L'estat del benestar, per Guillem López Casasnovas

CONFERÈNCIES D’ECONOMIA PER A NO
ECONOMISTES
L’ESTAT DEL BENESTAR
Districte de l’Eixample Barcelona 26 de Nov.
Guillem Lopez-Casasnovas

Estat/ Societat de benestar
• Un país és més desenvolupat gràcies a que te un
bon estat de benestar o te un bon estat de
benestar per que és més desenvolupat i se’l pot
permetre?
• Les falses pistes del benestar? PIB?; balanç
patrimonial? Creixement? Segons la capacitat
adquisitiva de les persones? Intangibles? La
satisfacció, la felicitat?
• La gestió del no creixement..L’austeritat elegida...
• La despesa social: més és sempre millor? DADES

Diferències en despesa social, més per capita (1/10) que en PIB (1/2)

VALORS ESPANYA: LES RESPONSABILITATS

AMBITS DE RESPONSABILITAT PUBLICA

PERCEPCIONS SOBRE LA DESIGUALTAT

EL CONTEXT
L’ancoratge de les cultures
L’opció distributiva/ redistributiva
Reconèixer la dualitat fiscal i revisitar la paradoxa de
la redistribució
Repensar l’equitat d’accés (universalisme i gratuitat) ,
insuficient per a actuacions selectives efectives.
En favor d’un universalisme ‘proporcionat’

Distribució/ redistribució
• Generació de rendes primàries àdhuc rendes
disponibles (impostos/ transferències en espècie i
monetàries)
• Nòrdics (SMIs, flexisecurity, limitacions al capital,
molta ocupació...) vs. anglosaxons (més lliure
empresa, acció correctora posterior)
– Pros i cons
– Comparativa de Ginis: de mercat vs. disponible
...més enllà de la desigualtat, la pobresa
...més enllà de la renda,
• la riquesa, el benestar, els valors...

Pauta del passat:
13
Figure 2. Fiscal redistribution, 1985–2005
Source: Caminada et al. (2012).

Més recentment Canvis 2007-12:
Figure 3. Redistributive effects of fiscal adjustments, 2007–12 (changes in market and
disposable income Gini coefficients)
Sources: Euromod v G1.0+; Eurostat; and authors’ calculations.
Note: An increase in Gini coefficient indicates an increase in inequality. The Gini coefficient for market income is
estimated by Euromod based on post-tax income survey data by Eurostat and simulated figures for taxes, using the
Euromod micro-simulation model.
14
*Indicates that data for disposable income refer to 2007–11.

LES DUES BANDES DEL PRESSUPOST: redistributive household taxes spending
vs.cash transfers

REFER, REPENSAR
• Els reptes del benestar
– Compatibilitzar invertir per a prevenir vs. gastar per
a reparar
– Sostenibilitat i solvència dels instruments de protecció
social.
– Del welfare al workfare
– A les polítiques públiques: Els equilibris
intergeneracionals trencats
– A l’economia en general: L’impasse per a una nova
ciutadania europea
– A les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació d etemps/
coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i
causació acumulativa)

Taxes de retorn de la inversió en K Humà

REFER, REPENSAR
– Invertir per a prevenir vs. gastar per a reparar
– Sostenibilitat I solvència dels instruments de protecció
social.
ciutadania europea.
– A les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació d etemps/
coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i
causació acumulativa)

WORKFARE: WELFARE INTEGRAT AL TREBALL ‘Welfare’ tradicional condicionat a
‘no renda’ (no treball) vs ‘Workfare’ subsidi condicionat a l’activitat
EVITAR TRAMPES DE POBRESA, COM A LES RENDES MÍNIMES GARANTIDES
Trampa de la Pobresa
Efectes: - Quina Renda Garantida
- Com decreix el Subsidi
19
Oci
Consum/
Renda
Max prefixat per
tenir-hi dret
ω
Renda garantida
1
2
Renda
del treball
0
24h

REFER, REPENSAR
social.
ciutadania europea
– Les ‘inaccions’: les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació
de temps/ coneixement/ valors (problema de la seva
corrrelació i causació acumulativa)

Els canvis demogràfics i del mercat de treball
requereixen un nou enfocament de justícia
intergeneracional
• Regla de Musgrave (Actius-Passius: treballadors/
pensionistes): establir com a referent- una ratio
predeterminada de posicions relatives, de manera que la
relació entre contribucions (cotitzacions)/beneficis
(pensions) mantingui constant el coeficient de ingresos
(nets) per càpita de la població activa amb els beneficis
(nets) per càpita dels jubilats.
-Una volta fixada la ratio, els impostos s’ajustarien periòdicament per
acollir els canvis demogràfics i de productivitat. Si la població
envelleix, augmentaria la fiscalitat però baixarien les pensions, de
manera que tots ‘perdrien’ en la mateixa proporció. Les millores de
productivitat, en sentit contrari.

