més enllà. Aquestatasca és un objectiu prioritari, ja que vol esdevenir un centre de referència pel que fa a lahistòria i la cultura marítima del nostre país i punt de trobada de tots aquells ques’interessen per la mar com a espai de cultura.El Museu vol ser un agent directe i participant en la recerca sobre la nostra històriamarítima, sempre conscient del seu paper com a gestor del patrimoni, i en el camp delpatrimoni visual, la conservació, preservació i difusió de la fotografia és un gran repte, jaque durant 170 anys s’ha generat un volum enorme de material fotogràfic.Però, el Museu Marítim de Barcelona no només recull i posa els mitjans per preservar elpatrimoni, el fa viu, difonent-lo, acostant-lo a la societat i als professionals, amb diversesiniciatives i promovent col·laboracions recíproques amb persones que estimen la mar,estudiosos i investigadors, professionals o aficionats, que poden aportar eficaçmentexperiència i coneixements.El Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim té un repte important davant lanova era digital en la que vivim. Mai fins ara havia estat tant fàcil difondre informació,però tampoc fins ara havia estat tant complexa transmetre coneixement. L’allaud’informació visual no té valor per ella mateixa. Cal saber destriar-la i és aquí on elsprofessionals demostren la seva vàlua, buscant i posant a l’abast de la societat les eines perfer-ho. La voluntat hi és i la professionalitat també i així ho demostren els anys de feinafeta i l’actitud positiva vers el futur.
  5. 5. Enric García Domingo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i estàespecialitzat en temes d’història marítima. Ha publicat nombrosos treballs en el camp delpatrimoni i la cultura marítima i ha treballat en programes educatius relacionats amb la mari en el disseny i organització de diverses exposicions. Ha publicat diversos llibres, així comarticles i comunicacions en trobades nacionals i internacionals.Entre 1994 i 1998 va tenir cura dels fons fotogràfics del Museu Marítim de Barcelona i desde llavors ha mantingut l’interès per la fotografia i la seva història. Desprès de treballar entemes vinculats a la recerca i les embarcacions tradicionals, des de la tardor del 2005ocupa el càrrec de Cap del Centre de Documentació del Museu Marítim de Barcelona iDirector de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima. Actualment ésdoctorant del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
  6. 6. Les llicències Creative Commons: una opció de difusió on-lineIgnasi Labastida (Responsable del projecte de Creative Commons a lEstat Espanyol)Tradicionalment, shan utilitzat els drets dautor per restringir laccés i lús de les obres, mésenllà dels casos permesos per la llei aplicable, com poden ser lús privat o determinats usoseducatius o per a la recerca.En els darrers anys, han aparegut diverses eines legals per utilitzar els drets dautor en ladirecció contrària, per explicitar clarament què és pot fer amb una obra i en quinescondicions. Entre les nombroses eines existents destaca el sistema de llicències de CreativeCommons, que permet indicar de diverses maneres quins usos estan autoritzats i per quinscal demanar permís. Aquest sistema sha estès ràpidament per tot el món i sha adaptat amúltiples jurisdiccions. Molts autors i titulars de drets han adoptat aquestes llicències,principalment en el món digital però també en formats tradicionals com el paper, des depersones individuals que han decidit compartir obertament la seva obra a institucionspúbliques que no necessiten reservar-se tots els drets i volen oferir continguts per serreutilitzats. Tanmateix encara hi ha molts dubtes i desconeixement sobre el que implica lúsde les llicències i com sha dactuar per aplicar-les.Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre. La institució afiliadaa Creative Commons España és la Universitat de Barcelona. El projecte CC Espanyas’inicià al febrer de l’any 2003 quan la Universitat de Barcelona decideix buscar unsistema per publicar material docent seguint l’exemple del Massachusets Institute ofTechnology. Es decideix optar pel sistema de llicencies de Creative Commons i s’estableixun acord de treball de manera que la UB lideraria el projecte d’adaptació de les llicencies al’Estat Espanyol en castellà i català. Al febrer de l’any 2004 s’obre una llista de discussiósobre les llicencies on hi participen moltes persones. A partir de l’1 d’octubre de 2004 lesllicencies de Creative Commons adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual del’Estat Espanyol ja varen restar disponibles per a tothom en castellà i català.En la ponència s’intentarà resoldre el dubtes que implica la utilització de llicènciesCreative Commons, centrant-se principalment en laplicació a les fotografies per part demuseus i arxius.Ignasi Labastida, és Doctor en física per la Universitat de Barcelona. Treballa a laUniversitat de Barcelona com a Responsable de lOficina de Difusió del Coneixement. Ésel responsable del projecte de Creative Commons a lEstat Espanyol.
