.

1. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS CASTELL DE PENYAFORT
EL CIARGA (Centre d'Interpretació
de l'Aviació Republicana i la Guerra
Aèria)
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

2. El Castell de Penyafort. És un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort (torre circular amb un
convent i una església). Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'Edat Mitjana
fins a l'actualitat.

3. L'origen de la casa senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjan segle XII es creu que aquí va néixer el famós
eclesiàstic dominicà Sant Raimond de Penyafort cap a l'any 1185. dominicà i canonista, doctor en jurisprudència per
Bolonya i conseller de Jaume I de Catalunya i Aragó.

4. La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimond Penyafort (1175/1185),
també una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola.

5. El castell se sap que en l`any 1405 era mig derruït. A principis del segle XVI era propietària la família Espuny, Martí Joan
de Espuny que en 1602 va obtenir l'autorització per construir una capella dedicada a Sant Raimond de Penyafort,
santificat l'any anterior. Més tard venuda la propietat als monjos dominicans, l'ordre va emprendre la construcció d'un
convent que era acabat el 1613.

6. La construcció més antiga és la torre cilíndrica edificació de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix, amb una
petita sala circular a l'interior.

7. La torre, encara que reformada, és l'únic element que resta de l'antic castell medieval erigit al segle XI com un dels
castells de la frontera del Panadés construïts després de la ràtzia d'Al-Mansur.

8. Al llarg del segle XVIII el conjunt va experimentar ampliacions i modificacions diverses amb la planta baixa destinada a
usos agrícoles i el pis a espais residencials.

9. L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A finals del segle XIX pertanyia a Miquel Puig
li va succeir al seu fill Josep Puig i Llagostera, una casa pairal i la va adaptar com a mansió senyorial. El qual donarà un
ambient d'esplendor i festa al castell, gràcies a la seva doble condició d'industrial i polític.

10. En 1707 es va construir el portal de l'església, d'estil neoclàssic i que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815, ara
el frontó aquesta trencat per una fornícula.

11. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, i sis capelles laterals per banda.

12. L'interior de l'Església actualment està pràcticament sense ornamentació i objectes de valor.

13. Dins de l'església hi ha una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals.

14. La primera capella, al costat de la torre. Decoració mural de la capella.

15. Volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a la fi de l'Edat Mitjana i fins al
segle XVII).

16. Una sala absidal possiblement utilitzada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès.

17. El 1936 l'església va ser saquejada i es van cremar les relíquies que conservava. Durant la Guerra Civil. (1936-1939) es va
situar en aquest castell una presó republicana, destinada a allotjar pilots i tripulants capturats de l'aviació franquista.

18. El Convent - Església durant la guerra civil va ser una presó republicana, va ser saquejada i cremada tota l'ornamentació
interior de l'església, a les capelles laterals van ser utilitzades com a cel·les on s'allotjaven els aviadors presoners.

19. El Castell de Penyafort forma part dels espais relacionats amb l'aviació i la guerra civil. El conjunt va ser declarat el 8
gener 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional.

20. Masia El Serral construïda l'any 1916 entre els nuclis dels Monjos i de la Ràpita. L'aeròdrom republicà dels Monjos es va
construir entre finals de 1937 i començaments de 1938 en uns camps ocupats per vinyes i cereals a la plana que hi ha
entre els Monjos, Cal Rubió i la Ràpita, que formava part de la xarxa de camps d'aviació republicana a la comarca del
Penedès.

21. Aquest aeròdrom, han deixat una gran empremta patrimonial al territori i han estat senyalitzats en el que s'anomena
Ruta del Vesper de la Gloriosa, en el transcurs de la qual es poden visitar diversos d'aquests espais (refugis, casernes,
escoles, casetes de comandament, cossos de guàrdia.

22. Camp d'aviació dels Monjos, emprat per les esquadrilles republicanes, on s'emplaçaven avions, els tallers de muntatge i
reparació, els aviadors, els mecànics, armers i altre personal que formava part del tren rodat de les esquadrilla. El
Vesper de la Gloriosa per l'extensa xarxa d'aeròdroms estesos per tota la comarca, considerant-se com el «vesper» de la
«Gloriosa» en zona catalana.