REFER, REPENSAR
social.
ciutadania europea
– Les ‘inaccions’: les ‘4 parets’ de casa: diners/
dedicació de temps/ coneixement/ valors (problema
de la seva corrrelació i causació acumulativa)

Alerta amb les falses pistes:
-Voler més despesa social sense disposició a contribuir
hi fiscalment
-Els indicadors (més no sempre és millor), les ratios (i
l’evolució dels seus components), els conceptes (‘social’,
‘public’, ‘pressupostari’), valors nets o bruts…les
comparatives, les cultures
• Entendre la redistribució en el estats de benestar
universalistes (accés i utilització, i finançament)
– La paradoxa de la redistribució (targeting, tagging,
generositat) Sostenibiltat i solvència

XARXES PUBLIQUES I COSTOS IMPOSITIUS

Dades OCDE: convergence on social spending but not on tax
revenues? Spain: +6/ -2

-Voler més despesa sense disposició a contribuir
- Els indicadors (més no sempre és millor), les ratios (i
l’evolució dels seus components), els conceptes (‘social’,
‘public’, ‘pressupostari’), valors nets o bruts…les
comparatives de països de referència, les cultures dels
imperatius acceptables…
– La paradoxa de la redistribució (targeting, tagging,
generositat) Sostenibiltat i solvència

COMPTAR BÉ EL QUE ÉS DESPESA ‘SOCIAL’ : Public gross, public net (after taxes), private
social (mandatory & voluntary) and net total social expenditure. Differences in rankings:
Denmark: from 2 to 9; Spain from 9 to 14; UK from 12 to 4; USA from 23 to 2

-Voler més despesa sense disposició a contribuir
-Els indicadors, les ratios, els conceptes (socials,
public, pressupostari), valors nets o bruts…les
comparatives, les cultures
– La paradoxa de la redistribució (targeting,
tagging, generositat) Sostenibilitat i solvència

...més falses pistes
• Analitzar agregats i no relativitats als seus beneficiaris
• Atendre a mitjanes i no a la seva variança distributiva
• Finançament amb impostos garantia d’equitat i sostenibilitat
• Tots els copagaments son dolents
• If not for profit for what? Excedent n’hi ha sempre. La qüestió
és qui se l’apropia i amb quina transparència i legitimitat ho fa.
• La millora de la gestió ‘com a alternativa’
• Aixecar temors al canvi i demanar consolidar el status quo
• Predicar autonomia i després negar-se a l’autogestió. Voler
actuar per compte pròpia i pretendre cobrar com a compte
aliena
• Mantenir l’endogàmia directiva, polititzada i aliena als
professionals

SOSTENIBILITAT I SOLVÈNCIA DE LA
PROTECCIÓ SOCIAL
• DES DEL TREBALL, LA PARTICIPACIÓ OCUPACIONAL,
LARESPONSABILITAT INDIVIDUAL, EL VOLUNTARIAT
• CONTINGENTAR AJUTS A TREBALL (TAMBÉ COMUNITARI)
• EVITANT ELS INCENTIUS ADVERSOS AL TREBALL REGULAR
• INTEGRANT ELS EFECTES COLATERALS SOBRE ALTRES ASPECTES DEL
BENESTAR (ESTRUCTURES FAMILIARS, ATENCIÓ ALS NENS,
CONSUM, FERTILITAT)
• ACABAR AMB LA DEPARTAMENTALITZACIÓ-SEGMENTACIÓ DE LES
POLÍTIQUES PÚBLIQUES: NO QUI FA QUÈ SINÓ PER A QUE, I COM