  7. 7. Els drets d’autor. Visió d’un fotògraf professionalPep Parer Farell (Fotògraf i conservador)Aquest fotògraf professional reflexionarà a partir de la seva experiència, centrada sobre toten les entitats públiques -museus i arxius- i el món editorial, sobre els drets d’autor i elrespecte o valoració que han mostrat les diferents persones i entitats per les que ha treballaten la seva trajectòria professional.Concretament, es tractaran els següents aspectes: Drets i deures del professional de lafotografia en l’àmbit de l’autoria de les imatges; l’evolució de la reglamentacióprofessional; l’intrusisme; la Llei de la Propietat intel·lectual; quines fotos poden serconsiderades “obres” i quin serà el patrimoni a preservar, entre d’altres.Es donaran unes premisses bàsiques per arribar a pactes entre les entitats i clients. Enprimer lloc, caldrà assessorar-se, planificar... també els fotògrafs han de demostrar rigor enla qualitat del seu treball visual i saber quines són les tasques de gestió per facilitar l’ús deles imatges. A més, caldrà establir un compromís professional que va més enllà del’obligació legal que un contracte pot suposar.Hi ha un altre element clau a tenir en compte en el nou entorn en el que estem: la fotografiadigital i lInternet globalitzador. És un canvi que ens afecta a tots, i tots hem de cercar nouspatrons, nous models, i no només amb productes o serveis.La conclusió necessària a tot plegat passa per aconseguir la revalorització de la fotografiacom eina d’expressió i memòria. Els milions de fotografies que avui en dia produïm no sóngarantia de qualitat ni de bona salut creativa o documental. Malgrat tot, hi ha motius perser optimista, perquè són molts els que estimen la fotografia i tant les iniciatives privadescom públiques són una altra via per a sumar esforços.Pep Parer Farell és fotògraf, format a lInstitut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya -IEFC-i està especialitzat en la gestió i conservació darxius fotogràfics.Inicia la seva activitat laboral al 1987, col·laborant i treballant en arxius i museus, en eltractament fotogràfic de documents adreçats a la difusió, i en el camp editorial.Durant sis anys forma part de l’equip de l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’EstudisFotogràfics de Catalunya com a conservador, on a més a més va impartir classes com aprofessor de Tècniques de Laboratori Fotogràfic, on encara avui en dia col·labora com aassesor i imparteix la materia d’Identificació i gestió dun arxiu fotogràfic dins el seminariConservació i Organització de Col·leccions Fotogràfiques que es celebra anualment.Ha col·laborat en diverses publicacions i ha assessorat en el muntatge de diversesexposicions fotografiques a partir de materials històrics i d’arxiu. Actualment continuatreballant com a fotògraf autònom en l’ambit d’arxius i museus i també com a assesor entècniques de conservació i digitalització de fons fotogràfics.
