Elogi de l'aigua, 1987. Eduardo Chillida

1. ELOGI DE
L’AIGUA
Eduardo Chillida

2. Dades generals de l’obra
Títol: Elogi de l’aigua
Autor: Eduardo Chillida
Cronologia: 1987
Tipologia: Escultura exempta
Tècnica: L’encofrat
Material: Formigó i acer
Mides: 7,20 x 12 x 6,5 m
Estil: Abstracte
Tema: Al·legòric
Localització: Parc de la Creueta
del Coll (Barcelona)

3. Eduardo Chillida
 Els primers passos artístics
els va fer en el terreny de
l’arquitectura el 1947
 Gran part de la seva obra
es pot contemplar a la seva
Casa Museu Chillida-Leku

4. Context històric
 Finals del segle XX
 Espanya en creixement
econòmic i demogràfic
 Preparació de les
Olimpiades del 1992

5. Anàlisi formal i estilística
 Estructura de
formigó de 54 tones
suspesa en l'aire
mitjançant cables
d'acer
 Dos nous
protagonistes: la
gravetat i l'aire
 Fàbrica d’Arganda

6. Composició
 Les línies rectes i les angulacions geomètriques de
la part superior i, les línies ondulants i les formes
expressives del braços que configuren la part
inferior de l’obra.

7. Composició
 El pes visual i la densitat del material de la
part racional i, la delimitació del buit i la levitat
que generen les formes còncaves

8. Composició
 És una escultura
dinàmica perquè
l’asimetria de les
extremitats permeten
visualitzar un ventall de
composicions formals
abstractes.

9. Composició
 A Chillida no l’interessa tant
arribar a la perfecció estètica
de la forma si no el fet de
revelar un espai; això es fa
visible en el traç d’alguns
dels braços de la peça

10. Espai
 “Arquitecte del buit”
 Perspectiva des de diferents punts de vista
 No té llum pròpia: llum natural o bé artificial

11. Anàlisi significativa
 Recorden els dits
d'una mà en la seva
intenció de tancar-se
per poder atrapar el
buit
 El reflex de l'escultura
a l'aigua duplica la
seva existència,
relacionat amb el mite
grec de Narcís

12. Models i influències
Elogi de l’Horitzó, Gijón, 1990.
Eduardo Chillida
El peine de los
vientos, Sant
Sebastià, 1976.
Eduardo Chillida