ALTRES ELEMENTS
• ATENCIÓ ALS COSTOS DE TRANSACCIÓ, D’ADMINISTRAR LES POLÍTIQUES
• MILLLORAR LA CAPACITACIÓ EN GESTIO PUBLICA PER A LA PRIORITZACIÓ DE LES
ACCIONS
• CONTRA LA CULTURA DE LA GRATUITAT, DE DESCONÈIXER COST I PÈRDUA DE
BENESTAR ASSOCIADA A L’IMPOST, IGNORAR RESIDUS NETS –QUI REP QUÈ A
EXPENSES DE QUI, DE TIRs, DE CICLE VITAL, INTER-INTRAGENERACIONAL...
• SOBREDOSI DE PUBLIC CHOICE: EN LA COMBINACIÓ DE CONTRIBUTIU I SOLIDARI;
PERCEPTIBILITAT VS. EFECTIVITAT. ESTRATÈGIES DE COPAGAR VS REEMBORSAR
PARCIALMENT...

CAMÍ DEL ‘MENTRESTANT’
Reintroduir la cultura de les responsabilitats, separant ‘a
la Roemer’ dels resultats, les circumstàncies de
l’esforç
Pactar criteris (regla de ‘Musgrave’, jubilació i gradient
social, priorització de prestacions...) per a un
universalisme ‘proporcionat’
Atendre als mecanismes de transmissió de la micro a la
macro. Quan la recomanació no basta: ‘fe’s o explica
per què no fas’...
-
....A favor de la societat del benestar, contra els seus
entusiastes...

COM?: Davant de la dificultat de pactar
continguts, pactar procediments
• Sigui a qui sigui a qui li toqui enfrontar-se als nous reptes: consensuar
mètodes (en el vel de la ignorància) tant raonables socialment com
impermeables a la batalla ‘politica’
P. ex.:
-regles intergeneracionals explícites,
-ordenació de prestacions per cost efectivitat;
-finançament diferenciat (preus públics) per a les utilities;
-cap despesa ordinària per a un ingrés fora de cicle;
-cap partida de despesa pressupostada per sota de la liquidada sense -justificació (i
la simètrica per als ingressos);
-forçar la inclusió de costos socials o de llarg termini, sobre generacions futures,
amb taxa de descompte predeterminada;
-cap norma nova sense identificar la vella que substitueix;
-cap llei important sense la identificació de costos i beneficis i mesures sobre les
que serà avaluada.

Narrativa de les finances estructurals de
la Generalitat de Catalunya
• 1) Catalunya genera uns ingressos públics anuals per import de 40.000 milions
d'euros. Això surt tant d’impostos estatals com autonòmics, així com altres
ingressos públics generats a Catalunya.
• 2) La Generalitat d'aquests 40.000 milions en disposa de 20.000 milions
directament, d'acord amb el sistema de finançament (propis de veritat no arriben
a 4 mil M).
• 3) La Generalitat ha d'atendre despeses per import de 24.000 milions d'euros, de
les quals 2.000 milions són interessos.
• 4) L'Estat gestiona un total de 20.000 milions dels tributs generats a Catalunya.
• Tot això en ingressos de l’administració autonòmica i estatal (IVA, IRPF, ISoc,
IEsp, ISD, IPat...), sense tenir en compte ni els ens locals ni els ingressos de la
Seguretat Social via cotitzacions.

• 5) La diferència entre les despeses i els recursos no financers 24.000-20.000
milions = 4.000 milions és el dèficit, que en termes del PIB, que és de 200.000
milions, suposa un 2%,
• si deixem de banda la despesa del deute (interessos) serien 22.000-20.000
milions = 2.000 milions, seria 1% (és el que es coneix coma dèficit primari).
• aquest dèficit s'ha de cobrir amb recurs a préstecs – endeutament.
La Generalitat té impossibilitat per l'Estat l'endeutament als mercats. L'única
manera d'aconseguir crèdit per pagar les despeses és amb préstec de
particulars (bons) a un interès molt alt o el préstec de l'Estat (Fons liquiditat
autonòmica).
• I atents al FLA (és un prèstec i només pel dèficit autoritzat!!) i a la Unidad
Central de Compras com a potencial instrument recentralitzador

