Breu descripció de la web 2.0 i 3.0

1. Web 2.0 i 3.0

3. Definició
És la segona generació de la Web, basada en
comunitats d’usuaris. Es passa d’una web
informativa, creada per experts, a una web
social, on qualsevol pot participar. Gràcies a
això apareixen aplicacions Web molt potents i
senzilles de manejar enfocades a l’usuari final.
S’inicia una societat que s’informa, es
comunica i genera coneixement.

4. Història
• El terme Web 2.0 va ser utilitzat per primera
vegada per Darcy DiNucci el 1999, en el seu
article "Fragmented future", encara que no va
ser fins 2004 quan Tim O'Reilly ho va fer
popular.

5. Característiques
• Es caracteritza principalment perquè això
permet la participació de l’usuari com a
contribuïdor actiu i no sols com a espectador
dels continguts de la Web (usuari passiu) Els
consumidors passen a ser Prosumers,
productors i consumidors

7. Característiques
• -L’usuari és el centre: El protagonista és l’usuari,
que crea i comparteix continguts.
• -Participació: El coneixement és compartit en
base a la suma d’esforços individuals, de manera
que quants més usuaris comparteixen, major
utilitat del servei.
• -Usabilitat (facilitat d’utilització de les eines): No
és necessari grans coneixements tècnics per crear
un espai a Internet amb continguts que siguin
accedits per altres usuaris.

8. AJAX
• És una tècnica de desenvolupament web que
combina varies tecnologies, (XHTML –o HTML-
, CSS, DOM, XML, XSLT, XMLHttpRequest i
JavaScript) no es una sola ni tampoc un
llenguatge de programació. Aporta una
navegació més àgil, ràpida i dinàmica

9. Blogs
• Són espais web on els seus autors escriuen
cronològicament articles y els lectors deixen
els seus comentaris. Són llocs web
periòdicament actualitzats que recopila
cronològicament texts o articles de un o varis
autors, i de gran varietat de temes

10. Wiki
• El nom Wiki prové del hawaià wiki wiki que vol dir
“ràpid”. És una col·lecció de pàgines d’hipertext.
Pot ser visitada i editada per qualsevol persona
en qualsevol moment.
• Serien com un editor de text online que permet
que els seus continguts siguin escrits de forma
col·laborativa a través d’un navegador, utilitzant
una notació senzilla per donar format, crear
enllaços...etc. Quan algú edita una pàgina wiki,
els canvis apareixen immediatament a la web,
sense passar per cap tipus de revisió prèvia.

11. RSS
• RSS, és Really Simple Sindication. És un format
que permet que uns programes anomenats
“agregadores” presenten el contingut d’una
pàgina web sense necessitat de visitar-la.
Utilitzat un “agregador”, l’Internauta pot
subscribir-se a vàries pàgines web i rebre
automàticament totes les novetats de les
pàgines a un mateix lloc.

12. Sistemes per compartir multimèdia
• YouTube
• Fliker
• SlideShare
• Deviantart
• Scibd

13. Xarxes Socials
• Llocs web on cada usuari té una pàgina on
publica continguts i es comunica amb altres
usuaris. Exemples: Facebook, Twitter, Tuenti,
Hi5, Myspace, Instagram, entre d'altres.
També hi ha xarxes socials professionals,
dirigides a establir contactes dins el món
empresarial (LinkedIn, Xing, eConozco,
Neurona ...).

14. Emmagatzemar recursos
• -Documents: Google Drive i
Office Web Apps (OneDrive), en
els quals podem pujar els
nostres documents, compartir-
los i modificar-los.
• -Videos: Youtube, Vimeo,
Dailymotion, Dalealplay ...
Contenen milers de vídeos
pujats i compartits pels usuaris.
• -Fotos: Picasa, Flickr, Instagram
... Permeten gaudir i compartir
les fotos també tenim
l'oportunitat d'organitzar les
fotos amb etiquetes, separant
per grups com si fossin àlbums,
podem seleccionar i guardar a
part les fotos que no volem
publicar.
• -Agregadors de notícies: Digg,
Reddit, Menéame, Divoblogger
... Notícies de qualsevol mitjà
són agregades i votades pels
usuaris.
• -Emmagatzematge en línia:
Dropbox, Google Drive, SkyDrive
• -Presentacions: Prezzi,
Slideshare.
• -Plataforma educativa.

