1. Albanès
- L'albanés s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets .En l'actualitat usa
l'alfabet llatí. És l'idioma oficial d'Albània, està molt estès a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de
persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.
Arameu - Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema
fenici i l'hebreu.En aquests moments no te reconeixement legal a cap territori.Va assolir una àmplia
difusió i va gaudir d'una gran tradició literària.Aquesta llengua esta marginada i a punt de
desapareixer.
Copte - Avui és una llengua que ja no es parla ningú com a llengua habitual però que romana
viva en la litúrgia de l'Església.
És considerada una llengua morta i no té cap reconeixement.
Francès - És una llengua romànica occidental que prové de la llengua d'oïl. Al llarg del temps,
l'aristocràcia i la burgesia han anat imposant el seu model de llengua. Tot i això, la llengua parlada
ha continuat evolucionant.
És una llengua cooficial al Canadà,Bèlgica i Suïssa i oficial a França.
Hebreu - És la llengua de les tribus de lantiga terra d'Israel i es deixà de parlar a partir del segle
II dC, però es manté com a llengua de cultura entre les comunitats jueves d'Europa.
És oficial a Israel; sense reconeixement a Palestina.
Llatí
- és una llengua indoeuropea de la branca itàlica,a partir de l'evolució de la seva versió
vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
Llengua cooficial al Vaticà.
Occità
- Té una cultura vigorosa i el francès no ha deixat de guanyar terreny des d'aleshores.
És cooficial a la Val d'Aran, és reconeguda a Itàlia però no a França.
Sard - Alguns lingüistes la consideren una llengua romànica més propera al llatí. Però el seu
reconeixement va disminuint a poc a poc.
Reconeguda a Sardenya
Amazic - És una llengua essencialment oral i està dividida en un gran nombre de dialectes.
Amb alfabet propi emprat sobretot per a usos simbòlics.
Llengua nacional a Algèria, Mali i Níger; un cert reconeiement als altres territoris.
Castellà – El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella. Pertany al
grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar i ha set influenciat per altres
llengües.És la segona llengua materna més parlada i la segona llengua més estudiada com a segona

2. llengua al món.El castellà és la llengua oficial de 20 estats.
Cors – El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega. És molt semblant a l'italià, i la majoria
de lingüistes el consideren una variant del dialectetoscà. Té uns 225.000 parlants (1990), que sovint
l'usen només a l'oral, reservant l'italià o el francès per a l'escrit. Aquesta llengua no té
reconeixement legal.
Italià – Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal.La llengua italiana estàndard
es fonamenta en el toscà, si bé adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps
recents, del romà. Amb la unificació d'Italia, s va acabar de consolidar com a idioma a l'estat i a
l'escola. És oficial a Itàlia i San Marino, cooficial a Suïssa i Eslovènia, i reconeguda com a minoria
a Croàcia.
Macedònic – És similar al bçulgar, de fet es va considerar durant molt de temps un dialecte.
Però per un desacord amb Bulgària, varen deixar de estar lligats amb ells i la seva llengua. Això els
portà a ser la llengua oficial de la República de Macedònia.Oficial a la República de Macedònia,
regoneguda com a minoria a Albània però sense reconeixement a altres territoris.
Romanès – Aquesta llengua ha evolucionat per si mateixa però amb influencia eslava i veïnes
del grec, l'albanes, l'hongares i el turc. Oficial a Romania i Moldàvia, reconeguda com a minoria en
alguns altres territoris.
Àrab - És una llengua semítica, Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de
l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És
la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis.
Eslovè- Dialectalment estava molt fraccionat.Hi va haver diferents contactes amb altres
llengües per conquesta de territoris, va estar sota domini germànica i l'eslovè es va considerar una
llengua rústica, tot i això, no va perdre força fins al segle XIX. Oficial a Eslovènia i reconeguda
legalment a altres territoris.
Grec – El grec té una llarga història que començà fa 2mil anys a.C. Al segle IV va apreixer una
varietat comuna anomenada koiné amb dialecte àtic. Al 1830 Grècia s'en va de la dominaciño turca
i es fa independent, amb això el grec pasa a ser la seva llengua oficial.Oficial a Grècia, cooficial a
Xipre i té un reconeixement com a minoria a la resta de territoris, però no es reconeguda a Turquia.
Judeoespanyol – És una forma del castellà. Conserva formes castellanes juntament amb
trets d'altres idiomes com el català. La seva evoluciò va ser aïllada al cap de molts segles i se n'ha
fet una varietat diferent a la del castellà. Aquesta llengua no es reconeguda a cap territori.
Maltès – El maltès ès l'única llengua afroasiàtica pròpia d'un territori europeu. Utilitza l'alfabet
llatí i està fortament vinculat a les varietats àrabs del Magrib però no és una modalitat de l'àrab. Té
una gran influència de l'italià. Actualment comparteix l'oficialitat amb l'anglès. És una llengua
cooficial a Malta.
Romaní – És la llengua que parlen els gitanos, no té cap territori asignat a causa de la dispersió

3. geogràfica del poble gitano. Els gitanos varen ser perseguits i encara ara es discriminen. El romaní
a set molt poc escrita i la volen prestigiar. Aquesta llengua es conserva entre els gitanos de l'es
dEuropa. No es reconeguda a cap territori.
Turc – Provè d'Anatòlia i es va anar expandint cap als Blancs gràcies a les conquestes de
Constantinoble. El turc es converteix en la llengua oficial i de cultura de l'imperi Otomà. Al segle
XX el turc s'afebleix i és marginada d'altres llengües. S'escriu en alfabet llatí. És oficial a Turquia,
cooficial a Xipre i reconeguda com a minoria en altres territoris.