• 6) L'acumulació del dèficit cobert amb endeutament o préstecs en els
darrers anys ha donat lloc a una suma total de deute de 58.000 milions (a
31 de desembre de 2103, 62 mil hores d’ara), que és la suma del crèdit
demanat en cada any pressupostari.
• aquesta és una quantitat que s'ha de tornar, i que només a dia d'avui
correspon una xifra superior al pressupost total d'ingressos de la
Generalitat en un any. Caldria esmerçar els recursos totals de dos anys
per tornar tots els diners que ens han prestat. A més, aquesta quantitat
genera uns interessos que cal pagar i que cada any creixen, i són molt alts.
El deute no es pot deixar impagat.
• 7) El marge d'actuació en pressupostos de la Generalitat està limitat per
les anteriors condicions i la mínima capacitat tributària que té.
per tant, tot ve donat, o a millor gestió, o a reducció de despeses, o a
increment d'ingressos no tributaris, o vendes extraordinàries de
patrimoni.

DADES I RAONS: COM HEM ARRIBAT A L’ACTUAL DISJUNTIVA
ENCAIX/ DESENCAIX
Registre tendencial de fluxos
• Població 16%
• PIB 20%
• Recaptació IRPF 23%; Estimació mix tributari: 21%
• Despesa en competències transferides: 15%
• Despesa en competències centrals: 10% Mix de despesa
(inclosa SS): 13%
• Dèficit fiscal: (21-13) = 8%
• Rati de millora de finançament autonòmic potencial per
càpita: 21/16 = +32%
• Rati de millora amb mirall privilegiat basc, pc: + 65%

Registre tendencial d’estocs
L’estoc de capital públic (FBBVA 2013 –amb dades
bàsiques del 2010): Pes de la renda 18.7 %; de la
població 15.9%;
Capital net no residencial en serveis públics 15.9%;
Capital net en infrastructures públiques: 13.5%

0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Gràfic 5.1 Dèficit fiscal de Catalunya amb pressupost equilibrat (%
PIB)
Flux monetari Incidència càrrega-benef ici

El dèficit fiscal reiterat és dèficit social
Despesa pressupostada: Salut 9.127,91 (2011)
8.685,01 (2012) i 8.220,61 (2014 i desplaçant 509 milions del
2013)
Despesa en servei del Deute (2014): 7.876,34 (cap 3 –2.400
(+30%) tot i el FLA, i cap 9 -venciments)
• Desplegament de la Llei de dependència
• Millor sanitat
• Més escoles bressol
• Millors universitats
• Més infrastructures
• Una política econòmica al servei del progrès i la reactivació
econòmica
• Menys impostos, més diners a les butxaques dels ciutadans

DAFO CAT FUTUR
• Societat amb mitjana més alta i variança
més baixa
• Clúster amb més K social
• Pactes nacionals més probables
• Geografia i clima favorables: turisme
redemptor!
• Més idiomes, més abocament exterior
(espavilar en contexts canviants)
• Amb l’estrés de qui no es pot repenjar en
el sector públic
• Registre (qui sabia ja girar lletres en el
segle XV avui sap…)
• Ubicació geoestratègica per a la logística
mediterrània
• 4 Ks que posen en valor Cat/Hispània
• Es ‘país para viejos’ i estudiants!
• Atracció Barcelona!
• Individualisme, costa compartir, tot i ser
necessari per créixer
• Teixit social com a teranyina d’estabilitat
però també de fre
• D’esquenes a la innovació disruptiva com a
forma conservadora
• Mirar el poder des de la distància: voler i
doldre
• Política econòmica reactiva No la fem, ens
la fan: poc idiosincràtica
• Sense poders públics, sense palanques:
fragilitat a les conjuntures i els costos
d’oportunitat intersectorials
• Una Admó que no està a l’alçada, unes
infraestructures no prou adaptades.
• Que l’estrés social que fa funcionar
l’economia no es descontroli amb un ictus

GRÀCIES PER LA SEVA
ATENCIÓ
SEGUEIX REFERÈNCIA ANNEXA ‘PER UNA
NOVA FISCALITAT’
I ‘ESTUDI DELS CANVIS DES DE LA
NARARATIVA DEL BÉ COMÚ’ I DADES DE
SUPORT

