1. QUÈ ÉS LA UNIÓ EUROPEA (UE)?
En acabar la Segona Guerra Mundial, els líders d’Europa van decidir posar-se d’acord per
resoldre els seus problemes. Per posar final a les guerres i perquè la gent pogués refer la
seva vida i millorar les seves relacions es creà el que actualment coneixem com Unió
Europea.
Els líders de les primeres potències europees varen pensar el mode de fer-ho, així que
varen decidir intentar mantenir el control sobre el Carbó i l’Acer, perquè les dues eren
matèries primeres que servien tant per fer funcionar les fàbriques com per fabricar i fer
funcionar les màquines, cases, carreteres i edificis. Però el carbó i l’acer també s’empraven
per fabricar les armes. Si tots els països d’Europa es posaven d’acord per decidir el que es
feia amb el carbó i l’Acer, ningú podria fabricar armaments a esquenes dels altres.
Els líders europeus també confiaven en que, en dependre els uns dels altres, els països ja
no tindrien motius per declarar-se la guerra: l’economia milloraria en tota la regió cosa que
suposaria un benestar en la totalitat de la població.
La Unió Europea ha evolucionat molt: ara té 28 membres. És un poc com una classe. En tot
grup que funciona bé, els més forts ajuden els més dèbils. Igual que a un li agraden les
matemàtiques i a un altre la música, en la Unió Europea cada país té interessos diferents.
Per conviure en pau s'ha d'acceptar als altres com són. Cada país viu segons les seves
tradicions, la seva llengua i la seva pròpia cultura. Aquesta idea es resumeix molt bé en el
lema de la Unió Europea: “Unida en la Diversitat”.
Avui en dia molts països de la Unió Europea utilitzam la mateixa moneda, l’euro, que fa
més fàcil viatjar per Europa sense haver de canviar diners. I de la mateixa manera, els
ciutadans de la Unió Europea poden viatjar sense controls en les fronteres, estudiar i
treballar en altres països i comprar productes i serveis en tota la UE.
Però la UE no s’ocupa únicament de seguretat, diners i economia. També impulsa maneres
de millorar el medi ambient. La UE recolza investigacions i iniciatives perquè la ciència i la
tecnologia avancin. La UE també regula com s’han de fabricar i envasar els productes de
manera que sapiguem que el que comprem és sempre de bona qualitat, vengui d’on
vengui.
La UE fa tot el possible perquè la teva família i tu visqueu feliços, saludables i segurs.

2. EIX CRONOLÒGIC DE LA UE
1951
Tractat de París
Els sis països fundadors: Bèlgica, França, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya i Itàlia van
crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA)
1957
Tractat de Roma
Els mateixos països creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de
l’Energia Atòmica (EURATOM)
1973
Primera ampliació
Dinamarca, Irlanda i Regne Unit
1979
Primeres eleccions al PE per sufragi universal
1981
Segona ampliació
Grècia
1986
Tercera ampliació
Espanya i Portugal

3. 1986
Acta Única Europea (AUE)
Va modificar el tractat de la Comunitat Econòmica Europea, i va consolidar la creació del
mercat únic europeu.
1992
Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE)
La Comunitat Europea s'esdevé Unió Europea.
Es fixen els tres pilars comunitaris:
1.UEM:Unió Econòmica i Monetària.
2.PESC: Política Exterior i de Seguretat Comuna.
3.JAI:Justícia i Assumptes d'Interior.
1995
Quarta ampliació
Suècia, Finlàndia i Àustria
1997
Tractat d’Amsterdam
Desenvolupa la normativa comunitària relacionada amb la lliure circulació de persones,
immigració, ocupació...
1999
Neix l'euro virtual

4. 2001
Tractat de Niça
Prepara el camí per a la gran ampliació de la UE
2002
Entren en circulació els bitllets i les monedes en euros als dotze països de la zona euro.
2004
Cinquena ampliació
República Txeca, Estònia, Letònia, Eslovènia, Eslovàquia, Lituània, Polònia, Hongria, Xipre i
Malta (PECOS)
2007
Sisena ampliació
Bulgària i Romania
2007
Tractat de Lisboa
Suposa la modernització de les institucions de la UE. Es creen dos nous càrrecs.
2013
Setena ampliació
Croàcia