  8. 8. TARDA: Conservar i documentar per difondre: del teu PC al repositori comúMetodologia i paràmetres de preservació digital.David Iglésias Franch (Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge,CRDI)En aquesta intervenció es farà una presentació de l’escenari en què es troba l’arxiver al’hora de gestionar una fons d’imatge digital i del posicionament i les responsabilitatsd’aquest per a la realització de les tasques que li són pròpies, amb especial atenció a totsaquells aspectes vinculats a la preservacióEl CRDI, òrgan creat l’any 1997, gestiona documents en imatge amb la missió de conèixer,protegir, fomentar, oferir i divulgar el patrimoni fotogràfic i cinematogràfic de la ciutat deGirona.Els fons i col·leccions que custodia (3.686.249 fotografies, 880 pel·lículescinematogràfiques, 6.600 hores de vídeo i 1.365 hores de documents sonors) sónmajoritàriament de procedència privada. Es tracta especialment de documentació defotògrafs professionals o afeccionats, d’empreses, d’associacions, personals i familiars, etc.Com a serveis ofereix, a entitats i particulars: Assessorament en lorganització i gestió defons i col·leccions en imatge, custòdia temporal de material original, demostracionsd’aplicacions informàtiques, visites concertades i informació sobre fotògrafs, editors,col·leccionistes i productors de fons en imatge. En relació als seus fons, es fa orientacióespecialitzada en la consulta de fons, consulta de fons especialitzats en l’àmbit de Girona,consulta de documents audiovisuals i sonors, reproducció de fotografies i pel·lícules enformat analògic i digital i la gestió de drets de la propietat intel·lectual de fons custodiatsper lAjuntament de Girona i Biblioteca especialitzada.També desenvolupen activitats orientades a la difusió: publicacions, exposicions, cursos itallers i col·laboracions diverses.David Iglésias Franch és des de lany 2000 tècnic darxius del Centre de Recerca i Difusióde la Imatge (CRDI) de lAjuntament de Girona. És llicenciat en Història per la UniversitatAutònoma de Barcelona i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya .És autor i col·laborador de publicacions i comissari dexposicions sobre fotografia i harealitzat accions formatives i de divulgació sobre gestió de fons fotogràfics. Des de 2010 éscoordinador del Grup de Treball de documents fotogràfics i audiovisuals del ConsellInternacional d’Arxius. En els darrers anys ha centrat la seva investigació en la imatgedigital patrimonial, tema sobre el qual ha publicat alguns articles i el llibre La fotografíadigital en los archivos. Qué es y cómo se trata (2008).
  9. 9. Eines que ens ofereix Museum Plus per documentar les col·leccionsEsther Marco Moreno (Tècnic de Zetcom)MuseumPlus és una aplicació de gestió integral que busca la coordinació entre els diversosdepartaments d’una institució per tal que la informació sigui compartida i utilitzada d’unamanera òptima i eficaç. va ser creat l’any 1998 per l’empresa Zetcom Ag, amb seu a Berna(Suïssa). En aquests gairebé 14 anys l’objectiu de Zetcom ha estat desenvolupar una einaque segueixi els requeriments dels diversos usuaris de MuseumPlus i actualmentl’aplicació es troba en funcionament a més de 650 institucions, repartides en 22 països.El programari MuseumPlus es caracteritza per la interactuació entre les diverses àrees degestió contemplades pel programa (mòduls). Els vincles entre els diferents mòduls podenser múltiples i variats i la navegació per aquestes interrelacions és senzilla i molt intuïtiva.L’organització de les dades en “col·leccions” permet treballar només amb determinatsgrups de dades, facilitant les cerques i el rendiment de l’aplicació en bases de dades ambgrans quantitats de registres. L’organització de la informació en col·leccions també permetestablir permisos de treball segons els perfils d’usuaris que s’hagin estipulat.El mòdul “Fototeca” s’utilitza per gestionar l’arxiu fotogràfic del museu, tant de lesfotografies relacionades amb els objectes del fons, com fotografies històriques de lescol·leccions, imatges digitals, diapositives i altres materials (tant els originals com lesseves còpies). Aquestes imatges es poden vincular a altres registres. L’opció “Préstec dela Fototeca” permet documentar i gestionar préstecs de les imatges registrades al mòdul“Fototeca” i el mòdul “Comanda Fototeca” permet documentar tots els passos a seguir pergestionar una comanda al nostre arxiu fotogràfic quan es treballa amb les còpies ireproduccions d’una imatge particular, què es pot relacionar per poder disposar d’un certcontrol de la comptabilitat que genera la venda o lloguer de les nostres imatges.L’eMuseumPlus es basa en MuseumPlus i és l’eina web que permet publicar a internet lainformació recollida a l’aplicació. Aquesta opció permet donar a conèixer al gran públic elfons del museu, facilitant les consultes online.Esther Marco Moreno és llicenciada en Història per la Facultat de Filosofia i Lletres(Universitat Autònoma de Barcelona) i és especialista en documentació de col·leccions i engestió de bases de dades.Ha desenvolupat la seva experiència professional al Museu Episcopal de Vic com adocumentalista. Ha realitzat l’Inventari del Patrimoni de l’Església Catòlica també comdocumentalista. Dins l’Àrea de Difusió i Explotació (Direcció General de PatrimoniCultural) ha portat a terme el projecte d’adequació del programari MuseumPlus al’estàndard de documentació català. Actualment, és coordinadora de projectes, assessoratècnica i formadora a Zetcom AG.