PER UNA NOVA FISCALITAT
• La imposició per...
• La imposició òptima: eficiència i redistribució
• Elusió, igualar ‘playing fields’, l’arbitratge fiscal
(sectors, actius, formes organitzatives, tipus de
rendes...)
• El frau
• Les cultures i les responsabilitats
• L’abús de llei
• La seguretat jurídica
• Competència/ harmonització fiscal
• La incidència i la capitalització impositiva

(...)
• La gestió fiscal del (no) creixement
• La dualitat fiscal requereix targetting i tagging
• Els límits de la devaluació fiscal
• Propostes de reducció de la pressió fiscal per a
Europa (Giavazzi/ Tabellini)
• Altres: un nou paper per a l’impost de
successions, la fiscalitat per als canvis en els
estils de vida, la nova imposició ambiental.
• Taxes, copagaments i preus públics
d’acompanyament

Fil argumental del bé comú
• ...Vetllar per les coses que son de tots i que es perceben,
però, com ‘a de ningú’
• ...Des de motivacions alienes al lucre personal (amb
quelcom de motivació intrínseca i transcendental)
• ...Distingint els errors d’actuació de les desviacions
voluntàries lucratives
• ... Buscant prevenir els efectes socialment indesitjats
(fora d’això, mal si fas, mal si no fas)
• ...Des del vel de la ignorància (Rawls): focalitzant a qui
pitjor està.
• ...Des de la variança de situacions i no de mitjanes

Missatges principals. Els valors
• L’austeritat elegida (sobrietat contra el malbaratament)
• La temprança assenyada (equilibri; voluntat sobre
preferències, solidaritat)
• La prudència: la supervisió prudent
– Preventiva: el pas de l’acció individual a la col.lectiva
El bé comú: des de les externalitats a la solidaritat
passant per les utilitats interdepenents. Dels bens de
la comunitat. Esperant que se’n responsabilitzi algú
altre no ho fa ningú Dilema de presoner. Pareto
inferioritat. Tots hi perdem. Compromís ‘moral’

Missatges principals
-De les actuacions micro a les macroprudencials
-Les responsabilitats personals i comunitàries. La
previsibilitat i el cost de les conseqüències.
-L’assegurament i la mutualització. El ‘moral hazard’
-L’avaluació de les accions. ‘Valen’ el que ‘costen’? La
perspectiva social del cost d’oportunitat
...La confusió d’allò públic en les accepcions polítiques,
administratives, ciutadanes, comunitàries, de la societat
civil, de l’esperit col.lectiu.

ESPECIFICITATS. Catalunya
• Per la banda de la despesa, més desenvolupament
econòmic, més expectatives ciutadanes, millor aspiració
a qualitat assistencial... Però amb recursos que no es
mouen amb el PIB sinó amb el pes relatiu de la població
sobre una quantitat predeterminada
• Un sistema de provisió que concerta però que és
temorós d’establir relacions transparents
• Els intangibles: la seguretat jurídica, la confiança amb les
institucions, l’ancoratge familiar nuclear.
• ...La importància de les 4Ks: Fil ferro i fibra (físic,
tecnològic), institucional, humà i K social

DAFO CAT 2015
• Societat amb mitjana més alta i variança
més baixa
• Clúster amb més K social
• Pactes nacionals més probables
• Geografia i clima favorables: turisme
redemptor!
• Més idiomes, més mirada exterior
(espavilar en contexts canviants)
• Amb l’estrés de qui no es pot repenjar en
el sector públic
• Registre (qui sabia ja girar lletres en el
segle XIV avui sap…)
• Ubicació geoestratègica per a la logística
mediterrània
• 4 Ks que posen en valor Cat/Hispània
• Es ‘país para viejos’ i estudiants!
• Atracció Barcelona!
• Tenir un ‘somni’
• Individualisme, costa compartir, tot i
necessari per créixer
• Teixit social com a teranyina d’estabilitat
però també de fre
• D’esquenes a la innovació disruptiva
com a forma conservadora. Dimensió!
• Mirar el poder des de la distància: voler
i doldre
• Política econòmica reactiva No la fem,
ens la fan: poc idiosincràtica
• Sense poders públics, sense palanques:
fragilitat a les conjuntures i els costos
d’oportunitat intersectorials
• Una Admó que no està a l’alçada, unes
infraestructures no prou adaptades.
• Que el sobre-estrés social que fa
funcionar l’economia no es descontroli i
faci un ictus!!