5. Objectius de la UE:
-Promoure un progrés econòmic i social, un alt nivell d’ocupació i aconseguir un
desenvolupament equilibrat i sostenible, sobretot mitjançant la creació d’un espai
sense fronteres interiors, l’enfortiment de la cohesió econòmica i social i l’establiment
d’una unió econòmica i monetària que comportarà, en el futur, una moneda única.
-Afirmar la seva identitat en l’àmbit internacional, sobretot mitjançant la realització
d’una política exterior i de seguretat comuna que inclogui la definició progressiva
d’una política de defensa comuna que podria conduir a una defensa comuna.
-Enfortir la protecció dels drets i els interessos dels nacionals dels seus Estats membres
instituint una ciutadania de la Unió.
-Mantenir i desenvolupar la Unió com a un espai de llibertat, seguretat i justícia, en
què es garanteixi la lliure circulació de persones juntament amb mesures adequades
respecte al control de les fronteres exteriors, l’asil, la immigració i la prevenció i la
lluita contra la delinqüència.
-Mantenir íntegrament el cabal comunitari i desenvolupar-lo per tal d’examinar en
quina mesura les polítiques i les formes de cooperació establertes s'han de revisar amb
vista a assegurar l’eficàcia dels mecanismes i les institucions comunitàries.

6. COM FUNCIONA LA UNIÓ EUROPEA?
La Unió Europea és una experiència única. Mai abans no s’havia assolit un nivell tan alt
de col·laboració entre estats independents.
La UE és diferencia d’altres organitzacions internacionals sobretot perquè, a més de
l’estreta col·laboració intergovernamental, inclou també elements importants de
col·laboració supranacional.
Aquesta col·laboració es fa a través de tot un seguit d’institucions, organismes i
agències. Aquí esmentem algunes de les institucions més importants.
INSTITUCIONS FONAMENTALS:
Comissió europea:
És l’òrgan executiu de la UE, les seves funcions principals són:
- Proposar legislació al Parlament i al Consell.
- Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el pressupost.
- Fer complir la legislació de la UE (juntament amb el Tribunal de Justícia).
- Representar a la Unió en tot el món.
Consell de la UE:
És la veu del Estats membres. Està format pels ministres dels Estats membres, es
reuneixen per debatre les qüestions relacionades amb la UE (polítiques econòmiques,
política exterior i de seguretat comuna), prendre decisions i aprovar la legislació,
celebrar acords internacionals i aprovar el pressupost de la UE juntament amb el
Parlament Europeu.
Parlament europeu:
És la veu del poble. Els seus membres que són els eurodiputats són elegits directament
pels ciutadans de la UE. Les eleccions es celebren cada cinc anys, és a dir, tots els
ciutadans de la UE majors de devuit anys (setze a Àustria)tenen dret a vot.
Aquesta institució exerceix tres tipus de poders: poder legislatiu (aprovar la legislació
d'acord amb el procediment de codecisió); poder de control (control democràtic de
totes les institucions europees) i poder pressupostari (juntament amb el Consell és
l'autoritat pressupostària de la UE).

7. Tribunal de Justícia:
Garanteix i vetlla perquè la legislació de la UE s'interpreti i s'apliqui de la mateixa
manera a cada Estat membre.
Tribunal de comptes:
Contribueix a millorar la gestió financera de la UE i comprova que els fons de la UE
s'utilitzen correctament.
INSTITUCIONS CONSULTIVES:
Comitè de les regions:
És la veu del govern local. La seva funció és representar a les ciutats i regions d’Europa.
Comité Econòmic i Social Europeu:
És la veu de la societat civil. Representa als empresaris, els sindicats i altres grups
d'interès social
EL/La Defensora del Poble Europeu:
Investiga les denúncies dels ciutadans sobre els casos de mala administració per part
de les institucions de la UE.
INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES:
Banc Central Europeu (BCE):
És el responsable de gestionar l'euro i la política monetària de la zona euro. El seu
objectiu principal és mantenir l'estabilitat de preus, definida com una taxa d'inflació
inferior però propera al 2%.
Banc Europeu d'Inversions (BEI):
És el Banc de la UE. La seva missió és finançar a llarg termini les inversions en projectes
relacionats amb la UE.

