1. 1r d’ESO Biologia i Geologia
Tema 6 - La geosfera (2a part)
Nom: Data:
5. ELS MINERALS
Els minerals són materials o substàncies naturals i inerts, és a dir, sense vida, que
es troben aïllats o en forma de roques. Es caracteritzen pel fet que són productes
naturals, sòlids i inorgànics que tenen una composició química i una estructura
interna característiques:
- Naturals: existeixen a la natura i no són produïts per l’activitat humana
- Sòlids: no poden ser líquids ni gasos
- Inorgànics: no poden haver-los format els éssers vius.
- Composició química característica: tenen una composició que pot
expresar-se a través d’una fòrmula química. Per exemple, la composició
química del quars és SiO2, que indica que conté un silici (Si) i 2 oxigens (O).
- Estructura interna característica: Les partícules que els formen, estan
ordenades sempre de la mateixa manera.
Exemple de l’estructura interna del clorur sòdic (sal).
A la naturalesa hi ha molts minerals, cada un amb propietats diferents que ens
permeten distingir-los.
5.1. Propietats dels minerals
Per classificar els minerals es tenen en compte les propietats més característiques
de cada un, com per exemple la forma, la duresa, l’esclat, el color o l’exfoliació,...
Olor. Hi ha minerals que tenen una olor característica. Un exemple és el sofre que
quan l’olorem ens recorda a la pòlvora.
2. Sabor. Hi ha minerals que tenen un gust característic, com per exemple, l’halita que
té un gust salat (la coneixem com sal).
Reacció. hi ha minerals que en ficar-los en contacte amb alguna altra substància, es
produeix una reacció química. Un exemple és la calcita, que en ficar-la en contacte
amb àcid clorhídric es produeix una reacció que desprén diòxid de carboni.
Color. Cada mineral té un o més colors característics: el sofre és groc, el corindó és
vermell, el grafit és gris, la halita (sal comuna) és de color blanc.
Ratlla. És el color que deixa el mineral quan ratllem un tros de porcellana. Per
exemple, minerals que a simple vista són de color gris fosc, fan ratlles de colors
diferents.
3. Duresa. Com més dur és un mineral més costa de ratllar-lo. El mineral més dur que
es coneix és el diamant. En canvi, el talc és el mineral més tou. La duresa d’un
mineral està classificada segons l’escala de Mohs. És una escala que va de l’1 que
és el mineral més tou (talc) fins al 10 que és el mineral més dur (diamant). Quan un
mineral pot ratllar un altre, representa que té més duresa. Per exemple, si agafem el
quars i la fluorita, el quars ratllarà la fluorita però no al revés, perquè el quars és més
dur que la fluorita.
Brillantor. Alguns minerals tenen una brillantor característica, com l’or, la pirita o la
galena. En canvi, hi ha altres minerals que no són brillants sinó mats, com ara el
talc.
Exfoliació. Hi ha alguns minerals que es poden separar en làmines molt fines quan
es trenca el bloc que formen, com per exemple, la mica.
4. Magnetisme. És la capacitat que tenen alguns minerals per atraure objectes de
ferro.
Transparència. És la quantitat de llum que un mineral deixa passar a través seu. Un
mineral és transparent si podem veure objectes amb tota claredat a través seu, i és
translúcid si només hi veiem ombres. Un mineral és opac si no hi passa gens de
llum a través seu
opac Translúcid Transparent
5.2. La utilitat dels minerals
Els minerals són de molta importància perquè tenen un nombre molt gran
d’aplicacions. Per exemple:
- D’alguns minerals se n’extreuen metalls per mitjà de tècniques
metal·lúrgiques. Aquests metalls s’utilitzen per fabricar molts objectes. Per
exemple: l’alumini, que s’obté d’un mineral anomenat bauxita, s’utilitza sovint
per fabricar paper d’alumini i també en la construcció d’avions.
- Hi ha altres minerals, com els diamants o els robins, que pel color i per
l’esclat o brillantor s’utilitzen per fabricar joies.
- També hi ha minerals que s’utilitzen en la construcció i en la decoració, com
per exemple el guix, que es fa servir per cobrir parets i sostres.
5. Mineral element que s’extreu Per construir….
Bauxita Alumini finestres, cotxes, etc
Magnetita i oligist Ferro maquinària, construcció
Galena Plom canonades d’aigua
Cinabri Mercuri termòmetres
Cassiterita Estany objectes de bronze, per soldar,
Esfalerita o blenda Zinc llaunes, cosmètica
Sal gemma Gas clor / sodi desinfecció / aliatges
Pirita Sofre pòlvora
Quars sílice vidres, miralls
Talc talc pólvores de talc
Guix Guix en pols parets de casa, escaiola
Fluorita fluor pasta de dents
Si tens curiositat per saber-ne més, pots consultar la web:
http://www.taulaperiodica.upc.edu/ on es relacionen els elements químics de la taula
periòdica amb els minerals d’on s’obtenen i les seves aplicacions.