...No esperin aplaudiments per a la tasca
encomanada. Simulem-los, si més no, pel
sentiment d’haver fet els deures...
MOLTES GRÀCIES PER LA
SEVA ATENCIÓ

Els nous enfocaments: La necessitat de prioritzar
(i) Necessitem més que mai focalitzar, prioritzar, sel.lecionar
intervencions ‘a mesura’ per als col·lectius destinataris.
(i) Calen respostes integrades, no segmentades, no
departamentalitzades: no importa qui fa què sinó per a qui…
(i) A les polítiques públiques, identificar les variances, i no
basar-se en la comparació de mitjanes, i saber fer la diagnosi
de quins factors les determinen esdevé decisiu.
(i) En la mesura de lo possible, una perspectiva
intergeneracional i dinàmica hauria de predominar sobre la
‘intra’ i estàtica.

Tot això en el nou context: Atenció a la deriva dels ingresos
públics cap a la fiscalitat dual: major pes de la imposició
indirecta, millor tracte fiscal a les rendes del capital que
del treball, donats els beneficis de l’arbitratge fiscal…
la regressivitat tendencial que aquesta suposa per la
banda dels ingressos l’ha de més que compensar la política
pública per la banda de la despesa: d’aquí la importància
del focus sel.lectiu més redistributiu cap als grups
prioritaris més fràgils amb la crisi.
LA PARADOXA DE LA REGRESSIVITAT, QUAN MÉS I
MILLOR DESPESA SOCIAL

La paradoxa de ‘més sector públic’
• Menys capacitat redistributiva per la banda de la
despesa
• Més inequitat per la de la dualitat fiscal per la banda
de ingresos
• Universalisme: tot per tots de la millor qualitat, no.
Tothom és ‘elegible’ però no tothom és elegit, sí....
L’exercici obliga a la priorització.
• Equitat d’accés i biaixos (per educació i renda) en la
utilització

Espanya. Pobre nivell d’associacionisme

Disgust amb la democràcia actual

PERCEPCIONS DE RESPONSABILITATS
PÚBLIQUES PER AGENTS

ENCERTS EN PERCEPCIONS. SANITAT

ENCERTS EN PERCEPCIONS. ENSENYAMENT

BIAIXOS AUTONÒMICS EN PERCEPCIONS

BIAIXOS TERRITORIALS EN PERCEPCIONS
AUTONÒMIQUES FAVORABLES

EL TRADE OFF ENTRE EQUIDAD Y
EFICIENCIA
Hay evidencia de que existen preferencias en salud
que violan la monotonicidad fuerte. Y esta
violación parece que es fruto de que en el ámbito
de la salud, las cuestiones distributivas (reparto
de ganancias en salud) dominan a las cuestiones
de eficiencia (suma de ganancias en salud).
• Esta evidencia existe también en otros países.
Pero en España las preferencias que violan la
montonicidad fuerte son más frecuentes.

CUESTIONARIO
Básicamente el cuestionario era el siguiente:
hay una diferencia en años de vida entre clase alta y clase baja.
(EVca, EVcb) la diferencia es de 5 años: EVca - EVcb=5
Se propone una política sanitaria que incrementa la esperanza de vida pero
de distintas formas: la variante A es de ganancia igualitaria (+2, +2) frente a una política
que sólo incide en los más pobres ('+0,+4). Los que eligen A son de ganancia igualitaria y es el %
de la primera columna.
De los que eligen B en la pregunta anterior, entonces se les enfrenta secuencialmente
entre A (+2+2) y un B nuevo que sigue siendo a favor de los más pobres pero cada vez menos eficiente en efectos
totales de ganancias en salud:
A(+2+2) versus B(+0,+3,5)
A(+2+2) versus B(+0,+3)
A(+2+2) versus B(+0,+2,5)
Los que eligen A en estos casos (acumulándolos), están en la columna segunda
de los individuos que sí aceptan el trade-off.
Y finalmente, a los que siguen eligiendo B en la última fila anterior, se da esta opción
A(+2+2) versus B(+0,+2):
Los que eligen B, violan la monotonicidad fuerte (podrían ser rawlsianos o no monotónicos).