8. QUÈ FA LA UE?
EL MERCAT ÚNIC
El mercat únic és el motor de la UE. Mitjançant la seva creació, la UE ha pogut garantir
la pau i la prosperitat d'Europa.
L'objectiu n'és que tota la UE esdevingui el “mercat nacional” de totes les persones i de
totes les empreses de la UE. Per aconseguir-ho, s'ha hagut de treballar per eliminar les
diferents barreres a la lliure circulació de béns, serveis, capital i treballadors.
Amb el mercat únic tothom té més oportunitats i tothom es beneficia d'una més gran
competitivitat.
LA LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES
Tots els ciutadans de la UE i les seves famílies poden desplaçar-se lliurement a
qualsevol dels Estats membres de la UE i gaudir-hi d'un ampli ventall de drets que els
permet viure-hi, treballar-hi o estudiar-hi.
Sobretot, està estrictament prohibida la discriminació entre els ciutadans d'un Estat
membre i els altres ciutadans de la UE. A part de la lliure circulació de ciutadans,
també hi ha la lliure circulació de treballadors els quals tenen la oportunitat de fer
feina a altre Estat membre.
LA SOLIDARITAT
La solidaritat (l'ajuda a les víctimes de desastres naturals o de conflictes bèl·lics i
l'ajuda al desenvolupament econòmic i social) sempre ha tingut una importància
cabdal per a la UE.
Avui dia la solidaritat entre els Estats membres representa el 35% del pressupost de la
UE. I la solidaritat entre la UE i els països menys desenvolupats ha passat a ser tan
important que la UE és actualment el principal donant d'ajuda al món.
Què fa la UE per fomentar la solidaritat?
Dins de la UE:
- Estableix criteris per a la distribució dels fons de desenvolupament.
- Col·labora amb les autoritats nacionals en la distribució d'aquests fons.
- Fomenta la inversió concedint préstecs i atorgant garanties.

9. - Financia intervencions d'urgència en cas de desastres naturals.
Arreu del món:
- Coordina les ajudes provinents dels Estats membres.
- Administra les ajudes directes de les institucions de la UE.
- Fomenta la inversió concedint préstecs i atorgant garanties.
- Vetlla que la ajuda humanitària arribi ràpidament a la gent que la necessita.

10. LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Aconseguir un alt nivell de protecció mediambiental és un dels objectius fonamentals
de la UE. Protegir el medi ambient és cosa tots. Cadascun de nosaltres té el seu paper.
En el pla polític i legislatiu, els governs dels Estats membres continuen sent els actors
clau, però la UE hi intervé per fer front als problemes que no poden ser resolts pels
Estats membres en solitari o quan cal coordinar esforços.
Els àmbits d'actuació: residus, soroll, aire, aigua i naturalesa.
Accions de la UE:
- Recollit dades sobre l'estat del medi ambient.
- Informar governs, autoritats, organitzacions i ciutadans.
- Coordinar els esforços dels Estats membres.
- Actuar a nivell europeu quan calgui.
- Vetllar que els Estats membres compleixin les normatives europees.
- Incloure la perspectiva del medi ambient en totes les activitats de la UE.
LA IGUALTAT I NO LA DISCRIMINACIÓ
La nostra societat està canviant. Avui dia hi ha un ampli consens sobre la necessitat de
lluitar contra la discriminació, però fa només unes poques dècades era molt més
habitual que les persones que es consideraven “diferents” no rebessin el mateix tracte
que les altres.
La UE ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la discriminació i s¡han produït molts
avenços importants, però l'erradicació de la discriminació dependrà també de l'actitud
de cadascú de nosaltres.
Què fa la UE per lluitar contra la discriminació?
- Estableix un marc legal europeu per garantir la igualtat.
- Garanteix que les víctimes de la discriminació tinguin accés a la justícia.
- Sensibilitza al respecte ciutadans, empreses, administracions etc.
- Fomenta la innovació i comparteix les “bones pràctiques”.

11. - Inclou la igualtat entre homes i dones en totes i cadascuna de les activitats de la UE.
comerç.
Quan xerram de polítiques comunes feim referència a les accions conjuntes que duen
a terme els països de la Unió Europea sobre diferents àmbits i que tenen l'objectiu
d'establir unes normes comunes, defensar els sectors productius i millorar la
competitivitat.
Àmbits: duanes i fiscalitat ; agricultura, pesca i alimentació, ampliació i assumptes
exteriors, ciència i
La UE s'ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el
tecnologia, cultura i educació, desenvolupament i ajuda humanitària, economia i
finances, ocupació i assumptes socials, empreses, institucions de la UE, justícia i drets
dels ciutadans, medi ambient i energia, regions i deenvolupament local, salut,
transport i viatges.

