1. REPERCUSSIÓ EMOCIONAL DE LA
MÚSICA AL CINEMA
Autor: Marcel Gómez Macià
Tutora: Montse Paradeda
Curs 2012-13
ÍNDEX DE CONTINGUTS
INTRODUCCIÓ: proposta de treball
IDEA PRINCIPAL
La banda sonora
HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMA
Principis
Anys 20
Anys 30
Anys 40 i 50
Anys 60 fins l'actualitat
Musicals
ENQUESTA AUDIOVISUAL
Enquesta (exemple)
Escena 1
Escena 2
Escena 3
Escena 4
Escena 5
CONCLUSIÓ DEL TREBALL
BIBLIOGRAFIA
2. INTRODUCCIÓ TREBALL DE RECERCA: PROPOSTA DE TREBALL
Aquest treball de recerca tracta sobre la importància i repercussió que
ha tingut i té la música en el cinema. Farem un repàs de la història del
cinema, començant pel cinema mut fins l'actual, i així, veient la seva
evolució.
La part pràctica inclourà una enquesta audiovisual la qual serà explicada
detalladament i seran mostrats els resultats més endavant. I finalment
una conclusió on, en base al que he investigat, podré afirmar o contradir
la meva idea principal que, seguidament, explicaré.
Tot i que fer el treball de recerca sobre aquest tema no va ser la meva
primera opció, tenia clar que volia fer-lo sobre algun tema relacionat
amb la música o el cinema ja que són les meves dos grans passions, i què
millor que unir-les totes dues?
El què m'ha motivat fer-lo sobre aquest tema és, precisament, aquest
interès que tinc per aquestes dues arts i com que vaig veure un
reportatge sobre la importància de la música i com afecta en els
sentiments i emocions a l'hora de mirar una pel·lícula, vaig voler-ho
comprovar per mi mateix. Per tant, es pot dir que serà un treball força
pràctic, ja que em centraré en el vídeo que pretenc fer i que, a la
vegada, em servirà per fer l'enquesta i demostrar d'una manera
generalitzada com la música pot ''manipular'' les nostres reaccions
emocionals davant una mateixa escena cinematogràfica amb diferents
músiques.
IDEA PRINCIPAL: REPERCUSSIÓ DE LA MÚSICA EN EL CINEMA
Penso que aquest és un treball força interessant des del punt de vista
social i cultural. Tot i que la gent no se'n dóna compte, la música
assoleix un paper fonamental en el cinema. És l'encarregada de les
nostres sensacions i sentiments envers el que veiem, i és precisament amb
aquest treball amb el que ho vull demostrar. Apart d'això, la música pot
tenir altres funcions i a mesura que han anat passant els anys a anat
agafant més importància i funcions.
Algunes de les seves finalitats son:
3. - NARRATIVA: perquè forma part del desenvolupament de l'acció. Crea una
atmosfera que dóna suport a la imatge, com ara recrear una època. N'és un
clar exemple en els musicals.
- EMOTIVA: perquè intensifica els sentiments que vol transmetre l'escena.
És present a les pel·lícules d'amor en el moment en que es fan el petó
pugen el volum de la música per tal d'acompanyar el moment romàntic.
-ESTRUCTURAL: organitza les escenes, encadenant o separant-les. Per
exemple quan es vol passar d'una seqüència a una altre, per que no quedi
molt abrupte, es fica música per tal d'unir-les.
LA BANDA SONORA
La banda sonora original (BSO o Original Soundtrack) és tot el conjunt de
sons, música i paraules que acompanyen una pel·lícula.
S'entén com a aquella música tant vocal com instrumental composta
expressament per al film, complint com a funció la de potenciar aquelles
emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar. Poden
arribar a tenir tanta importància fins a arribar a un punt en el qual
poden ser més famoses que la pel·lícula d'on provenen. Exemples de bandes
sonores famoses poden ser la de Tiburón (pista 1), Harry Potter (pista
2), Superman (pista 3) i La guerra de las galaxias (pista 4) de John
Williams ja que un alt tant per cent de la gent les sap reconèixer en el
moment en que les escolten.
HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMA
PRINCIPIS
El cinema va ser inaugurat oficialment com a espectacle el 28 de desembre
del 1895. Als Estats Units va començar a tenir molt d'èxit ja que una
gran part de la població era immigrant i no parlava anglès. La premsa,
els llibres i el teatre estaven vedats per la barrera idiomàtica i el
cinema mut es va convertir en el seu entreteniment més important.