Resultados: los que siguen eligiendo B en la opción A(+2+2)
versus B(+0,+2): violan la monotonicidad fuerte (podrían ser
rawlsianos o no monotónicos).
DRAFT COMPARATIVE RESULTS
Gain
egalitarians
Individuals
who trade
Violates strong
monotonicity country sample mode size
ESRC1 36% 44% 20% UK public interview 66
Spain (1999) 36% 7% 57% Spain public interview 973
Spain (2004) 20%* 19% 61% Spain public interview 327
ESRC2 42% 48% 10% UK public postal 271
HTA 32% 52% 16% UK public group 25
Kaiser
Permanente
68% 18% 14% US
policy
holders
postal 784
DoH SDO 53% 34% 13% UK
NHS
staff
postal 626
* includes indifference option

SPAIN: WHAT DO WE KNOW ABOUT THE REDISTRIBUTIVE EFFECTS OF THE
SPANISH WELFARE SYSTEM
• RELATIVELY LOW REDISTRIBUTION EFFECTS FOR THE WHOLE SOCIAL EXPENDITURE,
WITH NOT GUARANTED PRO-POOR BIAS (IT DEPENDS ON THE SOCIAL GRADIENT
ON THE UTILISATION OF UNIVERSAL SERVICES)
• LARGER EFFECTS FOR THE CONTRIBUTIVE PENSIONS (!) AND LOWER IMPACT (DUE
TO ITS LOWER SHARE, NOT TO RELATIVE EFFECTIVENESS) FOR THE INCOME
RELATED SERVICES (PARTICULARLY FAMILY RELATED).
• FOR EFFECTIVE REDISTRIBUTION FOLLOWS THE PROGRESSIVE INCOME TAX...
CAVEAT: UNDER DUAL FISCAL SYSTEMS (increasing share of indirect tax
revenues)...

La riquesa més desigualment distribuida quela renda (Espanya a la
banda de les diferències menors)
71

THE LEVEL vs THE RATE OF GROWTH. High income elastic social
spending growth per capita in EU:1990-2010

STRONG DIFFERS: Larger on per capita (1/10) than wrt GDP (1/2)
bases Public Social Expenditure

THE DEPARTURE POINT: Different mix of cash benefits vs. services in social protection under
diverse individual welfare rationale: eg. Sweden/ Austria; Norway/ Italy (OECD 2007)

Less redistributive old age transfers often account for the
largest share

THE FISCAL CONSOLIDATION EFFECT: (I) The shadows of the multipliers debate. Positive means
improvement in the budget balance. Total consolidation is measured as a change in the underlying
primary balance

Expenditure cuts vs tax increases in % 2009-15 survey based. Spain vs
Portugal for similar consolidation plans

Further analysis. PIGS: Cuts on per capita social expenditure by items. How
far evolve from EU15 average. Spanish regression for Family & Health,
Unemployment & Social exclusion

ASSESSING FISCAL CONSOLIDATION. Past empirical evidence

THE EQUITY IMPACTS SO FAR: Redistributive effect of fiscal
adjustments (% of change in distributive and redistributive Gini index)
Spain’s ugly record 2007-12
0.08
0.06
0.04
0.02
0
-0.02
-0.04
-0.06
Gráfico 4. Efectos Redistributivos de los Ajustos Fiscales, 2007-12 (cambios en Coeficientes Gini Disponible y
de Mercado)
Disponible Mercado
ROM PRT NLD GER LTU BGR IRL* POL EST CZE FIN ITA BEL* CRG AUT*GBR* SVN LVA LUX FRA* SVK MLT SWE CYP HUN DNK ESP
Fuente: Euromad ; Eurostat; y los cálculos del autor.
Nota: Un aumento en el Coeficiente Gini indica un aumento en la inequidad. El coeficiente Gini para Renta de Mercado se estima mediante Euromod basado en datos de
encuestas después de impuestos, usando el modelo de micro-simulación Euromod.
*Indica que los datos sólo están disponibles de 2007-2011.

THE DEPARTURE POINT: HOW REDISTRIBUTIVE AT PRESENT ARE OUR TAX BENEFIT SYSTEMS Gini
reduction at market vs at disposable income (2000 to 2010: Not much worsening)

INEQUALITY REDUCTION IN MONEY INCOME WITH AND WITHOUT PUBLIC SERVICES
UTILISATION OECD 2007: larger in mediterranean than in nordic countries

Inequality reduction (in %) of money income once non standarised public services
utilisation by items is taken into account OECD 2007. Spain: less ‘universal’ effective
access in health care more redistributive?