12. FINANÇAMEN DE LA UE: D'ON TREU ELS DOBLERS
La UE funciona per mitjà d'una planificació plurianual coneguda amb el nom de
perspectives financeres que defineixen les grans directrius de despesa i d'ingrés per a
un període de sis anys.
El pressupost comunitari finança totes les polítiques comunitàries; en xifres, el
pressupost anual és molt reduït en comparació amb els pressupostos de cadascun dels
Estats membres. Aproximadament, representa un 1% o 2% del PIB del conjunt dels
Estats.
Els ingressos o recursos s'obtenen de:
1. Exaccions agrícoles: són impostos sobre les importacions de productes agrícoles.
2.Drets de duanes: aranzels sobre els productes importats de tercers països.
4.Quotes sobre l 'IVA: cada país aporta un percentatge de l'IVA (Impost sobre el Valor
Afegit) recaptat anualment.
5.Quota en relació al PIB (Producte Interior Brut): cada país participa en funció de la
seva riquesa.
En relació a la despesa, la UE actua en diversos àmbits econòmic, social, regulador i
financer. Així, destina els seus recursos a les següents polítiques:
- Polítiques de solidaritat o de cohesió: política agrícola comuna (PAC), política regional
i política social.
- Polítiques d'innovació: que aporten noves tecnologies a àmbits com la protecció del
medi ambient, la recerca i el desenvolupament i l'energia.
La UE és la primera potència comercial mundial i per açò té un paper decisiu en les
negociacions internacionals, com ara l'Organització Mundial del Comerç (OMC) o les
conferències de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
La política econòmica de la UE vol mantenir el creixement invertint en transport,
energia i investigació, a la vegada que intenta reduir al mínim la repercussió del
desenvolupament econòmic en el medi ambient.
L'economia de la UE, mesurada en funció del volum de producció de béns i serveis
(PIB) és major que la dels Estats Units: PIB de la UE any 2012: 12.945.402 milions
d'euros.
A la UE amb un 7% de la població mundial, el comerç amb la resta del món representa
aproximadament un 20% de les importacions i exportacions.

13. ELS JOVES I LA UE
ERASMUS+
El PE ha aprovat el programa Erasmus+ per al període 2014-2020, engloba totes les
iniciatives d'educació, formació, joventut i esport.
Aquest nou programa es centra en l'aprenentatge formal i informal més enllà de les
fronteres de la UE, amb una clara vocació d'internacionalització, obrint-se a tercers
països amb l'objectiu de millorar les capacitats educatives i formatives de les persones
per a l'empleabilitat d'estudiants, professorat, treballadors i treballadores.
En matèria educativa abarca tots els nivells: escolar, formació professional,
ensenyament superior i formació de persones adultes.
Erasmus+ integra molts de programes:
Comenius Tempus
Erasmus Alfa
Leonardo da Vinci Edulink
Grundvitg Programa Joventut en Acció
Jean Monnet Mundus
ALTRES INICIATIVES:
Segell Europeu Beques Consell d'Europa
Portfolio Europas
Programa Pestalozzi Intercanvis lloc per lloc
TREBALL A L’ESTRANGER
L’EURES (Serveis Europeus de Treball) té l’objectiu de facilitar la mobilitat professional,
és a dir, les oportunitats per treballar en diferents països.
COMENIUS
En què consisteix?
Comenius té com a objectiu promoure la qualitat de l’ensenyament escolar i fomentar
l’aprenentatge d’idiomes a través d’intercanvis i cooperacions entre centres de
diferents països.

14. Gràcies a aquest programa, els professors poden millorar les seves habilitats
pràctiques.
Qui hi pot participar?
La participació està oberta a tots els membres de la comunitat escolar dels 28 estats
membres, a més de països com Islàndia, Noruega i Turquia.
ERASMUS
En què consisteix?
És un programa de la UE que ajuda cada any gairebé 200 mil estudiants a estudiar i fer
pràctiques a l’estranger. A més, alguns països concedeixen beques Erasmus amb més
dotació als seus estudiants per tal que hi puguin participar malgrat la seva situació
econòmica.
Qui hi pot participar?
 Estudiants d’educació superior, i educació i formació professional de nivell de
postsecundària.
 Professors, formadors i personal del sector de l’educació.
 Empreses, els interlocutors socials i altres.
La participació està oberta a tots els membres de la comunitat escolar dels 28 estats
membres, a més de països com Islàndia, Noruega i Turquia.
JEAN MONNET
En què consisteix?
Té com a objectiu fomentar l’excel·lència en l’ensenyança, la investigació i el debat
sobre la integració europea en els centres d’educació superior.

