Treball de minera

1. Els Minerals Míriam Masdevall Geneba Dukureh Carla Tubert 1C

2. Índex Què és un mineral? Com s’extreuen els minerals? Propietats dels minerals i reconeixement de minerals Tipus de minerals i característiques

3. -Què és un mineral? Els minerals són cossos sólids i inorgànics que es formen a la natura. Tenen una composició química definida. Es caracteritzen perquè al seu interior els components estan ordenats perfectament en l’espai. Aquesta composició ordenada sempre és la mateixa per a cada mineral.

4. -Com s’extreuen els minerals? Alguns minerals són molt rars i escassos a la natura; per això només poden ser explotats quan, a causa d’algun fenomen geològic, apareixen concentrats. Quan passa això, formen un jaciment mineral. Les explotacions d’on s’extreuen els minerals s’anomenen mines o pedreres. Les explotacions poden ser subterrànies, amb sistemes de pous i galeries, o a cel obert.

5. -Propietats dels minerals i reconeixement de minerals La mineralogia estudia les propietats físiques i químiques dels minerals. Les més útils per identificar-los són: Densitat: La densitat d’un mineral és la relació que hi ha entre la seva massa, mesurada en grams, i el seu volum, mesurat en centímetres cúbics. Duresa: La duresa d’un mineral és la resistència que presenta a ser ratllat. Exfoliació i fractura: Es diu que un mineral té exfoliació quan, en colpejar-lo i trencar-lo , presenta cares planes. Els minerals que no s’exfolien, quan es trenquen presenten aspectes diversos, que en conjunt s’anomenen fractura. Brillantor: La brillantor és l’aspecte que presenta la superfície d’un mineral quan reflecteix la llum. Color: Alguns minerals presenten un color característic, peró, generalment, un mateix mineral pot tenir colors diferents. Ratlla: La ratlla és el color que té el mineral polvoritzat. RECONEIXEMENT DE MINERALS Per identificar minerals també es fan servir d’ altres característiques químiques. Per exemple, l’àcid clorhídric ataca els carbonats i en la reacció es desprèn diòxid de carboni. Per això, quan es tira una gota d’àcid clorhídric damunt d’una calcita o d’un altre carbonat, es produeix un bombolleig, que indica que s’està desprenent dióxid de carboni .

6. -Tipus de minerals i característiques GUIX: Quan s’escalfa a 100 graus es transforma en el guix de la construcció CALCITA: Té colors variats. És el mineral que forma les roques calcàries. HALITA: Té un color blanc; és transparent i té sabor salat. SILVINA: És de color taronja i té un sabor salat i amarg. MICA MOSCOVITA: És la mica blanca. Té una brillantor nacrada molt característica. OLIVINA: És de colr verd oliva. Apareix a les laves basàltiques. QUARS: Presenta varietats de diversos colors i algunes són transparents. FELDSPAT: És el mineral més abundant de l’escorça terrestre. CORINDÓ: És un òxid d’alumini i és el mineral més dur després del diamant. La varietat vermella s’anomena robí i la blava, zafir. TOPAZI: És un silicat de fluor i alumini. El més característic és de color groc però també pot ser incolor o blavenc DIAMANT: És carboni pur cristal.litzat i és el mineral més dur de la natura. Generalment es talla en forma de brillant. BERIL.LE: És un silicat de beril.le i alumini. La varietat verda s’anomena maragda i la varietat blava, aiguamarina. HEMATITES: És un mineral de color vermell fosc. Se n’extreu el ferro CINABRI: És de color roig vermelló i molt dens. Se n’extreu el mercuri GALENA: És de color gris plom i té brillantor metàl.lica. Exfolia en cubs i és molt dens. És la mena principal de plom. CALCOPIRITA: És de color groc amb brillantor metàl.lica. És una mena de coure. BLENDA: Aquest mineral també s’anomena esfalerita. És de color caramel però quan conté ferro és molt fosca. Se n’extreu zinc MAGNETITA: Mostra cristalls negres metàl.lics. És el mineral més ric en ferro.

7. Conclusions El grup podria haver trevallat millor. Les preguntes d’aquesta presentació eren senzilles, però a costat memoritzar la presentació de l’exposició oral.

8. Gràcies per la vostra atenció