L'any 1908 va aparèixer la primera banda sonora. Al 1914 va començar a
agafar força i van ser quatre les pel·lícules amb un fons musical
4. específic. La més coneguda de les quatre va ser Las noches de Cabiria
que va sobre una prostituta (Cabiria) que busca l'amor però només fa que
trobar desenganys i que va comptar amb el compositor J.K. Briel. Al 1915
van ser deu les pel·lícules amb una banda sonora específica on quatre
d'elles van estar a càrrec de l'esmentat Briel, una d'elles va ser El
naixement d'una nació que està ambientada en la guerra de secessió a
Amèrica.
Il·lustració 1: 1
ANYS 20
En els primers anys del cinema (anys 20), que era mut, la música era un
simple acompanyament. A les sales de projecció la utilitzaven per
aproximar l'espectador amb la situació i el personatge i per amortitzar
els sorolls de la sala i millorar la concentració. En els platons de
rodatge la utilitzaven per posar en situació als actors. Els tipus de
música que es van començar a utilitzar van ser:
-MÚSICA PREEXISTENT: de compositors clàssics o popular.
-ORIGINAL: creada expressament per a la pel·lícula.
-ADAPTACIONS: de repertoris ja seleccionats i dividits en escenes,
situacions concretes i personatges prototip.
-IMPROVISACIONS I EFECTES SONORS.
Cal destacar que el número de músics que participaven a la pel·lícula
depenia de la qualitat de la sala.
5. La primera pel·lícula sonora va ser El cantant de jazz de 1927 que va
afavorir en la creació de música específica o banda sonora i va fer
sorgir el gènere del Musical, i explica la història d'un noi que no vol
seguir la tradició familiar i fer-se rabí per ser cantant de jazz.
Des de llavors els musicals aniran evolucionant cap a una major
integració entre música i narració, adaptant-se als gustos musicals del
moment.
Il·lustració 2: 2
ANYS 30
Als anys 30 va ser quan es va impulsar més la figura de la banda sonora i
així creant el 'Leitmotiv'. El Leitmotiv són els temes musicals associats
a un personatge concret, llocs o situacions que subratllen l'acció
mitjançant la música, que apareixen durant la pel·lícula de diferents
maneres evolucionant amb l'acció que es va desenvolupant. Dels anys
trenta recordarem a Max Steiner i la pel·lícula Lo que el viento se
llevó (pista 5) per haver tingut un gran èxit.
6. Il·lustració 3: 3
Hem de destacar la música diegètica; era per costum posar música només en
aquells moments on quedava justificada per un gramòfon o una orquestra
que surtis a la pantalla, aquesta música creada per il·lustrar una escena
on es veia la seva provinença és l'anomenada diegètica. I, contràriament,
també hi havia la no diegètica (o incidental) en que el compositor tenia
més llibertat en posar els instruments que volgués i en el moment que li
semblés més oportú. Per exemple, i va relacionat amb el leitmotiv, quan
sortia algun personatge concret.
ANYS 40 I 50
Entre els 40 i els 50 es van incloure 3 tipus de sons a la vegada, que
eren el diàleg, la música ambiental i la banda sonora. Comencen les
produccions de un elevat pressupost, als 50 s'utlitza el Jazz i la música
urbana. Algunes pel·lícules i compositors representants de l'època són:
Psicosis (pista 6)i Ciudadano Kane (Bernard Herrmann), Quo Vadis i Ben-
hur (Miklos Rozsa) i Casablanca (pista 7)(Max Steiner).
ANYS 60 FINS L'ACTUALITAT
Entre els 60 i els 70 es comença a posar de moda la utilització de la
música Pop. S'utilitzen sintetitzadors que comporta una pèrdua de
7. qualitat musical però aporta nous efectes sonors i arribar l'efecte
Beatles en que s'utilitzen cançons famoses com a Mamma Mia (pista 8).
Destacarem a Henry Mancini amb Desayuno con diamantes (pista 9), John
Barry amb James Bond (pista 10) y Memorias de África (pista 11), Ennio
Morricone amb La muerte tenía un precio (pista 12) y Nino Rota amb El
Padrino (pista 13) per ser alguns dels compositors més reconeguts
d'aquestes dues dècades i haver creat temes principals de pel·lícules que
han arribat a ser més famosos, en ocasions, que el mateix film.