15. LEONARDO DA VINCI
En què consisteix?
Aquest programa ajuda als europeus a adquirir noves competències, coneixements i
qualificacions. Ajuda a cobrir les necessitats d’ensenyament i formació del sector de
l’educació i de formació professional.
Qui hi pot participar?
 Estudiants de secundària i professors.
 Persones presents en el mercat de treball.
 Empreses, centres d’investigació i altres.
GRUNDTVIG:
En què consisteix?
És un programa per adults que augmenta el nivell de coneixements, capacitats i
competències i ofereix una segona oportunitat a persones que han abandonat els seus
estudis.
Qui hi pot participar?
-Persones sense una educació i qualificacions bàsiques.
-Habitants de zones rurals o persones menys afavorides econòmicament.
IDIOMES, TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ
En què consisteix?
La UE ofereix assistència addicional per poder obtenir millors resultats dels programes
Comenius, Erasmus, Leonardo da Vinci i Grundtvig.
Què fomenta i qui pot participar?
La innovació i cooperació en matèria política: s'ofereix finançament per l'anàlisi de les
polítiques i sistemes del camp d'aprenentatge per millorar el material de referència i
reforçar la innovació en l'educació i formació.
Poden participar-hi els directors dels centres educatius i de formació, els experts i
funcionaris de les autoritats nacionals, regionals i locals; els interlocutors socials; entre
d’altres.
Suport a l'aprenentatge d'idiomes: hi ha finançament per a la conscienciació sobre la
importància de les capacitats lingüístiques, millores en l'accés a recursos per a
l'aprenentatge d'idiomes.
La participació està oberta a qualsevol organització o institució que treballi en l’àmbit
de l’ensenyança i aprenentatge d’idiomes.
Tecnologies de la informació i la comunicació: poden sol·licitar l'ajuda en aquells

16. projectes que utilitzen la tecnologia per desenvolupar pràctiques d'educació i formació
innovadores. A més, es presta atenció en l’aplicació d’usos innovadors de les
tecnologies de la informació i comunicació.
Difusió i aprofitament: les activitats destinades a garantir el màxim impacte dels
projectes i accions finançades per la UE poden rebre aquesta ajuda financera.
La participació esta oberta a diferents tipus d’institucions i organitzacions relacionades
amb l’aprenentatge, formació i orientació.
COOPERACIÓ AMB ELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS
En què consisteix?
El seu objectiu és millorar la qualitat dels sistemes d’educació i formació, i promoure
l’enteniment intercultural a través del diàleg, la comparació i la competència
internacionals amb els països més desenvolupats del món.
Què fomenta?
Recolza programes d’estudi conjunts amb altres països industrialitzats, sobre tot a
Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic.
 Projectes de titulació conjunta/doble: consisteixen en estudis conjunts entre
estudiants procedents d’ambdues parts, que passen un període d’estudi
considerable en el país associat per obtenir una titulació doble o conjunta.
 Projectes de mobilitat conjunts: creats i dirigits per un centre educatiu de la UE i
un altre país associat. Les activitats es centren en la mobilitat dels estudiants
amb la convalidació dels períodes d’estudi a l’estranger.
 Diàleg i projectes d’orientació política per resoldre problemes estratègics
vinculats als sistemes d’educació i formació de la UE i els països associats.
Qui pot participar?
El programa està obert a grups de centres d’ensenyança superior de la UE i un país
associats, i a estudiants i facultats que pertanyen a ells.
TEMPUS
En què consisteix?
Ajuda a modernitzar l’educació superior en països associats geogràficament propers a
la UE, i promou la cooperació entre aquests i les institucions d’educació superior
europees.
Què fomenta?
Aquest programa recolza projectes basats en associacions entre centres d’ensenyança
superior europeus i països associats, que tenen la finalitat de desenvolupar, actualitzar
i aplicar nous plans d’estudis, mètodes o materials didàctics en els països associats.
Qui hi pot participar?
Les associacions estan formades sobretot per centres d’educació superior de la UE i 27
països dels Balcans occidentals, Europa del Est, Àsia Central i Àfrica del Nord.