16. Conseqüències
• Origina la democratització dels mitjans fent que
qualsevol tengui les mateixes possibilitats de publicar
notícies que un diari tradicional. La Web 2.0 ha reduït
considerablement els costos de difusió de la
informació. Al dia d'avui podem tenir gratuïtament la
nostra pròpia emissora de ràdio online, el nostre
periòdic online, el nostre canal de vídeos, etc. En
augmentar la producció d'informació augmenta la
segmentació de la mateixa, el que equival al fet que els
usuaris puguin accedir a continguts que
tradicionalment no es publiquen en els mitjans
convencionals.
• El món es més que mai una aldea global.

17. 3. Relació amb PiRP
• El boom del concepte 2.0 arriba també a les RRPP, al màrketing, a la
publicitat... Avui en dia els professionals visualitzen escenaris en
aquest àmbit en els que els “mitjans socials” es tornen una
avantatge per comunicar a els seus clients en el seu mercat target.
Però no només això, sinó que planteja una nova dinàmica de treball.
Es sap tot a l’hora, les audiències moldejen els seus hàbits i
progressa la tecnologia. A part dels mencionats RSS, Blog i Podcast,
les Social networking (Xarxes socials) s’inicia també el Social Media
Press Release. Comunicats de premsa on es poden incloure links i
vincular webs imatges, gràfics o vídeos. D'acord amb els experts,
prendre avantatge de les eines Web 2.0 en els negocis, és una
manera efectiva d'expandir l'àmbit d'acció. A la Publicitat i les
Relacions Públiques, aquest tipus d'eines permeten que les
estratègies es portin a terme de forma més fàcil i els seus resultats
tinguin un abast major a l'obtingut amb els mecanismes
tradicionals.

20. Descripció / definició
• És un moviment social amb l’objectiu de crear
continguts accessibles per múltiples aplicacions
non-browser (sense navegador) l’impuls de les
tecnologies d’inteligència artificial, la web
semàntica, la Web Geoespacial o la Web 3D.
• És la web que facilita l’accesibilitat de les
persones a la informació, sense dependre de quin
dispositiu s’utilitzi per accedir a ella, una web
amb la que interactuar per aconseguir resultats
més enllà del fet de compartir “informació”

21. Història i evolució
• La expressió 3.0 apareix per primera vegada al
2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la
Web 2.0 i associat a Ajax. Actualment existeix un
debat en torn a el que significa Web 3.0 i quina
n’és la definició més adient. El terme Web 3.0
també ha estat utilitzat per descriure el camí
evolitiu de la xarxa que condueix a la inteligència
artificial. Companyies com IBM o Google estan
implementat noves tecnologies que conreen
informació sorprenent, com el fet de fer
prediccions de cançons que seran un èxit,
prenent bases d’informació web.

22. Característiques
• -Aplicació web amb molt Ajax, i es desenvolupa en llenguatges
universals.
• -es poden treballar tots junts, escriure i modificar la pàgina de
forma ràpida i la interfaç es fàcil de navegar i intuïtiva d’utilitzar.
• -Es gestionen les dades al núvol.
• -Poden ser executades des de qualsevol dispositiu (PC, mòbil... etc)
• -Molt ràpides i personalitzables.
• -Es poden distribuir viralment (correu electrònic, xarxes socials,
serveis de missatgeria...)
• –Permet, per el seu caràcter obert de continguts, un ús col·lectiu.
• -No es necesiten coneixements de cap tipus per editar, ja que hi ha
un editor en línea per a la seva utilització.
• -Noves formes d’oci i comunicació entre usuaris: Skype, World of
Warcraft...

23. ÉS UNA NOVA WEB SEMÀNTICA
• Es busca desenvolupar programes que puguin
raonar, basats en descripcions lògiques i
agents intel·ligents. Aquestes aplicacions,
poden dur a terme raonaments lògics
utilitzant regles que expressen relacions
lògiques entre conceptes i dades a la xarxa

24. Relació amb PiRP
• La semàntica permet avançar en la localització de detalls,
davant dels resultats més generals que ens faciliten
actualment els robots i algorismes existents.
• Analitzant les tendències electròniques i la seva aplicació a
les empreses es pot deduir que, cada vegada més, les
persones es converteixen en consumidors no només de
productes / serveis, sinó de continguts, d'informació. Això
ha obligat a les companyies del primer món a començar a
millorar les seves missatges comunicacionals, no només per
una adequació al sistema, sinó també, per una exigència
dels seus stakeholders, que, cada vegada més consumeixen
informació que els permet, a ells, prendre diverses
decisions, no només sobre aspectes comercials.