23. El refugi militar del Serral és una construcció realitzada durant la guerra civil espanyola destinada a la protecció de les
persones de servei a l'aeròdrom d'Els Monjos durant els bombardejos aeris.

24. És un entramat de galeries que van servir de refugi antiaeri per al personal de l'aeròdrom dels Monjos. Si es compara
amb altres edificacions de característiques similars existents a la comarca és de dimensions considerables, amb
capacitat per a unes 120 persones.

25. Es trobava a una profunditat de 10 metres i tenia un recorregut interior d'uns 70 metres. L'obra es va realitzar per
constructors experimentats.

26. CIARGA (Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria) és un equipament museogràfic relacionat
amb l'aviació i la guerra civil que s'emplaça a Santa Margarida i els Monjos, a l'espai del Serral dins l'aeròdrom republicà
dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.

27. CIARGA vol esdevenir el centre de referència de l'aviació i la guerra civil de Catalunya, en el marc de la Xarxa dels Espais
de Memòria de Catalunya.

28. Des de finals de 1937 fins a inicis de 1939, el Penedès va viure l'arribada de l'aviació republicana i l'establiment de
quatre aeròdroms militars, on s'estacionaran algunes esquadrilles de caça del Grup 26. Des d'aquests aeròdroms
l'aviació de caça republicana va realitzar la campanya del Segre, la batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya.

29. La bandera espanyola republicana de l'esquadrilla del Grup 26.

30. L'exèrcit i l'aviació republicana tenien molta voluntat però pocs recursos. L'aviació militar espanyola al juliol de 1936
estava obsoleta; la república va obtenir l'ajuda dels avions soviètics.

31. Els avions republicans més representatius de la guerra, protagonista a 1938 i 1939 de les accions aèries des dels camps
del Penedès: el Polikarpov I-15 Xato i Polikarpov I -16 Mosca.

32. A partir de la primavera de 1938 i fins a gener de 1939 el camp va ser ocupat de forma intermitent per una bona part de
les esquadrilles de caça 11 del grup 26 Xatos.

33. Els combats de l'aviació van ser molt desiguals, els nacionals tenien millors avions amb el suport dels alemanys i
italians. Els republicans tenien l'ajuda dels russos, aquests avions eren incapaços de combatre contra els bombardejos
franquistes, molt més ràpids.

34. La base principal dels Nacionals es va situar a partir del 19 d'agost de 1936 a l'illa de Mallorca, des d'on van poder
bombardejar sense cap dificultat, van efectuar bombardejos aeris sobre objectius estratègics, però també sobre les
poblacions, va ser determinant en la victòria de l'exèrcit franquista.

35. Els bombardejos aeris efectuats per la Legió Còndor alemanya, l'Aviació Legionària italiana, va ser la guerra espanyola
banc de proves del que va succeir més tard en la Segona Guerra Mundial. Els avions podien portar una càrrega de
bombes de 1.000 kg.

36. Parc de la Memòria del Serral. Els bombardejos produïts per l'aviació durant la guerra i de les seves conseqüències sobre
la població civil de Santa Margarida i els Monjos, relació de les víctimes dels bombardejos franquistes.

37. La presència de la guerra va ser constant al Penedès, tot i que el front era a molts quilòmetres de distància: va ser
important en aquesta zona la presència dels milicians voluntaris, els soldats de lleva, els hospitals militars, els camps
d'aviació, les fàbriques de armament, els bombardejos aeris i la defensa passiva i activa.

38. L'ocupació franquista del Penedès (del 18 al 24 de gener de 1939) no va ser un passeig, sinó que algunes unitats
republicanes van oferir resistències a les línies defensives que van parar alguns dies l'avanç franquista. Això va permetre
retirar-se a la resta de companys i refugiats. Molts soldats republicans van morir en aquesta resistència i la majoria
d'ells van ser enterrats, en fosses, en camps de cultiu i muntanyes del Penedès.

39. Els cartells a la Guerra Civil Espanyola, van ser una eina política i social emprada pel Govern de la República i els
diferents grups ideològics que van participar en la contesa. La dramàtica contesa civil va donar un important impuls a la
creativitat dels artistes gràfics i determinats cercles intel·lectuals.

40. FI
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com