Tipos de tejidos vegetales esquematizado, idioma valenciano, biología de primero de bachiller.

1. Tipus de teixits
Teixit Meristemàtic
Tipus Descripció Funció
Teixit meristemàtic  Xicotetes, arrodonides, de
citoplasma dens i nucli gran (en
contínua multiplicació).
S’agrupa als punts on creix la
planta formant meristemes.
Encarregat del creixement
vegetal, perquè les cèl·lules
conserven la capacitat de
multiplicació durant tota la vida
de la planta.
Amb el creixement les cèl·lules
es diferencien de les altres.
Teixit meristemàtic primari Es col·loca en les gemmes de la
tija i a les arrels.
Encarregat del creixement en
longitud de la planta.
Teixit meristemàtic secundari S’origina a partir del 1er any de
vida.
Intercalat entre altres teixits de
la planta.
Encarregat del creixement en
grossor de tiges i arrels.
Teixit Parenquimàtic
Tipus Descripció Funció
Teixit parenquimàtic Formen la major part del cos
vegetal, col·locant-se entre els
altres teixits.
Formats per cèl·lules grans més
o menys arrodonides, de paret
prima i deixen espai entre elles.
Fa el cos de la planta
Parènquimes clorofíl·lics Formats per cloroplastos. Fan la fotosíntesi.
Parènquimes de reserva Abunden en fruits comestibles,
tiges subterrànies, arrels
napiformes i llavors.
Amb cèl·lules que
emmagatzemen midó, sucres o
greixos.
Parènquimes aqüífers Es clonen en fruits i arrels de
plantes de clima sec.
Emmagatzemen aigua.
Parènquimes aerífers  En arrels de plantes de llocs
enrotllats.
Amb grans espais intercel·lulars
pels que circula aire.
Teixit secretor
Tipus Descripció Funció
Teixit secretor Format per cèl·lules que
emmagatzemen substàncies que
poden ser producte de rebuig.
A vegades els productes de
rebuig formen tubs resinífers:
TUBS LATICÍFERS formats per
cèl·lules que acumulen líquid
d’aspecte lletós (làtex).
Secreció de substàncies de
rebuig.
Cèl·lules epidèrmiques Emmagatzemen substàncies
aromàtiques o vitificants.
Bosses secretores Aboquen essències.

2. Teixit epidèrmic
Tipus Descripció Funció
Teixit epidèrmic Format per una capa de
cèl·lules aplanades i desproveïdes
de clorofil·la.
A L’ARREL tenen cèl·lules amb
parets poc reforçades, el
recobriment està en les plantes
de menys d’un any.
ALS RADICALS presenten
llargues prolongacions amb
forma de pels.
A LES TIGES I FULLES les parets
de les cèl·lules estan
impregnades de cutina. Entre les
cèl·lules epidèrmiques normals
s’intercanvien un parell de
cèl·lules que limiten els estromes.
Gran capacitat d’absorbir aigua
i sals minerals.
PELS RADICALS augmenten la
superfície de contacte de la
cèl·lula amb l’exterior i facilita
l’absorció de nutrients del sol.
FORMA DE PELS per a major
protecció contra el sol.
Teixit suberós Format per capes de cèl·lules
mortes, plenes d’aire i amb
parets impregnades de suberina.
Protegeix la planta.
Recobreix tiges i arrels velles.
Teixit conductor
Tipus Descripció Funció
Teixit conductor Format per cèl·lules
cilíndriques que s’uneixen
formant llargs tubs de calibre
microscòpic.
Condueix la saba per la planta.
Teixit llenyós Format per files de cèl·lules
cilíndriques mortes i impregnades
de lignina.
Transport de la saba bruta,
l’aigua i SM de l’arrel fins a les
fulles.
Teixit liberià El principal component són els
vasos liberians, constituïts per
piles de cèl·lules vives
cilíndriques.
Condueix la saba elaborada
(dissolució de sucre, proteïnes i
productes orgànics) des de la
fulla cap a la resta de la planta.
Teixit de sosteniment
Tipus Descripció Funció
Teixit de sosteniment Format per cèl·lules amb paret
gruixuda i a vegades reforçades
amb lignina.
Formen l’esquelet i donen
consistència i rigidesa.
Esclerènquima Format per cèl·lules mortes de
parets gruixudes.
Dóna consistència.
Col·lènquima Format per cèl·lules
parenquimàtiques vives amb les
parets reforçades en alguns punts
amb depòsits cel·lulars.
Dóna resistència i elasticitat a
les parts joves de la planta.