Són vegetals terrestres,generalment verds, que produeixen llavors, i una
estructura típica de rel, tija i fulles, estructura que coneixem amb el nom de corm.
Els Cormòfits són plantes vasculars, és a dir amb teixits conductors que
permeten distribuir l'aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesi per
tota la planta. L'intercanvi de gasos es duu a terme a través d'obertures
anomenades estomes.
2.
Les cèl·lules vegetalss’agrupen formant teixits, i la seva estructura és molt
variable, ja que depèn de la funció que han de dur a terme. N’hi ha que tenen
capacitat de divisió (teixits embrionaris), mentre que d’altres han perdut aquesta
capacitat (teixits adults). Els teixits s’agrupen per formar òrgans, que són la base
del cos vegetatiu de la planta. L’arrel és l’òrgan encarregat de fixar la planta i de
captar l’aigua i els nutrients del sòl, la tija transporta substàncies per tota la planta,
alhora que la sosté, i a les fulles es realitza la fotosíntesi.
3.
Les arrels sóngeneralment les parts subterrànies de les plantes, amb tres funcions
principals: primera, subjecten la planta al sòl,
ARREL
4.
segona, absorbeixen aiguai minerals dels espais que hi ha entre les partícules del
sòl; les propietats absorbents de les arrels augmenten gràcies als pèls radicals
(regió pelífera), que creixen darrere de la pilorriza.
5.
Tercera, l’arrel formapart del sistema de transport de la planta. Molt sovint l’aparell
radical consta d’una arrel primària, de la qual arrenquen rels secundàries; el conjunt
rep el nom de sistema radical axonomorf. Altres vegades l’arrel primària és
substituïda per nombroses rels poc o molt ramificades, llavors tenim el sistema
radical fasciculat.
6.
Altres tipus d’arrelssón les arrels napiformes, amb funció d’emmagatzematge
d’aliment, com les pastanagues, les arrels adventícies i les arrels tuberoses.
8.
Els nòduls deles arrels ocorren en les arrels de les plantes que s'associen amb
bacteris que fan la fixació del nitrogen. Sota condicions limitants en nitrogen, les plantes
que són capaces de fer-ho formen unes relacions de simbiosi amb soques de bacteris
que tenen un hoste específic, aquestes bacteris reben el nom de rhizobiums. Aquest
procés ha evolucionat moltes vegades dins la família fabàcia