Dels 80 fins a l'actualitat la música és omnipresent com a substrat
ambiental de la imatge i pot arribar a superar la qualitat de la
pel·lícula, es recupera el tema ''èpic'', i s'utilitza molt el
sintetitzador. Cal destacar a John Williams, Gerry Goldsmith, Danny
Elfman, Vangelis, James Horner, Howard Shore i Hans Zimmer per ser alguns
dels compositors més reconeguts dels últims anys.
Il·lustració 4: 4
MUSICALS
He volgut destacar aquest gènere cinematogràfic ja que la música i té una
gran importància i hi és present de manera protagonista durant gran part
de les pel·lícules. Els musicals es caracteritzen per contenir
interrupcions durant el desenvolupament per una petita pausa amb un
fragment musical cantat o acompanyat d'una coreografia.
A partir dels anys 30, 3 anys després que aparegués el cinema sonor, va
començar a agafar molta fama ja que el públic volia veure als seus actors
i actrius preferits ballant i cantant.
La parella formada per Fred Astaire i Ginger Rogers va ser la més
important durant aquests anys daurats del gènere. D'ells podem destacar
8. Sombrero de copa, on un ballarí americà viatge a Londres i intenta
impressionar a una noia de la que acabarà enamorat.
Als anys 40 Gene Kelly, un actor, ballarí, productor, director i
coreògraf va portar el gènere a un altre nivell traslladant els rodatges
a l'exterior. Un dia en Nueva York de Gene Kelly i Stanley Donen i que
explica les aventures de 3 mariners que passen un dia a la gran ciutat,
és la més representat d'aquesta dècada.
Durant la dècada dels 50 i 60 el gènere ja estava molt instal·lat i va
donar pas a grans produccions com Cantando bajo la lluvia (pista 14) de
Gene Kelly, on el tema que dóna nom a la pel·lícula ha estat versionat
moltes vegades. West Side Story (pista 15) que explica la rivalitat entre
dos bandes de la ciutat de Nova York als anys 50. I Mary Poppins (pista
16)protagonitzada per Julie Andrews on aquesta fa de mainadera màgica de
3 nens difícils de controlar.
A les següents 3 dècades el gènere va patir una decadència, tot i que es
van seguir fent grans produccions com Hair (pista 17) (1979) que va
representar una denúncia contra la guerra del Vietnam, Grease (pista 18)
(1978) que era la història de dos adolescents enamorats, Jesucristo
Superstar (pista 19) (1973) que explica la història de Jesús de Natzaret
de manera musicada, The Blues Brothers (pista 20) (1980) pel·lícula que
explica l'aventura de dos germans músics per salvar l'orfenat on van
estar de petits i Fame (pista 21) (1980) on uns joves artistes de Nova
York s'entrenen per poder triomfar.
Durant la dècada dels 2000 va tornar amb certa importància el musical amb
títols com Moulin Rouge (pista 22) (2001), un triangle amorós entre una
cortesana francesa, un escriptor bohemi i un duc adinerat; El Fantasma
de l'òpera (pista 23) (2004) que explica la història d'un personatge
emmascarat que viu sota l'òpera de París i està enamorat d'una ballarina;
Sweeney Todd (2007), un home que ha estat a la presó injustament busca
venjança i ho farà matant a les víctimes amb una navalla d'afeitar; i la
última gran versió cinematogràfica de Los Miserables (pista 24).
9. ENQUESTA AUDIOVISUAL
La importància d'aquest treball està, bàsicament, a la part pràctica. En
aquest cas he aplicat els meus pocs coneixements d'informàtica en
preparar 5 escenes cinematogràfiques amb dos versions cada una; cada
versió amb una música diferent amb la finalitat de comprovar la meva
hipòtesis abans explicada, que es basa en saber si una mateixa escena amb
músiques diferents pot fer canviar els sentiments de l'espectador.
A part de comprovar si la hipòtesis plantejada era certa, també veurem si
depenen del gènere dels enquestats els resultats són diferents.
L'enquesta ha estat feta amb 40 persones -20 homes i 20 dones- d'edats
compreses entre els 14 i els 50 anys.
El vídeo el vaig fer de la següent manera:
1- Vaig pensar quins sentiments volia mostrar a les escenes i per a quins
els volia ''transformar''.
2- Pensar i buscar les pel·lícules que em podien servir.
3- Editar-les per tal de treure'n l'escena que encaixés millor amb el
sentiment que volia representar.
4- Agafar la mateixa escena, copiada, però aquest cop sense música per
tal d'afegir-ne una altre que pogués canviar la sensació que transmet la
imatge.