Rate of change of annual disposable household income: total
population, upper and lower deciles

Total transfers on average received by the 30% upper and 30% lower
income groups as % of average transfers in 2010: nordics vs
mediterraneans

Capital Humà, Capital Institucional i Capital Social
Identificació de ‘externalitats socials’ favorables al creixement
conjunt, malgrat existir rendiments decreixents i un escàs canvi
tecnològic. De manera similar, tota la resta igual, respecte dels
efectes favorables del capital humà.
Canvi de focus: La qualitat dels instruments compta. Un subsidi
incentivador ‘a fer’ versus l’amenaça d’una sanció per a ‘no fer’.
Restar vs. no permetre generar. Distribuir vs. Redistribuir. Una
despesa vs. una deducció. Una transferència monetària o una
prestació en espècie. Copagar vs menor reemborsament.
Utilització amb o sense posibilitat d’elecció i consequències sobre
la qualitat...
Els canvis que sumen versus els de base zero; d’efectes pecuniaris
vs. Aquells que milloren la frontera de possibilitats de benestar;
els que creen valor només en el curt (creació d’ocupació en
inversió d’actius) i els d’efecte permanent (de la societat del
coneixement)

Capital Social
Atenció a canvis a l’entorn (seguretat financera, física, valors
culturals, serveis personals, socials i d’empresa,
d’acompanyament) i a la qualitat de vida (benestar residual,
entorn saludable i sostenible, reconciliació de la vida familiar i
laboral...) en favor de polítiques de millora de l’ocupació, de la
compensació al treball i al risc empresarial, de les sinèrgies de
cluster, de la planificació estratègica integrada, de la inversió de
capital, de la visió i lideratje social, la cooperació, d’una política
fiscal sanetjada.
Capital social (Putnam, 1993, 2000; Lin, 1999) com a confluència
de (I) confiança (trust), (ii) faccilitat de cooperació, (iii) creació de
‘xarxa’.
Cooperació addicional a l’esperable en comportaments individuals
(dilemma del pressoner) i oportunístics (quan la reputacuió
importa)

Capital Social
Generació de ‘xarxes’ tant dintre de subgrups com entre grups.
Cooperar com a resultat ja per un sentit abstracte del dèure, per
obligació moral (costum de grup) per la confiança de sentir-se
part d’un tot.
Una dictadura les trenca Reconstruir les xarxes costa després
molt.
Capital social
com a factor a la funció de producció;
com a minorador dels costos de transacció (sobre la base de la
confiança),
com a reductor dels costos de seguiment i control (la
responsabilitat de cadascú respecte de la resta)
...en part, procedent del capital públic, però també de quelcom
més..

NOTEM:
‘CASH IS NOT CURE’:
ENTENDRE LA RESTRICCIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE LA DESPESA
PÚBLICA COM A RESULTAT DE LA DECISIÓ SOCIAL (INFORMADA, PERÒ
POLÍTICA EN ÚLTIM TERME: GASTAR MÉS NO SOL SER MAI LA
SOLUCIÓ –IMPORTA EN QUÈ ES GASTA, COM ES GASTA I COM ES
FINANÇA; ELS REFERENTS AQUÍ PODEN SER ENGANYOSOS)
MES NO SEMPRE ÉS MILLOR
LA SOLVÈNCIA DELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL A MÉS DE LA SEVA
SOSTENIBILITAT FINANCERA
(NO ÉS UN EXIT HAVER CREAT UN ESTAT DE BENESTAR QUE HA
DESARTICULAT PART DEL TEIXIT SOCIAL O L’HA FET ‘ESTAT
DEPENDENT’, I QUE ARA A MÉS NO RESULTA SOSTENIBLE)

L'estat del benestar, per Guillem López Casasnovas

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to L'estat del benestar, per Guillem López Casasnovas

Similar to L'estat del benestar, per Guillem López Casasnovas (20)

More from Centre Cívic Casa Golferichs

More from Centre Cívic Casa Golferichs (20)

L'estat del benestar, per Guillem López Casasnovas