  10. 10. Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisGorka Roldan i Betlla (Coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics iAcadèmics, CESCA) i Ricard de la Vega (Cap del Servei de Portals i RepositorisCESCA)Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals,com ara fotografies. Daquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant aladopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com dedifusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requerimentsdesitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple, disposar de diferentstipologies daccés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat dusuaris),realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació,generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model depreservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes demetadades, mecanismes i protocols dinteroperatibitat, etc.A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisitsparticulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilitaaquesta personalització.El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en làmbit delsrepositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci deBiblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats comel Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb AccésObert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de laBiblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de laFundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas deCiencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya (al repositori Calaix).A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques dun repositori digital i ferun breu repàs a lexperiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats enrepositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fonsfotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: duna banda, enla compartició de costos per aconseguir economies descala que facilitin disposar dunainfrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex degestionar, i de laltra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
  11. 11. Gorka Roldan i Betlla es enginyer de telecomunicació per lEscola Tècnica SuperiordEnginyeria de Telecomunicació de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya.Ha treballat com a consultor i enginyer al sector audiovisual (TDT i DAB), i com aconsultor pre-ventes en programari de gestió al sector de les assegurances. És coordinadorde projectes al Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA).Ricard de la Vega és enginyer tècnic en informàtica de gestió per la UniversitatPolitècnica de Catalunya. Després de treballar de professor de llenguatges de programaciói bases de dades en una acadèmia, i de desenvolupador daplicacions web, fa vuit anys queés al Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA). Actualment és elcap de làrea de Portals i Repositoris, responsable de lequip que ha creat la part tecnològicade repositoris digitals com Tesis Doctorals en Xarxa o el Patrimoni Digital de Catalunya,entre daltres.
  12. 12. Un projecte integrador en la gestió de la fotografiaFina Solà i Gasset (Arxiu i Gestió Documental. Diputació de Barcelona) i César de losSantos Villodres (Projectes de Sistemes d’Informació. Diputació de Barcelona)Explicació del desenvolupament metodològic i el trasllat a la tecnologia d’una eina per agestionar els documents en imatge de manera corporativa, transversal i en el marc delsistema de gestió documental i arxiu de la Diputació de Barcelona.La Gestió documental i lArxiu a la Diputació de Barcelona és una acció transversal iintegral de racionalització de lactivitat que porta a terme mitjançant lorganitzacióuniforme i estructurada de la informació. Aquesta transversalitat permet incidir en termesd’eficàcia, rendibilitat, integració i uniformitat sobre la gestió de la documentació i de lainformació que esdevindrà coneixement.A les administracions públiques sens exigeix un major nivell de competitivitat,dorientació al ciutadà i cap a les altres administracions públiques, deficiència i eficàcia enla gestió. Aquesta modernització passa necessàriament per aconseguir una millora en elssistemes dinformació i en la simplificació dels procediments administratius i en el conjuntde l’organització documental.El projecte posa sobre la taula l’estat de la qüestió de la fotografia en aquest organisme pertal de focalitzar un consens d’actuació comú a tots els departaments pel que fa aparàmetres de digitalització, custodia d’arxius digitals, llenguatge comú en glossaris, etc.Per això s’han iniciat diversos treballs: establir metodologies de treball amb algunsdepartaments, recopilació de tots els formats existents en aquest organisme, una previsió deconservar el document original (digital i físic).NS LCésar de los Santos és Enginyer tècnic en informàtica de sistemes per la Universitat deMálaga i llicènciat en informàtica per la UPC. Ha estat Cap de la Unitat dInformàticaGràfica i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona, i professor universitari, a lafacultat de biblioteconomia i documentació. Actualment està al capdavant de lOficina deProjectes de Sistemes dinformació de la Diputació de Barcelona.Fina Solà i Gasset ha estat arxivera de les empreses olímpiques, lAjuntament deBarcelona, Museu Marítim de Barcelona, Museu de Zoologia, entre d’altres. Actualment ésla Cap dArxiu i Gestió Documental de la Diputació de Barcelona (i per tant Cap de lArxiuHistòric de la Diputació de Barcelona).Ha estat vocal de la Comissió Nacional dAvaluació i tria de la Documentació de laGeneralitat de Catalunya i del Consell Nacional dArxius i Vicepresidenta dArxiverssense Fronteres, Ong dedicada a tenir cura del patrimoni documental en paisos sotaconflictes i a promoure els drets humans en els arxius com a eina de recuperació de lamemoria dels pobles. Actualment, és Vicepresidenta de la Secció Internacional dArxiusdEsports del Consell Internacional dArxius.