5- Ajuntar-ho tot amb el Windows Movie Maker amb els títols
corresponents.
6- Després vaig fer les enquestes (que es poden veure a la següent
pàgina) i les vaig entregar, junt amb el vídeo, a persones de diferent
sexe i edat.
-El vídeo el podeu trobar al CD que hi ha a la última pàgina-.
Edat:
Gènere:
ENQUESTA AUDIOVISUAL
Aquesta enquesta està destinada a un treball de recerca sobre les
emocions i sentiments que provoquen a les persones les escenes de
pel·lícules segons la seva música. Contesta-la seguint els passos
següents: 1) Mira les dues versions de cada escena. 2) Després
d’haver-ho vist digues si han canviat, o no, les teves emocions
entre la versió A i la B a l’enquesta següent.
10. ESCENA 1
O -SI O -NO
ESCENA 2
O -SI O -NO
ESCENA 3
O -SI O -NO
ESCENA 4
O -SI O -NO
ESCENA 5
O -SI O -NO
ESCENA 1
Il·lustració 5: 5
La primera escena és de la pel·lícula The Shining d' Stanley Kubrick en
11. el moment que el fill de la parella (Danny) fa un volt per l'hotel amb el
seu tricicle fins que topa amb dues germanes bessones que el criden.
L'escena original conté un so estrident però amb un volum suau que et fa
està alerta però sense alarmar. La meva versió vaig fer-la amb música
infantil per tal de donar una sensació més relaxada i divertida. Els
resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:
RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS
SI 85,00% SI 100,00% SI 92'5%
NO 15,00% NO 0,00% NO 7'5%
Conclusió: Els resultats han sigut molt positius. Podem confirmar que,
sempre i quan la escena en qüestió ens ho permeti, el pas de tensió i
suspens a comèdia és possible. En aquesta escena en particular, el fet
que es veiessin les dues bessones i la cara d'espant del nen, no han
pogut superar el pes emocional de la música.
ESCENA 2
Il·lustració 6: 6
La segona correspon a la pel·lícula Memorias de África de Sydney Pollack.
12. L'escena escollida és la de quan Denys (Robert Redfort) porta a Karen
(Meryl Streep) a fer un vol amb avioneta. Aquest fragment va acompanyat
per una música suau de John Barry que el converteix en un passeig
agradable per tal de gaudir del paisatge. En el meu muntatge vaig
decantar-me per una música més estrident per tal de donar-li un toc
d'aventura i perillositat amb el clàssic Ride of the Valkyries de Wagner.
Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a continuació:
RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS
SI 55,00% SI 60,00% SI 58,00%
NO 45,00% NO 40,00% NO 42,00%
Conclusió: En aquest cas els resultats han estat més ajustats a la
mínima, això pot ser a causa de la cultura cinematogràfica dels
enquestats, aquells que haguessin vist Apocalypse Now hauran notat la
sensació de pel·lícula bèl·lica, d'altres hauran tingut la sensació
d'aventura davant la tranquil·litat de l'escena original.
ESCENA 3
Il·lustració 7: 7
Aquest cas ha sigut l'únic que no he extret de cap pel·lícula, sinó d'un
programa de Redes que vaig veure i em va semblar idoni per a l'enquesta
ja que és, precisament, el que buscava. En el vídeo podem veure a un noi
13. i una noia asseguts un enfront l'altre i com es van fent mirades. Una
versió incorpora música tranquil·la de piano que li dóna un toc romàntic
a l'escena. La segona versió va acompanyada per una música que dóna una
sensació molt més freda i inquietant. Els resultats d'aquesta escena a
l'enquesta es poden veure a continuació:
RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS
SI 95,00% SI 85,00% SI 90,00%
NO 5,00% NO 15,00% NO 10,00%
Conclusió: Al igual que el primer, l'escena era molt bona ja que es manté
molt neutre durant tota l'estona i és molt fàcil que la música influeixi
en els nostres sentiments i així queda demostrat en els resultats en que
la majoria van notar la diferència.
