2. Què és la dislèxia?
La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge de la
lectoescriptura, de caràcter persistent i específic, que es
dóna en nens que no presenten cap handicap físic, psíquic ni
sociocultural i l'origen sembla derivar d'una alteració del
neurodesenvolupament.
3. Diagnòstic de la dislèxia
L'avaluació dels processos cognitius implicats en la lecto
escriptura és l'única via possible per arribar a un
diagnòstic precís del trastorn.
● En la lectura
● En l'escritura
4. En la lectura
● La capacitat per llegir paraules freqüents.
● La capacitat per llegir paraules poc freqüents i complexes.
● La velocitat lectora.
● Baixades en el rendiment lector per cansament o ansietat.
● El processament sintàctic de les oracions.
● Nivell d'accés als continguts semàntics del text.
● La capacitat d'integrar els nous coneixements en la
memòria remota.
● La capacitat d'accedir i organitzar els nous continguts.
● Les memòries operatives de treball.
5. En l'escriptura
● La capacitat per copiar paraules amb un traç correcte.
● La capacitat per escriure paraules i frases al dictat sense
errors ortogràfics ni d'omissió o inversió de lletres.
● L'ús d'un tipus de lletra llegible i que s'ajusti a uns patrons
de mida i espai.
● La capacitat de reflectir els coneixements a través de
l'escriptura espontània.
6. Detecció precoç
El simtomes poden veriar segons l'edat com mes grans son
mes dificultat de diagnosticar la dislèxia.
De mes prest el sintome mes comu es la lectoescriptura i
quan son mes grans l'esforç no correspon amb les notes.
7. Tractament de la dislèxia
Em cas de els petits la forma de ajudar amb la lectoescriptura es
asociant les paraules amb imatges.
Em cas de adolescents la forma de ajudar a estudiar es fer mapes
mentals com tambe les aplicacions informatiques.
Aplicacions: piruletas, sigueme, adapro