17. CULTURA (intercanvis en el món de l’art)
En què consisteix?
aquest programa té com a objectiu celebrar el patrimoni cultural comú d’Europa a
través de la cooperació entre les organitzacions actives en l’àmbit cultural.
Què fomenta?
Aquesta acció recolza la mobilitat de les persones que treballen en el sector cultural, la
circulació transnacional de productes i obres culturals i artístiques, i el diàleg
intercultural. El seu enfocament flexible i interdisciplinar recolza projectes,
organitzacions, activitats promocionals i investigacions en totes les rames de la cultura.
Qui hi pot participar?
Poden participar les organitzacions culturals i/o els projectes proposats per aquestes.
MEDIA
En què consisteix?
És el programa que recolza el sector audiovisual europeu. El seu objectiu és reforçar
aquest sector a Europa de manera que reflecteixi el patrimoni i identitat cultural
europea. Recolza la circulació de les obres audiovisuals europees dins la UE, promou la
circulació a l’exterior i millora la competitivitat dels sector facilitant accés al
finançament.
Què fomenta?
Media finança iniciatives de formació per professionals del sector audiovisual, el
desenvolupament de projectes de producció, la distribució de pel·lícules europees i la
promoció d’obres audiovisuals europees.
Qui hi pot participar?
Professionals del sector audiovisual i dels mitjans de comunicació, productores,
distribuïdores, i altres empreses i organitzacions relacionades amb el sector
audiovisual.
ACCIONS MARIE CURIE
En què consisteixen?
Han estat dissenyades per impulsar la trajectòria professional dels investigadors en tots
els àmbits de les ciències i humanitats. Ofereixen als investigadors la oportunitat
d’actualitzar i diversificar les seves capacitats, unir-se a equips d’investigació
consolidats i millorar les seves expectatives professionals. Les accions també reforcen
la transferència del coneixement en programes de formació estructurats i promouen la
mobilitat transnacional dels investigadors.

18. Qui hi pot participar?
Investigadors en qualsevol moment de la seva trajectòria professional, universitats,
centres d’investigació, organismes responsables del finançament de formació en
investigació i empreses.
LA JOVENTUT EN ACCIÓ
Aquest programa té com a objectiu inspirar un sentiment de ciutadania europea
activa, solidaritat i tolerància entre els europeus des de l’adolescència fins a la vida
adulta.
Fomenta la inclusió de tots els joves, sense tenir en compte el seu origen educatiu,
social i cultural.
Ajuda als joves a adquirir noves competències i els ofereix oportunitats
d’aprenentatge.

19. 2014:ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU
Actualment, el Parlament Europeu (PE) té 766 eurodiputats. Des de 1979 els
eurodiputats són elegits per sufragi universal directe per un període de cinc anys. Els
membres del PE es reuneixen en grups polítics: no s'agrupen per nacionalitats; sinó en
funció de les seves afinitats polítiques. Al PE hi ha set grups polítics: PPE, S&D, ALDE,
Verds/ALE, CRE, GUE/NGL, EFD i un grup de “diputats no inscrits”.
La principal novetat d'aquestes eleccions és que el Ple del nou Parlament Europeu
triarà, per primera vegada, el nou president de la Comissió Europea per majoria dels
diputats que ho componen, és a dir, almenys la meitat dels 751 eurodiputats (376).
Les eleccions europees, que a Espanya es celebraran el 25 de maig de 2014, són una
oportunitat per a influir en el curs polític de la Unió Europea (UE), triant als 751
diputats del Parlament Europeu que defensaran els interessos dels ciutadans en el
procés de presa de decisions de la UE durant els pròxims cinc anys. Espanya mantindrà
els seus 54 eurodiputats.
Com treballen els eurodiputats?
El paper dels eurodiputats consisteix bàsicament a representar els ciutadans en l'àmbit
de l'Unió Europea i defensar-ne els interessos davant els dirigents europeus i les
institucions de la Unió:
● Els diputats han d'assistir a les sessions plenàries (moment culminant de tota la labor
desenvolupada per les comissions i els grups) i plens (quan els diputats debaten les
propostes amb altres actors implicats).
● Igualment, han de treballar en les diferents comissions i amb els seus grups. Per tant,
els eurodiputats treballen dues setmanes a la seu de Brussel·les i una setmana a la seu
d'Estrasburg.
● També tenen marcats uns dies en el seu calendari laboral per a activitats
parlamentàries exteriors o en la seva circumscripció (on els parlamentaris poden anar
al seu país d'origen a desenvolupar la seva labor o a altres països).