ESCENA 4
Il·lustració 8: 8
El quart muntatge el vaig fer amb l'escena de la pel·lícula El caballero
oscuro de Christopher Nolan en que el Joker fa volar pels aires un
hospital mentre hi camina d'esquenes. A la meva versió vaig voler donar-
li un toc humorístic amb una cançó titulada Cool guys don't look at the
explosions. Els resultats d'aquesta escena a l'enquesta es poden veure a
14. continuació:
RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS
SI 70,00% SI 40,00% SI 55,00%
NO 30,00% NO 60,00% NO 45,00%
Conclusió: Aquesta escena ha donat resultats força curiosos. Per una
banda un 70% de les enquestades han sentit la diferència, mentre que
només un 40% dels enquestats masculins l'han sentit. Això ens pot dir que
les dones són més sensibles al canvi de música o que, simplement,
l'escena en qüestió no era la més adequada per fer l'exemple i els
resultats han sigut més variats i per tant, poc precisos.
ESCENA 5
Il·lustració 9: 9
L'última escena escollida per a l'enquesta va ser aquesta de La naranja
mecánica d' Stanley kubrick quan els 4 protagonistes passejant per la
vora d'un estany i l'Alex tira a dos dels seus companys a l'aigua.
L'escena, curiosament, va acompanyada d'una peça instrumental de Rossini
(La gazza ladra)que fa que la baralla no sigui tant violenta i, així,
poder jugar amb les emocions del espectador. El que he fet jo ha sigut
posar-li música Trash Metal per tal de donar-li aquesta sensació de
15. violència que reflexa l'imatge. Els resultats d'aquesta escena a
l'enquesta es poden veure a continuació:
RESULTATS FEMENINS RESULTATS MASCULINS RESULTATS TOTALS
SI 4O% SI 30,00% SI 35,00%
NO 60,00% NO 70,00% NO 65,00%
Conclusió: Aquesta última escena era de les més difícils i els resultats
obtinguts són totalment normals. És un clar exemple on les imatges pesen
més que música i si l'escena original amb música clàssica semblava
violenta, serà molt difícil aconseguir que la gent senti alguna altre
cosa.
CONCLUSIÓ DEL TREBALL
Quan vaig començar amb aquest treball tenia una idea clara del que volia
demostrar tot i que no tenia molt ben pensat com fer-ho. Tampoc sabia que
seria tant difícil trobar informació per a la part teòrica, i ha sigut
precisament aquesta part la que m'ha dut més problemes.
L'explicació teòrica la vaig extreure de pàgines d'Internet i d'una
entrevista que vaig fer amb el director d'orquestra Tobias Gossmann que
em va aportar informació sobre la història del cinema.
La part pràctica em va resultar més fàcil ja que només vaig haver de
pensar com volia demostrar la meva tesi i, un cop vaig saber com volia
fer-ho, m'hi vaig posar. La part de buscar i editar les escenes va ser
senzilla, tot i que laboriosa, però va ser la millor part del treball
perquè tenia un objectiu fixe i sabia com arribar-hi.
A la part teòrica, en canvi, anava més perdut i no sabia ben bé què
posar-hi ja que era un treball sense massa investigació al darrera i era
molt difícil trobar informació que s'ajustés al tema.
A més, amb aquest treball de recerca he après que la organització prèvia
16. és molt important ja que si no es fa bé, més tard et trobes amb les
conseqüències, però també has de mirar si el tema que vols desenvolupar
et durà, o no, problemes a l'hora de trobar contactes, estudis o
informació.
Tot i això, puc dir que estic satisfet per haver pogut demostrar el que
volia; la música és indispensable a la nostra vida fins a tal punt que
pot fer canviar el nostre estat d'ànim, en aquest cas, mentre mirem una
pel·lícula.
BIBLIOGRAFIA
PRINCIPIS:
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_cine
PRINCIPIS:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica_en_el_cinema
ANYS 20:
http://en.wikipedia.org/wiki/1920s_in_film
60 FINS L'ACTUALITAT:
http://blog.educastur.es/iespraviamusica/2008/11/21/nuevas-
influenciasdecadas-60-y-70/
HISTÒRIA DE LA MÚSICA AL CINEMA:
http://edu.jccm.es/ies/miguelesteban/cmaps/Musicaenelcine/Evolucion%20de
%20la%20musica%20en%20el%20cine.html
MUSICALS:
http://es.wikipedia.org/wiki/Cine_musical
MUSICALS:
http://www.slideshare.net/Totsi/cine-musical-presentation
IDEA PRINCIPAL:
http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1JYT1TWX6-14BMWYY-11N1/Musica-Cinema
%20CATAL%C3%80.cmap
ENQUESTA (ESCENA 3):
http://www.2x2educamusicart.es/78002331
BANDA SONORA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora
ANYS 40:
http://blog.educastur.es/unamusicadecine/2011/11/11/3-decada-de-los-40/