  13. 13. Taula de diàlegs. Una gran fototeca comuna?Participants: David Iglésias Franch, tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de laImatge, CRDI; Gorka Roldan i Betlla, coordinador de Projectes del Centre de ServeisCientífics i Acadèmics, CESCA; Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals iRepositoris CESCA; Fina Solà i Gasset, Arxiu i Gestió Documental. Diputació deBarcelona; César de los Santos Villodres, Projectes de Sistemes d’Informació. Diputacióde Barcelona i Esther Martos Moreno, tècnic de Zetcom.Moderadora: Sílvia Dahl Termens, Conservadora de l’arxiu fotogràfic del MMMB.L’Arxiu fotogràfic del Museu Marítim de BarcelonaLes col·leccions fotogràfiques de l’MMB són el resultat d’un recull sistemàtic d’imatgeslligades als afers de mar dins el marc institucional d’una seu especialitzada en la històriamarítima que inicia la seva singladura l’any 1929.La gestió de l’arxiu ha evolucionat condicionada pel context socio-cultural del seu temps.L’acceptació i consideració de que és un objecte patrimonial, com la resta de peces queconserva el museu, ha estat un camí de quasi 80 anys. Això s’ha traduït directament en eltractament que ha rebut tant a nivell de conservació com de catalogació. Si durant unsprimers temps les fotografies que s’incorporaven eren, bàsicament, una eina documentalque havia d’ajudar en les tasques d’identificació i de protecció del patrimoni marítim, ésarrel dels anys 90, en crear-se el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim deBarcelona, que es comença a tractar aquest material amb uns criteris metodològicsequiparables a la resta dels objectes patrimonials del Museu, establint un tractamentdocumental i, tanmateix, s’inicia una campanya de difusió interna i externa de l’ArxiuFotogràfic. L’autoria, procedència o tècnica serien uns valors intrínsecs a la fotografia quecomençarien a estar presents sistemàticament en la catalogació.El 2001, amb la creació del Centre de Documentació Marítima, l’organització de l’ArxiuFotogràfic es consolida com a secció del Museu. Actualment es comptabilitzen més de140.000 fotografies i amb l’Era Digital s’inicien un ventall de nous instruments per a laconsulta i difusió del fons. Ara, és el moment d’apropar opinions i crear sinèrgies perestablir una política d’actuació comuna en la gestió del patrimoni fotogràfic.
  14. 14. Silvia Dahl Termens és conservadora de les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítimde Barcelona. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i s’haespecialitzat en els estudis de mar. Com a tècnic en recuperació del Patrimoni CulturalCatalà, ha desenvolupat tasques en la salvaguarda de la cultura marítima.L’any 1994 inicia la seva relació professional amb el Museu Marítim de Barcelonatreballant en diversos projectes vinculats amb l’inventari de les obres patrimonials delMuseu. Des de l’any 2001 s’encarrega de la gestió de l’Arxiu Fotogràfic.És coautora de llibres de temàtica marítima i és autora i col·laboradora de la revista delMuseu Marítim i ha estat comissària de diferents exposicions de fotografia marítima.Actualment, està acabant d’escriure un llibre sobre les col·leccions fotogràfiques del’MMB, que es preveu es publiqui a finals d’any.

×